Processing and storage effects on the polyphenolic content and antioxidant capacity of conventional and sugar-free blueberry jams

Fresh blueberries have received much attention due to their positive role in human health and disease prevention. The abundance of polyphenolics, namely anthocyanins and procyanidins, is thought to play an important role in health promotion. Due to seasonal availability and limited shelf-life, blueberries are commonly preserved and consumed in various thermally processed forms (jams, juices, canned whole fruit, and purées). Both conventional high sugar and sugar-free blueberry jams are available on the market, but no information is available on how different formulations, processing conditions, and storage of processed jams affect the retention of polyphenolics and antioxidant capacity found in fresh berries. In this study, fresh blueberries were processed into conventional and sugar-free jams, and stored for 6 months at 4°C and 25°C. Jams were analyzed 1 d after processing and after 2, 4, and 6 months of storage for anthocyanins and procyanidins by HPLC, percent polymeric color, and oxygen radical absorbing capacity (ORAC). Anthocyanins in conventional jams were more susceptible to degradation and polymerization during storage than anthocyanins in sugar-free jams, which may be associated with elevated sugar content. Higher levels of polymers in conventional jams resulted in higher ORAC values, indicating that the polymers formed during storage possess potent antioxidant capacity. However, more research is needed to characterize the anthocyanin polymers and assess their bioavailability. Anthocyanin pigments were much more stable in sugar-free jams indicating that the low calorie jams are a healthy alternative to conventional jams. Anthocyanins, procyanidins, and ORAC were better retained in jams stored at 4°C than at 25°C indicating blueberry jams should be stored under refrigeration in order to maximize retention of health-promoting antioxidants

PENERAPAN METODE SMART PADA SELEKSI PENERIMAAN BANTUAN RUMAH TIDAK LAYAK HUNI STUDI KASUS KECAMATAN LUBUKLINGGAU TIMUR II

Unsuitable Houses (RTLH) are houses where the building safety requirements and minimum sufficiency in space and space are not yet met. In addition, paying attention to the quality of construction materials such as walls, so that aspects of education to be prepared can be fulfilled. In the process of determining assistance to beneficiaries it was still recommended during the inspection by the Inspectorate, it was found that the houses needed did not get help other than that the data collection management was still done manually so that when leading the area asking for data for social services needed assistance that had long been considered not efficient and effective.this decision support system is supported by using the Simple Multi Attribut Ratting Technique (SMART) method, a multi criteria decision making method, each of which consists of estimating critteria that  have a value and assessment has a better weight. ] The SMART  Method is more often  used because of its simplicity responding to the needs of decision makers and analyzing responses, demanding assessments such as, house walls, floors, type of house, building area, number of families, charging electricity, location of houses and roofs. In the manual count and counting on the method of calculation using SMART obtained at the alternatives specified Suryono get the highest value with a value of 2.769230.Rumah Tidak Layak Huni  (RTLH) merupakan rumah yang  mana persyaratan keselamatan bangunan dan kecukupan minimal dalam unsur ruangan dan luas ruangan yang belum terpenuhi. Selain itu juga, memperhatikan kualitas material pembangunan seperti dinding, sehingga aspek pendidikan bagi siapapun menempatinya dapat terpenuhi. Dalam proses penentuan bantuan kepada penerima bantuan masih bersifat subjektif sehingga mengakibatkan masalah pada pemeriksaan oleh inspektorat, ditemukan rumah-rumah yang harusnya tidak berhak mendapatkan bantuan selain itu manajemen pendataan masih dilakukan secara manual sehingga saat pimpinan daerah meminta data kepada dinas sosial membutuhkan waktu yang lama sehingga dianggap tidak efesien dan ekfetif. Sistem pendukung keputusan ini dibantu dengan menggunakan metode Simple Multi Attribut Ratting Technique (SMART) merupakan suatu metode pengambilan keputusan multi kriteria yang setiap alternatif terdiri dari sejumlah kriteria yang memiliki nilai daqn setiap kriteria memiliki bobot untuk menjelaskan  seberapa pentingnya nilai dibandingkan dengan kriteria yang lain [4]. Metode SMART lebih sering digunakan karena kesederhanaanya dalam merespon kebutuhan pembuatan keputusan dan menganalisis respon, kriteria yang berpengaruh seperti penghasilan,  dinding rumah, lantai, jenis rumah,luas bangunan, jumlah keluarga, tagihan listrik, lokasi rumah dan atap rumah. Pada imlementasi dan hitungan manual pada contoh perhitungan menggunakan metode SMART di dapatkan bahwa alternative bernama Suryono mendapatkan nilai tertinggi dengan nilai 2,76923

A Methodology for the Study of Children\u27s Environmental Knowledge in Other Cultures

This paper presents a methodology which I used to study the content and acquisition of children\u27s environmental knowledge as central to the social reproduction of a rural agricultural economy in the Sudan. My approach was forged drawing on methods of geography, linguistics and anthropology to provide information on (1) how children learn to interact productively with their environment, (2) the nature of their interactions and (3) their knowledge of environmental processes and resources. In this paper I will describe first the methodology adopted including participant observation, ethnosemantic interviews, child-led walks, environmental modeling and geo-dramas . I will then discuss its use amongst Sudanese children with reference to general questions raised by studies of environmental cognition in other cultures

Accumulation, excess, childhood : toward a countertopography of risk and waste

This piece grows out of my on-going project, 'Childhood as Spectacle', and my enduring concern with social reproduction and what it does for and to Marxist and other critical political-economic analyses. After more than 30 years of Marxist-feminist interventions around these issues, symptomatic silences around social reproduction remain all too common in analyses of capitalism. Working through these issues and their occlusion, I offer what I hope is a useful and vibrant theoretical framework for examining geographies of children, youth, and families. Building this framework calls into play three overlapping issues; neoliberal capitalism in crisis and David Harvey's notion of accumulation by dispossession, my ideas around childhood as spectacle, as a cultural formation associated with contemporary political economic crisis and its figuration of the child as waste, and how this figuration might be turned around to find libratory potential in and from the site of children's play and time.Aquest article sorgeix del meu projecte en curs, 'La infància com a espectacle', i de la meva preocupació constant per la reproducció social en l'anàlisi marxista i en altres anàlisis político-econòmiques crítiques. Després de més de 30 anys d'intervencions marxistes-feministes en relació a aquests problemes, els silencis simptomàtics sobre la reproducció social segueixen sent molt comuns en les anàlisis del capitalisme. Treballant en aquestes qüestions i la seva oclusió, ofereixo el que espero que sigui un marc teòric útil i dinàmic per a l'examen de les geografies dels infants, els joves i les famílies. La construcció d'aquest marc posa en joc tres aspectes que se superposen, el capitalisme neoliberal en crisi i la noció de David Harvey de l'acumulació per despossessió, les meves idees sobre la infància com a espectacle, com una formació cultural associada amb la crisi política i econòmica contemporània i la figuració de l'infant com a residu, i com aquesta figuració es pot invertir per buscar en i des del temps del joc dels infants un potencial alliberador.Este artículo surge de mi proyecto en curso, 'La infancia como espectáculo', y de mi preocupación constante por la reproducción social en el análisis marxista y en otros análisis político-económicos críticos. Después de más de 30 años de intervenciones marxistasfeministas en relación a estos problemas, los silencios sintomáticos sobre la reproducción social siguen siendo muy comunes en los análisis del capitalismo. Trabajando en estas cuestiones y su oclusión, ofrezco lo que espero que sea un marco teórico útil y dinámico para el examen de las geografías de los niños, los jóvenes y las familias. La construcción de este marco pone en juego tres aspectos que se superponen, el capitalismo neoliberal en crisis y la noción de David Harvey de la acumulación por desposesión, mis ideas sobre la infancia como espectáculo, como una formación cultural asociada con la crisis política y económica contemporánea y la figuración del niño como residuo, y como esta figuración se puede invertir para buscar en y desde el tiempo del juego de los niños un potencial liberador. Palabras clave: infancia; juego; riesgo; crisis; capitalismo.Cet article provient de 'L'enfance en tant que spectacle', mon projet en cours, et mon souci constant à propos de la reproduction sociale dans l'analyse marxiste et d'autres analyses politico-économiques critiques. Après plus de 30 ans d'interventions marxistes-féministes par rapport à ces questions, les silences symptomatiques sur la reproduction sociale sont encore très courantes dans l'analyse du capitalisme. A partir mon travail sur ces questions et leur occlusion, je vous offre ce que, j'espère, sera un cadre utile et dynamique pour l'examen des géographies des enfants, des jeunes et des familles. La construction de ce cadre met en jeu trois domaines qui se chevauchent, le capitalisme néolibéral en crise et la notion David Harvey de l'accumulation par dépossession, mes idées sur l'enfance en tant que spectacle, comme une formation culturelle associée à la crise politique et économique contemporaine et la figuration de l'enfant en tant que déchet, et comment cette figuration peut être inversée pour regarder dans le temps de jeu des enfants du potentiel de libération

Los terrores de la hipervigilancia : seguridad y nuevas espacialidades de la niñez

A partir d’estudis anteriors que vinculaven les geografies dels nens i les nenes amb una anàlisi dels efectes de la reestructuració de l’economia global en la reproducció social, aquest article examina les noves espacialitats de la infantesa als Estats Units. Defenso que els espais contemporanis de la infantesa, a totes les escales, des de les del cos fins a les globals, han claudicat davant la seguretat i l’avenç de la privacitat. Recorro al llenguatge del terror per aprofundir a l’entorn d’aquests efectes i les seves conseqüències a la vida quotidiana dels nens i nenes en un entorn públic cada vegada més privatitzat i en un entorn privat cada vegada més exposat. A partir d’aquí, examinaré la inseguretat que sorgeix de la pèrdua de protagonisme de l’assistència social, tant per part de l’estat com dels capitalistes. Mantinc que gran part de la hipervigilància mundana que ha passat a caracteritzar la vida quotidiana als Estats Units va vinculada a les inseguretats derivades de la «globalització» i el deteriorament de l’assistència social. El treball descriu algunes de les noves tecnologies de vigilància que s’observen a la llar de les persones, com ara les càmeres per vigilar les cuidadores d’infants o les mateixes criatures. Afirmo que aquests mitjans tenen per objectiu negociar el paisatge de l’alteralitat de la reproducció social, les desigualtats associades a la reestructuració de l’economia global i per mantenir les divisions de gènere laborals. Suggereixo que aquestes mesures privatitzadores ometen i, a la vegada, mistifiquen les fonts reals de la inseguretat, de manera que no s’aconsegueix corregir-les. El meu punt de vista és que les geografies contemporànies de la infantesa estan estretament afectades per la davallada generalitzada de l’assistència social, afavorida per la globalització de la producció capitalista i per l’ascens del neoliberalisme. Aquests són els afers que requereixen la nostra atenció.A partir de estudios anteriores que vincularon las geografías de los niños y las niñas con un análisis de los efectos de la reestructuración de la economía global en la reproducción social, este artículo examina las nuevas espacialidades de la niñez en Estados Unidos. Sostengo que los espacios contemporáneos de la infancia, en todas las escalas, desde las del cuerpo hasta las globales, han transigido frente a la seguridad y al avance de la privatización. Recurro al lenguaje del «terror» para indagar estos efectos y sus consecuencias en la vida cotidiana de los niños y las niñas en un entorno público crecientemente privatizado y en un medio privado siempre más expuesto. A partir de aquí, examinaré la inseguridad que emerge de la pérdida de protagonismo de la asistencia social, tanto por parte del estado como de los capitalistas. Sostengo que gran parte de la hipervigilancia mundana que ha pasado a caracterizar la vida cotidiana de los Estados Unidos se vincula a las inseguridades derivadas de la «globalización» y del deterioro de la asistencia social. El trabajo describe algunas de las nuevas tecnologías de vigilancia que se observan en el hogar, como las cámaras para monitorear las niñeras o para vigilar a los niños y niñas. Afirmo que éstos son medios para negociar el paisaje de la alteridad de la reproducción social, las desigualdades asociadas a la reestructuración de la economía global y para mantener las divisiones de género laborales. Sugiero que estas medidas privatizadoras omiten y, a la vez, mistifican las fuentes reales de la inseguridad; de esta manera no se logra corregirlas. Mi postura es que las geografías contemporáneas de la niñez están altamente afectadas por el retroceso generalizado experimentado por la asistencia social, facilitado por la globalización de la producción capitalista y por el ascenso del neoliberalismo. Éstos son los temas que requieren nuestra atención

Cindi Price in a Junior Soprano Recital

This is the program for the junior soprano recital of Cindi Price. Ms. Price was accompanied on the piano by Jamie Coffelt. This recital took place on March 17, 1989, in the Mabee fine Arts Center Recital Hall

IMPLIKASI HUKUM PUTUSAN MAHKAMAH KONSTITUSI NOMOR 78/PUU-XIV/2016 (TERHADAP KEDUDUKAN HUKUM PENYEDIA JASA ANGKUTAN UMUM YANG TIDAK BERBADAN HUKUM)

ABSTRACTTransportation is one of the most important needs. Article 139 paragraph (4) Law no. 22 of 2009 states that the provision of public transportation services must be carried out by a legal entity. Accordingly, online transportation drivers as individual transporters feel disadvantaged. Then, they submit a constitutional review request to the Constitutional Court. The Judges of Constitutional Court decide to reject the applicant's petition with the Constitutional Court Decision No. 78/PUU-XIV/2016. This research discusses the legal position of non-legal transporters after the a quo decision. The formulation of the problem is what is the legal consideration of the judges of the Constitutional Court in the Constitutional Court decision No 78/PUU-XIV/2016? and what are the legal implications arising from the Constitutional Court decision No 78/PUU-XIV/2016? The research method is juridical-normative with statutory and conceptual approaches. Research conclusion: First, the basic consideration of the Constitutional Court judges in the a quo decision is the 1945 Constitution and Law no. 22 of 2009 and second, the legal implications that arise are the provisions of Article 139 paragraph (4) of Law no. 22 of 2009 remains in effect.Keywords: Public Transportation Service Providers, Traffic and Road Transportation Law, Constitutional Court Decision. ABSTRAKTransportasi merupakan salah satu kebutuhan penting. Pasal 139 ayat (4) UU No. 22 Tahun 2009 menyatakan bahwa penyediaan jasa angkutan umum wajib dilaksanakan oleh badan hukum. Dengan ini, para pengemudi angkutan online sebagai pengangkut perorangan merasa dirugikan, dan mengajukan permohonan pengujian konstitusi kepada MK. MK mengeluarkan putusan MK No. 78/PUU-XIV/2016 dengan amar putusan menolak permohonan pemohon. Penelitian ini membahas kedudukan hukum pengangkut yang tidak berbadan hukum pasca Putusan a quo. Rumusan masalah yaitu Apa pertimbangan hukum majelis hakim Mahkamah Konstitusi dalam putusan MK Nomor 78/PUU-XIV/2016? dan Bagaimana implikasi hukum yang timbul dengan adanya putusan MK Nomor 78/PUU-XIV/2016?. Metode penelitian yang digunakan yaitu yuridis-normatif dengan pendekatan peraturan perundang-undangan dan konseptual. Kesimpulan penelitian: Pertama, dasar pertimbangan majelis hakim MK dalam putusan a quo adalah UUD 1945 dan UU No. 22 Tahun 2009 dan kedua, implikasi hukum yang timbul yaitu ketentuan Pasal 139 ayat (4) UU No. 22 Tahun 2009 tetap berlaku.Kata Kunci: Penyedia Jasa Angkutan Umum, Undang-Undang Lalu Lintas dan Angkutan Jalan, Putusan MK

The State Goes Home: Local Hyper-Vigilance of Children and the Global Retreat from Social Reproduction

In an early scene in The Terminator, the Cyborgian Arnold Schwarzenegger walks into an L.A. gun shop and asks to see the wares. The shopkeeper lays out Uzis, submachine guns, rocket launchers, and other sophisticated means of overkill, nervously understating, Any one of these will suit you for home defense purposes. The situation is likewise in the growing child protection industry. In keeping with the shopkeeper\u27s sly comment, these businesses feast on an all-pervasive culture of fear, while creating a mockery, alibi, and distraction out of what they are really about - to remake the home as a citadel through the peddling of private protective technologies that reinforce it against various forms of intrusion. These industries offer utterly inappropriate technocratic solutions for broad social problems. More important, the growth of the child protection industry is yet another response to the venomous and slippery fear-of-crime discourse that has become one of the key stocks in trade of the neoliberal state. Retrenching on its commitments to the social wage, the contemporary state has not reneged at all, of course, on its commitments to social order

Rethinking Linking: Breathing New Life into OpenURL

[manuscript] In this issue of Library Technology Reports, authors Cindi Trainor and Jason Price revisit OpenURL and library linking. The OpenURL framework for context-sensitive linking has been in use for a decade, during which library collections and users\u27 behaviors have undergone radical change. This report examines how libraries can make use of web usability principles and data analysis to improve their local resolver installations and looks to the wider web for what the future of this integral library technology might hold