Fitonímia en llengua catalana: una aproximació a l’estudi dels noms de les plantes

El treball presenta sumàriament la trajectòria de la fitonímia catalana, aborda els objectius i l’estat actual d’un projecte de compilació de noms de plantes que està duent a terme el Termcat en col·laboració amb la Universitat de Barcelona i la Institució Catalana d’Història Natural i comenta alguns exemples de denominacions catalanes de plantes especialment interessants des del punt de vista botànic i lingüístic

El llenguatge: una visió des de la teoria de la complexitat

En aquest article pretenem posar de relleu l'interès de la perspectiva CAS (llengua considerada com a Sistema Complex Adaptatiu) per a la investigació de la llengua i més concretament per a la investigació de la variació històrica i geogràfica. Parlem de l'evolució del llenguatge, entesa com els processos cognitius que donen lloc al canvi cultural i lingüístic. L'enfocament CAS considera el llenguatge com un fenomen emergent, "el resultat de l'activitat, el comportament col·lectiu i acumulatiu d'agents lingüístics a través del temps' (Frank i Gontier 2013:39)

Estudi etnobotànic de Gallecs (Vallès Oriental / Vallès Occidental)

Gallecs es una pequeña área rural situada unos 20 km al norte de la ciudad de Barcelona. Durante la década de 1970 fue objeto de una expropiación por parte del régimen de Franco con el fin de construir una ciudad. Sin embargo, aquel proyecto no llegó a ejecutarse y, en la actualidad, una parte de aquel territorio se mantiene como una isla verde donde se han conservado las plantas y también los conocimientos de sus gentes relacionados con su utilización. Mediante la realización de entrevistas a 28 personas recogimos información referida a 272 plantas, de las cuales 256 tienen algún uso tradicional en Gallecs. Presentamos, en este artículo, un extracto del trabajo realizado y la discusión de los resultados más relevantes. El catálogo completo de la etnoflora de Gallecs puede consultarse en Bonet et al. (2008). Como conclusión, podemos decir que se conserva en la zona estudiada una parte importante de la riqueza cultural relacionada con las plantas, aunque las generaciones jóvenes muestran altos niveles de aculturación.Gallecs is a small rural area only 20 km north of the city of Barcelona. In the 1970s this land was designated by the Franco?s regime to become the site of a new city. However, this project was not carried out and, thanks to that, a fragment of nature survived amidst the concrete. In addition, many plants are still used and managed by the inhabitants of Gallecs. To study the ethnobotanical knowledge in this particular case, we conducted interviews with 28 people. We obtained information about 272 plant species, 256 of which have folk uses in the area studied. In this paper we summarize the work carried out and we discuss the most relevant data. The complete catalogue of Gallecs?s ethnoflora is available in Bonet et al. (2008). As a conclusion, an even a surprising high degree of richness of folk culture linked to plants is conserved in the area considered; however, as in other territories, the young generations show high levels of acculturation.Gallecs és una petita àrea rural situada uns 20 km al nord de la ciutat de Barcelona. Durant la dècada de 1970 va patir una expropiació per part del règim de Franco, amb la finalitat de construir-hi una ciutat. Aquell projecte, però, no s?arribà a realitzar i, actualment, una part del territori es manté com una illa verda ?enmig d?una zona fortament industrialitzada? on s?han pogut conservar les plantes i també els coneixements de la gent relacionats amb la seva utilització. A través d?entrevistes a 28 persones recollírem informació sobre 272 plantes, de les quals 256 tenen algun ús tradicional a la zona. Presentem, en aquest article, un extracte del treball realitzat i la discussió de les dades més rellevants. El catàleg complet de l?etnoflora de Gallecs es pot consultar a Bonet et al. (2008). Com a conclusió, podem dir que es conserva a la zona estudiada una part important de la riquesa cultural relacionada amb les plantes, si bé les generacions joves mostren elevats nivells d?aculturació

Medicina tradicional al Lluçanès. Apunts etnobotànics d'una comarca de la Catalunya central

El Lluçanès (Catalunya central) és un territori que ha mantingut viva la tradició d’usar remeis populars per a curar determinades malalties. Des de fa uns anys s’hi està duent a terme una recerca etnològica i etnobotànica que permet constatar la vigència d’aquests usos i a la vegada completar altres recerques fetes anteriorment. En aquest article expliquem els aspectes metodològics en què es basa aquesta investigació i alguns dels resultats obtinguts

Connectors i processos de gramaticalització

In this article, we analyse the characteristics of the grammaticalization process that originates connectors, taking as analysis corpus the book «Costums de Tortosa». We have identified the temporal forms that became interordinate connectors (causal, consecutive, concessive, conditional and adversative), and have outlined the characteristics of the semantic change and of the sintactical reanalysis which can be observed in this process. As an example of this general process, we have analysed the semantic change in the case «encara» / «encara que» and the sintactical reanalysis in the semifixed structure «jasia ço que»

Usos populars de les plantes i gestió del paisatge: alguns resultats d'una recerca etnobotànica a l'Alt Empordà.

Des dels temps més reculats, les societats humanes han fet una utilització i una gestió de la natura per a treure'n profit en aspectes diversos de la vida, entre els quals l'alimentari i el medicinal han jugat papers preponderants, però no han pas estat, ni de bon tros, els únics. En aquest treball exposarem els resultats d'enquestes etnobotàniques realitzades en els darrers anys a gairebé dos centenars d'informants de la comarca, tot comentant particularment les qüestions més relacionades amb les plantes que configuren el paisatge i llurs usos populars més vinculats amb la llar i la vida rurals

Compartir ideas, la universidad va al instituto. Análisis de la primera edición de un proyecto de aprendizaje servicio transversal a la Universidad de Barcelona

Esta comunicación presenta las principales claves de análisis y evaluación de la 1a edición del proyecto Compartir Ideas. La Universidad va al instituto. Este es un proyecto de aprendizaje servicio transversal que consiste en un ciclo de conferencias-taller impartidas por estudiantes de la UB sobre temes de interés general relacionados con sus estudios. El objetivo es compartir conocimientos y conversar sobre un tema que la universidad trabaja y que será relevante para la formación del alumnado de secundaria.El proyecto cuenta con el apoyo del Vicerectorado de Política Docente y Lingüística de la Universitat de Barcelona