Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Miquel BOVÉ ; Antoni CAPILLA, La premsa de sorr

Poder político, económico y comunicativo en la sociedad neoliberal

El artículo analiza las relaciones entre poder económico, político y comunicativo en el modelo socioeconómico del capitalismo neoliberal. Se presentan primero las transformaciones en el poder económico para analizar después los distintos mecanismos que vinculan un poder económico en transformación con los medios de comunicación. Entre estos mecanismos se analizan el control de la propiedad y de otras fuentes de financiación externa, la procedencia de los ingresos comerciales y las técnicas de gestión empresarial, indagando en las relaciones que se detectan entre estas variables y los acontecimientos en la esfera económica. En la tradición de la economía política de la comunicación, se analizan las implicaciones que la concentración de poder económico, político y comunicativo tienen sobre la democracia y la libertad teniendo en cuenta la evolución del sistema socioeconómico y político en los últimos tiempos.The article analyses the relation between the economic, political and communicative power in the socioeconomic model named neoliberal globalisation. First, the transformations in the economic power are presented, to analyse then the mechanisms linking this economic power in transition with the media performance. Among these mechanisms, we analyse the control of ownership and other external financial sources; the origin of commercial income; and the management techniques, investigating the relations of these variables with the events in the economic sphere. In the political economy tradition, the article analyses the implications of the concentration of economic, political and communicative power on democracy and freedom, taking into account the evolution of the socioeconomic and political system in the last decade

Els Mitjans de comunicació com a part del poder econòmic

Aquest article pretén ser una contribució crítica entorn del paper que tenen els mitjans de comunicació en la nostra societat. Una reflexió crítica en dos sentits: en relació amb el paper dels mitjans, però també, és clar, en relació amb el poder econòmic. Per això, en el primer apartat es presenten alguns dels esdeveniments econòmics dels darrers trenta anys que han canviat les relacions de poder en el nostre sistema socioeconòmic, i després es passa a tractar alguns dels mecanismes —el control de la propietat i del finançament, les lògiques de la gestió empresarial— a través dels quals el poder econòmic, que és també poder polític, intervé en la producció de discurs per part dels mitjans de comunicació. Finalment, es plantegen alguns interrogants sobre com la concentració de poder econòmic, polític i mediàtic afecta la llibertat de les persones i el funcionament democràtic de la societat.The present article provides a critical perspective of the role played by the media in present-day society, especially regarding economic power. The first section is devoted to economic events of the past thirty years that have changed power relationships within our socioeconomic system; the second section deals with mechanisms —such as control of property and finance, and the logic of business management— by which political-economic power intervenes in the production of media discourse. In conclusion, several questions are posed regarding the concentration of economic, political and media power and their effect on individual freedom and the democratic function of society

Drets televisius i servei públic

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La desena edició, corresponent al bienni 2017-2018, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya; el patrocini de Naturgy; la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona; la subscripció institucional de la Societat Catalana de Comunicació (filial de l'Institut d'Estudis Catalans); i la col·laboració científica de Comscore, Estudio General de Medios (EGM)/Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (AIMC), l'Observatori de la Comunicació a Catalunya, i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB).En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2017-2020 (Referència de concessió 2017 SGR 00760).Els drets televisius han esdevingut una baula clau en la cadena de valor de l'activitat audiovisual, amb un increment de la competència i de la complexitat en la seva gestió. L'escenari de competència global en condiciona el model de gestió per part dels operadors de servei públic, tant pel que fa a les seves polítiques d'adquisició com a les decisions sobre la venda i posada a disposició del públic de les obres de producció pròpia. El capítol analitza l'evolució dels drets televisius a Catalunya, durant el bienni 2017-2018, tenint en compte el plantejament de noves qüestions sobre l'abast del servei públic, i aprofundeix en les polítiques dels operadors públics audiovisuals, tant en la faceta de l'adquisició com de gestió dels drets propis

La publicitat

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La setena edició, corresponent al bienni 2011-2012, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya; el patrocini de Gas Natural Fenosa; la col·laboració científica del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (Fundacc); la subscripció institucional de l'Ajuntament de Barcelona, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Societat Catalana de Comunicació (filial de l'Institut d'Estudis Catalans); i la col·laboració acadèmica de l'Observatori de la Comunicació Local (OCL InCom-UAB)/URV/Diputació de Barcelona, l'Observatori de Polítiques de Comunicació (OPC InCom-UAB), i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB).En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2010-2013 (Referència de concessió 2009 SGR 00615).Crisi econòmica i reestructuració continuen marcant la realitat de la indústria publicitària a Catalunya en el bienni 2011-2012. Després del lleuger parèntesi que va suposar l'any 2010, continua la davallada de la inversió publicitària, en termes globals i en relació al PIB. I persisteix també el desplaçament des de les fórmules publicitàries massives cap a noves estratègies de publicitat personalitzada mitjançant eines digitals. Els mitjans de comunicació tradicionals en són els principals afectats: per primer cop la televisió passa a la segona posició entre els suports publicitaris, en favor de la publicitat tramesa de forma personalitzada, mentre que internet passa per davant de la premsa escrita. Aquests són alguns dels aspectes que es tracten en aquest capítol, on s'analitza l'evolució de la inversió publicitària tenint en compte els mitjans de comunicació, els anunciants i les empreses de publicitat

¿Del conocimiento de las tecnologías a las tecnologías del conocimiento? : contexto, medios de comunicación y periodismo

Una de las incertidumbres con que se encuentran las facultades de periodismo y comunicación es cómo afrontar el desarrollo de nuevas tecnologías de la información y la comunicación, cómo incorporar estas tecnologías a la enseñanza y el estudio del periodismo y la comunicación. Pero la pregunta se puede plantear también en otros términos: ¿cómo afrontar la enseñanza del periodismo y la comunicación en un contexto complejo de cambios donde se entremezclan posibilidades tecnológicas con dinámicas económicas, intervenciones políticas y usos sociales? El periodista, el comunicador, deberá usar nuevas herramientas de comunicación, pero ¿hasta qué punto estas herramientas modifican lo que entendemos por periodismo y medios de comunicación? ¿no intervienen también otros factores? ¿acaso el periodista no se enfrenta a parecidos retos de selección de temas, búsqueda de fuentes y creación de discursos, ahora con nuevas herramientas? Pero además de éstas, ¿no sigue siendo fundamental una formación que ponga el acento en el conocimiento que permita el análisis crítico y la producción de informaciones e interpretaciones pertinentes para públicos amplios de acuerdo con la función social de los medios en las sociedades democráticas? Esta introducción comienza con preguntas, como también está llena de preguntas la reflexión que le sigue. Preguntas que parten de situar los medios de comunicación en el contexto del desarrollo de un nuevo modelo de crecimiento económico que conlleva cambios políticos y sociales, favorecido por las nuevas tecnologías, pero que se ha de considerar precisamente, también, como el marco en que los diferentes actores (poder político, empresas oferentes y demandantes) intervienen sobre el desarrollo de estas nuevas tecnologías de la comunicación y la información, sobre su adopción y sus usos. Estos elementos, y no sólo las posibilidades tecnológicas, se tienen en cuenta para cuestionarse cómo están cambiando los medios de comunicación, con la incorporación, por ejemplo, de opciones de interactividad, señaladas como una de las principales aportaciones de las TIC, para volver así al punto de partida: los interrogantes sobre la formación de los periodistas y comunicadores en un contexto de tecnologías convergentes y cambiantes y situadas en el núcleo de la llamada Sociedad de la Información

La producció informativa a la televisió

L'article presenta els principals resultats d'una recerca que analitza, des de la perspectiva econòmica i financera, la producció d'informatius a la televisió. L'objectiu de la recerca era el d'analitzar quin tipus d'informació s'ofereix, i per a quin públic, a les televisions amb més consum a Catalunya -TVC, TVE, Telecinco i Antena 3 TV- i com es produeixen aquests continguts informatius. Per això, s'analitza la posició de la producció informativa en l'estructura organitzativa de les empreses, l'oferta de continguts informatius i la quantitat i el perfil de la demanda que generen. S'analitza també quins són els factors de producció i els costos en la producció informativa, i com es comercialitzen, per tal de valorar els factors econòmics i financers que condicionen el tipus d'informació que podem rebre per mitjà de la televisi

Vint anys de ràdios municipals

Ara fa vint anys de la creació de les primeres ràdios municipals a Catalunya; un aniversari paral·lel, i intimament associat, al de la recuperació dels ajuntaments democràtics després de la dictadura. Però la radiodifusió pública local no només suscita interès per una simple imposició del calendari. En els darrers anys hi ha hagut novetats significatives dins del sector de les ràdios municipals; un sector que no es pot considerar «menor» si tenim en compte que mobilitza més de 5.000 persones.Cataluña cuenta en la actualidad con 189 emisoras municipales de radio. La calidad y la variedad de la oferta de programas, la escasa presencia de personal contratado, los problemas de financiación y de equipamientos provocan que las radios municipales se hallen en la situación más precaria cuando se trata de afrontar los nuevos retos.At the moment, Catalonia has 189 municipal radio stations. These stations are in an extremely difficult position due to the quality and variety of programmes on offer, the limited number of employees, and problems related to financing and equipment.La Catalogne compte aujourd'hui 189 radios municipales. La qualité et la variété de la programmation, le petit nombre du personnel salarié, les problèmes de financement et d'équipement sont autant de facteurs qui expliquent que ces radios, confrontées aux nouveaux défis, se trouvent aujourd'hui dans une situation plus que précaire