El creixement urbà en el parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa

Cet article est un résumé d'une Mémoire de Maitrise présentée l'Université Autonome de Barcelone. Il s'agit primordialement d'un travail d'aménagement du territoire sur une problématique concrete et sa finalité est de proposer des lignes d'action spécifiques. Le but de cet article est d'analyser les alternatives entre croissance urbaine et protection de l'environnement dans le Parc Naturel de la région volcanique de La Garrotxa et de vérifier laquelles des trois possibles est la plus appropiée.This article is the result of a Post-graduate dissertation presented at the Universitat Autbhoma de Barcelona, and is basically a planning study. It focuses on a specific problem and its objective is to offer concrete, applicable proposals. The topic in question is the analysis of the dilernma of reconciling urban growth with environmental conservation in the Natural Park of the Garrotxa Volcanic Zone, and the consideration of three possible alternatives to solve the problem.Este articulo, resultado de una memoria de investigación presentada en la Universidad Autónoma de Barcelona, es básicamente un trabajo de planificación. Se basa en una problemática concreta y tiene como finalidad plantear propuestas específicas de actuación. El objetivo es el análisis del dilema entre crecimiento urbano y protección del medio en el Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa y la comprobación de tres alternativas posibles para solucionar el problema.L'article, fruit d'una memòria de recerca presentada a la Universitat Autònoma de Barcelona, és bàsicament un treball de planificació. Es fonamenta en una problemàtica territorial concreta i té com a finalitat plantejar propostes d'actuació específiques. L'objectiu és l'anàlisi del dilema entre creixement urbà i protecció del medi al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i la comprovació de tres alternatives possibles per solventar el problema

Una nova dimensió de la xarxa de ciutats a Catalunya : les àrees de cohesió

Aquest article parteix de la hipòtesi de l'existència d'un nou concepte de ciutat. Aquesta ha passat de ser d'una naturalesa nodal o focal a ser-ho de funcionament, de concepte i percepció difusos. Això vol dir que d'una ciutat bàsicament autosuficient i físicament ben delimitada s'ha passat, des de ja fa temps i en els darrers anys d'una manera més accentuada, a un espai difús, amb uns límits molt més amplis i, en bona mesura, indeterminats. Tenint present això, l'objectiu principal és determinar l'amplitud d'aquesta ciutat. En termes generals, el paràmetre principal i bàsic a partir del qual es pot delimitar aquesta nova dimensió de la ciutat --ciutats difuses, àrees urbanes o ciutats reals- és el de la mobilitat per motiu de treball, la mobilitat laboral obligada.El articulo parte de la hipótesis de la existencia de un nuevo concepto de ciudad. Esta ha pasado de ser de una naturaleza nodal o focal a serlo de funcionamiento, de concepto y de percepción difusos. De una ciudad básicamente autosuficiente y bien delimitada se ha pasado, desde hace ya tiempo y en los últimos años de una forma mis acentuada, a un espacio difuso, con unos limites mucho más amplios y, en buena medida, indeterminados. Teniendo esto presente, el objetivo principal es determinar la amplitud de esa ciudad. En tèrminos generales, el parámetro principal y básico a partir del cual se puede delimitar la nueva dimensión de la ciudad -ciudades difusas, áreas urbanas o ciudades reales- es la movilidad por motivos de trabajo, la movilidad laboral obligada.Le point de partie de cet article est il hypothese selon laquelle il existe un nouveau concept de ville. Celle-ci est passeé d'une nature nodale ou focale i une nature de fonctionnement, de notion et de perception dihses. Cela signifie qu'ont est passé, depuis déjB quelque temps et plus nettement dans les dernieres années, d'une ville basiquement autosuffisante et physiquement bien délimitée B un espace diffus, avec des limites beaucoup plus larges et indéterminés. En partant de ces prémisses, l'objectif primordial a été de déterminer l'étendue de cette ville. D'une faqon générale, le parametre primordial qui permet de délimiter cette nouvelle dimension de la ville -villes diffuses, aires urbaines ou villes au sens strict- est la mobilité pour des raisons de travail, la mobilité laborale obligée.This article presuposes the existence of a new concept of the city. It is no longer of a focal or nodal nature but has become a functionally, conceptually and perceptionally diffuse entity. The basically self-sufficient and clearly defined city of the past has become, over a considerable period of time and to a more marked degree in recent years, a diffuse space, with much wider and, to a large extent, undefined limits. Bearing this in mind, the main objective was to determine the size (define the limits) of this new city. In general terms, the basic and principal parametre which can be used to delimit the city -diffuse or real cities or urban areas- is the daily work mobility

El procés d'elaboració de l'enquesta pública prèvia al Pla Comarcal de Muntanya de la Garrotxa

Selon la Loi de Haute Montagne (2/1983 du 9 Mars), approuvée par le Parlement de Catalogne, le "Pla Comarcal de Montanya" est défini comme l'instrument de base pour développer et appliquer la politique de montagne; pour cette raison, les autres procédures d'action prévues par la même loi restent soumises au Plan. Cette loi est applicable à neuf des "comarques" (la Catalogne en compte 38 au total); elles se trouvent dans la zone pyrinèenne et parmi elles on y trouve celle de La Garrotxa. L'article 7.2 de cette loi prévoit une enquête publique préalable à l'etablissement du Plan, afin de promouvoir la participation et la collaboration des diverses organisations et institutions des "comarques" et de recueillir toutes les demandes et suggestions. L'enquête publique n'est pas conçue comme une étude socio-économique, mais comme un instrument dont le but est de mettre à jour la problématique et les perspectives d'amélioration de la qualité de vie dans la comarca. Il s'agit donc d'un travail qui ne se fonde pas sur des données objectives mais sur l'opinion des gens qui habitent le pays et qui en subissent jour à jour les problèmes.According to the Law regulating Mountainous Areas passed by the Catalan Parlament (2/1983 dated 9th March), the Regional Mountain Plan (Plan Comarcal de Montana) is defined as the basic instrument for the development of and policy application in mountainous areas. Consequently, other measures contemplated in the same law are subordinate to the Plan. The mentioned law is to be enforced in nine regions ("comarcas") in Northern Catalonia, one of which is the Garrotxa district. Article number 7.2 of the law contemplates the carrying out of a public questionnaire prior to the application of the Plan, in order to encourage the participation and collaboration of the various local district organizations and bodies, and to gather together requests and suggestions. The public questionnaire is not a socio-economic study of the region, but rather a means of throwing light upon the problems and perspectives for improvement in the quality of life in the region. It is not therefore a study based on objective data, but rather on the personal opinions of the local inhabitants who experience day-to-day problems.Según la Ley (2/1983 del 9 de marzo) de Alta Montaña aprobada por el Parlamento de Cataluña, el Plan Comarcal de Montaña se define como el instrumento básico para desarrollar y aplicar la política de montaña; por lo tanto los otros tipos de actuaciones previstos en la misma ley quedan supeditados al Plan. Esta ley se aplica a nueve de las comarcas del norte de Cataluña, entre las cuales se encuentra la comarca de la Garrotxa. El artículo 7.2 de dicha ley prevé una encuesta pública antes de la realización del Plan para promover la participación y colaboración de las diversas organizaciones y entidades comarcales y recoger peticiones y sugerencias. La encuesta pública no es un estudio socioeconómico de la comarca, sino un instrumento cuya finalidad es descubrir la problemática y las perspectivas de mejora de la calidad de vida de la comarca. Por lo tanto se trata de un trabajo que no se fundamenta en datos objetivos sino en la opinión de la gente que vive en la comarca y que experimenta diariamente los problemas

Una nova dimensió de la xarxa de ciutats a Catalunya. Les àrees de cohesió

Aquest article parteix de la hipòtesi de l'existència d'un nou concepte de ciutat. Aquesta ha passat de ser d'una naturalesa nodal o focal a ser-ho de funcionament, de concepte i percepció difusos. Això vol dir que d'una ciutat bàsicament autosuficient i físicament ben delimitada s'ha passat, des de ja fa temps i en els darrers anys d'una manera més accentuada, a un espai difús, amb uns límits molt més amplis i, en bona mesura, indeterminats. Tenint present això, l'objectiu principal és determinar l'amplitud d'aquesta ciutat. En termes generals, el paràmetre principal i bàsic a partir del qual es pot delimitar aquesta nova dimensió de la ciutat --ciutats difuses, àrees urbanes o ciutats reals- és el de la mobilitat per motiu de treball, la mobilitat laboral obligada.El articulo parte de la hipótesis de la existencia de un nuevo concepto de ciudad. Esta ha pasado de ser de una naturaleza nodal o focal a serlo de funcionamiento, de concepto y de percepción difusos. De una ciudad básicamente autosuficiente y bien delimitada se ha pasado, desde hace ya tiempo y en los últimos años de una forma mis acentuada, a un espacio difuso, con unos limites mucho más amplios y, en buena medida, indeterminados. Teniendo esto presente, el objetivo principal es determinar la amplitud de esa ciudad. En tèrminos generales, el parámetro principal y básico a partir del cual se puede delimitar la nueva dimensión de la ciudad -ciudades difusas, áreas urbanas o ciudades reales- es la movilidad por motivos de trabajo, la movilidad laboral obligada.Le point de partie de cet article est il hypothese selon laquelle il existe un nouveau concept de ville. Celle-ci est passeé d'une nature nodale ou focale i une nature de fonctionnement, de notion et de perception dihses. Cela signifie qu'ont est passé, depuis déjB quelque temps et plus nettement dans les dernieres années, d'une ville basiquement autosuffisante et physiquement bien délimitée B un espace diffus, avec des limites beaucoup plus larges et indéterminés. En partant de ces prémisses, l'objectif primordial a été de déterminer l'étendue de cette ville. D'une faqon générale, le parametre primordial qui permet de délimiter cette nouvelle dimension de la ville -villes diffuses, aires urbaines ou villes au sens strict- est la mobilité pour des raisons de travail, la mobilité laborale obligée.This article presuposes the existence of a new concept of the city. It is no longer of a focal or nodal nature but has become a functionally, conceptually and perceptionally diffuse entity. The basically self-sufficient and clearly defined city of the past has become, over a considerable period of time and to a more marked degree in recent years, a diffuse space, with much wider and, to a large extent, undefined limits. Bearing this in mind, the main objective was to determine the size (define the limits) of this new city. In general terms, the basic and principal parametre which can be used to delimit the city -diffuse or real cities or urban areas- is the daily work mobility

L'Eurodistricte català transfronterer. Un espai emergent sense marc administratiu

El mes de juliol del 2007 es van iniciar els procediments per a la creació de l'Eurodistricte de l'espai català transfronterer. El seu àmbit territorial estaria format per la Catalunya del Nord (França) i per les comarques gironines i la Cerdanya (Espanya). En l'article es pretén comprovar que en l'evolució de la definició de l'Eurodistricte conflueixen un seguit de processos com la consciència de la complementarietat de l'àrea a causa de la construcció de grans infraestructures, la consolidació de grups d'acció en projectes territorials concrets, la funcionalitat creixent de l'espai o la confluència de l'escala local amb l'europea gràcies a programes de finançament com Interreg. El volum d'accions i agents que impliquen tots aquests processos, que conflueixen en l'espai i el temps, fan evident la necessitat d'un ens que li doni una cobertura legal i capacitat d'actuació territorial conjunta.Durante el mes de julio de 2007 se iniciaron los procedimientos para la creación del Eurodistrito del espacio catalán transfronterizo. Su ámbito territorial estaría formado por Cataluña del norte (Francia) y por las comarcas gerundenses y la Cerdaña (España). En el artículo se pretende comprobar que en la evolución de la definición del Eurodistrito confluyen una serie de procesos como la conciencia de la complementariedad del área debido a la construcción de grandes infraestructuras, la consolidación de grupos de acción en proyectos territoriales concretos, la funcionalidad del espacio o la confluencia de la escala local con la europea gracias a programas de financiación como Interreg. El volumen de acciones y agentes que implican todos estos procesos, que confluyen en el espacio y el tiempo, hacen evidente la necesidad de un ente que le dé una cobertura legal y capacidad de actuación territorial conjunta

Instruments per a la planificació, el disseny i la gestió de les noves àrees d'activitat econòmica

Margarida Castañer i Antoni Ferran revisen les conclusions de les terceres jornades sobre avaluació ambiental aplicada al planejament territorial i urbanístic. Els seus objectius eren proposar formes d'aplicació de la Directiva comunitària 2001/1452/CE a la concepció de les noves àrees d'activitat econòmica, analitzar com hi pot incidir la planificació territorial, establir criteris ambientals i paisatgístics per orientar la selecció de localitzacions i el seu disseny i, finalment, llançar el repte de la col·laboració interadministrativa per a la promoció d'àrees d'activitat d'abast supramunicipal

Els Ensenyaments d'ordenació del territori i urbanisme a les universitats catalanes : Societat Catalana d'Ordenació del Territori-Institut d'Estudis Catalans (setembre de 2000-juny de 2001)

La Societat Catalana d'Ordenació del Territori, conjuntament amb alguns departaments de les universitats públiques catalanes, va organitzar, al llarg del curs acadèmic 2000-2001, un debat a l'entorn dels ensenyaments de l'ordenació del territori i l'urbanisme a les llicenciatures de ciències ambientals, geografia, arquitectura, enginyeria, economia, dret i paisatgisme. A més, es va considerar que calia parar atenció en els màsters que tenien implicacions en l'ordenació del territori. L'objectiu era, d'una banda, analitzar i reflexionar sobre la situació actual i, de l'altra, plantejar estratègies de futur.La Societat Catalana d'Ordenació del Territori, conjuntamente con algunos departamentos de las universidades públicas catalanas, organizó, a lo largo del curso académico 2000- 2001, un debate sobre la enseñanza de la ordenación del territorio y el urbanismo en las licenciaturas de ciencias ambientales, geografía, arquitectura, ingeniería, economía, derecho y paisajismo. Además, se consideró que también era conveniente atender a los másters que tienen implicaciones en la ordenación del territorio. El objetivo era, por una parte, analizar y reflexionar sobre la situación actual y, por otra, plantear estrategias de futuro.La Societat Catalana d'Ordenació del Territori, a organisé, pendant le cours académique 2000-2001, avec quelques départements des universités publiques de la Catalogne, un débat sur l'enseignement de l'aménagement du territoire et l'urbanisme dans les études des sciences de l'environnement, géographie, architecture, génie, économie, droit et paysage. On fait aussi attention vers les masters impliqués sur l'aménagement du territoire. L'objectif était, d'abord, analyser et réfléchir sur la situation actuelle et aussi proposer des stratégies futures.Over the academic year 2000-2001, the Societat Catalana d'Ordenació del Territori organised, together with other departments of Catalan public universities, a debate on the teaching of regional and urban planning within the following disciplines: environmental science, geography, architecture, engineering, economy, law and landscape management. Moreover it was considered that attention should be paid to urban and regional planning related to postgraduate degrees. The aim was on one hand to analyse present situation, and on the other, to propose future strategies