17 research outputs found

    Strengths and weaknesses of Problem Based Learning from the professional perspective of registered nurses

    Get PDF
    Objective: to identify competency strengths and weaknesses as perceived by nursing professionals who graduated with a integrated curriculum and competency-based through Problem Based Learning in small groups. Method: an intrinsic case study method was used, which analyzes this innovation through former students (from the first class) with three years of professional experience. The data were collected through a questionnaire and discussion groups. Results: the results show that their competency level is valued in a very satisfactory manner. This level paradoxically contrasts with the lack of theoretical knowledge they perceived at the end of their education, when they started working in clinical practice. Conclusions: the teaching strategy was key to motivate an in-depth study and arouse the desire to know. In addition, Problem Based Learning favors and reinforces the decision to learn, which is that necessary in the course of professional life

    Similitudes entre el Proceso de Convergencia en el ámbito de la Educación Superior Europea y la adopción del Aprendizaje Basado en Problemas en la E.U.I. Vall d'Hebron de Barcelona

    Get PDF
    La Escuela Universitaria de Enfermería Vall d'Hebron de Barcelona ha llevado a cabo una experiencia de innovación docente con la adopción de la metodología del Aprendizaje Basado en Problemas (ABP) a la totalidad del currículum básico. Esta experiencia nos ha dado elementos de reflexión en los dos ejes vertebradores de una enseñanza universitaria que mira a Europa. Por un lado la adopción de un nuevo paradigma docente y por otro la redefinición del papel de los agentes del proceso educativo: los profesores y los alumnos. El ABP es congruente con el paradigma educativo de la Convergencia Europea dado que, 1: es un aprendizaje centrado en el estudiante que contempla el trabajo total de éste y no solamente las horas de docencia impartidas por el profesor; 2: el rol del profesor cambia de transmisor de conocimientos al de docente que facilita y guía el proceso de aprendizaje del estudiante; 3: la evaluación, al ser diagnóstica y formativa, pasa a ser un punto clave del proceso de aprendizaje.The School of Nursing in Vall d'Hebron in Barcelona changed its whole curriculum to be problem-based, student-centered and to include small group learning (PBL). This experience provided elements of reflection in the two axes of university training aimed at Europe: one being the adoption of a new educational paradigm and another being the redefinition of the role of the agents of the educational process, the teachers and the students. PBL is congruent with the educational paradigm of European convergence since, 1: is it student-centered learning and contemplates the total work of the students in their learning and not only the hours of classes given by the teacher; 2: the role of the teacher changes from transmitter of knowledge to educational professional who facilitates and guides the student's learning process; 3: being diagnostic, evaluation becomes a key point in the formative aspects of the learning process

    Reflections on and evaluation of postgraduate clinical practicals in surgical nursing using portfolios

    Full text link
    [ES] Acorde con la adaptación del Postgrado de Enfermería Quirúrgica de la EUI Vall d’Hebron al marco de las exigencias del EEES, una de las metodologías introducidas en el curso 2008-09 fue la Carpeta de Aprendizaje (CA). Objetivo: Construir y consolidar un diseño de evaluación, a través de la CA., que implique a estudiantes y enfermeras en el proceso de reflexión del aprendizaje de los cuidados en el proceso quirúrgico. Metodología: El ámbito de actuación fueron las prácticas clínicas del Postgrado de Enfermería Quirúrgica durante el curso 2008-09. Los sujetos de estudio fueron 45 alumnos. Participaron también 2 docentes y 62 enfermeras quirúrgicas tutoras. Etapas: 1) Diseño del contenido mínimo de la CA. 2) Presentación de la CA diseñada a estudiantes y enfermeras tutoras. 3) Seguimiento de la CA durante el período de prácticas clínicas. 4) Análisis de las CA realizadas. 5) Sesiones de valoración con las enfermeras quirúrgicas tutoras al finalizar el curso. Resultados: En la mayoría de las CA no aparece explícita la reflexión, pero las narraciones evidencian la importancia de incorporarla y reforzarla con la enfermera tutora. Conclusiones: La CA se convierte en un instrumento de comunicación entre docentes, estudiantes y enfermeras tutoras reforzándose la implicación de estas en el proceso de aprendizaje. En base a los resultados se implementan estrategias para la mejora y consolidación de la CA para el curso 2009-10.[EN] In accordance with the adaptation of the Postgraduate Diploma in Surgical Nursing at the Vall d’Hebron University Nursing Hospital to the EHEA framework, one of the new methods to be introduced in 2008- 09 was the student portfolio. Aim: To construct and consolidate a design for the evaluation using the portfolio, which involves students and nurses in the process of reflecting on learning in surgical care processes. Methodology: The area of activity was clinical practicals for the Postgraduate Diploma in Surgical Nursing during the 2008-09 academic year. 45 students constituted the subjects of the study. 2 members of teaching staff and 62 surgical nurses were also involved as tutors.. Stages: 1) Design of the minimum portfolio content. 2) Presentation of the portfolio to students and nurse tutors. 3) Monitoring of the portfolio during the period of clinical practicals. 4) Analysis of the completed portfolios. 5) Evaluation session with the surgical nurse tutors at the end of the course. Results: Reflection did not appear explicitly in most of the portfolios, but the commentaries showed the importance of including it and reinforcing it with the nurse tutor. Conclusions: The portfolio became an instrument of communication between teaching staff, students and nurse tutors reinforcing the involvement of the latter in the learning process. On the basis of the results strategies were implemented for the improvement and consolidation of the portfolio for the 2009-10 academic year.Arreciado Marañón, A.; Cònsul I Giribet, M. (2011). Reflexión y evaluación de las prácticas clínicas del postgrado de enfermería quirúrgica a través de la carpeta de aprendizaje. REDU. Revista de Docencia Universitaria. 9(3):181-197. https://doi.org/10.4995/redu.2011.6160OJS18119793Barbera, E. (2005). La evaluación de competencias complejas: la práctica del portafolio. Revista Venezolana de Educación (Educere), 9 (31): 497-503.Benner, P. (1987). Práctica progresiva en enfermería. Manual de comportamiento profesional. Barcelona: Grijalbo.Berná, J.D.; Reus-Pintado, M.; Moreno-Fernández, J.M.; Ruzafa-Martínez, M.; Madrigal-De Torres M. (2008). La carpeta de aprendizaje: una innovación docente en la asignatura de Radiología y Medicina Física Especial. Educación Médica, 11(4): 247-255.Canalejas-Pérez, M.C.; Cid-Galán, M.L.; Martínez-Martín, M.L.; Martín-Salinas, C. (2009). El portafolios como instrumento de aprendizaje y evaluación de competencias en los estudiantes de enfermería. Enfermería Clínica, 19 (1): 16-23.Colén, M.T.; Giné, N.; Imbernon, F. (2006). La carpeta de aprendizaje del alumnado universitario. Barcelona: Octaedro/ ICE, Universitat de Barcelona.Consell Català d'Especialitats en Ciències de la Salut. (1999). Competències de la professió d'infermeria. Barcelona: CCECS.Escola Universitària D'Infermeria Vall D'Hebron. (2007). Historia de un cambio: Un currículo integrado con el Aprendizaje Basado en Problemas. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.Giné, N. (coord.). (2009). Aplicación de la carpeta de aprendizaje en la universidad. Cuadernos de docencia universitaria 10. Barcelona: Octaedro/ ICE, Universitat de Barcelona.López, J.; López, F.J.; Sánchez, L.I.; Calero, M.J. (2008). El uso del portafolio para la enseñanza en Enfermería. Experiencia de tres cursos académicos. Iniciación a la investigación. Disponible en: http://revistaselectronicas.ujaen.es/index.php/ininv/article/view/286/267Olivé, M.C. (2004). Implementación del portafolio del estudiante en la asignatura "Fundamentos de enfermería" como instrumento para el aprendizaje reflexivo y crítico. Educare 21, 13. Disponible en: http://enfermeria21.com/educare/educare13/enseñando/ensenando4.htmPeña-González, J.; Ball-Vargas, M.; Barboza-Peña, Fd. (2005). Una aproximación teórica al uso del portafolio en la enseñanza, el aprendizaje y la evaluación. Revista Venezolana de Educación (Educere), 9: 599-607.Vera-Cortés, M.L.; Canalejas-Pérez, M.C. (2007). El portafolio como recurso de aprendizaje e instrumento de evaluación de estudiantes repetidores de enfermería. Educación Médica, 10: 114-20

    La salut des d'una perspectiva interdisciplinar : avaluació de dos anys d'experiència

    Get PDF
    L'any 2003 un grup de professors de diverses titulacions i centres adscrits a la UAB (Facultats de Medicina i Psicologia, Escola d'infermeria Vall d'Hebrón, Escola d'infermeria Gimbernat) ens van proposar desenvolupar una assignatura que permetés als alumnes de les diverses titulacions i centres de la UAB aprendre sobre la salut des d'una perspectiva interdisciplinar i global. La salut, objecte de la matèria docent, no constitueix una disciplina acadèmica tradicional ni tampoc obeeix a un concepte sectorial limitat a algun aspecte parcial. Com que és alhora un ideal (benestar complet, físic, psíquic i social) i el conjunt de pràctiques encaminades a assolir-lo, l'abordatge de tots els seus vessants requereix una sistematització resultant de les distintes aportacions de l'equip docent, amb la interacció de l'alumnat. Fruit d'aquesta iniciativa docent va néixer "LA SALUT EN EL SEGLE XXI: UNA RESPONSABILlTAT A COMPARTIR" una assignatura d'universitat que es va poder engegar el curs 2004-2005 i que s'ha tornat a repetir aquest curs 2005-061

    La Salut el Segle XXI : una Responsabilitat per Compartir. Una experiència per crear cultura de treball interprofessional

    Get PDF
    La Salut el Segle XXI: una Responsabilitat a Compartir és una assignatura d'universitat que pretén capacitar els estudiants de diferents titulacions a comprendre i construir els conceptes de salut i benestar des d'una perspectiva global i a donar respostes interdisciplinàries als problemes de salut més freqüents. La capacitat per al treball interdisciplinari es proposa assolir mitjançant l'adquisició de competències com la responsabilitat, les habilitats de diàleg i de pacte, la integració de coneixement, l'adaptació als canvis, la tolerància i la gestió de la incertesa. Per treballar aquestes competències s'ha utilitzat la metodologia de l'aprenentatge basat en problemes (ABP). Amb aquests objectius, un equip de docents de diverses titulacions i centres adscrits a la UAB va proposar la creació d'aquesta assignatura el curs acadèmic 2004-2005. Aquesta publicació presenta els resultats de tres anys d'experiència, del 2004 al 2007.La Salud el Siglo XXI: una Responsabilidad a Compartir es una asignatura de universidad que pretende capacitar a los estudiantes de diferentes titulaciones a comprender y construir los conceptos de salud y bienestar desde una perspectiva global y a dar respuestas interdisciplinarias a los problemas de salud más frecuentes. La capacidad para el trabajo interdisciplinario se propone alcanzar mediante la adquisición de competencias como la responsabilidad, las habilidades de diálogo y de pacto, la integración de conocimiento, la adaptación a los cambios, la tolerancia y la gestión de la incertidumbre. Para trabajar estas competencias se ha utilizado la metodología del aprendizaje basado en problemas (ABP). Con estos objetivos, un equipo de docentes de diversas titulaciones y centros adscritos a la UAB propuso la creación de esta asignatura el curso académico 2004-2005. Esta publicación presenta los resultados de tres años de experiencia, del 2004 al 2007.Health in the Twenty-First Century: a Shared Responsibility is a university course that aims to provide students studying various courses with the skills to understand and construct the concepts of health and welfare from an overall perspective and to provide interdisciplinary answers to the most frequent health problems. The aim was to attain capacity for interdisciplinary work by means of acquiring skills such as responsibility, dialogue and agreement skills, knowledge integration, adaptation to changes, tolerance and uncertainty management. Problem-based learning (PBL) methodology was used for working on these skills. With these objectives, a team of teachers from various courses and attached centres of the UAB suggested the creation of this course in the 2004-2005 academic year. This publication presents the results of three years of experience, from 2004 to 2007

    Guia per treballar i avaluar les competències generals de la UAB

    Get PDF
    Data d'actualització: abril de 2021La UAB va encetar fa un parell d'anys un projecte de revisió de les competències generals que haurien d'incloure tots els seus estudis de grau amb aquesta idea d'adaptar els estudis a la realitat canviant de la societat. L'objectiu d'aquesta guia és dotar la institució, i especialment aquelles persones directament relacionades amb el disseny i la millora de la qualitat de les titulacions de grau de la UAB, d'un marc i d'unes eines per adaptar els graus als nous requeriments de la societat a través de les competències generals que s'han redefinit

    Ensenyar i aprendre Infermeria amb un currículum integrat per mitjà de l'aprenentatge basat en problemes. El cas de l'EUI Vall d'Hebron

    Get PDF
    [cat] Aquesta recerca es la continuïtat natural de la innovació docent duta a terme a l’Escola Universitària d’Infermeria Vall d'Hebron de Barcelona. Es va iniciar l’any 2002 i va consistir en integrar tot el currículum a partir de las competències infermeres mitjançant l’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) en grups petits. Aquest canvi ha comportar el fet de que no s’imparteixin classes expositives de les diferents assignatures, alhora que, el professorat, avesat en aquesta pràctica, hagi hagut de fer-se hàbil en el rol de tutor i de guia d’un aprenentatge auto dirigit. Objectius: - Identificar i descriure els canvis i les transformacions que s’han produït en les creences i en les pràctiques de les professores que han passat d’impartir classes expositives a ser tutores de l’ABP. - Identificar i descriure les fortaleses i les debilitats competencials que perceben les professionals de la primera promoció de l’Escola Universitària d’Infermeria Vall d’Hebron, que es van formar amb el mètode integrat per competències mitjançant l’ABP. Metodologia: Aquesta tesi és un estudi de cas intrínsec en la que els subjectes participants s’han seleccionat de manera intencional. Per complir amb el primer objectiu es considerava una mostra de les docents que havien participat en la innovació des d’un principi: 15 professores. Pel segon objectiu, es considerava la primera promoció d’infermeres que es van formar amb la innovació docent (2002-2005) quan ja portaven tres anys d’exercici professional: 88 exalumnes. Les dades s’han obtingut mitjançant: grups de discussió, entrevistes en profunditat i un qüestionari com a eina que va servir per localitzar-les. Per l’anàlisi de les dades s’ha utilitzat el mètode de les comparacions constants per tal de buscar una interacció dialèctica entre la investigadora i el significat de les dades categoritzan-les. Resultats De les 15 docents, hi han participat una mostra de 7 (46,6%) i totes elles afirmen que: la innovació ha suposat canviar de paradigma docent i un gir en la cultura de la institució, alhora que tenen una nova imatge de les potencialitats dels estudiants i del treball cooperatiu. De les 88 professionals infermeres que van configurar la primera promoció d’exalumnes formades en el canvi, s’han localitzat 72 (81,8%). D’elles han participat en aquest estudi 29 (37,5%). Les dades obtingudes evidencien que: a) valoren molt satisfactoriament el seu nivell de competència asolit després de tres anys d’exercici professional -el “d’eficiencia" o quanrt nivell segons els descrits per Patricia Benner-; b) destaquen el treball en equip i les habilitats per comunicar-se i relacionar-se de manera adient amb les persones ateses i les seves families; c) perceven haver tingut un dèficit de coneixements en les àrees bàsiques d’Anatomia, Fisiologia y Farmacologia; i d) destaquen la fortaleça de l‘ABP per el treball en equip, la gestió de la complexitat dels cuidatges infermeres i pel treball intercisdiplinari. Conclusions Les conclusions més relevants respecte la pràctica de les docents són que la força d’integració d’un currículum amb l’ABP ha canviat la concepción del treball docent i els valors pedagògics, es a decir, la cultura de la institució. També, que l’ABP es mostra una estratègia potent per a canviar el concepte passiu que es tenia dels estudiants i per apropar la docència d’infermeria a la realitat de la pràctica clínica. Respecte a la professionalitat de les infermeres, si bé la percepció de la seva comperència és molt satisfactori, hi ha la paradoxa d’encaixar-ho amb el dèficit de coneixements teorics que perceben. Aquesta contradicció fa difícil destriar on es troba el llindar entre: la fortalesa de la motivació de continuar estudiant derivat del procés en què s’han format, i la necessitat de proveir-se dels coneixements que diuen que els faltaven.[eng] TEACHING AND LEARNING NURSING WITH A CURRICULUM INTEGRATED THROUGH PROBLEM-BASED LEARNING: The case of the Vall d’Hebron University School of Nursing. This dissertation is an intrinsic case study to evaluate the teaching innovation at the Vall d’Hebron University School of Nursing in Barcelona. This innovation began in 2002 and consisted in integrating the entire curriculum for nursing competences using Problem Based Learning in small groups. The teachers participating in the process of innovation and the first group of former nursing students to be involved (2002-2005) were contacted once they had been practicing nurses for three years. The data obtained –through discussion groups, in-depth interviews and a questionnaire- have neabled the influence of the change in the teaching paradigm to be described, both for teachers who participated in the innovation process and former nusring students who trained under it. The most significant conclusions with respect to teachers’ practice are: a) the method has become part of the teaching content; b) the effort of integrating the curriculum with PBL has changed the conception of the teaching work and the educational values. In other words, the culture of the institution; c) PBL has been seen as a powerful strategy for changing the passive concept that was held of students and to bring the studies closer to real clinical practice. These are essential premisses for establishing the challenges that the profession requires. The most significant conclusions with respect to the professionalism of the former student nurses: a) they evaluate very satisfactorily the level of competence they reached after three years of professional practice: the level of “efficiency” or the fourth of the levels described by Patricia Benner; b) they perceive a shortfall in their knowledge in the basic areas of anatomy, physiology and pharmacology; and c) they highlight the strength of PBL for teamworking, managing complexity in nursing care and interdisciplinary work

    Revista interuniversitaria de formación del profesorado

    No full text
    Resumen tomado de la publicaciónLa Escuela Universitaria de Enferemería Vall deïHebron de Barcelona ha llevado a cabo una experiencia de innovación docente con la adopción de la metodología del Aprendizaje Basado en Problemas (ABP) a la totalidad del currículum básico. Esta experiencia nos ha dado elementos de reflexión en los dos ejes vertebradores de una enseñanza universitaria que mira a Europa. Por un lado la adopción de un nuevo paradigma docente y por otro la redefinición del papel de los agentes del proceso educativo, es decir de los profesores y los alumnos. El Aprendizaje Basado en Problemas es congruente con el paradigma educativo de la Convergencia Europea dado que es un aprendizaje centrado en el estudiante que contempla el trabajo total de éste y no solamente las horas de docencia impartidas por el profesor, además de esto el rol del profesor cambia de transmisor de conocimientos al de docente que facilita y guía el proceso de aprendizaje del estudiante. La evaluación, al ser diagnóstica y formativa, pasa a ser un punto clave del proceso de aprendizaje.AragónMadrid (Comunidad Autónoma). Servicio de Formación del Profesorado. CRIF Las Acacias; Calle General Ricardos, 179; 28025 Madrid; Tel. +34915250893; Fax +34914660991; [email protected]

    Reflexión y evaluación de las pràcticas clínicas del postgrado de enfermería quirúrgica a través de la carpeta de aprendizaje

    Get PDF
    Acorde con la adaptación del Postgrado de Enfermería Quirúrgica de la EUI Vall d'Hebron al marco de las exigencias del EEES, una de las metodologías introducidas en el curso 2008-09 fue la Carpeta de Aprendizaje (CA). Objetivo: Construir y consolidar un diseño de evaluación, a través de la CA., que implique a estudiantes y enfermeras en el proceso de reflexión del aprendizaje de los cuidados en el proceso quirúrgico. Metodología: El ámbito de actuación fueron las prácticas clínicas del Postgrado de Enfermería Quirúrgica durante el curso 2008-09. Los sujetos de estudio fueron 45 alumnos. Participaron también 2 docentes y 62 enfermeras quirúrgicas tutoras. Etapas: 1) Diseño del contenido mínimo de la CA. 2) Presentación de la CA diseñada a estudiantes y enfermeras tutoras. 3) Seguimiento de la CA durante el período de prácticas clínicas. 4) Análisis de las CA realizadas. 5) Sesiones de valoración con las enfermeras quirúrgicas tutoras al finalizar el curso. Resultados: En la mayoría de las CA no aparece explícita la reflexión, pero las narraciones evidencian la importancia de incorporarla y reforzarla con la enfermera tutora. Conclusiones: La CA se convierte en un instrumento de comunicación entre docentes, estudiantes y enfermeras tutoras reforzándose la implicación de estas en el proceso de aprendizaje. En base a los resultados se implementan estrategias para la mejora y consolidación de la CA para el curso 2009-10.In accordance with the adaptation of the Postgraduate Diploma in Surgical Nursing at the Vall d'Hebron University Nursing Hospital to the EHEA framework, one of the new methods to be introduced in 2008-09 was the student portfolio. Aim: To construct and consolidate a design for the evaluation using the portfolio, which involves students and nurses in the process of reflecting on learning in surgical care processes. Methodology: The area of activity was clinical practicals for the Postgraduate Diploma in Surgical Nursing during the 2008-09 academic year. 45 students constituted the subjects of the study. 2 members of teaching staff and 62 surgical nurses were also involved as tutors.. Stages: 1) Design of the minimum portfolio content. 2) Presentation of the portfolio to students and nurse tutors. 3) Monitoring of the portfolio during the period of clinical practicals. 4) Analysis of the completed portfolios. 5) Evaluation session with the surgical nurse tutors at the end of the course. Results: Reflection did not appear explicitly in most of the portfolios, but the commentaries showed the importance of including it and reinforcing it with the nurse tutor. Conclusions: The portfolio became an instrument of communication between teaching staff, students and nurse tutors reinforcing the involvement of the latter in the learning process. On the basis of the results strategies were implemented for the improvement and consolidation of the portfolio for the 2009-10 academic yea
    corecore