El concepte de "posar en lloc resguardat" en català. Estudi diacrònic

En aquest article estudiem l’evolució semàntica que han experimentat els verbs que han arribat a expressar en català el sentit [posar en lloc resguardat] o que s’hi han aproximat. Cronològicament, l’estudi ateny fonamentalment des de les primeres atestacions fins al segle xvi. Malgrat això, també estudiem, més parcialment, la documentació posterior fins a l’actualitat, especialment a través de les obres lexicogràfiques. Després de descriure semasiològicament cada unitat lèxica, mirem d’establir les interrelacions que s’han pogut produir entre aquests mots en el cas que hagen coincidit en l’ús sincrònic. Per aconseguir-ho, partim del despullament dels textos literaris i no literaris que ens ofereixen les dades del "Corpus Informatitzat de Català Antic" (CICA). Ens basem en la metodologia que aporta la semàntica cognitiva, especialment quant al paper que fan les projeccions metafòriques i metonímiques en l’explicació dels canvis semàntics. Tot plegat és el marc general per a explicar l’evolució semàntica dels verbs que han servit per a expressar el sentit esmentat i quina relació històrica han mantingut entre ells

El concept de 'posar en lloc resguardar' en català.: Estudi diacrònic

En aquest article estudiem l’evolució semàntica que han experimentat els verbs que han arribat a expressar en català el sentit [posar en lloc resguardat] o que s’hi han aproximat. Cronològicament, l’estudi ateny fonamentalment des de les primeres atestacions fins al segle xvi. Malgrat això, també estudiem, més parcialment, la documentació posterior fins a l’actualitat, especialment a través de les obres lexicogràfiques. Després de descriure semasiològicament cada unitat lèxica, mirem d’establir les interrelacions que s’han pogut produir entre aquests mots en el cas que hagen coincidit en l’ús sincrònic. Per aconseguir-ho, partim del despullament dels textos literaris i no literaris que ens ofereixen les dades del "Corpus Informatitzat de Català Antic" (CICA). Ens basem en la metodologia que aporta la semàntica cognitiva, especialment quant al paper que fan les projeccions metafòriques i metonímiques en l’explicació dels canvis semàntics. Tot plegat és el marc general per a explicar l’evolució semàntica dels verbs que han servit per a expressar el sentit esmentat i quina relació històrica han mantingut entre ells

The concept of “putting in a safe place” in Catalan. A diachronic study

En aquest article estudiem l’evolució semàntica que han experimentat els verbs que han arribat a expressar en català el sentit [posar en lloc resguardat] o que s’hi han aproximat. Cronològicament, l’estudi ateny fonamentalment des de les primeres atestacions fins al segle XVI. Malgrat això, també estudiem, més parcialment, la documentació posterior fins a l’actualitat, especialment a través de les obres lexicogràfiques. Després de descriure semasiològicament cada unitat lèxica, mirem d’establir les interrelacions que s’han pogut produir entre aquests mots en el cas que hagen coincidit en l’ús sincrònic. Per aconseguir-ho, partim del despullament dels textos literaris i no literaris que ens ofereixen les dades del Corpus Informatitzat de Català Antic (CICA). Ens basem en la metodologia que aporta la semàntica cognitiva, especialment quant al paper que fan les projeccions metafòriques i metonímiques en l’explicació dels canvis semàntics. Tot plegat és el marc general per a explicar l’evolució semàntica dels verbs que han servit per a expressar el sentit esmentat i quina relació històrica han mantingut entre ells.This paper deals with the semantic evolution of Catalan verbs that have come to express the meaning [to put in (a) safe place] or other similar senses. From a chronological point of view, the study analyses the forms identified in the period comprising from the earliest attestations in the 12th century to the latest in 16th century. Later documents until the nowadays are also partially analysed, especially considering lexicographic works. After describing each lexical unit from a semasiological perspective, we try to establish the interrelations among the units used in the same period. In order to achieve this goal the information from literary and non literary texts provided by the Corpus Informatitzat de Català Antic (CICA) has been extracted. The analysis adopts a Cognitive Semantics approach especially with regard to the role that metaphoric and metonymic projections play in semantic change. All this is a general framework to explain the semantic evolution of verbs that have been used to express the mentioned sense and to account for the historical relationship between them.Aquest estudi se situa dins un projecte Gramàtica del català antic, coordinat per J. Martines I M. Pérez-Saldanya (IEC, IVITRA-IEC/PT2008-S0406-MARTINES01DIGICOTRACAM, programa PROMETEO-2009-042; i «Gramàtica del Catalán Antiguo», MICINN, FF12009-13065, FILO)

Language teacher educators’ identity construction through teaching and supporting action research:A trioethnographic study

Action research is a form of inquiry that allows language educators to understand and improve their own practice. The literature suggests that language teachers can employ it as a self-led and self-directed source of professional development and enhancement of their professional identity and agency. However, little is known about its impact on the development of identity of language teacher educators who teach and support action research. Against this backdrop, this article aims to explore the experience of three language teacher educators regarding the influence of action research on the construction of their professional identity. Drawing on verbal and visual data sets, findings show that when teacher educators teach and mentor action research in language teacher education programmes, they can become guiding knowers, reflective practitioners and agents of change. The roles that teacher educators enact may lead to a reflective process that enhances their professional development. These identities connected to agentic growth demonstrate the relevance of including action research in language teacher education programmes as it can help teacher educators nurture their professional identity, particularly concerning their professional knowledge. This study suggests that teaching and supporting action research can become a meaningful entry point for language teacher educators to reflect on their own practice and to carry out action research themselves in language teacher education programmes

Els parlars mallorquinitzants de La Marina

This study attempts an approach to a linguistic description of the Valencian area nort of the La Nau cape. The paper tries to analize the highest number of variables in order to ascertain the dialectal adscription of this area, which shows a number of common features with Majorcan. In fact, the great migration of islanders into the Marina Alta in the early 17th century was the historical event influencing the dialectal variety of the towns analyzed. However, a number of features specific to this area can be identified which do not belong to Balearic varieties. The paper includes ten maps showing the most interesting phonetic, morphological and lexical traits of the areas; the last map also establishes a number of subareas depending on the degree of Balearic influence, as a result of a preestablished scale. The conclusion is that the speech of the towns studied reflects a rich, varied and highly conservative linguistic variety