Occurrence and duration of phenological phases of Freesia x hybrida grown at different planting dates

Freesia (Freesia x hybrida) is one of the most cultivated species of cut flowers, ranking sixth in the international market. Pheno- logical processes occurring during the crop cycle are controlled by endogenous mechanisms and the environment, which in turn influence the duration and occurrence of the development phases. This study aimed to analyze the effect of planting dates (Feb 15, March 19, April 16, May 21, and June 21, 2021) on the occurrence and duration of the development phases of two freesia varieties (Blue Bayou and Yvonne). The trial was conducted in a high tunnel. The crop cycle was divided into vegetative, reproductive, and senescence phases. The number of leaves was counted daily. The development phases were significantly shortened with the delay of planting. The vegetative phase ranged between 2269.78 ± 19.22 and 736.50 ± 19.22 GDD for Blue B., and between 1864.48 ± 19.22 and 667.09 ± 19.22 GDD for Yvonne. The reproductive phase lasted 459.50 ± 20.99 and 379.51 ± 20.99 GDD for Blue B., 461.43 ± 20.99 and 487.29 ± 20.99 GDD for Yvonne. The senescence phase was shortened with delayed planting dates only for Yvonne. Plants cultivated at later dates (May 21, and June 21), and consequently exposed to increased photoperiod, had a lower number of leaves at flowering (7.85 ± 0.10) and were less exposed to inductive temperatures than plants cultivated earlier. The transition to the reproductive phase was determined by the interaction between photoperiod, temperature and plant age.Freesia (Freesia x hybrida) é uma das espécies de flores de corte mais cultivadas, ocupando o sexto lugar no mercado internacional. Os processos fenológicos que ocorrem durante o ciclo de desenvolvimento são controlados por mecanismos endógenos e pelo ambiente, que por sua vez influenciam a duração e ocorrência das fases de desenvolvimento. Este estudo teve como objetivo analisar o efeito das datas de plantio (15 de Fevereiro, 19 de Março, 16 de Abril, 21 de Maio, e 21 de Junho, 2021) na ocorrência e duração das fases de desenvolvimento de duas variedades de freesia (Blue Bayou e Yvonne). O ensaio foi conduzido em um túnel alto. O ciclo de cultivo foi dividido em fases vegetativas, reprodutivas, e de senescência. O número de folhas foi contabilizado diariamente. As fases de desenvolvimento foram significativamente encurtadas com o atraso da data de plantio. A fase vegetativa variou entre 2269,78 ± 19,22 e 736,50 ± 19,22 GD para a variedade Blue B., e entre 1864,48 ± 19,22 e 667,09 ± 19,22 GD para a Yvonne. A fase reprodutiva durou entre 459,50 ± 20,99 e 379,51 ± 20,99 GD para a Blue B. e 461,43 ± 20,99 e 487,29 ± 20,99 GD para aYvonne. A fase de senescência foi encurtada com datas de plantio atrasadas apenas para a Yvonne. As plantas cultivadas em datas posteriores (21 de Maio, e 21 de Junho), e consequentemente expostas ao aumento do fotoperíodo, apresentaram um menor número de folhas na floração (7,85 ± 0,10) e estavam menos expostas a temperaturas indutivas do que as plantas cultivadas mais cedo. A transição para a fase reprodutiva foi determinada pela interação entre o fotoperíodo, a temperatura e a idade das plantas.EEA FamailláFil: Santilli, Melisa. Universidad Nacional de Tucumán. Facultad de Agronomía y Zootecnia. Departamento Producción Vegetal. Cátedra Plantas Ornamentales y Floricultura; ArgentinaFil: Bas-Nahas, S.S. Universidad Nacional de Tucumán. Facultad de Agronomía y Zootecnia. Departamento Biología. Cátedra Fisiología Vegetal; ArgentinaFil: Medrano, Norma Nelly. Universidad Nacional de Tucumán. Facultad de Agronomía y Zootecnia. Departamento Producción Vegetal. Cátedra Plantas Ornamentales y Floricultura; ArgentinaFil: Medrano, Norma Nelly. Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria (INTA). Estación Experimental Agropecuaria Famaillá; Argentin

Experiència d'aprenentatge basat en problemes en l'assignatura de tecnologia òptica I

Per tal d'adaptar la Tecnologia Òptica I a l'Espai Europeu d'Educació Superior, s'està portant a terme una experiència que implica aplicar estratègies d'aprenentatge basat en problemes (PBL) i alguns elements d'aprenentatge cooperatiu. Es pretén que l'alumne integri tots els coneixements apresos durant el curs i els apliqui de la manera més semblant possible al que serà el seu exercici com a professional. L'experiència s'ha introduït com una part del programa de l'assignatura amb el nom de cas real d'adaptació d'ulleres, i consisteix en realitzar un informe sobre l'adaptació de les ulleres d'una persona que en sigui usuària (de l'entorn de l'estudiant), analitzant-ne i valorant-ne l'adaptació, i plantejar una alternativa a partir d'uns criteris que s'aprenen en el decurs de l'assignatura. El projecte es desenvolupa en grups de 3 persones, i s'estructura en quatre fases: tres fases de treball individual, diferent per cada integrant del grup, i una última fase de treball conjunt on cal integrar i harmonitzar els continguts de l'informe. La PRIMERA FASE individual fa referència a la muntura, la SEGONA FASE individual fa referència a les lents, en la TERCERA FASE individual cal valorar les aberracions i les repercussions sobre la visió monocular, en la QUARTA FASE, que és col·lectiva, han de valorar les repercussions de l'ús de les ulleres sobre la visió binocular, i redactar un informe final on justifiquin l'elecció de l'alternativa que proposen. Quan el treball és individual el professor fa un seguiment amb una entrevista per tal d'assessorar i introduir millores, i adjudica una qualificació al treball fet. Al final del procés el professor fa una entrevista a un dels membres del grup escollit aleatòriament, que haurà de defensar el treball global, i en funció de la qual atorgarà una qualificació comuna al grup

Experiència de portafoli docent i d’autoavaluació en les pràctiques de tecnologia òptica II

En les pràctiques de Tecnologia Òptica II hem implantat tècniques de seguiment basades en el portafoli de l’estudiant, i una metodologia automàtica d’autoavaluació amb criteris objectius que permetin a l’estudiant reflexionar sobre la qualitat dels seus propis resultats, i dels efectes que aquests poden tenir sobre un possible usuari d’ulleres. El portafoli de les pràctiques és un guió pautat on plasmar els resultats de cada muntatge d’ulleres que es realitza. A part d’anotar totes les dades necessàries relatives a l’usuari, la muntura i les lents que possibilitin l’execució del muntatge, l’estudiant ha de fer una comparació entre els resultats esperats i els obtinguts, reflexionant sobre les causes de possibles discrepàncies entre uns i altres. En cas de trobar diferències en el centrat de les lents o l’orientació de l’eix de l’astigmatisme haurà de valorar les repercussions en la binocularitat del pacient. De la comparació dels resultats obtinguts respecte els esperats sorgeix l’autoavaluació. Es valoren aspectes de centrat, de prescripció, mecànics i de presentació. Per cadascun dels aspectes l’alumne s’autoavalua amb una puntuació que va de 0 a 3. EL 3 s’utilitza pels muntatge perfectes. El 2 s’aplica als muntatges amb petits defectes que són tolerables segons el conveni establert. I les dues qualificacions signifiquen que el muntatge és entregable a l’usuari, sense produir-li cap mena d’alteració a la seva visió . L’1 s’utilitza quan el muntatge s’ha acabat amb errors que superen el límit tolerable, i en aquest cas les ulleres no es poden entregar al pacient perquè li produirien conseqüències indesitjades. El 0 es reserva per quan s’han realitzat errors greus en el muntatge, com per exemple muntar la lent de l’ull dret a l’ull esquerre, o canviar l’eix de l’astigmatisme. Tenint en compte això, l’estudiant s’atorga una nota global de l’1 al 9. Seguidament es reuneix amb el professor, que valorarà la qualitat del muntatge i la informació del portafoli, contrastant la seva avaluació amb l’autoavaluació de l’estudiant. En funció d’aquest procés, podrà modificar la nota del muntatge de -1 a +1

Experiència d'aprenentatge cooperatiu en l'assignatura de lents oftàlmiques

Per tal d'adaptar les Lents Oftàlmiques a l' Espai Europeu d’ Educació Superior, s' ha endegat una experiència que aplica tècniques d'aprenentatge cooperatiu a les pràctiques de l'assignatura per afavorir el desenvolupament d'habilitats comunicatives i treball en equip dels estudiants. S'han elaborat uns guions especials on s'especifiquen uns objectius individuals i uns altres de col·lectius, i on s'estableixen 5 fases a seguir. A més inclouen unes taules de presa de dades i unes qüestions relatives al desenvolupament i/o als resultats obtinguts. Es treballa en grups de tres estudiants. En la FASE I s'adjudica una tasca diferent a cada component del grup, que sol consistir en llegir i fer un esquemaresum d'una part de la pràctica. En la FASE II es posen en comú els continguts, de manera que al final de la fase tots els integrants del grup puguin ser capaços de realitzar la pràctica. En la FASE III prenen conjuntament les dades i fan els càlculs oportuns. En la FASE IV, que sol ser ex-aula, el grup ha d'elaborar un informe conjunt, que inclogui els resultats de mesures i càlculs, i les respostes a les qüestions plantejades. L'informe ha de ser consensuat i signat per cadascun dels membres del grup. La FASE V és la d'avaluació, on aleatòriament un dels components del grup és entrevistat pel professor. La qualificació obtinguda s'adjudica a tots els membres del grup

La controversia de Argentina y Uruguay en el asunto relativo a las plantas de celulosa sobre el río Uruguay. Análisis jurídico de la sentencia de la Corte Internacional de Justicia

El 7 de abril de 1961, las Repúblicas Argentina y Oriental del Uruguay celebraron el Tratado de Límites del Río Uruguay, en cumplimiento de lo dispuesto en dicho acuerdo, con fecha 26 de febrero de 1975, suscribieron en la ciudad de Salto (Uruguay) el convenio que establece el Estatuto del Río Uruguay siendo su propósito fijar los mecanismos comunes a utilizar por ambos Estados para el óptimo y racional aprovechamiento del Río Uruguay (art. 1º). La normativa jurídica internacional específica aplicable al caso está compuesta y así lo entiende la Corte (1), por el Tratado Bilateral de Límites de 1961 que, en su art. 7º prevé el establecimiento del Estatuto como instrumento para dar cumplimiento al objetivo del ... óptimo y racional aprovechamiento del Río Uruguay.... (2). El citado Estatuto es el segundo ordenamiento legal a considerar, sus reglas particulares se refieren a obras; instalaciones portuarias; uso de las aguas; conservación, utilización y desarrollo de recursos naturales y contaminación.El 7 de abril de 1961, las Repúblicas Argentina y Oriental del Uruguay celebraron el Tratado de Límites del Río Uruguay, en cumplimiento de lo dispuesto en dicho acuerdo, con fecha 26 de febrero de 1975, suscribieron en la ciudad de Salto (Uruguay) el convenio que establece el Estatuto del Río Uruguay siendo su propósito fijar los mecanismos comunes a utilizar por ambos Estados para el óptimo y racional aprovechamiento del Río Uruguay (art. 1º). La normativa jurídica internacional específica aplicable al caso está compuesta y así lo entiende la Corte (1), por el Tratado Bilateral de Límites de 1961 que, en su art. 7º prevé el establecimiento del Estatuto como instrumento para dar cumplimiento al objetivo del ... óptimo y racional aprovechamiento del Río Uruguay.... (2). El citado Estatuto es el segundo ordenamiento legal a considerar, sus reglas particulares se refieren a obras; instalaciones portuarias; uso de las aguas; conservación, utilización y desarrollo de recursos naturales y contaminación

Changing diets over time: knock-on effects of marine megafauna overexploitation on their competitors in the South-Western Atlantic Ocean

This study compares the δ15N values and the trophic position of two seabird species throughout the late Holocene in three regions in the southwestern Atlantic Ocean to assess the hypothesis that the decimation of megafauna led to changes in the trophic position of mesopredators. Modern and ancient mollusk shells were also analyzed to account for changes in the isotopic baseline through time. Results revealed that modern Magellanic penguins have higher δ15N values than their ancient conspecifics in the three regions, after controlling for changes in the isotopic baseline. This was also true for modern Imperial shags compared with ancient unidentified cormorants/shags from the two areas where ancient specimens were recovered (southern Patagonia and the Beagle Channel). Such temporal variability might be caused by three non-mutually exclusive processes: decreased availability of pelagic squat lobster resulting from decreasing primary productivity through the late Holocene, increased availability of small fishes resulting from the sequential depletion of other piscivores (South American fur seal and sea lion and Argentine hake) since the late eighteenth century, and modification of the migratory patterns of Magellanic penguins. Although disentangling the relative contribution of all those processes is impossible at this time, the results reported here demonstrate that the ecology of Magellanic penguins and Imperial shags has undergone major changes since the late Holocene.Fil: Bas, Maria. Universidad de Barcelona; EspañaFil: Tivoli, Angelica Montserrat. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Centro Austral de Investigaciones Científicas; ArgentinaFil: Briz Godino, Ivan. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Centro Austral de Investigaciones Científicas; Argentina. University of York; Reino UnidoFil: Salemme, Monica Cira. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Centro Austral de Investigaciones Científicas; ArgentinaFil: Santiago, Fernando Carlos. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Centro Austral de Investigaciones Científicas; ArgentinaFil: Belardi, Juan Bautista. Universidad Nacional de la Patagonia Austral. Unidad Académica Río Gallegos; Argentina. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; ArgentinaFil: Borella, Florencia. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Centro Científico Tecnológico Conicet - Tandil. Investigaciones Arqueológicas y Paleontológicas del Cuaternario Pampeano. Universidad Nacional del Centro de la Provincia de Buenos Aires. Investigaciones Arqueológicas y Paleontológicas del Cuaternario Pampeano; ArgentinaFil: Vales, Damián Gustavo. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Centro Científico Tecnológico Conicet - Centro Nacional Patagónico. Centro para el Estudio de Sistemas Marinos; ArgentinaFil: Crespo, Enrique Alberto. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Centro Científico Tecnológico Conicet - Centro Nacional Patagónico. Centro para el Estudio de Sistemas Marinos; ArgentinaFil: Cardona, Luis. Universidad de Barcelona; Españ

Methylprednisolone Pulses Plus Tacrolimus in Addition to Standard of Care vs. Standard of Care Alone in Patients With Severe COVID-19. A Randomized Controlled Trial

Introduction: Severe lung injury is triggered by both the SARS-CoV-2 infection and the subsequent host-immune response in some COVID-19 patients. Methods: We conducted a randomized, single-center, open-label, phase II trial with the aim to evaluate the efficacy and safety of methylprednisolone pulses and tacrolimus plus standard of care (SoC) vs. SoC alone, in hospitalized patients with severe COVID-19. The primary outcome was time to clinical stability within 56 days after randomization. Results: From April 1 to May 2, 2020, 55 patients were prospectively included for subsequent randomization; 27 were assigned to the experimental group and 28 to the control group. The experimental treatment was not associated with a difference in time to clinical stability (hazard ratio 0.73 [95% CI 0.39-1.37]) nor most secondary outcomes. Median methylprednisolone cumulative doses were significantly lower (360 mg [IQR 360-842] vs. 870 mg [IQR 364-1451]; p = 0.007), and administered for a shorter time (median of 4.00 days [3.00-17.5] vs. 18.5 days [3.00-53.2]; p = 0.011) in the experimental group than in the control group. Although not statistically significant, those receiving the experimental therapy showed a numerically lower all-cause mortality than those receiving SoC, especially at day 10 [2 (7.41%) vs. 5 (17.9%); OR 0.39 (95% CI 0.05-2.1); p = 0.282]. The total number of non-serious adverse events was 42 in each the two groups. Those receiving experimental treatment had a numerically higher rate of non-serious infectious adverse events [16 (38%) vs. 10 (24%)] and serious infectious adverse events [7 (35%) vs. 3 (23%)] than those receiving SoC. Conclusions: The combined use of methylprednisolone pulses plus tacrolimus, in addition to the SoC, did not significantly improve the time to clinical stability or other secondary outcomes compared with the SoC alone in severe COVID-19. Although not statistically significant, patients receiving the experimental therapy had numerically lower all-cause mortality than those receiving SoC, supporting recent non-randomized studies with calcineurin inhibitors. It is noteworthy that the present trial had a limited sample size and several other limitations. Therefore, further RCTs should be done to assess the efficacy and safety of tacrolimus to tackle the inflammatory stages of COVID-19

Differences in Lymph Node Metastases Patterns Among Non-pancreatic Periampullary Cancers and Histologic Subtypes: An International Multicenter Retrospective Cohort Study and Systematic Review

Background: Standard lymphadenectomy for pancreatoduodenectomy is defined for pancreatic ductal adenocarcinoma and adopted for patients with non-pancreatic periampullary cancer (NPPC), ampullary adenocarcinoma (AAC), distal cholangiocarcinoma (dCCA), or duodenal adenocarcinoma (DAC). This study aimed to compare the patterns of lymph node metastases among the different NPPCs in a large series and in a systematic review to guide the discussion on surgical lymphadenectomy and pathology assessment. Methods: This retrospective cohort study included patients after pancreatoduodenectomy for NPPC with at least one lymph node metastasis (2010–2021) from 24 centers in nine countries. The primary outcome was identification of lymph node stations affected in case of a lymph node metastasis per NPPC. A separate systematic review included studies on lymph node metastases patterns of AAC, dCCA, and DAC. Results: The study included 2367 patients, of whom 1535 had AAC, 616 had dCCA, and 216 had DAC. More patients with pancreatobiliary type AAC had one or more lymph node metastasis (67.2% vs 44.8%; P < 0.001) compared with intestinal-type, but no differences in metastasis pattern were observed. Stations 13 and 17 were most frequently involved (95%, 94%, and 90%). Whereas dCCA metastasized more frequently to station 12 (13.0% vs 6.4% and 7.0%, P = 0.005), DAC metastasized more frequently to stations 6 (5.0% vs 0% and 2.7%; P < 0.001) and 14 (17.0% vs 8.4% and 11.7%, P = 0.015). Conclusion: This study is the first to comprehensively demonstrate the differences and similarities in lymph node metastases spread among NPPCs, to identify the existing research gaps, and to underscore the importance of standardized lymphadenectomy and pathologic assessment for AAC, dCCA, and DAC