Bonet, M. Àngels

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L A U R O  
T R E B A L L S  
Me Angels Bonet ETNOBOTAN~CA 
DE LA VALL DEL TENES 
(VALLES ORIENTAL) 
L'Etnobothnica, és a dir, l'estudi de la cultura boti- 
nica del poble, és una cikncia relativament recent (el 
terme fou introdui't per un bothnic nord-americh 
l'any 1895). Es tracta d'una cikncia de carhcter 
interdisciplinari: es troba a mig camí entre les cikn- 
cies naturals i les cikncies humanes. La finalitat 
fonamental dels treballs etnobothnics és recopilar 
una part important del patrimoni cultural del país que 
en el moment actual corre el risc de perdre's a causa, 
sobretot, de les profundes transformacions que ha 
sofert la nostra societat al llarg de les darreres dkca- 
des. D'altra banda, alguns dels resultats obtinguts 
poden ser interessants des del punt de vista científic. 
En efecte, l'estudi de les aplicacions populars de les 
plantes en un territori és una de les estratkgies que els 
farmacblegs utilitzen per descobrir possibles noves 
fonts vegetals de medicaments. 
Amb aquest article intentarem fer una síntesi del 
llibre que porta el mateix títol, i que va aparkixer 
publicat ara fa un any. 
N 
(1) Enclevsnant do Castellcir. 
DESCRIPCI~ GEOGR~ICA DE LA ZONA 
Hem estudiat 13 municipis, la majoria dels quals 
pertanyen a la zona nord-oest de la coinarca del 
Vallks Oriental (Vegeu fig. I): Santa Eulalia de 
Ronqana, Bigues, Riells del Fai, Sant Feliu de Codi- 
nes, Sant Quirze Safaja, Montmany, 1'Ametlla del 
Vallks, Caldes de Montbui i Granera. Gallifa i Sant 
Lloren~ Savall són del Vallks Occidental. Castell- 
terqol i Castellcir es consideren de la subcomarca del 
Moianks. L'extensió total del territori és de 260 km2, 
i el nombre d'habitants 18.000. El riu Tenes travessa 
aquesta regió de nord a sud. 
El riu Tenes és afluent del Besbs i la seva longitud és 
de 28 h. Neix a Collsuspina, a la serra de Sauva 
Negra, molt a prop de Centelles. Al llarg del seu 
recorregut travessa 8 pobles, i guanya un desnivell de 
250 metres. Desemboca al Besbs aMollet del Vallks. 
Des del punt de vista geogrhfic, la vall del Tenes té 
l'estructura d'una depressió envoltadaper un cinturó 
de muntanyes, amb un suau pendent cap al Vallks. 
Des de Santa Eulilia de Ron~ana, al NE ens queda el 
Montseny, la Calma i el Tagamanent. Al N Pui- 
ggraciós i els cingles de Berti. A l'oest els cingles de 
Gallifa, el Farell i Sant Llorenq del Munt. La sepa- 
Figuro 1. Lotolihocio de les entrevistes ktes EnJoanRafort,deCosteIIter~ol, hotreballotal bonies un b o n c o n e i x e d o r d e l e ~ s i d e l s  bolets 
L A U R O  
ració amb la vall vei'na del riu Congost ve marcada 
pcr la impressionant cinglera que trobem a sobre els 
poblcs del Figuer6 i de Centelles. 
I,es diferbncies climhtiques entre la depressió i les 
muntanyes originen I'existbncia de microclimes on 
es troba una rica i variada flora. Molt a prop del 
naixernenl del riu Tenes, a S a ~ ~ v a  Negra, hi ha un 
cnclavamenl de fageda empobrida, que ja va ser 
estudiada per Bolbs l'any 1948. 
Ala vall del Tenes hi ha diferents tipus de poblament, 
dc manera que aquest és un element important en la 
configuraci6 del paisatge. A les zones muntanyoses 
hi Iia masies ai'llades i petits nuclis rurals. A la plana, 
nuclis de poblament més aviat dispers. Alguns nu- 
clis, com Castellter~ol o Sant Feliu de Codines són 
poblcs tradicionals d'estiueig. Actualment, el feno- 
men de les segones residbncies afecta tots els pobles 
dc la vall del Tenes. L'equilibri del paisatge moltes 
vegades queda trencat per les urbanitzacions. 
ANTECEDENTS 
Pel que fa als antecedents d'estudis etnobotinics a la 
xona, citarcm el Grup Catali d'Etnobothnica (1896), 
que va fer unes enquestes molt puntuals a Granera i 
Castcllterc;ol, una exposició de plantes medicinals a 
Bigues, i un llibre de Carles Riera basat en un 
inlormant de Moih que també tracta, entre d'altres 
tcmcs, de plantes. 
METODOLOGIA 
Quant a la metodologia utilitzada, hem de dir que la 
informació I'hem obtinguda a través d'enquestes, 
intentant sempre que els nostres informants parlessin 
amb el mhxim d'espontane'itat, si era possible en un 
clima de conversa o tertúlia. Moltes vegades hem fet 
una segona o fins i tot una tercera visita per tal de 
poder complementar la informació. Sempre que ha 
estat possible hem enregistrat la conversa, i poste- 
riorment n'hcm fet la transcripció, que pot trobar-se 
al final del treball en forma d'annex. 
Les entrevistes les encapqalem amb una fitxa on 
Ciguren les dades més significatives de l'informant i 
Ics condicions i la data en quk es va fer l'entrevista. 
La informació rcferida a les plantes, l'ordenem alfa- 
bkticament per tal de facilitar-ne la consulta, pero 
procurem respectar al maxim el llenguatge que uti- 
l i t~en les persones entrevistades. 
151 nombre d'entrevistes fetes ha estat de 25, i en total 
hcm parlat amb 31 persones, totes dels municipis 
abans esmentats. 
El perfil o les característiques d'aquests informants 
cs podrien resumir de la manera següent: gent del 
país, persones grans -la mitjana d'edat és de 67 
l a  Rosa Dordal, de Puiggraciós, utilitza habitualment les plantes medicinals 
anys-, majoritiriament dones. Sempre que ha estat 
possible hem intentat referir la informació a una 
mostra-testimoni de la planta proporcionada pel 
mateix informant. Aquests plecs d'herbari han que- 
dat dipositats a l'herbari BCF de la Facultat de 
Farmicia de Barcelona. 
RESULTATS I DISC US SI^ 
Per poder valorar aquests resultats hem fet el buidat- 
ge d'un cert nombre d'obres precedents, la relació de 
les quals figura en l'obra a la qual fem referkncia 
(Bonet, 1993). 
Els resultats queden resumits en el cathleg d'espbcies, 
en el qual cada fitxa té diferents apartats, referits als 
L A U R O  
noms de la planta, la part o l'brgan vegetal utilitzat, 
les aplicacions i la forma d'administració, etc. En 
cada cas s'indica entre parkntesi el número de 
l'informant que ha facilitat les dades. 
Aquest catileg es complementa amb un capítol de 
formulacions (preparats medicinals en els quals in- 
tervé més d'una planta). Són freqüents els anticata- 
rrals i les maceracions alcohbliques per fer fregues. 
En total hem obtingut informació de 212 espkcies, de 
les quals 181 tenen alguna aplicació popular i 153 
tenen aplicació com a medicinals. 
Si comparem els resultats obtinguts a la vall del 
Tenes amb els d'altres regions estudiades des del 
mateix punt de vista (les províncies d'Osca, Castelló 
i Granada, i la comarca de la Cerdanya, veiem que el 
nombre de plantes medicinals conegudes per km2 i 
per informant a la nostra regió és molt alt. Aixb ens 
ha fet reflexionar sobre l'estratbgia del mostreig 
etnobotinic: treballar en una zona reduida com la 
nostra ens ha permbs insistir en els informants més 
ben documentats, cosa que no pot fer-se, bbviament, 
quan es pretén abastar una amplia zona geogrifica. 
L'índex PUPC proposat per Muntané (1991) en la 
seva Tesi sobre Etnobotinica de la Cerdanya esta- 
bleix la relació entre el total de plantes usades per 
informant (PU), i el total de plantes conegudes per 
informant (PC). És, per tant, un indicador del grau de 
conservació de les tradicions populars referides a 
plantes medicinals; reflecteix quin és l'ús real de les 
plantes en un territori. El seu valor a la Vall del Tenes 
és del 70.8%, valor elevat en comparació amb el dels 
altres territoris estudiats. 
Les esphcies més citades 
Pel que fa a les famílies botiniques, sobre un total de 
67 famílies citades, s'observa el predomini de les 
Compostes; en segon lloc es troben les Labiades, i el 
tercer lloc l'ocupen les Rosicies i les Papilionicies. 
Aquests resultats són representatius de l'espectre 
florístic d'aquesta regió mediterrinia. 
Les plantes que ens han estat citades amb més 
freqükncia han estat: 
-Tilia platyphyllos Scopoli (til.la). 
-Centaurium erythraea Rafn (centaura). 
-Matricaria recutita L. (camamilla). 
-Salvia officinalis L. (silvia). 
-Sambucus nigra L. (saüc). 
Com a espbcies d'ús més freqüent podem citar: 
-Matricaria recutita L. (camamilla). 
-Foeniculum vulgare Mill. (fonoll). 
-Malva sylvestris L. (malva). 
-Thymus vulgaris L. (farigola). 
-Tilia platyphyllos Scopoli. (til.la). 
Cal dir que les espbcies més citades són generalment 
també les espbcies més usades. Potser cal remarcar 
només l'elevada freqükncia amb que són utilitzades 
la malva i el fonoll, que si bé són citades per poques 
persones, aquestes les utilitzen per a finalitats molt 
diverses. 
Preparació dels remeis vegetals 
Pel que fa a les parts de planta utilitzades, la més 
freqüent és la fulla, tant sola com acompanyada de la 
summitat florida. La part abria sencera també s'utilitza 
molt, possiblement a causa de la facilitat de 
recol~lecció. En tercer lloc, el fruit i la llavor, acom- 
panyats sovint de la infloresckncia. Els altres brgans 
vegetals, l'obtenció dels quals requereix una major 
manipulació, com poden ser l'arrel o el bulb, l'escor~a 
o el litex, s'utilitzen molt menys. 
Quant a les formes farmacbutiques de preparació i 
administració, tant per Ús intern com per ús extern, la 
decocció és la forma predominant, seguida de la 
infusió. 
Per via externa és freqüent, o almenys ho era fa uns 
anys, l'aplicació de la planta sensepreparació prbvia, 
l'ús de cataplasmes, ungüents, etc, i els macerats 
alcohblics. 
Com a formes farmacbutiques originals de les quals 
no en tenim documentació, destaquem el xarop dc 
pinyes de pi pinyer preparat amb sucre roig o bé amb 
cervesa, que s'utilitza en les afeccions bronco-pul- 
Fig. 2. Elroic(Sambutus nigraL.Jés unodeler planter mésconeguder iutilihoderomb monars. També les essbncies deromanii de sauc, que 
finolitot medicinal es preparen per destil~lació de la inflorescbncia, i 
L A U R O  
23 
EI Serrat de I'Ocata de Puiggraciós 
En Francesc Pujol, de Bigues, coneix un elevat nombre de plantes i la seva u~ilita~ 
s'utilitzen amb més dtuna finalitat medicinal. interks, encara que quedin fora del marc estrictament 
Pel que fa a 1'13s de la decocció i la infusió, hemde dir terapkutic. 
que nioltes vegades el límit entre una i altra es fa 
difícil dkstablir. Hem observat que els nostres infor- Els noms de les plantes 
mants utilitzen el terme <<bullir>> quan es refereixen 
a decoccici, i quan parlaven dY>>arrencar el bull>> o En l'aspecte lingüístic, hem fet un recull dels noms 
ccescaldar>> hem considerat que es tractava d'una populars de les plantes. En total hem trobat 255 
infusi6. E1 que sí que queda clar és el predomini de noms, referits a les 212 espkcies estudiades. 
la dccocció per damunt de la infusió. Aixb contrasta Com a fets rellevants, direm que són freqüents els 
anib cl quc passa amb la majoria de preparats fito- casos d'homonímia. L'exemple més clar és el de 
teripics comercialitzats, en els quals lainfusió sol ser I'irnica: amb aquest nom popular es designen al- 
la toniia de preparació recomanada. menys quatre espkcies diferents: Inula montana L., 
Les patologies en les quals troben més aplicació les Inula helenioides DC. in Lam. et DC., Inula sali- 
plantes medicinals són: les afeccions de l'aparell cina L. i Pallenis spinosa (L.) Cass. 
digestiu, el grup terapkutic d'analgksics i antipirk- Aquest fenomen es dóna també a les altres regions 
tics, i en tercer lloc les plantes usades en les patolo- estudiades, concretament a l'AragÓ, a la Cerdanya i 
gies dermatol6giques. A continuació vindrien les a Castelló. Es tracta normalment de compostes amb 
d'acció bronco-pulmonar i les antiinflamatbries. Hi capítols de color grogós, i són utilitzades com a 
ha una rclacici directa entre aquests grups terapkutics antiinflamatoris o vulneraris d'ús extern. 
i Ics plontcs mds utilitzades que abans hem esmentat. Creiem que valdria la pena fer un estudi aprofundit 
Pel que fa als usos no medicinals de les plantes, d'aquestes espkcies per confirmar o desmentir 
creences, rcrneis no vegetals, plantes d'ús relacionat aquesta activitat antiinflamatbria. 
anib la casa, etc, els nostres informants ens n'han Un altre fenomen lingüistic que es dóna amb fre- 
ressenyat molts. En el treball, hi dediquem alguns qükncia és el de la sinonímia, és a dir, hi ha més d'un 
apartats, ja que ens ha semblat que tenen f o r ~ a  nom per designar una mateixa planta. Generalment, 
. . 
L A U R O  
Fig.3.E~cebo~~i~llium~seumL.)6pmpie~trdiii~liques Fig.4.Lalabiado[Sideritishi~utclL.)repdiferenbnomsa Fig. 5. Dues de les erptier que reben la denominació Fig.6.L'arnicovertodera,Arnita montanal.,queér 
la zona: herba Sant Antoni, herba de la feridura i ortiga d'brnico sense rerho en realitat: Inula salicina L. i Inula propia dels prats de Palla muntanya 
blanca montana 1 
Il~lustracionr de plantes extretes de Pobra: Marcel Saule. La Grande flore ilustrée des Pyrennées, Éditionr Milan.Randonnées Pyrénéennes. 1991 
perb, les kees de distribució d'aquests noms no se 
sobreposen. Un exemple clar és el de Sideritis hir- 
suta L. que rep els noms d'herba de la feridura, herba 
de Sant Antoni i ortiga blanca. 
tractament dels símptomes del xarampió. 
-Sambucus nigra L. (saüc), l'esskncia de la flor té, 
entre d'altres propietats, acció antiembtica. 
-Agave americana L. (atzavara), utilitzada externa- 
ment en el tractament de berrugues i brians. 
Ja per acabar, només dir que en aquesta primera 
aproximació a I'Etnobothnica de la vall del Tenes, 
hem estudiat un total de 212 plantes, de les quals 31 
tenen alguna aplicació que no hem trobat documen- 
tada. En total són 41 aquests usos no documentats. 
D'aquestes espbcies, seria interessant fer-ne un estu- 
di complert. 
Pensem que 17Etnobothnica pot ser un instrument 
molt vhlid per detectar plantes potencialment medi- 
cinals, o noves activitats interessants des del punt de 
vista farmacolbgic. Un estudi més a fons d'aquestes 
plantes qui sap si pot conduir a l'obtenció d'algun 
principi actiu nou. En el nostre cas destacarem les 
espbcies següents: 
-Allium roseum L. (cebolli), una de les espbcies de 
la qual no hem trobat cap referkncia bibliogrhfica de 
1' ús, i que a la zona s'utilitza com a diürbtic i també 
en cuina dietbtica. 
-Lithospermum purpurocaeruleum L. (herba de 
la pedreta), l'altra espkcie no documentada, la grana 
de la qual té acció antilitihsica. 
-Amelanchier ovalis Medic. (mallerenguera), amb 
propietats antihipertensives (comprovades científi- 
cament), i també sedants (sense documentació prkvia). 
-Punica granatum L. (magraner), utilitzada en el 
BIBLIOGRAFIA 
BOLOS, O. de (1948): Acerca de la vegetación de 
Sauva Negra. Collect. Bot. (Barcelona), 2: 147- 
164. 
BONET, M.A. (1993): Etnobothnica de la Vall del 
Tenes (Vallks Oriental). Publicacions Abadia de 
Montserrat. Barcelona. 459 phg. 
BONET, M.A. (1994): Estudis etnobotinics alaVall 
del Tenes. Seminaris d'Estudis Universitaris, 
ICHN, 8: 13-16. 
Grup Catalh d'Etnobotanica (1986): Un exemple de 
treball de camp. Butll. Grup Cat. Etnobot., 1 : 4-1 1. 
MULET, L. (1991): Estudio etnobotánico de la pro- 
vincia de Castellón. Diputación de Castelló. 
Castelló. 596 phg. 
MUNTANE, J. (1991): Aportació al coneixement de 
1'Etnobothnica de la Cerdanya. Tesi doctoral. 
Facultat de Farmhcia. Universitat de Barcelona. 
1220 pag. 
RIERA, C. (1989): El Moianbs. Quasi-membries 
d'en Quim Viñas. El Llamp. Barcelona. 310 phg. 
VILLAR, L. J.M. Palacin, D. Gómez, G. Montserrat 
(1987): Plantas medicinales del Pirineo Aragonés 
y demás tierras oscenses. Dip. Prov. Huesca - 
CSIC. Zaragoza 288 phg. 


Etnobotànica de la Vall del Tenes (Vallès Oriental)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert