Estudi de l'emissivitat de materials de revestiments en edificació mitjançant la termografia infraroja. Treball d'introducció a la recerca

Aquest estudi tracta sobre la tecnologia infraroja i les seves aplicacions en el sector de l’edificació, aprofundint especialment en l’estudi de l’emissivitat de materials de revestiments. Els principals objectius del treball són l’anàlisi de l’emissivitat de pintures d’exterior aplicades sobre una capa d’arrebossat i l’estudi de la influència, directa o indirecta, que poden arribar a tenir sobre aquesta una sèrie de variables, com per exemple la naturalesa dels morters, el tipus i color de les pintures o la temperatura superficial de les provetes. El treball es divideix en dues parts ben diferenciades: en primer lloc una part exclusivament teòrica on es defineixen els conceptes clau per entendre el funcionament de la termografia, així com es fa un breu estudi sobre la seva història i s’expliquen quines són les principals aplicacions. A més, també s’han consultat totes les normatives que, tant a nivell nacional com a nivell internacional, afecten o regulen l’ús de la termografia. D’altra banda, la segona part del projecte es dedica, íntegrament, a l’aplicació pràctica, la qual consta de la descripció dels treballs previs a l’estudi, la metodologia de treball i l’anàlisi de resultats. La metodologia utilitzada per a executar l’estudi ha estat, en primer lloc, fabricar i pintar una sèrie de provetes utilitzant diferents materials i pintures amb la intenció de cercar una possible variació en l’emissivitat. Aquestes provetes s’han fabricat i pintat per emular un acabat exterior i, posteriorment, s’ha termografiat cadascuna d’elles després d’haver-ne mesurat les condicions ambientals i la temperatura superficial. Per últim, el software Image Processor Pro II ha permès obtenir el valor d’emissivitat de l’objecte analitzat a través de la relació de les dades obtingudes “in situ” (temperatura superficial) i els paràmetres que marca el programa (temperatura teòrica i emissivitat). Una vegada analitzats els resultats obtinguts, els quals es mostren en unes taules de recollida de dades que faciliten el seu anàlisi, s’ha pogut arribar a les següents conclusions: Pel que fa a la influència de les diferents variables, es pot determinar que les provetes de naturalesa silícica tendeixen a donar valors d’emissivitats lleugerament superiors a les de naturalesa calcària; que les provetes acabades amb pintura acrílica generen uns valors sensiblement superiors a les acabades amb pintura vinílica; que el tipus de color no afecta en l’emissivitat de les pintures; i que la diferència de temperatura superficial provocada en les provetes tampoc té influència sobre l’emissivitat degut a que el rang utilitzat (10ºC – 30ºC) és molt inferior al necessari per a ser rellevant. D’altra banda, en referència a l’emissivitat de les pintures, els valors obtinguts corresponen, en la majoria de casos, a un rang de valors o, en el seu defecte, a 1. Quedant descartat aquest últim per inviable, ja que només té sentit parlar d’emissivitat 1 si es fa de manera conceptual (“cos negre”), l’emissivitat de les pintures queda marcada pels rangs obtinguts

Roma o Mitrídates. Las «póleis» griegas en su última encrucijada (89-63 a.C.): cuatro casos de estudio

Aquest article centra l’atenció en els efectes que el conflicte entre Roma i Mitridates VI Eupàtor va generar sobre les polis gregues. Aquestes, dividides socialment i políticament, van donar suport a un bàndol o a l’altre en funció de la política d’aliances plantejada per la facció dirigent en cada moment. Per entendre la situació, l’article proposa l’anàlisi de diversos estudis de casos de la Grècia continental, les illes de l’Egeu i l’Àsia Menor: Delos-Atenes, Cos-Rodes, Pèrgam i Heraclea Pòntica.This article focuses on the impact of the war between Rome and Mithridates VI on the Greek póleis. The latter, divided socially and politically, supported one side or the other depending on the policy of alliances proposed by the faction currently in power. In order to better understand the situation, several case studies from mainland Greece, the Aegean islands and Asia Minor (Delos-Athens, Cos-Rhodes, Pergamum and Heraclea Pontica) have been considered.Este artículo focaliza la atención en los efectos que el conflicto entre Roma y Mitrídates VI Eupator generó sobre las póleis griegas. Estas, divididas social y políticamente, apoyaron a un bando u otro en función de la política de alianzas planteada por la facción dirigente en cada momento. Para entender la situación, el artículo propone el análisis de diversos casos de estudio de la Grecia continental, las islas del Egeo y Asia Menor: Delos-Atenas, Cos-Rodas, Pérgamo y Heraclea Póntica

Roma o Mitrídates. Las "póleis" griegas en su última encrucijada (89-63 a.C.) : cuatro casos de estudio

Este artículo focaliza la atención en los efectos que el conflicto entre Roma y Mitrídates VI Eupator generó sobre las póleis griegas. Estas, divididas social y políticamente, apoyaron a un bando u otro en función de la política de alianzas planteada por la facción dirigente en cada momento. Para entender la situación, el artículo propone el análisis de diversos casos de estudio de la Grecia continental, las islas del Egeo y Asia Menor: Delos-Atenas, Cos-Rodas, Pérgamo y Heraclea Póntica.Aquest article centra l'atenció en els efectes que el conflicte entre Roma i Mitridates VI Eupàtor va generar sobre les polis gregues. Aquestes, dividides socialment i políticament, van donar suport a un bàndol o a l'altre en funció de la política d'aliances plantejada per la facció dirigent en cada moment. Per entendre la situació, l'article proposa l'anàlisi de diversos estudis de casos de la Grècia continental, les illes de l'Egeu i l'Àsia Menor: Delos-Atenes, Cos-Rodes, Pèrgam i Heraclea Pòntica.This article focuses on the impact of the war between Rome and Mithridates VI on the Greek póleis. The latter, divided socially and politically, supported one side or the other depending on the policy of alliances proposed by the faction currently in power. In order to better understand the situation, several case studies from mainland Greece, the Aegean islands and Asia Minor (Delos-Athens, Cos-Rhodes, Pergamum and Heraclea Pontica) have been considered

Estudi de l'emissivitat de materials de revestiments en edificació mitjançant la termografia infraroja. Treball d'introducció a la recerca

Aquest estudi tracta sobre la tecnologia infraroja i les seves aplicacions en el sector de l’edificació, aprofundint especialment en l’estudi de l’emissivitat de materials de revestiments. Els principals objectius del treball són l’anàlisi de l’emissivitat de pintures d’exterior aplicades sobre una capa d’arrebossat i l’estudi de la influència, directa o indirecta, que poden arribar a tenir sobre aquesta una sèrie de variables, com per exemple la naturalesa dels morters, el tipus i color de les pintures o la temperatura superficial de les provetes. El treball es divideix en dues parts ben diferenciades: en primer lloc una part exclusivament teòrica on es defineixen els conceptes clau per entendre el funcionament de la termografia, així com es fa un breu estudi sobre la seva història i s’expliquen quines són les principals aplicacions. A més, també s’han consultat totes les normatives que, tant a nivell nacional com a nivell internacional, afecten o regulen l’ús de la termografia. D’altra banda, la segona part del projecte es dedica, íntegrament, a l’aplicació pràctica, la qual consta de la descripció dels treballs previs a l’estudi, la metodologia de treball i l’anàlisi de resultats. La metodologia utilitzada per a executar l’estudi ha estat, en primer lloc, fabricar i pintar una sèrie de provetes utilitzant diferents materials i pintures amb la intenció de cercar una possible variació en l’emissivitat. Aquestes provetes s’han fabricat i pintat per emular un acabat exterior i, posteriorment, s’ha termografiat cadascuna d’elles després d’haver-ne mesurat les condicions ambientals i la temperatura superficial. Per últim, el software Image Processor Pro II ha permès obtenir el valor d’emissivitat de l’objecte analitzat a través de la relació de les dades obtingudes “in situ” (temperatura superficial) i els paràmetres que marca el programa (temperatura teòrica i emissivitat). Una vegada analitzats els resultats obtinguts, els quals es mostren en unes taules de recollida de dades que faciliten el seu anàlisi, s’ha pogut arribar a les següents conclusions: Pel que fa a la influència de les diferents variables, es pot determinar que les provetes de naturalesa silícica tendeixen a donar valors d’emissivitats lleugerament superiors a les de naturalesa calcària; que les provetes acabades amb pintura acrílica generen uns valors sensiblement superiors a les acabades amb pintura vinílica; que el tipus de color no afecta en l’emissivitat de les pintures; i que la diferència de temperatura superficial provocada en les provetes tampoc té influència sobre l’emissivitat degut a que el rang utilitzat (10ºC – 30ºC) és molt inferior al necessari per a ser rellevant. D’altra banda, en referència a l’emissivitat de les pintures, els valors obtinguts corresponen, en la majoria de casos, a un rang de valors o, en el seu defecte, a 1. Quedant descartat aquest últim per inviable, ja que només té sentit parlar d’emissivitat 1 si es fa de manera conceptual (“cos negre”), l’emissivitat de les pintures queda marcada pels rangs obtinguts