Virus del Nil occidental en falcons híbrids

Investigadors del CReSA han realitzat una infecció experimental del virus del Nil occidental en falcons híbrids. Aquesta és la primera vegada que es descriu una infecció per aquest virus en aquests falcons. Segons aquesta investigació, els falcons híbrids sembla que no són bons reservoris per transmetre la malaltia però si que poden ser infectats i crear anticossos contra aquest virus.Invesitgadors del CReSA han realizado una infección experimental del virus del Nilo occidental en halcones híbridos. Esta es la primera vez que se describe una infección por este virus en estos halcones. Según esta investigación, los halcones híbridos parece que no serían buenos reservorios para transmitir la enfermedad pero sí que pueden ser infectados y crear anticuerpos contra este virus

Caracterització del genoma i anàlisi del regulador gènic del bacteriòfag SE1 de Salmonella enterica

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaEstudis previs duts a terme en el nostre laboratori han caracteritzat estructuralment i fenotípicament el bacteriòfag SE1. Aquest bacteriòfag presenta una elevada freqüència de transducció, capaç d'infectar S. enterica, serovar Enteritidis i serovar Typhimurium. Seguint aquesta línea d'investigació, el present treball s'ha plantejat ampliar la descripció genètica d'aquest bacteriòfag i caracteritzar les diferents funcions del fag SE1 en estat de lisogènia, tals com la conversió lisogènica, la integració i el seu regulador o interruptor genètic . La seqüenciació del genoma del bacteriòfag SE1, a partir d'una genoteca fàgica o per walking directament sobre el genoma, ha permès determinar que té una llargària de 41.941 pb, que es concreta en 67 orf. La comparació amb la base de dades GenBank ha revelat que aquest fag, com d'altres fags lambdoides, és un mosaic genètic resultat de recombinacions i transferències horitzontals amb d'altres bacteriòfags. La seqüència obtinguda va permetre mostrar que la deficiència en l'extrem carboxi terminal periplasmàtic de la proteïna codificada per un dels gens de conversió lisogènica (GtrC) podria ser la causa per la qual el bacteriòfag P22 podria infectar una cèl·lula lisògena per al bacteriòfag SE1. A més, en el present treball s'han determinat les seqüències dels operadors de la regió reguladora que interaccionen amb la proteïna cI de l'interruptor o regulador genètic. A través d'assaigs de retard electroforètic (EMSA) i de footprinting s'ha definit la seqüència consens dels motius d'unió dels operadors a la proteïna cI: AtAN3tTN3TATT. D'altra banda, l'anàlisi de la composició de la unitat transcripcional del gen cI per RT-PCR va permetre determinar que el gen orf23 en formava part. La proteïna Orf23 seria un potencial regulador membre de la superfamília de les ATPases involucrades en la partició genòmica. Mutants defectius en aquest gen presenten un increment de la inducció del cicle lític en presència de mitomicina C, la qual cosa indica que aquesta proteïna podria ser un modulador de la proteïna cI o que podria haver-hi una interacció entre la proteïna Orf23 i la proteïna cI. Aquesta és la primera vegada que es caracteritza una proteïna d'aquesta família d'ATPases en un bacteriòfag que s'integra en el genoma del seu hoste. Estudios previos llevados a cabo en nuestro laboratorio han caracterizado estructuralmente y fenotípicamente el bacteriófago SE1. Este bacteriófago presenta una elevada frecuencia de transducción, capaz de infectar S. enterica, serovar Enteritidis y serovar Typhimurium. Continuando esta línea de investigación, en el presente trabajo se ha planteado ampliar la descripción genética de este bacteriófago y caracterizar las diferentes funciones del fago SE1 en estado de lisogenia, tales como la conversión lisogénica, la integración y su regulador o interruptor genético. La secuenciación del genoma del bacteriófago SE1, a partir de su genoteca o por walking directamente sobre el genoma, ha permitido determinar que tiene una longitud de 41.041 pb, que se concreta en 67 orfs. La comparación con la base de datos del GenBank ha revelado que dicho fago, como otros fagos lambdoides, es un mosaico genético resultado de recombinaciones y transferencias horizontales con otros bacteriófagos. La secuencia obtenida permitió mostrar que la deficiencia en el extremo carboxi Terminal periplasmático de la proteína codificada por uno de los genes de conversión lisogénica (GtrC) podría ser la causa por la cual el bacteriófago P22 podria infectar una célula lisógena por el bacteriófago SE1. Además, en el presente trabajo se han determinado las secuencias de los operadores de la región reguladora que interaccionan con la proteína cI del interruptor o regulador genético. A través de ensayos de retardo electroforético (EMSA) y de footprinting se ha definido la secuencia consenso de los motivos de unión de los operadores a la proteína cI: AtAN3tTN3TATT. Por otro lado, el análisis de la composición de la unidad transcripcional del gen cI por RT-PCR permitió determinar que el gen orf23 formaba parte de la misma. La proteína Orf23 seria un potencial regulador miembro de la superfamilia de las ATPasas involucradas en la partición genómica. Mutantes defectivos en este gen presentan un aumento de la inducción del ciclo lítico en presencia de mitomicina C, esto indica que esta proteína podría ser un modulador de la proteína cI o que podría haber una interacción entre la proteína Orf23 y la proteína cI. Esta es la primera vez que se caracteriza una proteína de esta familia de ATPasas en un bacteriófago que se integra en el genoma de su hospedador.Carried out previous studies in our laboratory have characterized structurally and phenotipically the bacteriophage SE1. This bacteriophage presents a high frequency of transduction; it is able to infect S. enterica, to serovar Enteritidis and to serovar Typhimurium. Continuing this line of investigation, in the present work we have considered to extend the genetic description of this bacteriophage and to characterize different functions from phage SE1 in lysogen state, such as the lysogenic conversion, integration and its regulator or genetic switch. The sequencing of the bacteriophage SE1 genome, from its genotec or by walking directly on the genome, has allowed us to determine that it has a 41,041 pb of length, that takes shape in 67 orfs. The comparison with the data base of the GenBank has revealed that this phage, like other lambdoids phages, is a genetic mosaic result of recombination and horizontal transferences with other bacteriophages. The obtained sequence allowed us to show that the deficiency in the periplasmatic carboxi terminal end of the protein (GtrC) codified by one of the genes of lysogenic conversion could be the cause by which the bacteriophage P22 would be able to infect a lysogen cell by bacteriophage SE1. In addition, in the present work, the sequences of operators of regulating region have been determined, which interact with protein cI of the switch or genetic regulator. Through tests of electrophoretic mobility shift assay (EMSA) and footprinting consensus sequence for union of operators to protein cI has been defined: AtAN3tTN3TATT. On the other hand, analysis of the composition of gene cI transcriptional unit by RT-PCR allowed us to determine that the gene orf23 comprised of the same one. The Orf23 protein is a regulating potential member of the superfamily of the ATPases involved in the genomic partition. Defective mutants in this gene present an increase of the induction of the lytic cycle in presence of mitomicina C, this indicates that this protein could be a modulator of the protein cI or that could have an interaction between the Orf23 protein and protein cI. This is the first time that a protein of this family of ATPases is characterized in a bacteriophage which integrates in the genome of its host cell

Els virus circulants de la grip aviària en aus salvatges a Catalunya

Una recerca que s'ha publicat recentment a la revista Virus Research, en què han participat investigadors del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), ha demostrat que els virus circulants d'influença aviària en les aus salvatges de Catalunya estan relacionats filogenèticament amb els virus eurasiàtics. Aquest és el primer estudi on es detecten i s'estudien evolutivament diferents subtipus del virus de grip aviària a Espanya provinents dels seus hostes naturals.Una investigación que se ha publicado recientemente en la revista Virus Research, en la que han participado investigadores del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), ha demostrado que los virus circulantes de gripe aviar en las aves salvajes de Cataluña están relacionados filogenéticamente con los virus euroasiáticos. Este es el primer estudio donde se detectan y estudian evolutivamente diferentes subtipos del virus de gripe aviar en España provenientes de sus huéspedes naturales

Desenvolupament d’una aplicació per a l’aprenentatge i la docència de l’Estadística Bayesiana

Treballs Finals de Grau en Estadística UB-UPC, Facultat d'Economia i Empresa (UB) i Facultat de Matemàtiques i Estadística (UPC), Curs: 2015-2016, Tutors: Xavier Puig i Lluís MarcoDes de començaments del 2015, el departament d’Estadística i Investigació Operativa de la Universitat Politènica de Catalunya du a terme un projecte per desenvolupar una aplicació de lliure distribució per facilitar l’aprenentatge de l’estadística en l’educació secundària. L’aplicació s’anomena StatClip. Basant-se en la interfície d’usuari creada, en aquest projecte es desenvolupa BayesClip, una nova aplicació lliure que faciliti l’aprenentatge de l’estadística Bayesiana en cursos d’iniciació d’aquesta branca. Pel desenvolupament de BayesClip s’estudiarà el llenguatge de programació Shiny, conceptes d’estadística Bayesiana, s’elaborarà una recerca d’aplicacions ja existents, es decidiran i implementaran els elements de l’aplicació i finalment es testarà en alumnes del grau d’estadística per determinar el seu impacte. L’aplicació es pot trobar a https://noctilabium.shinyapps.io/BayesClip/

El Paleolític Inferior i Mitjà a la conca del Freser

La comarca del Freser, fortament connectada a la barrera pirinenca, s'estén des dels pics del Puigmal i Balandrou fins a Ripoll mateix, a la confluència del Ter i del Freser; limita a l'oest amb la Cerdanya, al sud es posa dins la comarca del Ripollès i a l'est amb la vall de Camprodon. La travessa la nacional 152 de Barcelona a Puigcerdà. No ens fixarem en les limitacions jurídiques sinó en es geogràfiques, que ens donaren una visió més real de les comunicacions prehistòriques. La Vall de Ribes té dos parts o passos pel nord al sud, i un altre a l'est. Pel nord, les penetracions prehistòriques es podien fer per la Cerdanya, passant més tard cap a la Collada de Toses, i entrar a la vall per la conca del Rigat (riu que desemboca en el Freser); o pel Pas dels Lladres, per on varen penetrar més tard els indogermans. Aquest condicionament de passos geogràfics en algun temps podia ésser determinat

Microbiota Variation Across Life Stages of European Field-Caught Anopheles atroparvus and During Laboratory Colonization: New Insights for Malaria Research

The potential use of bacteria for developing novel vector control approaches has awakened new interests in the study of the microbiota associated with vector species. To set a baseline for future malaria research, a high-throughput sequencing of the bacterial 16S ribosomal gene V3-V4 region was used to profile the microbiota associated with late-instar larvae, newly emerged females, and wild-caught females of a sylvan Anopheles atroparvus population from a former malaria transmission area of Spain. Field-acquired microbiota was then assessed in non-blood-fed laboratory-reared females from the second, sixth, and 10th generations. Diversity analyses revealed that bacterial communities varied and clustered differently according to origin with sylvan larvae and newly emerged females distributing closer to laboratory-reared females than to their field counterparts. Inter-sample variation was mostly observed throughout the different developmental stages in the sylvan population. Larvae harbored the most diverse bacterial communities; wild-caught females, the poorest. In the transition from the sylvan environment to the first time point of laboratory breeding, a significant increase in diversity was observed, although this did decline under laboratory conditions. Despite diversity differences between wild-caught and laboratory-reared females, a substantial fraction of the bacterial communities was transferred through transstadial transmission and these persisted over 10 laboratory generations. Differentially abundant bacteria were mostly identified between breeding water and late-instar larvae, and in the transition from wild-caught to laboratory-reared females from the second generation. Our findings confirmed the key role of the breeding environment in shaping the microbiota of An. atroparvus. Gram-negative bacteria governed the microbiota of An. atroparvus with the prevalence of proteobacteria. Pantoea, Thorsellia, Serratia, Asaia, and Pseudomonas dominating the microbiota associated with wild-caught females, with the latter two governing the communities of laboratory-reared females. A core microbiota was identified with Pseudomonas and Serratia being the most abundant core genera shared by all sylvan and laboratory specimens. Overall, understanding the microbiota composition of An. atroparvus and how this varies throughout the mosquito life cycle and laboratory colonization paves the way when selecting potential bacterial candidates for use in microbiota-based intervention strategies against mosquito vectors, thereby improving our knowledge of laboratory-reared An. atroparvus mosquitoes for research purposes.info:eu-repo/semantics/publishedVersio

West Nile virus and other mosquito-borne viruses present in Eastern Europe

Eastern Europe (EE) has been severely affected by mosquito-borne viruses (moboviruses). In this review, we summarize the epidemiology of moboviruses, with particular attention to West Nile virus (WNV). The study of WNV human cases in EE between 2010 and 2016, revealed that the epidemiology of WNV in EE is complex with the combination of introduction of different WNV strains from lineages 1 and 2, and the establishment of endemic cycles. We found a positive correlation between the risk of WNV re-emergence in an area and the number of human cases reported in the previous year. We also report the main ecological and biological characteristics of the key mosquito species vectors of moboviruses. Recent expansion of invasive mosquito species in EE, mainly Aedes albopictus but also Aedes aegypti and Culex quinquefasciatus, may result in new scenarios with an increased risk of transmission of moboviruses. Main gaps of knowledge in relation to moboviruses and their vectors in EE are identified. Understanding the epidemiology of moboviruses in EE is essential for the improvement of their surveillance and the control of the diseases they cause.info:eu-repo/semantics/publishedVersio

Evidence of Zika virus horizontal and vertical transmission in Aedes albopictus from Spain but not infectious virus in saliva of the progeny

Aedes albopictus mosquitoes have been experimentally demonstrated to be a competent vector for Zika virus (ZIKV) in different countries, but there are still some gaps related to the importance of Ae. albopictus in ZIKV transmission. Recent studies on Spanish Ae. albopictus populations showed controversial results for ZIKV transmission and no studies have been performed yet to detect infectious ZIKV in saliva of progeny of infected female mosquitoes. Herein, the horizontal transmission (HT) and vertical transmission (VT) of ZIKV in field-collected Ae. albopictus mosquitoes from Spain were evaluated for ZIKV strains (African I and Asian lineages) to better estimate the risk of ZIKV transmission by Ae. albopictus. The two field-collected Ae. albopictus populations assayed were infected by all tested ZIKV strains, however differences in terms of vector competence were detected depending on strain-population combination. Moreover, a higher susceptibility to the African I lineage strain than to the Asian lineage strain was observed in both mosquito populations. On the other hand, VT was demonstrated for both ZIKV lineages, detecting the virus in both males and females of the progeny of infected females, although importantly ZIKV dissemination and transmission were not detected in the infected females from the offspring. The results of the present study demonstrate that Spanish Ae. albopictus populations could sustain virus transmission in case of ZIKV introduction, but VT would play a poor role in the ZIKV epidemiology. Overall, our results provide helpful information to health authorities to establish efficient surveillance and vector control programs for ZIKV.info:eu-repo/semantics/publishedVersio