Factors facilitadors i inhibidors de la transició educativa de d'educació primària a secundària en alumnat amb trastorn de l'espectre autista grau 1: un estudi longitudinal.

El Trastorn de l’Espectre Autista grau 1, abans conegut com la Síndrome d’Asperger, es caracteritza per no presentar problemes en el llenguatge ni tampoc deterioració intel·lectual, però sí un perfil socio-cognitiu diferent al desenvolupament típic. La Transició Primària-Secundària és una de les transicions més importants per a l’individu independentment de les seues característiques (Fortuna, 2014), ja que coincideix amb l’etapa de l’adolescència (Mandy et al., 2016). Per tant, estem parlant de la necessitat d’aprendre a gestionar canvis físics, psicològics, socials i contextuals. El perfil socio-cognitiu, les dificultats socials i de comunicació característiques de les persones amb (T)EA-1, accentuen el risc de patir una transició difícil (Dixon i Tanner, 2013; Humphrey i Hebron, 2015; Mandy et al., 2016). La transició primària-secundària està poc estudiada fins a l’actualitat. Hem trobat només 14 investigacions que avaluen aquest procés de canvi (Andreon i Stella, 2001; Dillon i Underwood, 2012, Dixon i Tanner, 2013; Fortuna, 2014; Hannah i Topping, 2012; Hebron, 2017; Humphrey i Lewis, 2008; Jindal-Snape et al., 2006; Lawrence, 2011; Mandy et al., 2016; Murin, Hellriegel i Mandy, 2016; Peters i Brooks, 2016; Tobin et al., 2012), però cadascuna d’elles ho fa sobre factors o variables diferents. Per aquest motiu es planteja la necessitat d’estudi d’aquest moment evolutiu amb l’objectiu de conèixer quins són els factors que interactuen en aquest procés de canvi i com ho fan. En un primer moment hem realitzat una entrevista semiestructurada a un alumne (T)EA-1 que ja havia viscut la transició primària-secundària i es trobava a mitat del 1r curs de l’E.S.O, a sa mare, al seu germà major i a la seua terapeuta. L’objectiu d’aquesta entrevista és conèixer una realitat de transició, per aportar informació i ajudar a dissenyar després l’estudi qualitatiu dels factors implicats en la transició d’estudi. Posteriorment, s’avaluen els factors facilitadors i inhibidors de l’adaptació inclusiva de l’alumnat (T)EA-1 implicats en la transició d’estudi. L’avaluació s’ha realitzat als col·lectius alumnat, família i tutors/es, i en funció dels grups amb (T)EA-1 o desenvolupament típic. S’avalua pertinença a l’escola, rendiment acadèmic, victimització, col·legi i aprenentatge, nivell d’adaptació al centre, nivell de coneixement del (T)EA-1 per part del seu professorat, amics, nivell de benestar social i emocional, estat d’ànim i sentiments sobre sí mateix i ansietat. En general trobem que existeixen patrons diferents de desenvolupament per a totes les variables en funció del diagnòstic. Els resultats deixen evidència de la necessitat d’unes pautes d’intervenció i acompanyament d’aquest alumnat (i de les seues famílies) durant la transició. Així com la necessitat de treball conjunt entre les persones de suport implicades (família, personal docent i centre educatiu). A més, aquesta investigació mostra les diferències entre percepcions dels diferents col·lectius, que s’han de tindre en compte a l’hora de treballar i desenvolupar aquest procés de canvi. I per últim, s’ha realitzat un grup de discussió d’experts on es fiquen en comú alguns dels resultats obtinguts en avaluar els factors implicats, que fica l’atenció en alguns punts a vigilar en la investigació presentada i també en la problemàtica de la transició estudiada. Totes aquestes troballes evidencien la necessitat de millorar els recursos existents per afrontar aquesta transició des dels centres educatius

Estudio preliminar de los elementos constructivos hidráulicos de época romana del río Cubillas (tramo Deifontes-Albolote, Granada).

El área de estudio, el Valle del Río Cubillas, en su curso medio, también denominado localmente Río Deifontes o Río Iznalloz al paso por las localidades de Iznalloz, Deifontes y Albolote, se ubica, desde el punto de vista geográfico, en el extremo nororiental de la Depresión de Granada. Dicha Depresión constituye una de las cuencas internas intramontañosas de las Cordilleras Béticas 2 . Los materiales sobre los que se encaja el Valle del Río Cubillas son arcillas, limos rojos y conglomerados de Edad Pliocuaternaria (Plioceno Superior-Pleistoceno). Aparecen, además, otros más recientes que se relacionan con los depósitos subactuales y actuales del propio río junto a la descarga de sedimentos que se produce a través de los cauces tributarios, y que se corresponden con los de relleno del cau­ce y de la llanura de inundación actual, lo que hace que en la mayoría de las ocasiones gran parte de los restos arqueológicos en relación con las construcciones hidráulicas estudiadas se vean afectados, en mayor o menor medida, por estos aportes sedimentarios del río. Se tratan principalmente de arcillas, limos y, en menor medida, arenas con cantos. Todos estos aportes han constituido una base actual de tierras con gran calidad y muy fértiles para el desarrollo de la agricultura

Análisis de la discriminación por razón de sexo en los procesos de selección

Estudio de la discriminación por razón de género durante el acceso al empleo

El Cerro de la Horca: una aproximación a la sociedad del piedemonte subbético y las zonas aledañas en la primera mitad del II Milenio

A partir de los resultados de la excavación en el Cerro de la Horca (La Guardia) se discute la evolución del asentamiento en los límites de Sierra Mágina, entre el Calcolítco y la Edad del Bronce

Suitability of melanoma FFPE samples for NGS libraries: time and quality thresholds for downstream molecular tests

The use of NGS in clinical practice for precision diagnosis requires a quality starting material. Despite the broadly established use of formalin-fixed paraffin-embedded (FFPE) samples in molecular testing, these usually have low-quality DNA. We established a method to determine the suitability of melanoma FFPE samples for an amplicon-based NGS custom panel analysis. DNA was extracted from unstained melanoma samples and wide local excision samples. Amplicon-based libraries were constructed and tested using time and quality parameters as variables. Time elapsed from sample retrieval >7 years, a quality control value > 5.63 and a DNA integrity value < 2.05 indicated samples were not suitable. A decision tree is provided with rate of samples suitable for analysis according to the combination of these parametersThis study has been funded by the Instituto de Salud Carlos III grant number PI15/01860, the Junta Provincial de Valencia de la Asociación Española contra el Cancer through a PhD grant, and by the Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir. The authors have no other relevant affiliations or financial involvement with any organization or entity with a financial interest in or financial conflict with the subject matter or materials discussed in the manuscript apart from those disclosed. No writing assistance was utilized in the production of this manuscrip

La organización del territorio en el Alto Guadalquivir entre el IV y el III milenios (3300-2800 a.c.)

En este artículo se pretenden analizar los cambios en el patrón de asentamiento que tienen lugar en la transición entre le IV y el III milenios A.C. en el Alto Guadalquivir y especialmente en la Depresión Linares-Bailén.Consejería de Cultura de la Junta de Andalucí

Las Vallinas (Teverga, Asturias). An Iron Age and roman farmsteas in northern Spain

[ES] Los obstáculos para la prospección a lo largo del paisaje costero del Golfo de Vizcaya, las limitaciones estructurales y materiales de las unidades de asentamiento más pequeñas, y la falta de un control exhaustivo de las alteraciones actuales del terreno, han ocasionado un vacío en el conocimiento sobre la posible presencia de granjas o caseríos en espacios abiertos durante la Edad del Hierro en la región cantábrica. Presentamos por primera vez la existencia de estas granjas, con los hallazgos en Las Vallinas que confirman el uso agrícola del terreno. Al comparar la información de esta alquería con la de castros habitados de la misma época, aportamos una visión más amplia del desarrollo económico de los antiguos Astures desde finales de la Prehistoria hasta el inicio de la ocupación romana. El impacto de la romanización provocó una alteración sin precedentes de las antiguas estructuras sociales y económicas de los Astures en esta zona, dando lugar a una lenta y continua recuperación de la economía rural a partir de finales del siglo I d.C[EN] Obstacles to prospection along the coastal landscape of the Bay of Biscay, structural and material limitations in smaller settlement units, and a lack of comprehensive monitoring of current alterations to the terrain, have all left a dearth of knowledge about the possible presence of open Iron Age farms or hamlets in the Cantabrian region. Presented here for the first time, we demonstrate the existence of these farms with findings verifying agricultural land use at Las Vallinas. In comparing information from this farm with that from inhabited hillforts of the same period, we are also given a wider picture of the economic development of the ancient Astures from the end of prehistory to the beginning of Roman occupation. The impact of Romanization caused an unprecedented upheaval of the old social and economic structures of the Asturs in the area, instigating a slow and steady recovery of a rural economy from the late 1st century AD