El poblament de la Safor-Valldigna durant el IV i III mil·lenis abans de Crist

La investigació arqueològica a la comarca de la Safor-Valldigna sobre el període comprés entre el Neolític final (3800/3700 a.C.) i l’inici de l’Edat del Bronze (2150 a.C.) està fortament marcada pels diferents marcs teòrics i pel biaix metodològic imperant a cada època. Durant els darrers anys, gràcies sobretot a la pràctica de l’arqueologia de salvament, s’ha pogut avançar molt en el coneixement d’aquesta complexa i rica xarxa de comunitats agrícoles i ramaderes, part d’una ecumene molt més extensa, que ocuparen intensament les vores del riu Serpis o d’Alcoi.Miret Estruch, C. (2019). El poblament de la Safor-Valldigna durant el IV i III mil·lenis abans de Crist. Revista de la Safor. (10):51-75. http://hdl.handle.net/10251/16238951751

Restes arqueològiques de l’albacar del castell de Cullera (Ribera Baixa, País Valencià): segles V aC-XIII dC.

La intervenció arqueològica duta a terme a finals de l’any 2010 al castell de Cullera, emmarcada en el “Projecte bàsic de consolidació i restauració de les restes de l’Albacar Segon del Castell de Cullera”, tragué a la llum un interessant lot de materials arqueològics que ajuden a fixar les fases del poblament d’aquesta zona propera a la desembocadura del riu Xúquer, des d’època ibèrica fins a la conquesta feudal del 1245

Un conjunto cerámico del siglo XVII procedente del Reial Monestir de la Assumpció, convento de las clarisas de Xàtiva, La Costera (País Valencià)

Los sondeos previos realizados en el Convento de las Clarisas de Xàtiva aportaron un importante lote cerámico conventual del siglo XVII compuesto por diferentes producciones de vajilla de mesa (reflejo metálico y azul y reflejo valencianos, loza azul catalana y mayólicas italianas), cerámica común y de cocina. Dada la escasez de publicaciones sobre cerámicas post-medievales, este artículo supone un avance en el conocimiento del panorama cerámico, principalmente en la cerámica de cocin

Coves de Santa Maira (Castell de Castells, La Marina Alta, Alacant). Campaña de 2008

Resultados de la campaña de excavación de 2008

The Mesolithic materials of the Cova del Mas del Gelat (Alcoi, l’Alcoià, Alacant)

El jaciment arqueològic de la Cova del Mas del Gelat (Alcoi, Alacant) és conegut des de fa més de trenta anys. L’estudi del sílex i de les restes faunístiques recuperades al jaciment confirmen l’existència d’un nivell mesolític. Els utensilis lítics són tècnicament semblants als d’altres estacions de la regió, i també la fauna ens ofereix informació relacionada amb la seua cronologia holocènica, evidències que amplien la nostra informació sobre el complex cultural mesolític regional. Paraules clau: Holocé. Materials mesolítics. Restes de fauna. País ValenciàThe archaeological site of the Cova del Mas del Gelat in Alcoi (Alacant, Spain) has been known for more than thirty years. The study of flint and faunal remains recovered at the site give us a cultural horizon similar to other Mesolithic sites of the region. We are dealing with lithic tools that are technically close to those from other sites of the Valencian Central region. Faunal remains offer us an interesting information related to their Holocenic chronologies as well. Furthermore, all these new pieces of evidence and the preliminary results give us some more information about the regional trend of these Mesolithic cultural complexes. Key words: Holocene. Mesolithic artifacts. Faunal remains. Valencia Region.El yacimiento arqueológico de la Cova del Mas del Gelat (Alcoi, Alacant) es conocido desde hace más de treinta años. El estudio del sílex y los restos de fauna recuperados en el yacimiento, confirman la existencia de un nivel mesolítico. Los útiles líticos son técnicamente semejantes a los de otras estaciones de la región, y también la fauna nos ofrece información relacionada con su cronología holocénica, evidencias que amplían nuestra información sobre el complejo cultural mesolítico regional. Palabras clave: Holoceno. Materiales mesolíticos. Restos de fauna. País Valencià

Cordage, basketry and containers at the Pleistocene-Holocene boundary in southwest Europe. Evidence from Coves de Santa Maira (Valencian region, Spain)

In this study we present evidence of braided plant fibres and basketry imprints on clay recovered from Coves de Santa Maira, a Palaeolithic-Mesolithic cave site located in the Mediterranean region of Spain. The anatomical features of these organic fibre remains were identified in the archaeological material and compared with modern Stipa tenacissima (esparto grass). Based on direct dating, the fragments of esparto cord from our site are the oldest worked plant fibres in Europe. Sixty fragments of fired clay are described. The clay impressions have allowed us to discuss the making of baskets and containers. According to their attributes and their functional interpretation, we have grouped them into five types within two broad categories, hearth plates and baskets or containers. The clay pieces identified as fragments of containers with basketry impressions are less common than those of hearth plate remains and they are concentrated in the Epipalaeolithic occupation material (13.2-10.2 ka cal bp). The clay impressions from Santa Maira indicate that some fibres were treated or flattened, a preparation process that is known from historical and ethnological sources

Cavidades de uso funerario durante el Neolítico final/Calcolítico en el territorio valenciano: trabajos arqueológicos en Avenc Dels Dos Forats o Cova del Monedero (Carcaixent, Valencia)

Presentamos en este trabajo los resultados de la intervención arqueológica de urgencia efectuada en la cavidad de Avenc dels Dos Forats o Cova del Monedero (Carcaixent, Valencia) a finales del verano de 2008. Noticias preliminares informaban de la existencia de restos humanos y elementos de ajuar que indicaban un uso funerario de este espacio al menos desde el Neolítico final/Calcolítico. Con la presente actuación hemos podido dilucidar el grado de conservación del depósito arqueológico a la vez que esbozar la diacronía, características y orientación funcional de las ocupaciones prehistóricas e históricas

N2 - Ride & Park

Postprint (author's final draft

La col·lecció arqueológica preshitòrica de la cova del Rectoret (Gandia, la Safor, País Valencià)

La comarca valenciana de la Safor disposa d'un vast patrimoni arqueològic com a conseqüència d'una llarga tradició de recerca. Malauradament, no s'han tornat a avaluar molts dels jaciments excavats, sense les garanties científiques adients, durant el segle XX. Amb la intenció de resoldre aquesta mancança, decidírem revisar els materials de la col·lecció de la cova del Rectoret, una necròpolis col·lectiva del III-II mil·lenni a. C., amb un interessant aixovar, entre el qual destaca un vas amb decoració d'estil campaniforme

Nuevas aportaciones al horizonte del bronce final de La Vital (Gandia, València)

Durante las tareas de seguimiento arqueológico de las obras de construcción del Acceso Sur a Gandia se localizaron diferentes estructuras negativas datadas en el Bronce final ubicadas en el perímetro de protección del yacimiento de La Vital. Las estructuras documentadas corresponden a un lugar de hábitat fechado en estos momentos. En este trabajo presentamos los resultados de dicha actuación, valorándolos en el marco del desarrollo histórico de este periodo en el propio yacimiento y en la costa mediterránea peninsular