121 research outputs found

    An interview with Paul Seedhouse on Video Enhanced Observation (VEO) : A New Tool for Teacher Training, Professional Development and Classroom Research

    Get PDF
    The author interviewed Dr. Paul Seedhouse (Newcastle University, United Kingdom) about Video Enhanced Observation (VEO) in teacher training, profesional development, and classroom research.L'autor va entrevistar a Dr. Paul Seedhouse (Newcastle University, Regne Unit), sobre l'Observació Millorada per Vídeo (OMV) en la formació inicial del professorat, en la formació continuada i en la recerca a l'aula.L'auteur a interviewé le Dr Paul Seedhouse (Université de Newcastle, Royaume-Uni) sur l'observation renforcée par la vidéo (ORV) dans la formation initiale et à la formation continue des enseignants et sur la recherche dans la salle de classe.El autor entrevistó a Dr. Paul Seedhouse (Newcastle University, Reino Unido), sobre la Observación Mejorada por Vídeo (OMV) en la formación inicial del profesorado, en la formación continuada y en la investigación en el aula

    Anàlisi de les competències transversals des de la carpeta d'estudiant

    Get PDF
    Un dels debats més importants en l'àmbit de la pedagogia en l'Educació Superior avui en dia és el generat per les competències transversals. No resulta gaire difícil ubicar les competències específiques a cada una de les assignatures d'una àrea, però, com fer-ho en aquelles competències transversals i que per tant afecten a totes o quasi totes aquestes assignatures? Quina relació tenen les competències transversals amb la transdiciplinarietat i la interdisciplinarietat? Les respostes a aquestes preguntes tindran molt a veure amb que l'alumne futur estigui capacitat per a la societat del canvi i de la mobilitat, i per a creure realment que l'aprenentatge/ensenyament prepara per la vida i la professió, i fa adquirir coneixements i actituds vàlids per quelcom més enllà de la unidimensionalitat d'una disciplina acadèmica. Des de la Unitat de Didàctica de les Arts Plàstiques ens hem preguntem com resoldre aquest problema i establir estratègies per a fer-ho a partir de les "carpetes d'estudiant" com evidència. A partir de la declaració de Bolonya (1999) i del projecte Tuning apareixen dos conjunts de competències diferents, les específiques i les genèriques. L'ANECA (2005)1 va establir una selecció d'aquestes per la seva aplicació en la titulació de Grau per Mestres d'Infantil i Primària de les quals es desprenien unes competències transversals - per altre cantó totalment discutibles- comunes a totes elles: instrumentals, sistèmiques i personals2. Aquestes competències transversals s'ha convertit des de fa temps en un debat molt importat per tots els agent implicats en el canvi pedagògic vers l'EEES: "¿Por qué nos empeñamos en encontrar unas competencias que sean «tranversales» a las disciplinas escolares? Es probable que esta nueva noción aporte una respuesta a un problema muy antiguo: el problema de saber para qué sirve lo que se aprende en la escuela." Bernard Rey (2000) La situació és realment fonamental i te implicacions no sols en l'ensenyament / aprenentatge sinó també en la empleabilitat i el model de vida: els alumnes que surten de les nostres titulacions ( titulacions de mestre) seran formadors i la seva activitat no sols pot consistir en donar habilitats mecàniques, sinó més bé, en ajudar a construir una capacitat de crear sentit al món on es viu i a les vides que es viuen. I en aquesta tasca les competències transversals tenen una funció essencial. Així doncs, hi ha tres treballs a fer, identificar aquest tipus de competències, definir-les i ubicar la seva situació dins del currículum de la titulació a partir de les assignatures que la formen. L'estudi que hem realitzat parteix de les carpetes d'estudiant (portfolis) per a identificar, definir i ubicar aquestes competències transversals

    Avaluació de la creativitat en les arts visuals i plàstica

    Get PDF
    Les àrees de les arts estan caracteritzades per l'ambigüitat i subjectivitat. Així la avaluació i els seus indicadors tenen seriosos problemes d'objectivitat. L'estudi que hem realitzar a l'àrea de Visual i Plàstica de CCEE és proposa obtenir criteris per a l'avaluació de la CREATIVITAT en el marc d'aquestes dificultats

    Teacher epistemic stance as a trouble in foreign language classroom interaction

    Get PDF
    In foreign language learning, students are commonly encouraged to share their experiences, opinions and beliefs. Such actions position the teacher as an interactant with no access to this knowledge unless the student makes it publicly available. At the same time, it is normatively expected that teachers have primary access to knowledge related to their responsibilities as language experts. Such contextual constraints shape classroom interaction within which moments of epistemic incongruence may arise as, for example, when an epistemic stance is not in line with the assumed epistemic status. Taking a conversation analytic approach, this study aims to investigate teacher epistemic stance as a source of trouble that emerges during episodes of meaning-and-fluency foreign language classroom interaction. The analysis reveals that incongruent teacher epistemic stance unfolds in two ways: 1) when students have initiated a word-search that must be repaired by the teacher, and 2) when the teacher inaccurately anticipates some information pertaining to the students' territory of knowledge. In both cases, the teacher displays an epistemic stance that is seen to be incongruent with the participants' epistemic statuses. Findings also indicate that these episodes require certain repair work to resolve the resulting dissonance to which the interactants orient

    Identidad y gestión del tema en una interacción por turnos entre profesor y alumnos

    Get PDF
    En el aula de lenguas extranjeras, el discurso docente es doblemente fundamental: gestiona la clase y es muestra de lengua susceptible de ser adquirida y aprehendida. Por esta razón, la interacción que se produzca entre profesor y alumnos puede ser una buena herramienta para fomentar la mejora en la competencia comunicativa y, siendo interacción, también en la competencia conversacional, para cuyo fomento resulta imprescindible atender a cómo se manejan los temas de una interacción. En el trabajo que se presenta con estas líneas se analizará cómo la identidad de los participantes se relaciona con la gestión del tema de una interacción por turnos producida entre profesor y alumnos en una clase de español como lengua extranjera. Tras ello, se podrá comprobar que la gestión del tema está fuertemente supeditada a la identidad discursiva del profesor, la cual emerge de su propia actividad discursiva

    An analysis of repair practices in L2 Spanish listening comprehension materials with implications for teaching interactional competence

    Full text link
    Listening materials are commonly developed so students show their understanding of a specific oral discourse. Oral interactions provided in textbooks are resources in which different interactional practices are involved, repair practices being one of these. This article seeks to explore, first, the types of repair practices found in Spanish as a Foreign Language (SFL) textbook listening interactions and, second, the relationship between repairs and other characteristics of the interactions to determine to what extent SFL listening practices are appropriate resources to show examples of repair work and to develop the students' Interactional Competence. Following a Conversation Analysis perspective, 109 repairs in 504 SFL audiotaped listening materials from 18 textbooks are analysed. The results show that repairs are not a common practice in listening materials, other-initiated self-repairs being the most common type of repair work. A disparity is also observed in establishing repair through listening materials depending on the textbook. Some of them include self repairs together with other interactional features, such as overlapped turns, articulated pauses or response tokens, while other textbooks rarely present any repair work. These findings improve our understanding of the degree of authenticity of listening materials, which might help students develop their interactional competence

    Relaciones asimétricas en las reparaciones entre estudiantes

    Get PDF
    El estudio que se presenta con estas líneas analizará una serie de interacciones conversacionales llevadas a cabo por estudiantes de Español como Lengua Extranjera (ELE) con el objetivo de conocer cómo se solucionan los problemas comunicativos y, sobre todo, qué relaciones entre los hablantes, simétricas o asimétricas, subyacen en las reparaciones. El análisis de las reparaciones nos llevará a concluir que se aprecia una relación asimétrica en las reparaciones entre estudiantes, ya que quien repara implícitamente está mostrando una superioridad en el conocimiento de la materia tratada, y que existe una relación inherente entre asimetría endógena y asimetría subyacente en las reparaciones. Analizaremos las causas de una posible asimetría y estableceremos posibles actuaciones docentes para poder hacer que estas conversaciones sean lo más simétricas posible dentro del grupo clase

    Heterorreparaciones y competencia interaccional del aula: El papel del profesor en la gestión de la interacción

    Get PDF
    A l’aula de llengües estrangeres, les interaccions entre professors i alumnes adquireixen una especial rellevància, ja que amb elles es gestiona i es produeix aprenentatge. Seguint aquests paràmetres, professors i alumnes han de ser capaços de dur a terme les interaccions de la millor manera possible, en el que es coneix com Competència Interaccional de l’Aula. La reparació, com a mecanisme per a resoldre problemes en interacció, és una de les seves característiques. Així doncs, si les interaccions entre professors i alumnes estan centrades en el significat, s’entén que les reparacions s’hauran de gestionar per a potenciar el màxim possible la participació dels alumnes. Aquest article analitza com es gestionen les heterorreparacions iniciades pels alumnes en interaccions entre professors i alumnes centrades en el significat. Específicament, centrem la nostra atenció en com la gestió repercuteix en la responsabilitat de restablir la interacció després de la reparació. De l’anàlisies desprèn que no sempre el restabliment de la interacció deriva de la pròpia alternança de torns de parla, sinó que hi ha elements en la gestió de la reparació que determinen qui torna al moment interaccional en què es va marcar l’existència d’un problema. In foreign language classroom, interactions between teachers and students are of great importance, as learning is operated and produced in interaction. Following these parameters, teachers and students must be able to carry out interactions in the best possible way, in what is known as Classroom Interactional Competence. Repair, as a mechanism to solve interactional problems, is one of its characteristics. Thus, if the teacher-students interactions are focused on meaning, repair must be managed to enhance students’ participation as much as possible. This paper analyses how students-initiated other-repairs are managed in meaning-focused teacher-students interactions. Specifically, our aim is to observe the effect of interactional management on restoring interaction after a repair. Our data show that returning to the interaction not always comes from the turn-taking alternatives. On the contrary, there are features in the repair work that determine who comes back to the turn that was a trouble source.En el aula de lenguas extranjeras, las interacciones entre profesores y alumnos adquieren una especial relevancia, puesto que con ellas se gestiona y se produce aprendizaje. Bajo estos parámetros, profesores y alumnos deben ser capaces de llevar a cabo las interacciones de la mejor manera posible, en lo que se conoce como Competencia Interaccional del Aula. La reparación, como mecanismo para resolver problemas en interacción, es una de sus características. Así, si las interacciones entre profesores y alumnos están centradas en el significado, se entiende que las reparaciones deberán gestionarse para potenciar lo máximo posible la participación de los alumnos. Este artículo analiza cómo se gestionan las heterorreparaciones iniciadas por los alumnos en interacciones entre profesores y alumnos centradas en el significado. Específicamente, nuestra atención se focaliza en cómo la gestión repercute en la responsabilidad de restablecer la interacción tras la reparación. Del análisis se desprende que no siempre el restablecimiento de la interacción deriva de la propia alternancia de turnos de habla, sino que hay elementos en la gestión de la reparación que determinan quién vuelve al momento interaccional en que se marcó la existencia de un problema

    La gamificación en juego: percepción de los estudiantes sobre un escape room educativo en el aula de español como lengua extranjera

    Get PDF
    INTRODUCCIÓN. Los escape rooms son actualmente un entretenimiento muy popular y se ha demostrado, además, que ofrecen numerosos beneficios en otros campos como la enseñanza de lenguas extranjeras. Dentro del ámbito de la gamificación, los juegos de escape se comprenden como adecuados para paliar actitudes negativas y promover la comunicación, el trabajo en equipo, la cooperación y el desarrollo de un aprendizaje significativo acorde a las necesidades e intereses del alumnado. MÉTODO y OBJETIVOS. Este estudio, de carácter exploratorio, tiene como objetivos conocer qué valoración hacen los alumnos sobre un escape room educativo tras participar en él y qué elementos les han suscitado más aprendizaje en el marco de la enseñanza de español como lengua extranjera (ELE), y además pretende poner de manifiesto el valor de los escape rooms como estrategia metodológica adecuada para la enseñanza-aprendizaje de ELE. RESULTADOS. El análisis de los cuestionarios de percepción demuestra que los alumnos valoran positivamente el escape room educativo como herramienta y como propuesta didáctica para la enseñanza-aprendizaje de ELE. CONCLUSIÓN. Los alumnos valoran positivamente la participación en la experiencia didáctica y consideran que han aprendido significativamente, sobre todo en relación con el desarrollo de la comprensión y los contenidos tratados sobre la cultura hispanoamericana

    Extended Gauge Invariance in Geometrical Particle Models and the Geometry of W-Symmetry

    Get PDF
    We prove that particle models whose action is given by the integrated nn-th curvature function over the world line possess n+1n+1 gauge invariances. A geometrical characterization of these symmetries is obtained via Frenet equations by rephrasing the nn-th curvature model in Rd\reals^d in terms of a standard relativistic particle in SdnS^{d-n}. We ``prove by example'' that the algebra of these infinitesimal gauge invariances is nothing but \W_{n+2}, thus providing a geometrical picture of the \W-symmetry for these models. As a spin-off of our approach we give a new global invariant for four-dimensional curves subject to a curvature constraint.Comment: plain TeX (macros included). Slightly modified version published in Nuc. Phys.
    corecore