L'ús d'animals a la medicina de la tradició llatina: estudi del Tresor de la Beutat, un tractat medieval dedicat als cosmètics femenins

L’ús de productes derivats d’animals (Zooteràpia) ha format part de l’arsenal terapèutic dermatològic en les diverses cultures a través del temps. El Tresor de Beutat és un tractat medieval dedicat als cosmètics femenins i la salut, escrit en català medieval que es conserva a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Descriu més de 200 remeis i tractaments per a les dones del segle XIV . Molts d’aquests tractaments eren productes d’origen animal. Estudiem el Tresor de Beutat per determinar quins animals i quines de les seves parts eren emprades, així com la forma d’utilització i indicacions terapèutiques. El document original va ser transcrit al català formal i el text analitzat per tal d’identificar totes les substàncies d’origen animal destinades a la teràpia. Aquestes substàncies van ser ordenades segons l’espècie, i es van estudiar les diferents parts emprades dels animals, la manera de preparació i les seves indicacions. Es van identificar un total de 223 substàncies o elements (animals, plantes i minerals) utilitzats com a remeis. D’ells, 47 (21%) eren d’origen animal, pertanyents a 30 animals, 15 mamífers, 7 aus, 4 animals marins, 2 de rèptils i amfibis i 2 insectes. Les diferents parts dels animals utilitzats inclouen la pell, el greix, els ronyons, el cervell, les banyes, les ungles, les secrecions anals, glàndules mamàries o salivals, la femta, o fins i tot l’animal sencer, en el cas dels mamífers. De les aus, s’usaven les plomes, ous, greixos, els nius, el cap, el suc propi de l’animal, i els excrements. Dels animals marins es va emprar l’animal a trossos, els ossos i els ous, i dels insectes els ous de formiga; la mel i la cera d’abelles; dels rèptils i amfibis els ous i la sang. Els tractaments s’utilitzen principalment per a la cara, com a cosmètics per al cabell i el cos, la higiene, la salut general i per la pell. També per l’esfera otorinolaringològica, ocular, els trastorns dentals, i ginecològics, així com per a l’alleugeriment del dolor. El Tresor de Beutat proporciona informació sobre el coneixement dels tractaments tòpics, amb una base científica (i no màgica) amb una àmplia gamma de recursos d’origen animal, amb les formulacions acuradament elaborades per a fins cosmètics i terapèutics dissenyats per assolir l’ideal de la bellesa i la salut en les dones medievals, sent evident en les bases d’alguns tractaments tòpics utilitzats en el segle XXI

L'ús d'animals a la medicina de la tradició llatina: estudi del Tresor de la Beutat, un tractat medieval dedicat als cosmètics femenins

L’ús de productes derivats d’animals (Zooteràpia) ha format part de l’arsenal terapèutic dermatològic en les diverses cultures a través del  temps. El Tresor de Beutat és un tractat medieval dedicat als cosmètics  femenins i la salut, escrit en català medieval que es conserva a la  Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Descriu més de 200 remeis i  tractaments per a les dones del segle XIV . Molts d’aquests tractaments  eren productes d’origen animal. Estudiem el Tresor de Beutat per  determinar quins animals i quines de les seves parts eren emprades, així  com la forma d’utilització i indicacions terapèutiques. El document original  va ser transcrit al català formal i el text analitzat per tal d’identificar totes  les substàncies d’origen animal destinades a la teràpia. Aquestes  substàncies van ser ordenades segons l’espècie, i es van estudiar les  diferents parts emprades dels animals, la manera de preparació i les  seves indicacions.Es van identificar un total de 223 substàncies o elements (animals, plantes i minerals) utilitzats com a remeis. D’ells, 47 (21%) eren d’origen  animal, pertanyents a 30 animals, 15 mamífers, 7 aus, 4 animals marins,  2 de rèptils i amfibis i 2 insectes. Les diferents parts dels animals  utilitzats inclouen la pell, el greix, els ronyons, el cervell, les  banyes, les ungles, les secrecions anals, glàndules mamàries o salivals,  la femta, o fins i tot l’animal sencer, en el cas dels mamífers. De les aus,  s’usaven les plomes, ous, greixos, els nius, el cap, el suc propi de  l’animal, i els excrements. Dels animals marins es va emprar l’animal a  trossos, els ossos i els ous, i dels insectes els ous de formiga; la mel i la  cera d’abelles; dels rèptils i amfibis els ous i la sang. Els tractaments  s’utilitzen principalment per a la cara, com a cosmètics per al cabell i el cos, la higiene, la salut general i per la pell. També per l’esfera  otorinolaringològica, ocular, els trastorns dentals, i ginecològics, així com per a l’alleugeriment del dolor. El Tresor de Beutat proporciona informació sobre el coneixement dels tractaments tòpics, amb una base científica (i no màgica) amb una àmplia gamma de recursos d’origen animal, amb les formulacions acuradament elaborades per a fins cosmètics i terapèutics dissenyats per assolir l’ideal de la bellesa i la salut en les dones  medievals, sent evident en les bases d’alguns tractaments tòpics utilitzats en el segle XXI

Dietary energy partition: the central role of glucose

Humans have developed effective survival mechanisms under conditions of nutrient (and energy) scarcity. Nevertheless, today, most humans face a quite different situation: excess of nutrients, especially those high in amino-nitrogen and energy (largely fat). The lack of mechanisms to prevent energy overload and the effective persistence of the mechanisms hoarding key nutrients such as amino acids has resulted in deep disorders of substrate handling. There is too often a massive untreatable accumulation of body fat in the presence of severe metabolic disorders of energy utilization and disposal, which become chronic and go much beyond the most obvious problems: diabetes, circulatory, renal and nervous disorders included loosely within the metabolic syndrome. We lack basic knowledge on diet nutrient dynamics at the tissue-cell metabolism level, and this adds to widely used medical procedures lacking su cient scientific support, with limited or nil success. In the present longitudinal analysis of the fate of dietary nutrients, we have focused on glucose as an example of a largely unknown entity. Even most studies on hyper-energetic diets or their later consequences tend to ignore the critical role of carbohydrate (and nitrogen disposal) as (probably) the two main factors affecting the substrate partition and metabolism

Decoro Urbano: Apuntes de ida y vuelta sobre Arte, Espacio Público y ambientes urbanos de calidad

  Since the Renaissance, making a beautiful city is a recurrent issue in Western urban theory and practice. Against the background of this problem can be located the great theme of urban decorum, “the ‘adjustment’ of the means expressible to expressed content” (Tafuri, 1968 ). The classical writers declared the main ideas for an organized and beautiful urban environment. Another manifestation of these ideas was the monumental use of sculpture in public places by placing a statue or an obelisk in the center of a plaza, a tradition that was widely adopted after the sixteenth century. Desde el Renacimiento, hacer una ciudad hermosa es una cuestión recurrente en la teoría y práctica urbana occidental. Sobre el trasfondo de esta problemática se puede ubicar el gran tema del decoro urbano, “el ajuste’ de los medios expresables al contenido expresado” (Tafuri, 1968). Los tratadistas clásicos declararon las ideas principales para un entorno urbano organizado y hermoso. Otra manifestación de estas ideas fue el uso monumental de la escultura en lugares públicos situando una estatua o un obelisco en el centro de una plaza, una tradición que se adoptó ampliamente después del siglo XV.&nbsp

Treatment of pregnant rats with oleoyl-estrone slows down pup fat deposition after weaning

BACKGROUND: In rats, oral oleoyl-estrone (OE) decreases food intake and body lipid content. The aim of this study was to determine whether OE treatment affects the energy metabolism of pregnant rats and eventually, of their pups; i.e. changes in normal growth patterns and the onset of obesity after weaning. METHODS: Pregnant Wistar rats were treated with daily intragastric gavages of OE in 0.2 ml sunflower oil from days 11 to 21 of pregnancy (i.e. 10 nmol oleoyl-estrone/g/day). Control animals received only the vehicle. Plasma and hormone metabolites were determined together with variations in cellularity of adipose tissue. RESULTS: Treatment decreased food intake and lowered weight gain during late pregnancy, mainly because of reduced adipose tissue accumulation in different sites. OE-treated pregnant rats' metabolic pattern after delivery was similar to that of controls. Neonates from OE-treated rats weighed the same as those from controls. They also maintained the same growth rate up to weaning, but pups from OE-treated rats slowed their growth rate afterwards, despite only limited differences in metabolite concentrations. CONCLUSION: The OE influences on pup growth can be partially buffered by maternal lipid mobilization during the second half of pregnancy. This maternal metabolic "imprinting" may condition the eventual accumulation of adipose tissue after weaning, and its effects can affect the regulation of body weight up to adulthood

Urban decor notes of round trip on art, public space and quality urban environments

Desde el Renacimiento, hacer una ciudad hermosa es una cuestión recurrente en la teoría y práctica urbana occidental. Sobre el trasfondo de esta problemática se puede ubicar el gran tema del decoro urbano, “el ‘ajuste’ de los medios expresables al contenido expresado” (Tafuri, 1968). Los tratadistas clásicos1 declararon las ideas principales para un entorno urbano organizado y hermoso. Otra manifestación de estas ideas fue el uso monumental de la escultura en lugares públicos situando una estatua o un obelisco en el centro de una plaza, una tradición que se adoptó ampliamente después del siglo XVI.Since the Renaissance, making a beautiful city is a recurrent issue in Western urban theory and practice. Against the background of this problem can be located the great theme of urban decorum, “the ‘adjustment’ of the means expressible to expressed content” (Tafuri, 1968). The classical writers declared the main ideas for an organized and beautiful urban environment. Another manifestation of these ideas was the monumental use of sculpture in public places by placing a statue or an obelisk in the center of a plaza, a tradition that was widely adopted after the sixteenth century