Clàudia Pons Moll

Pons Moll, Clàudia

Hemeroteca Cientifica Catalana

rreres dades sobre l’estat del català a Andorra». La primera sessió de ponències es va acabaramb un col.loqui entre el públic i els ponents.La segona sessió de ponències es va encetar amb «El vocabulari andorrà i el seu reconei-xement normatiu: una aproximació», a càrrec de Joan Sans, cap del Servei de Política Lin-güística del Govern d’Andorra. El va seguir Xavier Rull, professor de la Universitat Rovira iVirgili, que va tractar de toponímia andorrana sota el títol «L’establiment de la grafia delstopònims andorrans: tradició, evolució i coherència». A continuació, Jordi Gallardo va expo-sar «El paper del Principat d’Andorra com a garant internacional del català». La sessió deponències es va tancar amb un col.loqui entre els ponents i els assistents. Finalment va tenirlloc l’acte de cloenda a càrrec del secretari d’Estat de Política Cultural i del president de laSecció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.El Servei de Política Lingüística agraeix la participació de les institucions, dels diversosponents i dels assistents, els quals han contribuït a fer que les Primeres Jornades Lingüístiquesd’Andorra s’hagin celebrat amb èxit.Joan SANS URGELLServei de Política LingüísticaGovern d’AndorraSegon Simposi Internacional de Catalanística. Berlín, 1 i 2 d’octubre del 2007. – En-tre les diverses activitats organitzades amb motiu del projecte «La cultura catalana, convidadad’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt 2007», els dies 1 i 2 d’octubre d’aquest any va tenirlloc a la seu de l’Instituto Cervantes de Berlín el II Simposi Internacional de Catalanística ambel lema «Visions catalanes». El Simposi, organitzat per l’Institut Ramon Llull i coordinat perJohannes Kabatek i Claus Pusch, va reunir especialistes d’arreu per reflexionar sobre l’estatactual i sobre les perspectives de futur dels estudis en llengua, literatura i cultura catalanes. Uncontext nostàlgic, atrevit i descarat ens va acollir durant aquests dos dies: la seu de l’InstitutCervantes es troba enclavada al bell mig de l’ex-Berlín oriental, on els edificis uniformes iausters, record encara d’una antiga alemanya comunista, contrasten amb els neons de la civi-lització occidental; les parets de la sala d’actes, revestides amb imatges provocadores i obsce-nes del polifacètic Carles Santos.El Simposi es va estructurar en quatre grans àmbits: llengua, literatura, història i societat,i cinema i teatre, i es va obrir amb una sessió inaugural a càrrec de Josep Bargalló, director del’Institut Ramon Llull, de Johannes Kabatek, president de la Federació Internacional d’Asso-ciacions de Catalanística (FIAC), i de Joan Martí, president de la Secció Filològica de l’Insti-tut d’Estudis Catalans, i amb una conferència a càrrec de Bernat Joan, secretari de PolíticaLingüística de la Generalitat, sobre «La política lingüística a Catalunya».Les tres primeres ponències dedicades a qüestions de llengua van tenir lloc durant el pri-mer matí i es van dedicar a les quatre disciplines més veteranes dins de la lingüística: la fonè-tica, la fonologia, la morfologia i la sintaxi.En la primera ponència, «Fonètica i fonologia catalanes: visió del passat recent i propos-tes per al futur», Max W. Wheeler i Clàudia Pons van posar de manifest l’efervescència quehan viscut els estudis de fonètica i de fonologia catalanes els darrers anys, amb una llista, proueloqüent, de 216 títols dedicats a aquestes dues disciplines. Els autors van insistir en els da-rrers canvis que ha experimentat la fonologia generativa (amb el desenvolupament de la recentteoria de l’optimitat), en el progrés irrefrenable de la fonètica experimental i dels estudis enentonació, i en el creixent interès per la sociofonètica i la fonètica aplicada, i van formular unCRÒNICA 553021-ROMANICS XXX-4  21/4/08  12:08  Página 553seguit de desiderata per als estudis ulteriors en fonètica i fonologia catalanes: una reorientaciódels treballs dedicats al canvi fonològic i a la variació fonològica adaptada als darrers modelsteòrics, un aprofundiment en els estudis en adquisició i aprenentatge fonològics, una explota-ció intel.ligent dels corpus de dades espontànies i un reconeixement de les noves tecnologiescom a recurs per a l’ensenyament del català com a L1 i L2.En la segona ponència, «Morfologia: estat de la qüestió i perspectives de futur», SandraMontserrat es va referir als darrers estudis en morfologia catalana, una disciplina ambigua i di-fícil, situada a mig camí entre la fonologia i la sintaxi, i tot i amb això, excel.lentment exploradapels lingüistes catalans. La llista no menys profusa de prop de 200 títols dedicats a aquesta àrearepartida per Montserrat al Simposi ho avala. L’autora va insistir que els estudis en morfologiaflexiva s’han centrat sobretot en la morfologia verbal, tant des de perspectives descriptives (i.e.dialectològiques o sociolingüístiques) com teòriques (i.e. teoria de l’optimitat, morfologia natu-ral...). També es va referir als estudis en morfologia derivativa, que s’han focalitzat, sobretot, adescriure la formació de neologismes en català, però també a teoritzar sobre els mecanismes deformació de mots des de models teòrics diferents, com ara el generativista o el cognitiu. Va es-mentar, també, els estudis recents dedicats als clítics, a la morfologia diacrònica, i va apuntar al-gunes línies de recerca futures per a la morfologia: d’una banda, la teoria de l’optimitat, la mor-fologia natural i el model cognitiu de xarxes es perfilen com a marcs teòrics que poden donaruna orientació més explicativa als nous estudis en morfologia; d’altra banda, l’estudi del canvimorfològic s’insinua com una línea de recerca prometedora; i, finalment, la nova realitat catala-na, amb immigració procedent d’arreu del món, sembla que afavorirà la recerca en el procés d’a-prenentatge de la morfologia catalana per part de parlants de llengües ben allunyades del català,com ara el quítxua, el búlgar, el fang, l’hindi, l’amaziga, entre moltes d’altres.En la tercera ponència, «La nova sintaxi normativa de l’IEC», Joan Solà va exposar, ambl’habitual clarividència que el caracteritza, els criteris que regeixen i que han de regir la partde sintaxi de la nova gramàtica normativa de l’IEC: entre d’altres, el de ser realistes –i apos-tar, consegüentment, per una aproximació entre norma i ús–, el d’integrar, en la gramàtica,formes de diferents dialectes –i acceptar, per tant, dobles formes normatives–, el de ser poc re-pressius –i estimular, en conseqüència, l’ús i no pas el rebuig de la llengua catalana–, el de noperdre de vista quin és el destinatari de la nova gramàtica –i, doncs, aproximar-se tant com si-gui possible al jovent català– i, finalment, el de revisar amb compte la informació acumuladaen gramàtiques anteriors, per tal de completar-la i rectificar-la, si cal. L’autor va il.lustraraquests criteris amb exemples diversos que afecten velles i noves preposicions (i.e. per i pera, via, direcció, barata), diferents formes del complement directe (i.e. invitarem a molts, nopodem acusar a tercers, etc.), les formes dels pronoms febles (i.e. La bicicleta, deixa-l’hi, Aral’hi dic, això, etc.), la concordança de determinats elements (i.e. serveis claus, formes estàn-dards, casos límits, etc.), les dislocacions de l’atribut (i.e. de rics, ho són molt; rics, ho sónmolt), entre molts altres aspectes.Durant la tarda d’aquest primer dia, es van organitzar dues taules rodones. Una sobre «El te-atre català avui i demà: balanç i perspectives», en la qual van participar Josep M. Benet i Jornet,Sharon Feldman, Helena Buffery, Enric Gallén i Carlota Subirós i en la qual el públic va desco-brir, entusiasmat, els avatars de l’adaptació al teatre de la novel.la La plaça del diamant per partde Josep M. Benet i Jornet. I una altra sobre «Els escriptors vinguts de fora», en què van partici-par Najat El Hachmi, Patricia Gabancho, Matthew Tree i Monika Zgustová i en què es va origi-nar un intens debat sobre la recepció de l’escriptor vingut de fora per part del públic català.Aquest primer dia es va cloure amb un recital poeticomusical (PRECAUCIÓ: obres), a cà-rrec de l’enfant terrible de les lletres catalanes, Enric Casasses, i d’un virtuós de la guitarraclàssica, Feliu Gasull, que no va deixar el públic indiferent.CRÒNICA554021-ROMANICS XXX-4  21/4/08  12:08  Página 554Les cinc darreres ponències van tenir lloc durant el segon dia i es van dedicar a les disci-plines més incipients dins de la lingüística, l’adquisició lingüística, la pragmàtica i l’anàlisi deldiscurs, la sociolingüística, i, també, la sintaxi i al lèxic.En la ponència «Adquisició i plurilingüisme», Conxita Lleó va exposar els resultats d’unprojecte endegat a la Universitat d’Hamburg sobre l’adquisició de la fonologia del català perpart de nens en famílies monolingües, bilingües i multilingües de diferents barris catalans: vainsistir, sobretot, que els fonemes que es perden amb més freqüència i amb més facilitat en elscontextos bilingües (i.e. en famílies que es parla tant català com castellà) són aquells més mar-cats des d’un punt de vista interlingüístic, com és el cas de les vocals mitjanes baixes, la late-ral palatal, la nasal palatal, les fricatives sonores, etc.En la ponència «Pragmàtica (i anàlisi del discurs). Els últims dotze anys (1996-2007)»,Lluís Payrató va fer una anàlisi retrospectiva de la producció científica dels darrers anys rela-cionada amb aquestes dues disciplines. Mentre que la pragmàtica es consolida durant aquestadarrera dècada, fet que es concreta en la publicació de diversos manuals i d’estudis monogrà-fics, en la inclusió d’aquesta disciplina en les gramàtiques catalanes (per exemple, en la Gramà-tica del català contemporani), en els plans d’estudis, en força projectes d’investigació, i en di-verses plataformes internacionals, l’anàlisi del discurs «no progressa adequadament» –va dirtextualment: no hi ha manuals en català dedicats a aquesta disciplina, no hi ha projectes que latinguin com a objecte d’estudi, no hi ha, llevat d’algun cas esporàdic, especialistes que es dedi-quin de manera exclusiva a aquest camp, no hi ha una institucionalització de la disciplina...L’autor va acabar reclamant, per a totes dues disciplines, la necessitat de disposar de tècniquesd’anàlisi més funcionals i manejables, la conveniència de desenvolupar models teòrics amb méscapacitat explicativa i d’adoptar una perspectiva multimodal, que tingui en compte els diferentscanals comunicatius (l’oral, l’auditiu, l’escrit i el visual), i la necessitat, en definitiva, de recon-ciliar allò que és universal i allò que és particular en pragmàtica i en anàlisi del discurs.En la ponència «Sociolingüística», Emili Boix va repassar excel.lentment la història de lasociolingüística catalana, des dels seus orígens en els anys seixanta fins a l’actualitat. Fins alsanys vuitanta –va dir–, la sociolingüística va ser fonamentalment assagística, programàtica icombativa, atès el context paralitzant de la dictadura. Els conceptes «clàssics» de la sociolin-güística catalana (i.e. normalització lingüística, conflicte lingüístic, autoodi, diglòssia...) apa-reixen en aquests anys. També va apuntar que l’entrada de la democràcia, amb l’establimentde governs autonòmics als països de llengua catalana de dependència espanyola, comporta a)una diversificació de la disciplina (trobem des del variacionisme, més de caire lingüístic, finsa la demolingüística o la planificació lingüística, més de caire sociològic o politològic); i b)una institucionalització, ja sigui a les universitats, com sobretot a l’administració pública, enel cas de Catalunya. Actualment –va continuar explicant–, la sociolingüística catalana consti-tueix una cleda força tancada. Si bé rep influències de l’exterior, no s’ha internacionalitzatcom caldria, fet que es concreta en una modesta producció de publicacions en anglès i enl’absència dels temes i els conceptes de la sociolingüística catalana en els diccionaris de so-ciolingüística internacionals.En la ponència «Recerca en sociolingüística catalana. Estat de la qüestió i reptes per al fu-tur», Maria Josep Cuenca va analitzar els darrers deu anys de recerca en sintaxi: es va referir,concretament, a les obres generals, a les monografies, als articles i als capítols de llibre i a lestesis llegides i en curs. Amb tot, l’autora va destacar una important presència internacionaldels estudis en sintaxi catalana (sobretot d’aquells amb una perspectiva generativista), unamodesta presència de congressos dedicats a la sintaxi (especialment de la sintaxi que adoptaun marc teòric cognitiu), una capacitat d’atracció i de retenció d’investigadors en aquesta àrearelativa i modesta (fet que es concreta en una minva de tesis doctorals), un eclecticisme delsCRÒNICA 555021-ROMANICS XXX-4  21/4/08  12:08  Página 555estudis en sintaxi (els quals absorbeixen diferents components de la gramàtica), una pluralitatd’interessos dels investigadors (i.e. els límits i les relacions entre normativa, descripció i pres-cripció) i una absència acusada de corpus de dades extensos i amplis que permetin l’estudi dediferents aspectes de la sintaxi catalana des d’una perspectiva més quantitativa i més dialectal.Finalment, en la ponència «Lexicologia», Joaquim Rafel va fer una breu síntesi dels estu-dis en lexicologia catalana dels segles XIX i XX, amb una menció especial a l’obra d’Antoni M.Alcover i de Francesc de Borja Moll, i es va deturar en la tasca recent i actual de l’Institutd’Estudis Catalans, i Christian Camps va presentar el Dictionnaire Français-Catalan, elabo-rat pel mateix Christian Camps i per René Botet i que és especialment exhaustiu i rigorós –vademostrar– quant a la fraseologia.Durant la tarda d’aquest segon dia, va tenir lloc una controvertida taula rodona sobre «Elcinema, la literatura i la llengua catalana», a càrrec de l’escriptor Lluís-Anton Baulenas i laproductora Iona Passola. En la taula, s’hi van discutir temes ja clàssics en aquest àmbit: si elmodel de llengua que es fa servir en la televisió i el cinema catalans és prou versemblant oprou acostat a la llengua real, a la llengua que es parla al carrer, si aquest allunyament és unfactor que justifica les poques i les fluixes produccions del cinema en català, etc.Johannes Kabatek es va encarregar de cloure el Simposi amb una valoració de l’estat deles diferents disciplines catalanes: la salut de la lingüística catalana, va afirmar, és envejable,fet que es manifesta en una producció científica profusa i d’una qualitat excel.lent i en una acu-sada presència internacional dels lingüistes catalans; es detecta, va continuar, un grau d’espe-cialització molt gran i un abandó del tarannà eclèctic que havia caracteritzat la filologia clàs-sica; aquesta bona salut en l’àmbit científic, va acabar afirmant, contrasta amb la situaciósocial preocupant de la llengua catalana.Clàudia PONS MOLLUniversitat Autònoma de BarcelonaActes de les universitats portugueses1) Provas de doutoramento realizadas em 2006. a) Universidade de Trás-os-Montes eAlto Douro. MORAIS, Maria da Felicidade de Araújo: Marcadores de estruturação textual.Elementos para a descrição do papel dos Marcadores Discursivos no processamentocognitivo do texto. b) Faculdade de Letras da Universidade do Porto. LIMA RAMOS, Rui Manueldo Nascimento: Aspectos do Discurso do Ambientalismo nos media escritos. (Fevereiro de2006); MARTINS, Ana Cristina: Dimensões temporais-aspectuais do funcionamento dodiscurso. Estudo aplicado à análise de relatos de viagem. (Junho de 2006); SILVA, Maria deFátima Henriques da: Contributos para a descrição da anáfora associativa em portuguêseuropeu. (Junho de 2006). c) Universidade de Coimbra. AZEVEDO, Maria Luísa SeabraMarques de: Toponímia moçárabe no antigo condado conimbricense; LOPES, Isabel Maria doPoço: As «orações subordinadas» em Português europeu. Proposta de estudo sintáctico esemântico-pragmático; RODRIGUES, Alexandra Filipa Soares: Formação de substantivosdeverbais sufixados em português; RODRIGUES, Maria da Conceição Carapinha: Contributospara a análise da linguagem jurídica e da interacção verbal em sala de audiências; SANTOS,Isabel Maria Almeida: Norma e codificação. A produção linguísticogramatical portuguesa. d)Universidade Católica Portuguesa (Faculdade de Letras de Viseu). PEREIRA, Rui Abel:Formação de verbos em português: afixação heterocategorial. e) Universidade Aberta.NUNES, Paulo: O tempo no texto.CRÒNICA556021-ROMANICS XXX-4  21/4/08  12:08  Página 556

Segon Simposi Internacional de Catalanística. Berlín, 1 i 2 d'octubre del 2007

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/39042/59187

Segon Simposi Internacional de Catalanística. Berlín, 1 i 2 d'octubre del 2007

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana