L'ús d'animals a la medicina de la tradició llatina: estudi del Tresor de la Beutat, un tractat medieval dedicat als cosmètics femenins

L’ús de productes derivats d’animals (Zooteràpia) ha format part de l’arsenal terapèutic dermatològic en les diverses cultures a través del temps. El Tresor de Beutat és un tractat medieval dedicat als cosmètics femenins i la salut, escrit en català medieval que es conserva a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Descriu més de 200 remeis i tractaments per a les dones del segle XIV . Molts d’aquests tractaments eren productes d’origen animal. Estudiem el Tresor de Beutat per determinar quins animals i quines de les seves parts eren emprades, així com la forma d’utilització i indicacions terapèutiques. El document original va ser transcrit al català formal i el text analitzat per tal d’identificar totes les substàncies d’origen animal destinades a la teràpia. Aquestes substàncies van ser ordenades segons l’espècie, i es van estudiar les diferents parts emprades dels animals, la manera de preparació i les seves indicacions. Es van identificar un total de 223 substàncies o elements (animals, plantes i minerals) utilitzats com a remeis. D’ells, 47 (21%) eren d’origen animal, pertanyents a 30 animals, 15 mamífers, 7 aus, 4 animals marins, 2 de rèptils i amfibis i 2 insectes. Les diferents parts dels animals utilitzats inclouen la pell, el greix, els ronyons, el cervell, les banyes, les ungles, les secrecions anals, glàndules mamàries o salivals, la femta, o fins i tot l’animal sencer, en el cas dels mamífers. De les aus, s’usaven les plomes, ous, greixos, els nius, el cap, el suc propi de l’animal, i els excrements. Dels animals marins es va emprar l’animal a trossos, els ossos i els ous, i dels insectes els ous de formiga; la mel i la cera d’abelles; dels rèptils i amfibis els ous i la sang. Els tractaments s’utilitzen principalment per a la cara, com a cosmètics per al cabell i el cos, la higiene, la salut general i per la pell. També per l’esfera otorinolaringològica, ocular, els trastorns dentals, i ginecològics, així com per a l’alleugeriment del dolor. El Tresor de Beutat proporciona informació sobre el coneixement dels tractaments tòpics, amb una base científica (i no màgica) amb una àmplia gamma de recursos d’origen animal, amb les formulacions acuradament elaborades per a fins cosmètics i terapèutics dissenyats per assolir l’ideal de la bellesa i la salut en les dones medievals, sent evident en les bases d’alguns tractaments tòpics utilitzats en el segle XXI

Dermatological scientific production from European Union authors (1987-2000)

To evaluate the contribution to international dermatological literature made by authors from European Union (EU) countries. Using MedLine, a selection was made of articles by EU authors published between 1987 and 2000 in 32 dermatological journals, classified as such by the Institute for Scientific Information. Overall 19,225 documents were published by European authors in the selected dermatological journals from 1987 to 2000. The leading countries in terms of output were the United Kingdom, Germany, Italy and France. The leading countries in number of articles after taking into account the gross domestic product and the population were Denmark, Finland and Sweden. The main journals were the British Journal of Dermatology (14.5% of articles from European authors), Contact Dermatitis (13.7%), Journal of Investigative Dermatology (7.3%), Journal of American Academy of Dermatology (6.4%), and Acta Dermato-Venereologica (6.1%). The country with the highest output of papers by journal was the United Kingdom (11 journals) followed by Germany (9 journals), Italy (6 journals), France (3 journals), Spain (2 journals) and Sweden (1 journal). In conclusions: the scientific production of European Union research on dermatology is highest in northern countries

L'ús d'animals a la medicina de la tradició llatina: estudi del Tresor de la Beutat, un tractat medieval dedicat als cosmètics femenins

L’ús de productes derivats d’animals (Zooteràpia) ha format part de l’arsenal terapèutic dermatològic en les diverses cultures a través del  temps. El Tresor de Beutat és un tractat medieval dedicat als cosmètics  femenins i la salut, escrit en català medieval que es conserva a la  Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Descriu més de 200 remeis i  tractaments per a les dones del segle XIV . Molts d’aquests tractaments  eren productes d’origen animal. Estudiem el Tresor de Beutat per  determinar quins animals i quines de les seves parts eren emprades, així  com la forma d’utilització i indicacions terapèutiques. El document original  va ser transcrit al català formal i el text analitzat per tal d’identificar totes  les substàncies d’origen animal destinades a la teràpia. Aquestes  substàncies van ser ordenades segons l’espècie, i es van estudiar les  diferents parts emprades dels animals, la manera de preparació i les  seves indicacions.Es van identificar un total de 223 substàncies o elements (animals, plantes i minerals) utilitzats com a remeis. D’ells, 47 (21%) eren d’origen  animal, pertanyents a 30 animals, 15 mamífers, 7 aus, 4 animals marins,  2 de rèptils i amfibis i 2 insectes. Les diferents parts dels animals  utilitzats inclouen la pell, el greix, els ronyons, el cervell, les  banyes, les ungles, les secrecions anals, glàndules mamàries o salivals,  la femta, o fins i tot l’animal sencer, en el cas dels mamífers. De les aus,  s’usaven les plomes, ous, greixos, els nius, el cap, el suc propi de  l’animal, i els excrements. Dels animals marins es va emprar l’animal a  trossos, els ossos i els ous, i dels insectes els ous de formiga; la mel i la  cera d’abelles; dels rèptils i amfibis els ous i la sang. Els tractaments  s’utilitzen principalment per a la cara, com a cosmètics per al cabell i el cos, la higiene, la salut general i per la pell. També per l’esfera  otorinolaringològica, ocular, els trastorns dentals, i ginecològics, així com per a l’alleugeriment del dolor. El Tresor de Beutat proporciona informació sobre el coneixement dels tractaments tòpics, amb una base científica (i no màgica) amb una àmplia gamma de recursos d’origen animal, amb les formulacions acuradament elaborades per a fins cosmètics i terapèutics dissenyats per assolir l’ideal de la bellesa i la salut en les dones  medievals, sent evident en les bases d’alguns tractaments tòpics utilitzats en el segle XXI

Skin Tumors in Patients Aged 90 Years and Older

Background: The aging of the population in the developed world is an accepted fact. Consequently, the number of patients aged 90 years or over with cutaneous cancer will increase in coming years. Objective: The objective was to determine the nature of skin lesions amenable to dermatologic surgery in patients aged 90 years or more. Methods: We studied the clinical histories of 52 outpatients in their 90 s, who had had histopathologic studies made of their skin tumors when attended in the Hospital General de Alicante (Spain) between January 1999 and July 2002. We studied sex, age, type of tumor, site, associated disorders, regular medications, type of anesthesia, and type of treatment given. Results: The average age of the patients was 92.4 years. Thirty-six patients were women and 16 were men. Altogether the 52 patients had a total of 72 lesions. The most frequent diagnosis was basal cell carcinoma with 36 lesions, followed by 20 squamous cell carcinomas. The overall ratio of basal cell carcinoma to squamous cell carcinoma was 1.8. Patients had an average of 1.5 comorbid medical conditions and were taking an average of 2.3 regular medications. Conclusion: Dermatologists often attend patients aged 90 years or over with nonmelanoma skin cancer. The most important decision is as to what is the best management of these patients

Non-Melanocytic Benign Skin Tumors in Children

Background: Dermatologists often attend children with benign skin tumors and cysts. The decision to perform dermatologic surgery in children may be difficult to make, especially in cases of benign tumors. Objective: The objective of this study was to determine the nature of non-melanocytic benign skin tumors amenable to dermatologic surgery in children. Methods: Histopathologic studies of skin tumors in children treated by our department between January 2004 and December 2005 were studied. Malignant and melanocytic tumors were excluded. Age, sex, type of tumor, diagnostic category, site, size, reason for removal, type of anesthesia, and any other associated disorders were recorded. Results: The records revealed that 121 patients presented 129 non-melanocytic benign skin tumors (73 in boys and 56 in girls). A total of 27 different anatomopathologic diagnoses were found. The most frequent was pilomatrixoma with 27 cases (20.9%), followed by infundibular cyst with 14 (10.9%), and molluscum contagiosum with 13 (10.1%). Tumors were located on the head and neck (45.7%), trunk (34.1%), and limbs (20.1%). The most frequently affected age group was children aged 11-14 years, which included 50 patients (38.8%). The main type of anesthesia used was local in 54.6% of the cases, sedation plus local anesthesia in 39.7%, and general anesthesia in 5.7%. The reasons that led to removal of the tumors were: increase in the size of the tumor (49%); various types of discomfort, such as severe itching or pain (30%); parental concern (4%); diagnostic uncertainty (16%); and esthetic reasons (1%). Conclusion: There is a wide diversity of non-melanocytic benign skin tumors in children, some of which require surgical treatment. Pilomatrixomas appear to be the most frequent benign tumors; there are also high frequencies of infundibular cysts, pyogenic granulomas, and viral tumors. Most can be removed under local anesthesia, with or without sedatio

Análisis de la demanda asistencial en dermatología de la población inmigrante

Objetivos: Conocer la demanda asistencial en dermatología de la población inmigrante (PI) y compararla con la de la población autóctona (PA).Métodos: Durante un año, se recogió prospectivamente el número de enfermedades atendidas en dermatología en el Departamento de Salud 19 de la Comunidad Valenciana.Resultados: De 39.160 episodios, 1.625 fueron en PI (4,1%). La asistencia por urgencias fue mayor en PI que en PA (el 7,7 frente al 3,0%; p < 0,001) y la actividad quirúrgica en PI fue menor que en PA (el 2,6 frente al 5%; p < 0,001). La demanda en la PI fue de 5,7 episodios por 100 inmigrantes, inferior a la PA (16,2). La razón de tasas estandarizada fue de 0,34. Los pacientes del norte de África (5,6 por 100 inmigrantes), Europa del este (4,8), África subsahariana (5,3) y Asia (4,2) consultaron menos que los latinoamericanos (8,5; p < 0,001).Conclusiones: La demanda en PI fue inferior a la PA y con un patrón de utilización diferente por países.Objective: To determine the utilization rate of a dermatology service among the immigrant population and compare this rate with that among the autochthonous population.Methods: Over a 1-year period, data on all patients attended in the Dermatology Service of Health Department 19 in the autonomous community of Valencia were prospectively collected.Results: Of 39,160 consultations, 1,625 were made by immigrants (4.1%). Attendance for dermatologic emergencies was greater in immigrants than in the autochthonous population (7.7% vs 3.0%; p<0.001), while surgical activity was lower in immigrants than in Spanish-born patients (2.6% vs 5%; p<0.001). Demand for consultation in the immigrant population was 5.7 visits per 100 immigrants, lower than that in the autochthonous population (16.2). The standardized rate ratio was 0.34. North Africans (5.6 per 100 immigrants), East Europeans (4.8), sub-Saharan Africans (5.3) and Asians (4.2) consulted less than Latin Americans (8.5; p<0.001).Conclusions: Demand was lower in the immigrant than in the autochthonous population, and the utilization pattern differed according to country

Insulin degradation by adipose tissue is increased in human obesity

White adipose tissue samples from obese and lean patients were used for the estimation ofinsulin protease and insulin:glutathione transhydrogenase using 1251-labeled insulin. There was no activity detected in the absence of reduced glutathione, which indicates that insulin is cleaved in human adipose "tissue through reduction of the disulfide bridge between the chains. O bese patients showed higher transhydrogenase activity (per U tissue protein wt, per U tissue wt, and in the total adipose tissue mass) than the lean group. There is a significant correlation between the activity per U tissue wt, and protein and total activity in the whole adipose tissue with respect to body mass index, with a higher activity in obese patients. The potential ofinsulin cleavage by adipose tissue in obese patients was a mean 5.6-fold higher than that in controla. The coexistence of high insulinemia and high cleavage capability implies that insulin secretion and turnover are increased in the o bese. Thus, white adipose tissue may be crucial in the control of energy availability through modulation ofinsulin cleavage

The use of animals in medicine of Latin tradition: study of the Tresor de Beutat, a medieval treatise devoted to female cosmetics

Zootherapy has belonged to the dermatological treatment in various cultures through the ages. The Tresor de Beutat is a medieval treatise devoted to female cosmetics and health, written from eastern Spain in the 14th century. Many of these treatments were from animal origin. We transcribed the Tresor de Beutat to determine which animals and which parts of animals were used, as well as how they were used and what the therapeutic indications were. A total of 223 elements (animals, plants and minerals) were identified. Of these, 47 (21%) were of animal origin belonging to 30 animals, 15 mammals, 7 birds, 4 sea animals, 2 reptiles and amphibians and 2 insects. The treatments were used mainly for facial, body and hair cosmetics, hygiene, general health, and for cutaneous, otorhinolaryngological, ocular, dental and gynaecological disorders, as well as for pain relief. To conclude, the Tresor de Beutat provides information about the knowledge of topical treatments, being remarkable the use of products of animal origin with a scientific (rather than magical) base including elaborated formulations for cosmetic and therapeutic purposes, designed to achieve the ideal of beauty and health in medieval women. Some of those elements are still evident in the 21st century

L'ús d'animals a la medicina de la tradició llatina: estudi del Tresor de la Beutat, un tractat medieval dedicat als cosmètics femenins

L’ús de productes derivats d’animals (Zooteràpia) ha format part de l’arsenal terapèutic dermatològic en les diverses cultures a través del temps. El Tresor de Beutat és un tractat medieval dedicat als cosmètics femenins i la salut, escrit en català medieval que es conserva a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Descriu més de 200 remeis i tractaments per a les dones del segle XIV . Molts d’aquests tractaments eren productes d’origen animal. Estudiem el Tresor de Beutat per determinar quins animals i quines de les seves parts eren emprades, així com la forma d’utilització i indicacions terapèutiques. El document original va ser transcrit al català formal i el text analitzat per tal d’identificar totes les substàncies d’origen animal destinades a la teràpia. Aquestes substàncies van ser ordenades segons l’espècie, i es van estudiar les diferents parts emprades dels animals, la manera de preparació i les seves indicacions. Es van identificar un total de 223 substàncies o elements (animals, plantes i minerals) utilitzats com a remeis. D’ells, 47 (21%) eren d’origen animal, pertanyents a 30 animals, 15 mamífers, 7 aus, 4 animals marins, 2 de rèptils i amfibis i 2 insectes. Les diferents parts dels animals utilitzats inclouen la pell, el greix, els ronyons, el cervell, les banyes, les ungles, les secrecions anals, glàndules mamàries o salivals, la femta, o fins i tot l’animal sencer, en el cas dels mamífers. De les aus, s’usaven les plomes, ous, greixos, els nius, el cap, el suc propi de l’animal, i els excrements. Dels animals marins es va emprar l’animal a trossos, els ossos i els ous, i dels insectes els ous de formiga; la mel i la cera d’abelles; dels rèptils i amfibis els ous i la sang. Els tractaments s’utilitzen principalment per a la cara, com a cosmètics per al cabell i el cos, la higiene, la salut general i per la pell. També per l’esfera otorinolaringològica, ocular, els trastorns dentals, i ginecològics, així com per a l’alleugeriment del dolor. El Tresor de Beutat proporciona informació sobre el coneixement dels tractaments tòpics, amb una base científica (i no màgica) amb una àmplia gamma de recursos d’origen animal, amb les formulacions acuradament elaborades per a fins cosmètics i terapèutics dissenyats per assolir l’ideal de la bellesa i la salut en les dones medievals, sent evident en les bases d’alguns tractaments tòpics utilitzats en el segle XXI