38 research outputs found

    Pàgines de l'Àmbit

    Get PDF

    Impressions amb josep Maria Espinàs

    Get PDF
    Coincidint amb els homenatges que ha rebut als 85 any, li hem demanat unes breus impressions per tancar el dossie

    Senderisme i desenvolupament econòmic local al berguedà

    Get PDF
    L'article aborda la relació entre els camins i el desenvolupament local al Berguedà, amb especial èmfasi al senderisme. Ho fa amb diferents passos que tracten de respondre les preguntes següents: quins camins?, quin impacte econòmic ? i quins valors

    El Grado en Informática y Servicios. Una respuesta a la nueva demanda del contexto social

    Get PDF
    En este trabajo se presenta una nueva propuesta académica, ya implantada, en el ámbito de las ingenierías, diseñada totalmente bajo los estándares definidos por el nuevo Espacio Europeo de Educación Superior. El Grado en Informática y Servicios contempla una formación pluridisciplinar que abarca ámbitos tan diversos como el de los servicios, el de las TIC, y sectores de actividad como el financiero y el sanitario. El perfil profesional para el que prepara este Grado se ajusta al de un ingeniero técnico informático, dado que integra competencias en tecnología e ingeniería, que son complementadas con una formación más específica en el área de la gestión y organización empresarial, así como conocimientos tanto en ciencias de la computación, comunicaciones y tecnologías web y multimedia, como en la interacción entre personas y computadores.Peer Reviewe

    Architecture et société à travers l’expansion de Barcelone

    Get PDF
    [EN] This paper reflects on the complex relationships that are established between architecture and society. For this purpose, four situations that take place in the city of Barcelona between the beginning of the 19th century and the 60s of the 20th century are exemplified. The document aims to have a holistic vision and to provide a general perspective of the problems of relatioships of society with architecture. The aforementioned period is ideal because it chronologically links four interrelated situations. Events take place during the Barcelona’s expansion and affect the same society. The document shows a historical review that fixes its interest in social relationhips, with architecture as a point of interest.[CA] El present article reflexiona entorn de les complexes relacions que s'estableixen de manera habitual entre arquitectura i societat. Per a això s'exemplifiquen quatre situacions que transcorren a la ciutat de Barcelona en el període de temps que va des de principis del segle XIX fins als anys 60 del segle XX. El document pretén tenir una visió holística i proporcionar una perspectiva general de la problemàtica de les relacions de la societat amb l'arquitectura. El període citat es mostra idoni per encadenar cronològicament quatre situacions que s'interrelacionen entre si. Els esdeveniments es desenvolupen durant l'expansió de Barcelona i afecten una mateixa societat. El document es mostra com una revisió històrica que fixa el seu interès en les relacions socials amb l'arquitectura com a punt interès.[ES] El presente artículo reflexiona en torno a las complejas relaciones que se establecen de manera habitual entre arquitectura y sociedad. Para ello se ejemplifican cuatro situaciones que transcurren en la ciudad de Barcelona en el período de tiempo que va desde principios del siglo XIX hasta los años 60 del siglo XX. El documento pretende tener una visión holística y proporcionar una perspectiva general de la problemática de las relaciones de la sociedad con la arquitectura. El período citado se muestra idóneo por encadenar cronológicamente cuatro situaciones que se interrelacionan entre sí. Los acontecimientos se desarrollan durante la expansión de Barcelona y afectan a una misma sociedad. El documento se muestra como una revisión histórica que fija su interés en las relaciones sociales con la arquitectura como punto interés.[FR] Cet article réfléchit sur les rapports complexes établis habituellement entre architecture et société. Pour cela faire, quatre situations se déroulant dans la ville de Barcelone pendant la période de temps allant dès le début du XIXe siècle jusqu’aux années 60 du XXe siècle sont exemplifiées. Ce document prétend offrir une vision holistique et fournir une perspective générale de la problématique des rapports entre la société et l’architecture. La période concernée se montre idéale car elle enchaîne chronologiquement quatre situations interconnectées. Ces événements se développent pendant l’expansion de Barcelone et compromettent une même société. Ce document est présenté en tant que révision historique intéressée sur ses rapports sociaux avec l’architecture.Casariego, P.; Boixader, J.; Sarrablo, V.; Pons, JM. (2021). Arquitectura i societat a través de l’expansió de Barcelona. ANUARI d’Arquitectura i Societat. 0(1):60-92. https://doi.org/10.4995/anuari.2021.16127OJS609201C, Grupo. La Barcelona de Cerdà. Barcelona: Flor del Viento, Ed., 2009.Aibar Puentes, Eduardo. "Urbanismo y estudios sociohistórios de la tecnología: El caso del ensanche de Barcelona." Llull, 1995: 5-33.Benévolo, L. Historia de la arquitectura moderna. Barcelona: Gustavo Gili, S.L., 1982.Bohigas, O. «El polígono de Montbau.» Cuadernos de arquitectura, 1965: 22-33.Bohigas, O. «Elogi del totxo.» Serra d'Or. L'arquitectura entre la industria i l'artesania, 1960.Bohigas, O. «Elogi de la barraca.» Solidaridad Nacional, 1957.Busquets, J, y M. Corominas. «Busquets, J. (2009). Un projecte innovador convertit en una gran realitat urbana. En Busquets, J.Corominas, M. Cerdà i la Barcelona del futur: Cerdà i la Barcelona del futur: realitat vs. projecte.» D'UR, 2010: 144-145.Busquets, J. Barcelona: la construcción urbanística de una ciudad compacta. Barcelona: Ediciones del Serbal, S.A., 2004.Cabré, Anna M., y Francesc Muñoz. "Idelfons Cerdà i la insuportable densitat urbana: Algunes consideracions a partir de la cartografia i anàlisi de les estadístiques contingudes en la Teoria general." En CERDÀ. URBS I TERRITORI. Una visió de Futur., de Autors diversos, 381. Barcelona: Electa i Fundació Catalana per a la Recerca, 1994.Calpena, E. Barcelona: Una biografía. Barcelona: Edicions 62, 2015.Cerdà, I. «Monografía estadística de la clase obrera de Barcelona en 1856.» En Teoría general de la urbanización y aplicación de sus principios y doctrinas a la reforma y ensanche de Barcelona, de I. Cerdà. Madrid: Imprenta Española. Reeditado por Instituto de Estudios Fiscales., 1867.Cirici, Alexandre. "Significación del Plan Cerdà." Cuadernos de arquitectura, [en línea], nº 35 (1959): 45-47.Coderch, J. «No son genios lo que necesitamos ahora.» Domus, 1961: 44.Dieguez, S. Un nuevo orden urbano: El Gran Madrid (1939-1951). Madrid: Ministerio para las Administraciones Publicas. Ayuntamiento de Madrid, 1991.Fabre, X. Aquitectura i ciutat a l'Exposició Universal de Barcelona 1888. Barcelona: ETSAB. UPC, 1988.Ferrer, A. Els polígons de Barcelona. Barcelona: Ediciones UPC, S. L., 1996.Gallego-Vila, L. "El barraquismo en la ciudad de Barcelona durante el Franquismo. Primeras aproximaciones a una domesticidad desde los márgenes." Arkeogatze. Revista de Arqueología - Arkeologia Aldizkaria, no. 8 (2018): 239-258.García-Bellido, J. García de Diego. «Ildefonso Cerdà y el nacimiento de la urbanística: La primera propuesta disciplinar de su estructura profunda.» Scripta Nova, nº 61 (2000).Gaspar García, Mª Dolores. "La epidemia de fiebre amarilla que asoló Barcelona en 1821, a través del contenido del manuscrito 156 de la bibblioteca universitaria de Barcelona." Gimbernat, 1992: 65-72.Grau, R. «Un saintsimonià per a la Barcelona del vuit-cents.» Barcelona Metrópolis, 2009.Grau, R. "Idelfons Cerdà com a científic social." En Treballs sobre Cerdà i el seu Eixample a Barcelona, de Laboratori d'Urbanisme de Barcelona, 393. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. MOPU Dirección General de Acción Territorial y Urbanismo, 1992.Hereu, P., y X. Fabré. Arquitectura i ciutat a l'Exposició Universal de Barcelona, 1888. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. UPC, 1988.Joncour, Marie-Claude. "Las cuatro epidemias de cólera observadas en Barcelona durante el siglo XIX, y las consecuencias que tuvieron sobre las relaciones portuarias Barcelona-Marsella." Anales de medicina y cirugía, 1975: 297-308.López, J. «Vivienda social y falange: ideario y construcciones en la década de los 40.» Scripta Nova, Vol. VII, 146 (024), 2003.López, M.G. Cerdà y Barcelona. La primera metrópoli, 1853-1897. Barcelona: MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura i SECC, 2010.Monclús, J., C. Díez Medina, y S. García-Pérez. «Los polígonos de vivienda como legado urbanístico: Formas urbanas y espacios abiertos intermedios.» I Jornadas de Periferias Urbanas. Sevill: Universidad de Sevilla. Escuela Técnica Superior de Arquitectura, 2017. 15-31.Monlau, P. F. Abajo las murallas!!! Memoria de las ventajas que reportaría a Barcelona y especialmente su industria, de la demolición de murallas que circunda la ciudad. HardPress Publishing, 2019.Monlau, P. F. Higiene industrial: Qué medidas higiénicas puede dictar el gobierno a favor de las clases obreras?: memoria para optar al premio ofrecido acerca de esta cuestión por la Academia de Medicina y Cirujía de Barcelona. Madrid: Imp. y Est. de M. Rivadeneyra, 1856.Moragas, A., Balcells, J. A., Pratmarsó, J., Sostres, J. M., Correa, F., y Muntañola, J. «El Grupo R. Vanguardia de ayer.» Annals d'arquitectura, 3, 1983.Nicolau, A., y Cubeles, A. «El 150è aniversari de l'enderrocament de les muralles: repensant la ciutat contemporània.» En Abajo las murallas!!!. 150 anys de l'enderroc de les muralles de Barcelona, de Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura MHCB. Barcelona: Museu d'Història de la Ciutat, Institut de Cultura, 2004.Permanyer, Ll, i D. Venteo. L'Eixample: 150 anys d'història. Barcelona: Barcelona Viena Consell d'Edicions i Publicacions de l'Ajuntament de Barcelona 2011, 2011.Permanyer, Ll., A. Rubio, Ramoneda, J., y Serratosa, A. Semiótica de l'eixample Cerdà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2009.Prat de la Riba, E. La nacionalitat catalana. Barcelona: L'Anuari de la Exportació, 1906.Roselló Nicolau, M. "El revestiment de les façanes des de les darreries del XVIII al modernisme: materials i tècniques." En Restauració de façanes històriques, 21-27. Barcelona: Col·legi d'arquitectes de Catalunya, 2006.Rosselló, M. «El polígono residencial Trinitat Nova, Barcelona 1953-1963: de la construcción precaria a las primeras propuestas de prefabricación.» Jornadas Internacionales de Investigación en Construcción. "Jornadas internacionales de investigación en construccion : Vivienda : pasado, presente y futuro : resúmenes y actas : 21-22 noviembre 2013". Madrid: Instituto de Ciencias de la Construcción Eduardo Torroja (ICCET), 2013. 1-8.Sambricio, C. «La vivienda en Madrid,de 1939 al Plan de Vivienda Social, en 1959.» En La vivienda en Madrid en la década de los cincuenta: el Plan de Urgencia Social, de Ayuntamiento de Madrid, Gerencia Municipal de Urbanismo Ministerio de Fomento, 13-84. Madrid: Electa España, 1999.Sambricio, C. «La vivienda protegida : historia de una necesidad.» Summa+, 107, 2010: 68-77.Sambricio, C. «Los orígenes de la vivienda obrera en España: Madrid, 1848-1911.» Arquitectura: Revista del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid (COAM ), 228, 1981: 65-71.Tatjer, M. «La vivienda obrera en España de los siglos XIX y XX: De la promoción privada a la promoción pública (1853-1975). .» Scripta Nova, Vol. IX, 194 (23), 2005.Tatjer, M., y C. Larrea. Barraques. La Barcelona informal. Barcelona: MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, 2010

    Els mamífers

    Get PDF

    ProuNIMBY, una experiència d'ABP en el marc de les STEM amb valors a Secundària

    Get PDF
    En el present article es descriu ProuNIMBY una seqüència d'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP) dissenyada per aplicar continguts curriculars de Física i Química i Tecnologia a la sensibilització d'un problema social i que també afecta el dia a dia de l'institut: la generació evitable de residus. ProuNIMBY té el propòsit d'utilitzar coneixements curriculars per aplicar-los en un context real i provocar una reflexió sobre com es pot aconseguir un canvi d'hàbits en relació a la millora de la sostenibilitat. S'analitzen i es comenten els resultats obtinguts i es conclou quina és la incidència de la comunicació del coneixement científic obtingut en la posterior utilització de brics a l'institut i, per extensió, a la vida quotidiana de l'alumnat.This article describes ProuNIMBY, a Project Based Learning (PBL) sequence designed to apply curricular contents of Physics and Chemistry and Technology to the awareness of a social problem and which also affects the day-to-day life of the institute: the avoidable generation of waste. ProuNIMBY aims to use curricular knowledge to apply it in a real context and provoke reflection on how a change in habits can be achieved in relation to improving sustainability. The results obtained are analysed and commented on and it is concluded what the incidence of communicating the scientific knowledge obtained on the subsequent use of bricks in the institute is and, by extension, in the daily life of the students.En el presente artículo se describe ProuNIMBY, una secuencia de Aprendizaje Basado en Proyectos (ABP) diseñada para aplicar contenidos curriculares de Física y Química y Tecnología a la sensibilización de un problema social y que también afecta el día a día del instituto: la generación evitable de residuos. ProuNIMBY tiene el propósito de utilizar conocimientos curriculares para aplicarlos a un contexto real y provocar una reflexión sobreo cómo se puede conseguir un cambio de hábitos en relación a la mejora de la sostenibilidad. Se analizan y se comentan los resultados obtenidos y se concluye cuál es la incidencia de la comunicación del conocimiento científico obtenido en la posterior utilización de brics en el instituto y, por extensión, en la vida cotidiana del alumnado
    corecore