Exili i repressió a la França de Vichy. El cas de Lluís Nicolau d'Olwer

Els exiliats republicans a França van patir una repressió continuada en el que seria el seu exili polític a França. El sistema repressor del règim franquista arribà més enllà dels Pirineus. Diversos i distints foren els motius que facilitaren l'acció exterior contra els exiliats: per una banda, l'obsessió franquista per eliminar i doblegar tota persona considerada roja, o sia, republicana, independentment dels seus matisos polítics; per altra, la conjuntura internacional: una França debilitada democràticament abans de juny de 1940, i una França col·laboracionista disposada a seguir els designis nazifeixistes després de la signatura de l'armistici. Aquell estiu començà la cacera de refugiats polítics catalans i espanyols que tingueren algun càrrec destacat en institucions o partits republicans. La cacera va tenir el suport dels acords bilaterals Bérard-Jordana de febrer de 1939, però també de l'anomenada Comisión de Recuperación de Bienes en el Extranjero, dirigida a França per l'agregat militar, el coronel Antonio Barroso y Sánchez Guerra, i el mateix ambaixador José Félix de Lequerica. Un dels càrrecs republicans més vigilats i perseguits fou Lluís Nicolau d'Olwer. Detingut, interrogat i a punt de ser extradit a Espanya, va poder salvar la pell gràcies a l'ajut dels seus amics advocats, també exiliats, Eduard Ragasol i J. M. Sbert i, destacadament, del ministre mexicà plenipotenciari a Vichy Luís Ignacio Rodríguez. El cas de Nicolau d'Olwer és, a més, un cas especial, únic: una negociació politicoeconòmica que fou decisiva per evitar entregar-lo a Franco. Igualment, el cas Nicolau ens mostra les xarxes d'agents franquistes destinats a perseguir exiliats i els envitricolls dels polítics francesos a l'hora de tractar els complexos casos d'extradició.Republicans suffered from continued repression during their political exile in France. The repressive system of Franco’s regime reached beyond the Pyrenees. There were many different reasons for carrying out actions abroad against exiles: on the one hand, the obsession of Franco’s supporters to eliminate and oppress anyone considered to be a «Red» or, in other words, Republican, irrespective of the details of their political leanings; on the other hand, the international situation: a collaborating France ready to follow Nazi-Fascist designs after signing the armistice. That summer, Catalan and Spanish political refugees with a position in Republic institutions or parties started to be hunted down. This hunt was supported by the bilateral Bérard-Jordana Agreement of February 1939 but also by the so-called Commission for the Recovery of Goods Abroad, led in France by the military attaché, Colonel Antonio Barroso y Sánchez Guerra, and by the ambassador himself, José Félix de Lequerica. One of the most closely watched and persecuted Republicans was Lluís Nicolau d’Olwer. Detained, interrogated and about to be extradited to Spain, he managed to save his skin thanks to help from his also exiled lawyer friends, Eduard Ragasol, JM Sbert and notably thanks to the Mexican plenipotentiary minister in Vichy: Luís Ignacio Rodríguez. The case of Nicolau d’Olwer is, moreover, a special one, unique: a political-economic negotiation that was decisive in preventing him from being given up to Franco. The Nicolau case also shows us Franco’s network of agents used to pursue exiles and the confusion of French politicians when dealing with complex cases of extradition

Memorias Europeas digitales en la era transnacional. Algunas referencias desde el Observatorio Europeo de Memorias

This essay takes up the question of transmission in the context of politics and projects of memory from the last decade. I have dubbed this period “the decade of memory, of remembrance”. The first decade of the 21st century saw an exponential growth in digital platforms, focused on catastrophes and conflicts in the previous century as well as more recent events. Public, academic, and institutional initiatives were accompanied by a public and private support to recover the memory of the past in Spain and Europe. This recovery effort placed intangible heritage, and memory at the centre of contemporary historical efforts. Our work and references are analysed from the projects of the European Observatory on Memories (EUROM) criteria, objectives but also technical tools.Este artículo aborda la cuestión de la transmisión de la memoria en el contexto de políticas y proyectos de memoria de la última década, que podríamos denominar “de la memoria y el recuerdo”. El primer decenio del siglo XXI ha visto un crecimiento exponencial de las plataformas digitales focalizadas en catástrofes y conflictos ocurridos en el siglo XX, así como en acontecimientos recientes. Los académicos, las instituciones y también la sociedad han recibido cierto apoyo para la recuperación de dicha memoria del pasado reciente en España y Europa. Este esfuerzo, situado en la herencia intangible y el recuerdo, se encuentra en el centro de numerosos trabajos historiográficos. En las páginas que siguen se expone el proyecto del Observatorio Europeo de Memorias (EUROM), los criterios seguidos, sus objetivos y también las herramientas digitales y tecnológicas que han facilitado su consecución

Futur monument a la presó de dones de les corts. Procés obert

La repressió política i moral succeïda a la Presó de Dones de Les Corts (1936‐1955) ha restat oblidada durant dècades per part del conjunt de la societat, però sobretot per part del conjunt d'institucions públiques responsables del manteniment de la nostra memòria col∙lectiva. Ha estat la societat civil, ‐en base a treballs previs de recerca‐, la protagonista d'un llarg procés de recuperació d'aquesta memòria escapçada per qüestions polítiques, territorials i de gènere. Les causes del seu oblit són les mateixes que justifiquen la necessitat de la seva memòria. L'estratègia de recuperació passa per anar conquerint espais de socialització en diversos medis i mitjans, entre els que destaca l'establiment l'any 2010 d'un espai memorial dedicat a la Presó: presodelescorts.org. Tanmateix, es treballa, de forma transversal i participativa, per la futura construcció d'un monument dedicat a les preses, ‐i als seus fills i filles‐, repressaliades en aquesta institució; com acte d'homenatge i expressió de la seva memòria en l'espai públic, ‐en el mateix territori que un dia va ser la Presó de Dones de Les Corts

Memoria y ciudadanía. interdisciplina, investigación y acción creativa

Aquest volum de la revista On the Waterfront respon a una voluntat singular i sensible: la memòria. Aquesta és tractada des d'una òptica acadèmica i internacional que conflueix amb la sensibilitat social i ciutadana d'un passat no massa llunyà però que resta desconegut, ignorat i invisible. El present volum té com a finalitat explicar i permetre la discussió sobre el procés de recuperació de la memòria de la Presó de Dones de Les Corts a Barcelona. Procés que poc a poc ha anat sumant un conjunt important d'actors i persones a títol individual, integrades en la reivindicació d'una memòria local -de ciutat i província-, política i de gènere llargament escapçada

O Memorial de Imigração Polonesa em Curitiba: dinâmicas culturais e interesses políticos no âmbito memoralista

Neste artigo, analisa-se o conceito de memorial, considerando as atuais definições de Museu propostas pelo Conselho Internacional de Museus e pelo Instituto Brasileiro de Museus, tendo como objeto de investigação o Memorial de Imigração Polonesa de Curitiba. Evidenciam-se a importância e a complexidade no trato com o patrimônio e as dificuldades de pensá-lo a partir dos sujeitos e das referências culturais de determinado grupo em contraponto aos interesses políticos e econômicos; no caso em questão, voltadas às necessidades da política de city marketing como estratégia de construção da imagem da cidade. Para tanto, foram considerados os perfis de atuação dos memoriais em diferentes partes do mundo, na tentativa de delimitação conceitual, exemplificando-se a pluralidade de temas e formatos dessas instituições no âmbito nacional e global. As discussões levantadas permitem pensar que os Museus Memoriais desempenham as atividades de um memorial no âmbito museológico, confirmando a ambivalência dessas duas instituições e sua interface privilegiada com o poder político.This article analyzes the memorial concept, considering the Museum definition presented by the International Council of Museums and the Brazilian Institute of Museums. The aim of this study was the Curitiba Polish Immigration Memorial. It highlights the importance and complexity in dealing with the heritage and the difficulties of thinking it from the individuals and the cultural references of certain groups as opposed to political and economic interests; in this case the needs of the city marketing policy as city image building strategy. Therefore, the memorials performance profiles in different parts of the world in an attempt to conceptual definition, exemplifying the diversity of themes and formats of these institutions at the national and global levels. The discussions show that it is possible to consider that the Memorials Museums perform the same activities of a memorial within the museological context, confirming the ambivalence of these two institutions and prime interface with political power

Diplomacia y represión: la persecución hispanofrancesa del exilio republicano, 1937-1951 = Diplomatie et représsion: la persécution franco-espagnole de l'exil républicain, 1937-1951

[spa] La presente tesis doctoral es un trabajo de investigación doctoral, que a través de tres importantes guerras, la Guerra civil española, la Segunda guerra mundial y la Guerra Fría analiza la represión de Estado, policial y oficiosa contra los exiliados de la II República española en Francia. Las estrategias y pactos diplomáticos oficiosos marcaron unas políticas policiales oscuras y grises que afectaron determinantemente la vida de miles de personas. La represión fue política y este trabajo analiza la continuidad represiva derivada de una guerra civil hasta las operaciones de "caza de brujas" en Francia en 1950. La investigación se basa sobre fuentes documentales originales depositadas en los archivos nacionales y ministeriales de Francia y España y documentación policial y expedientes de represión policiales y militares. La persecución y represión de exiliados republicanos vivió tipo de casuísticas y afectó desde los altos cargos hasta los más humildes deportados y exterminados. En todo este proceso los Estados español y francés tuvieron juez y parte y las diferentes expectativas diplomáticas y geoestratégicas marcaron traumáticamente nuestra historia y nuestras sociedades. El trabajo de las fuentes primarias permite apreciar que dichas políticas de represión no nos son lejanas y para nada representaron anécdotas o banalidades. Fueron políticas -erróneas- pero dictadas bajo órdenes contrarias a cualquier respeto por los derechos humanos y ciudadanos. Además de a los hechos, la tesis nos acerca en clave europea a la "represión extraterritorial" del franquismo, dura y fanática, obsesiva contra el exilio republicano

Les fonts online, un recurs essencial per a recerques en Història de l’Àfrica. Avaluació del curs 2020/21

Codi del projecte: 2020PID-UB/012El projecte va dissenyar-se a partir de detectar que els alumnes tenien un coneixement molt escàs de les fonts primàries disponibles, online, un tema cada cop més necessari i que prenia encara més importància en temps de pandèmia i de tancament d’arxius i hemeroteques. El projecte consistia en fer 4 classes de 180 minuts en què es volien explicar els principals recursos online que podien usar els alumnes per fer investigacions (Google Books, hemeroteques, arxius fotogràfics, grans arxius online, bioko.net...). A partir d’aquestes pràctiques els alumnes havien de realitzar un informe de fonts sobre aquests materials. El projecte no s’ha pogut desenvolupar com estava previst degut al context de pandèmia. Totes les pràctiques s’han hagut de realitzar online, el que ha limitat les possibilitats d’aquest ensenyament, que era bàsicament pràctic. Tots els alumnes que han respost l’enquesta final han coincidit que el projecte hauria millorat amb pràctiques presencials. Dels 10 indicadors proposats per a la recerca, un no ha resultat determinant i 9 han sortit clarament positius. Per tant, considerem que el projecte ha estat satisfactori però que hauria de fer-se de nou amb pràctiques presencials per veure el seu impacte real en circumstàncies normals. Per això s’ha previst la demanda d’una ampliació del projecte

Pot estar la marta (Martes martes L.) en expansió al Nord-est Ibèric? (Carnívora, Mustelidae)

La marta (Martes martes L.) és un carnívor de mida mitjana i distribució eurosiberiana ben present als ambients forestals de coníferes i caducifolis de l'alta muntanya al nord-est ibèric. El seu coneixement històric situava la població de martes en una franja estreta del rang altitudinal entre els 1.700 i els 2.100 m amb excepció de la Vall d'Aran. Tanmateix, en les últimes dècades s'ha detectat l'espècie en sectors més meridionals i en cotes més baixes d'entre els 610 i els 1.326 metres d'altitud. En aquest estudi, es presenten les citacions més rellevants i un nou mapa de distribució que compta amb 8 quadrícules noves de 10 ×10 km a Catalunya, principalment a la part oriental del Prepirineu (Osona, Garrotxa i Alt Empordà). S'ha generat un nou mapa de distribució potencial, mitjançant un model de màxima entropia. El model compta amb una bona capacitat predictiva (AUC=0.89±0,01SD), que es compara amb un model de fa 2 dècades, observant-se l'amplitud de zones que ocupa actualment l'espècie. El nou model destaca una àmplia distribució a la Vall d'Aran, nord del Pallars, Ribagorça, nord de la Cerdanya, Ripollès, nord-est del Berguedà i d'Osona. De manera més laxa, apareixen sectors del Prepirineu central i el Pirineu més oriental, fins a l'Alt Empordà. El nou model determina les àrees amb una probabilitat molt alta de trobar marta i dóna llum a una possible expansió de l'espècie en les pròximes dècades, on podria arribar fins a les portes del Montseny, entre d'altres àrees força baixes i meridionals. Quin serà el seu futur? Sens dubte, l'interès de fer-ne un seguiment en aquestes àrees més meridionals és notable, ja que ens podria donar informació de com canvis en la aforestació i maduresa del bosc, juntament amb els efectes del canvi climàtic, poden afectar la seva expansió.European pine marten (Martes martes L.) is a mid-size carnivore with an Euro-Siberian distribution, found in coniferous and deciduous forest of NE Iberian Peninsula. The historical knowledge of Pine marten populations in Catalonia restricted its distribution in a narrow altitudinal range between 1700 and 2100 meters, with the exception of Vall d'Aran. However, in recent decades new presences have been found in southern and lower altitudinal sites, between 610 and 1326 metres above sea level. Here we present the most relevant new citations and update the distribution map with 8 new UTM grid cells (10 ×10 km) in Catalonia, mainly in the Eastern Pre-Pyrenees (Osona, Garrotxa and Alt Empordà). We generate a new map for the potential distribution of the species, by means of a maximum entropy model. The model has high explanatory power (AUC=0.89±0,01SD) and it is compared with an older model from two decades ago, to detect with new areas could have been recently colonised. The new model shows a wide distribution in Vall d'Aran, north of Pallars, Ribagorça, north of Cerdanya, Ripollès, NE of Berguedà and Osona. In a lesser extent, it could also occur in central and eastern sectors of the Pyrenees, including Alt Empordà in the most eastern part. The new model shows a high probability of presence in the new areas, suggesting an ongoing and future expansion of the Pine marten in the next decades. The species could even reach the Montseny Natural Parc, among other mid and low mountain areas in the south of its current distribution. Which will be the future trend? With any doubt, surveying these potentially suitable areas in the forthcoming years should be a priority, trying to track how forestation trends and climate change is affecting the range expansion of this species