L'EF a preescolar i primer cicle. Proposta pedagògica de programació

La programació ha arribat a ser considerada per la majoria dels professionals de l'ensenyament com un element bàsic de partida per elaborar el treball diari de classe. Això no obstant, en molts casos, la majoria es queden en la pura intencionalitat degut a l'escàs nombre de recursos de què disposen per desenvolupar uns programes coherents i realistes, que es basin en les necessitats dels alumnes, els criteris personals i les normatives vigents. El problema es fa molt més evident quan la matèria a programar és l'educació física, perquè (com veu-rem posteriorment) hi ha quasi una total inexistència d'orientacions, degut el paper que ha jugat a l'escola l'EF fins fa ben poc. Al marge d'altres tendències contràries a la «programació», gosem cridar l'atenció sobre una sèrie d'aspectes positius que són els que ens la fan defensar. Al mateix temps, cal dir que la programació no ha de limitar-nos l'acció, sinó que n'ha de ser un instrument; base sobre la qual construir unes activitats que progressivament, mitjançant la pràctica s'aniran modi-ficant i concretant per elles mateixes

Competencias básicas y programación de Educación Física. Validación de un cuestionario diagnóstico

Este artículo describe el proceso de diseño y validación de un cuestionario para conocer el grado y forma de incorporación de las competencias básicas en las programaciones de Educación Física, por parte del profesorado especialista en el área en los niveles de Educación Primaria y Secundaria. El cuestionario, que tiene por objetivo constatar la opinión del profesorado de Educación Física sobre la integración de las competencias básicas en sus programaciones, e identificar las estrategias utilizadas para su integración en las mismas, pertenece a la fase de diagnóstico del proyecto de investigación «Las competencias básicas en una Educación Física de calidad» del plan nacional I+D+I (2008-2011). El proceso de validación sobre la claridad de los enunciados y la pertinencia a las diferentes dimensiones estudiadas, se ha llevado a cabo por un jurado de 11 expertos en la temática de competencias, todos ellos profesores universitarios. Posteriormente se ha realizado una prueba piloto para conocer su viabilidad con 21 profesores de Educación Física en ejercicio, pertenecientes a la enseñanza obligatoria. Los resultados muestran que el cuestionario es un excelente instrumento para verificar cuál es el nivel de penetración de las competencias básicas en las programaciones de Educación Física

El professorat d'eduació Física a l'escola multicultural. Percepcions del context i necessitats de formació

El present article se centra en la situació del professorat d'Educació Física i les seves necessitats formatives per actuar adequadament en entorns d'escola multicultural. Amb aquesta finalitat es presenta la importància de l'educació física com a agent socialitzador per a l'alumnat immigrant, les diferents tendències de les investigacions específiques sobre formació del professorat d'Educació Física en temes d'immigració, i les dades obtingudes a través d'una investigació específica realitzada amb una mostra de 230 centres escolars de tot Catalunya. Com a aspectes més remarcables, cal assenyalar que encara que l'educació física i l'esport poden representar un espai de trobada molt valuós per a la interculturalitat, és important no deixar de banda una educació orientada cap a la convivència, i que la formació del professorat sigui coherent amb les necessitats reals que s'observen en i des dels centres escolars

L'educació física: un valor a descobrir

L'educació física com a àrea de coneixement a primària adquireix uns valors que ajuden al total desenvolupament dels alumnes de 6 a 12 anys. Marginada durant molts anys com a conseqüència del paper que jugava l'educació i del model i utilitat que es donava a tot allò relacionat amb el cos, s'ha erigit en l'actualitat com una àrea que adquireix tota la seva identitat a l'educació primària, perquè s'adapta a les necessitats de moviment i d'expressió que tenen els nens, alhora que afavoreix el seu desenvolupament i participa de la resta de facultats de la seva personalitat

Analyzing male attractiveness models from a communicative approach: socialization, attraction, and gender-based violence

Although the analysis of male attractiveness models is key to shed light into the prevention of gender-based violence (GBV), it is not always easy to access crucial information about these models. Research shows that inadequate data collection techniques can lead to reproducing superficial arguments confirming existing stereotypes instead of tackling with the real connections. Using communicative daily life stories and communicative focus groups, we take on the challenge of accessing the existing models of male attractiveness' foundations. These techniques are used to collect data about the specific attractiveness models into which adolescents are socialized and their potential link to violence. We argue that the communicative orientation furthers the scientific understanding of the dominant traditional model of masculinity that socializes into GBV and the new alternative model of masculinity that socializes into its overcoming. The use of communicative techniques is showed to empower participants to question their attractive preferences

Beyond Action Research. The communicative Methodology of Research

In this article we show how the communicative methodology of research (CMR) makes it possible to implement evidence-based policies to improve people's lives. Drawing on theories and methods developed under other paradigms and based on dialogue, the CMR is now a solid body of theory that researchers can put into practice. As researchers engage in egalitarian dialogic interactions with the members of society who are engaged in the research with them, they construct knowledge together. The researchers contribute empirical knowledge to the dialogue, and the social actors contribute by describing, and reflecting on, their life experiences. The final results are oriented toward transforming society through actions based on this jointly developed evidence

La educación física en la consecución de la competencia social y ciudadana

This paper covers the results of an action research project stemming from the necessity of change in the climate of coexistence within a primary school in Barcelona. The investigation purpose was to give an answer to this action hypothesis: ¿How can the work of social and citizen competence contribute to the prevention and peaceful resolution of the conflicts from the physical education area? To achieve this, once the initial state of the students data was collected an action strategy for tutoring sessions and physical education was implemented. The strategy was developed by the teachers who participated in the work group with the aim to promote in the pupils the acquisition of skills of social and citizen competence to encourage prevention and peaceful conflict resolution. Qualitative and quantitative data were collected throughout the implementation using questionnaires, participant observation and systematic observation. Improvements of relational processes were shown in the obtained results. Towards the end of the intervention the predominant responses facing conflicts were either ignoring the fact or starting dialogue. As for the conflict resolution, those which entailed violence were minimized and on the other hand peer mediation and autonomous dialogue were significantly increased

Intervenciones docentes para la construcción de situaciones lúdicas en clases de Educación Física Infantil.

La presente comunicación tiene como propósito describir el proceso de construcción de una situación lúdica en el contexto de las clases de educación física del nivel inicial, exponiendo las maneras de intervención docente, en interacción con los niños y niñas, que posibilitan el montaje y sostenimiento de lo lúdico.Se ha llevado adelante un diseño metodológico sustentado en los supuestos epistemológicos de la metodología cualitativa (Denzin y Lincoln, 2011; Ynoub, 2015), siendo una investigación de tipo aplicada, produciendo la información empírica en base a un trabajo de campo desarrollado en el contexto natural. El método ha sido un estudio de caso instrumental (Stake, 2013), en base a un diseño exploratorio – interpretativo, en el cual se ha desarrollado un pro-ceso sistemático y longitudinal de observación en el contexto de las clases de educación física, utilizando registros de notas de campo, video filmaciones y grabaciones de voz de los diálogos ocurridos entre el docente y los niños para recabar la información correspondiente, los cuales se unificaron en registros observacionales.Aquí se expone la descripción de una instancia de juego, donde en virtud de las intervenciones docentes (facilitadora - observación comunicativa, delegativa, jugador/a experto/a fundamentadora, reflexiva y deliberativa) se va configurando como lúdica, posibilitando el desarrollo de un modo de jugar contrahegemónico