Developing climate services for surfing activity

Aquesta tesi representa una contribució metodològica i un pas endavant cap al desenvolupament de Serveis Climàtics pel surf. Els serveis climàtics pretenen entregar informació climàtica als seus usuaris. La informació que s’entregui ha d’ajudar als individuals i a les organitzacions a implementar decisions climàticament intel·ligents. El Marc Global pels Serveis Climàtics afirma que equipar als decision makers dels sectors climàticament sensibles ajuda a la societat a adaptar-se a la variabilitat i al canvi del clima. Aquest marc global va establir cinc àrees d’actuació prioritària: agricultura, seguretat alimentària; reducció de riscos, energia, salut i aigua. Tot i amb això, els serveis climàtics es poden desenvolupar per altres sectors, com ara el turisme. Aquesta tesi es centra en el desenvolupament d’un servei climàtic pel turisme del surf, fet que no s’ha intentat abans, segons el nostre coneixement. Per a fer-ho, primerament s’identifiquen les condicions atmosfèriques i oceàniques que influeixen la pràctica de surf. Això segueix la recerca anterior i, com a resultat, s’obtenen els dies esperats de surf per any per aquells surf spots més rellevants a la Península Ibèrica. Aquest indicador es validat a través de la construcció d’un benchmark basat amb ciència ciutadana, integrat per sessions de surf registrades. Després, per comprendre les necessitats actuals d’informació climàtica i meteorològica per part d’usuaris i empreses involucrades amb l’activitat del surf, s’ha desenvolupat i analitzat una enquesta en línia. Finalment, responent a les necessitats identificades en el pas anterior, un dataset amotsfèric- oceànic amb alta resolució espacial s’ha desenvolupat a través d’un downscaling híbrid. També s’han dissenyat una sèrie d’indicadors per recomanat sobre l’activitat en les destinacions turístiques. Per a veure el potencial d’aplicació d’aquests indicadors, s’han testejat a Somo (Cantabria, Espanya), un pioner i reconegut surf spot d’Espanya.Esta tesis representa una contribución metodológica y un paso hacia delante para el desarrollo de Servicios Climáticos para el surf. Los servicios climáticos pretenden entregar información climática a sus usuarios. La información que se entregue tiene que ayudar a los individuales y a las organizaciones a implementar decisiones climáticamente inteligentes. El Marco Global por los Servicios Climáticos afirmar que equipar los decisión makers de los sectores climáticamente sensitivos ayuda a la sociedad a adaptarse a la variabilidad y al cambio del clima. Este marco global estableció cinco áreas de actuación prioritaria: agricultura, seguridad alimentaria, reducción de riesgos, energía, salud y agua. Aun así, los servicios climáticos se pueden desarrollar para otros sectores, como ahora el turismo. Esta tesis se centra en el desarrollo de un servicio climático para el turismo de surf, hecho que no se ha intentado antes, según nuestro conocimiento. Para llevarlo a cabo, primeramente, se identifican las condiciones atmosféricas y oceánicas que influyen en la practica de surf. Esto sigue la investigación anterior y, como resultado, se obtienen los días esperados de surf por año para aquellos surf spots más relevantes en la Península Ibérica. Este indicador es validado a través de la construcción de un benchmark basado con ciencia ciudadana, integrado por sesiones de surf registradas. Después, para comprender las necesidades actuales de información climática y meteorológica por parte de los usuarios y las empresas involucradas con la actividad de surf, se ha desarrollado y analizado un cuestionario en línea. Finalmente, respondiendo a las necesidades identificadas en el paso anterior, un dataset atmosférico-oceánico con altra resolución espacial se ha desarrollado a través de un downscaling híbrido. También se han diseñado una serie de indicadores para recomendar sobre la actividad en las destinaciones turísticas. Para ver el potencial de aplicación de estos indicadores, se han testeado a Somo (Cantabria, España), un pionero y reconocido surf spot de España.This thesis represents a methodological contribution and a step forward towards the development of climate services for surf. Climate services aim to deliver climate information their users. The information provided must help individuals and organizations to implement climate-smart decisions. The Global Framework for Climate Services states that it equips decision-makers in climate-sensitive sectors to help society to adapt to climate variability and change. This global framework established five priority areas of action: agriculture and food security; disaster risk reduction; energy; health; and water. However, climate services can be developed for other sectors, such as tourism. In this thesis we focus on the development of a climate service for surf tourism, which has not attempted before, to our best knowledge. To do so, we first identify the atmospheric and oceanic conditions influencing the practice of surfing. This relies on the previous research and, as a result, we obtain the expected surfing days per year are for the most relevant surf spots in the Iberian Peninsula. This is indicator is validated constructing a citizen science based benchmark, integrated by recorded surfing sessions. Next, to apprehend the actual needs for meteorological and climatic information by users and companies involved in surfing activity we develop and analyze an online survey. Finally, responding the necessities identified in the previous steep, an atmospheric-oceanic database with high spatial resolution is developed through a hybrid downscaling approach. A series of indicators are also designed to advise on the activity in tourist destinations. To ascertain the potential application of these indicators, we test them over Somo (Cantabria, Spain), a pioneer and world-known surf Spot in Spain

L'avaluació de l'ensenyament de les ciències

En las páginas siguientes se revisan algunos de los programas de Evaluación de la Enseñanza de las Ciencias que han tenido mayor incidencia en la evolución histórica de esta Brea de conocimiento. Hasta los años 70, el enfoque de la evoluación de las ciencias era, esencialmente, memorístico. A partir de los años 80 surgen propuestas más interesantes, que plantean con especial interés la evaluación de las actividades prácticas.This paper offers a review of Science assessment activity during the last years. Until the late 1970s or thereabouts, the major emphasis in most cognitive assessment activity in science was the recall of knowledge. In the 1980s more interesting developments are underway, withgreater attention than before being paid to the assessment of intel·lectual and practical skills and abilities

La expansión sintáctica del verbo en catalán: propuesta de sistematización

Syntactic information has been traditionally neglected in lexicographical compendia. This paper seeks to show what aspects of syntax have to be taken into account when planning a verbs dictionary and how this information can be offered systematically to guide normal users in building correct messages. To exemplify both these initial problems and how to solve them, we use the workfiles of the only dictionary on verbal information, the Diccionari d'ús dels verbs Catalans, published in 1999, of which we are the authors

Les relacions de suport i el component emocional com a aspectes clau per al desenvolupament del procés resilient i el benestar dels infants al sistema de protecció

Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/58585La present comunicació mostra el potencial que pot tenir l’establiment de certes relacions que ofereixen suport i recolzament emocional als infants i joves tutelats, en la promoció del benestar emocional i del procés resilient. La recerca es contextualitza al sistema de protecció a la infància, centrant-nos en adolescents que a causa de la seva situació de desprotecció han hagut d’abandonar el seu nucli familiar i entrar al sistema de protecció a la infància. L’afrontament d’aquesta situació afegit a l’entorn advers del qual provenen, comporta que els adolescents hagin de lidiar amb unes necessitats específiques de l’àrea emocional i relacional. Certs tipus de relacions interpersonals poden ajudar i mediar en aquest impacte emocional, promocionant un desenvolupament del procés resilient, així com millorant el seu benestar personal i social. Els resultats de la recerca que es presenta, permeten identificar elements característics d’aquest tipus de relacions i els beneficis que els adolescents perceben, essent els aspectes emocionals els que sustenten aquestes relacions..

El tutor de resiliència al sistema de protecció a la infància

[cat] La literatura científica assenyala que els nens i nenes que es troben al sistema de protecció, concretament a centres residencials, presenten unes necessitats específiques, a part de les necessitats evolutives generals. Atès les circumstàncies vitals que travessen i l'adversitat que constitueix la situació de desprotecció, s'apunta la necessitat de prestar atenció especial a les necessitats en ('àrea emocional i relacional. Des del paradigma de la resiliència es concep la dimensió social com l'element clau que possibilita la construcció de la resiliència. Hi ha un alt consens en la literatura a reconèixer el paper que juga la presència d'una persona significativa en aquest procés. Aquesta figura significativa ha estat anomenada tutor de resiliència, en tant que és aquest tipus de vinculació positiva i la relació que s'estableix el que potencia l'esdeveniment resilient de l'infant. En aquesta línia, diferents aproximacions del camp de la psicologia i de l'educació, ressenyen la importància de les relacions interpersonals per al desenvolupament de la persona, entenent que el creixement humà es produeix gràcies a la interacció amb els altres. Així mateix, des de l'acció socioeducativa es considera que la qualitat de la relació educativa és un predictor clau de l'èxit de la intervenció. Si tenim en compte l'adversitat a la que fan front aquests infants i observem les aportacions de la resiliència i aquelles relatives a la relació educativa des d'una perspectiva ecològica-sistèmica, entendrem el valor de considerar el potencial de les figures significatives com a fonts de suport i promotores de la resiliència. Els objectius que es plantegen són: 1) conèixer la percepció dels joves extutelats vers les relacions significatives que van mantenir durant el període de temps que van ser als centres residencials; 2) aprofundir en les relacions significatives en clau de resiliència, al context del centre residencial i 3) plantejar orientacions socioeducatives en el marc d'un centre residencial per fomentar que els educadors socials siguin tutors de resiliència. La recerca es fonamenta en el paradigma interpretatiu per tal de comprendre el fenomen en la seva complexitat, des d'una òptica eminentment qualitativa. Per a l’obtenció de la informació, es plantegen dos fases diferenciades, que compten amb diferents participants i estratègies. En la primera fase de l’estudi, participen vint joves extutelats, que van viure períodes llargs de la seva vida en centres de protecció. La recollida de dades es fa a través de diferents instruments: la línia de vida (LIVIFS), l’ecomapa (ECOFS) i la guia per l’entrevista en profunditat (FIGSIG). La segona fase de l’estudi, es centra en tres d’aquests testimonis com a representants d’experiències de resiliència, amb els quals es torna a dur a terme una entrevista en profunditat (DESRESIL). Paral·lelament, s’entrevista als tres professionals que els joves han denominat com a figura significativa clau de la seva xarxa formal (mitjançant l’entrevista en profunditat PROFFS). Per tant, aquesta segona fase consta de tres entrevistes adreçades als joves extutelats i tres entrevistes amb les corresponents persones significatives clau. L'anàlisi de les dades és de tipus qualitatiu. Es fa ús de l’estratègia d’anàlisi de contingut a partir de la creació d’un sistema de categories elaborat de manera inductiva, comptant amb el suport informàtic del programa Atlas.ti v.6.0. Els resultats es divideixen en tres apartats en funció de la informació que es presenta. En primer lloc, mostrem que les necessitats que valoren els i les joves com a prioritàries són les relatives a l’àrea emocional i relacional, essent variables determinants per aquesta percepció, l’edat de l’infant i el moment del procés de protecció en el que es troba. D’altra banda, s’identifiquen les principals figures significatives que els van proporcionar suport durant aquest període i s’exploren aquests tipus de relacions, tant de la xarxa formal com de la xarxa informal. Tot i estar en una situació adversa, els joves són capaços no només d’identificar aquestes figures sinó que també poden distingir diferents graus de significativitat i anomenar figures clau. En la seva majoria, la figura significativa clau de la xarxa formal és l’educador social del centre residencial. En canvi, la figura significativa clau de la xarxa informal és més heterogènia i no hi ha un perfil predominant. En aquesta línia, els joves assenyalen molts elements i proporcionen molts detalls sobre la relació amb l’educador social, mentre que la descripció de les relacions amb les figures de la xarxa informal és més difosa. Per últim, es posa el focus en les relacions educatives amb l’educador social, copsant la significativitat de la relació i identificant determinats continguts educatius i resilients que posa en joc el professional per a fomentar la promoció de la resiliència dels infants. Els joves exposen la seva visió sobre aquesta qüestió i donen missatges a altres infants que com ells, es troben en una situació de protecció. Finalment, es presenten una sèrie d’orientacions socioeducatives pels professionals que treballen amb infants en centres de protecció, amb l’objectiu que el desenvolupament d’aquest treball tingui un impacte positiu en la seva praxis.[eng] Scientific literature indicates that children who are in the child protection system, particularly in residential care, have a range of specific and developmental needs. Considering their adverse life circumstances that have threatened their stability, it becomes essential to emphasize their emotional and social development. From the resilience paradigm, social dimension has been considered as the key element to build resilience. Recent empirical consensus in the literature recognizes the important role played by the presence of a significant person in this process of building resilience. This significant figure has been named Mentor of Resilience, as it is their positive link and relationship that promote child's resilience. Similarly, different approaches in psychology and education have outlined the importance of interpersonal relationships for human development, appreciating that interaction is a core developmental ingredient. From the socio-educational perspective, the quality of the professional-child relationship is considered to be a key predictor of successful intervention Considering the adversity these children face, and taking into account educative and resilience contributions from a systemic-ecological perspective, there seems to be great in considering the potential of significant figures as sources of support and resilience. This study has three aims: 1) to explore perceptions of former foster youth about the relationships they maintained when they were in residential care; 2) to deepen understand significant relationships in the child protection system from the resilience perspective and 3) to set some orientations in residential care in order to promote that social educators become Mentors of Resilience. It is based on qualitative research, taking the interpretative paradigm to understand the phenomenon in depth and complex perspective. Data were gathered in two phases, each of which had different participants and strategies. In the first phase, participants were be twenty former youth who had been long-time periods of his life in residential care system. Data collection was conducted through the lifeline (LIVIFS), the ecomap (ECOFS) and in-depth interview (in-depth interview FIGSIG). The second phase focuses on three of the 20 participants, with which involved another in-depth interview (in-depth interview DESRESIL). Additionally, the three professionals, as selected by the youth as the significant figures in their formal network, were interviewed (in-depth interview PROFFS). Thus, in this second phase there were three interviews with former youth and three interviews with their respectives significants persons. Data analysis is qualitative in nature, analyzed using content analysis based on the creation of a system of categories developed inductively. Atlas.ti v.6.0 software was used to support the analysis of the interview content. The results are divided into three sections based on the information presented. In the first place, results showed the central needs that youth experienced during their time in residential care. These central needs are related to emotional and relational areas. As crucial variables to youth experience we could find the child’s age and stage of the protection process was also important. Further, the main figures that provided significant support during this period were identified, and these relationships, both formal and informal networks, were explored. Despite their vulnerable situation, youth are able to both identify these figures and also to distinguish different degrees of significance and identify key figures. Often, the key significant figure within the formal network is the social educator of the residential care, while the central figure in the informal network varies widely by comparison; these figures did not have a predominant profile. In this regard, youths deeply described their relationship with the social educator, while descriptions of relationship with figures of the informal network were more broadly diffuse. Finally, we focused on educational relationships with the social educator, capturing the significance of the relationship, and identifying educational and resilient content that professionals provide to encourage the promotion of resilience in children. The youth addressed their views on this issue to the professionals and other children like them (who are also in the child protection system). Finally, we recommend a set of socio-educational guidelines for professionals who work with children in residential care, so that work has a positive impact on their direct practice

Avances en la formación inicial de maestros de matemáticas a través de la educación para la sostenibilidad

El objetivo de este estudio es contribuir a la mejora de la formación inicial de maestros de matemáticas a través de la educación para la sostenibilidad. Tras tomar como referencia los resultados del Estudio Internacional TEDS-M sobre la formación inicial en matemáticas de los maestros, en el que los conocimientos en matemáticas y didáctica de la matemática de los futuros maestros españoles se sitúan por debajo de la media, se propone una revisión de los programas de didáctica de la matemática del Grado de Maestro en Educación Primaria para incorporar en ellos criterios de la educación para la sostenibilidad. En una primera fase se determinó el grado de ambientalización de los programas, y en una segunda fase se está diseñando un modelo de formación para los futuros maestros de matemáticas que tenga en cuenta las aportaciones de la educación para la sostenibilidad

Exploring the climatic potential of Somo's Surf Spot for tourist destination management

Surfing is one of the most popular activities in coastal tourism resorts. However, the sport depends strongly on the met-ocean weather conditions, particularly on the surface wind-generated waves that reach the coast. This study provides examples of how users? needs and user perspectives are considered by climate data specialists to develop needed, highly useful information addressing human and social needs. In this vein, the climate analysis of such data can provide input on the expected length of a surfing season, according to the surfer?s level of expertise. In addition, other water sports, such as SUP Wave and windsurfing, among others, might be indicated when surfing conditions are not optimal. Finally, the safety of surfers and other tourists who venture into the sea is also dependent on those conditions. We collaborated with the surfing community to define a series of indices for quantifying surfing days (SD), surfing days stratified by surfers? skills (SDS), alternate offers (AOs), and surfers? and swimmers? safety (SuS and SwS). These are of general applications but require wind and wave data at a very fine scale as the input. To illustrate the potential of our indices, we applied them to the Somo beach (Cantabria, Spain). We downscaled a global wave hindcast dataset covering a 30-year period to a spatial resolution of 100 m to obtain wave-surfing information at Somo?s surf spot. The results confirmed Somo?s status as a year-round surf spot, with SD values of 229.5 days/year and monthly values between 22 days/month and 16 days/month. SDS showed different seasonal peaks according to the surfers? skills. Beginners? conditions occurred more often in the summer (18.1 days/month in July), intermediate surfers? conditions appeared in the transitional seasons (14.1 days/month in April), and advanced and big-wave riders in the winter (15.1 days/month in January and 0.7 days/month, respectively). The AO index identified the SUP wave values of 216 days/year. Wind water sports presented values of 141.6 days/year; conversely, SUP sports were possible on only 7.4 days/year. SuS and SwS identified different seasonal hazard values, decreasing from the winter, autumn, and spring to minimum values in the summer.This research is within the INDECIS project (INDECIS is part of ERA4CS, an ERA-NET initiated by JPI Climate and funded by FORMAS (SE), DLR (DE), BMWFW (AT), IFD (DK), MINECO (ES), and ANR (FR) with co-funding by the European Union Grant 690462). This article publication was possible with the support of the Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, the European Union (UE), and the European Social Fund (ESF) (Doctoral Research Grant 2021FI_B2 00147—Formació personal investigador novell)