Sincere Voting with Cardinal Preferences: Approval Voting

We discuss sincere voting when voters have cardinal preferences over alter- natives. We interpret sincerity as opposed to strategic voting, and thus define sincerity as the optimal behaviour when conditions to vote strategically vanish. When voting mechanisms allow for only one message type we show that this op- timal behaviour coincides with an intuitive and common definition of sincerity. For voting mechanisms allowing for multiple message types, such as approval vot- ing (AV), there exists no conclusive definition of sincerity in the literature. We show that for AV, voters' optimal strategy tends to one of the existent definitions of sincerity, consisting in voting for those alternatives that yield more than the average of cardinal utilities.sincere and strategic voting, approval voting

Sincerity in Simple and Complex Voting Mechanisms

We discuss sincere voting when voters have cardinal preferences over alternatives. We interpret sincerity as opposed to strategic voting, and thus define sincerity as the optimal behavior when conditions to vote strategically diminish. When voting mechanisms allow for only one message type (simple voting mechanisms) we show that eliminating some conditions for strategic voting, individuals' optimal behavior coincides with an intuitive and common definition of sincerity. In order to obtain a precise definition of sincerity in voting mechanisms allowing for multiple message types (complex voting mechanisms) further restrictions on strategic voting are required. We illustrate our methodological approach using approval voting (AV) as a prime example of complex voting mechanisms for which no conclusive definition of sincerity exists in the literature.sincere and strategic voting, cardinal utility, approval voting

Modelos e ideología

La construcción de modelos ha sido de una enorme utilidad en la práctica científica. En el caso de las ciencias empíricas los modelos han sido construcciones artificiales que han servido para interpretar algún aspecto del entorno empíricamente observable. Los modelos nunca fueron considerados como un perfecto reflejo intelectual de dicho entorno, no obstante en no pocas ocasiones se los ha confundido o bien con los gráficos o dibujos que representan visualmente a los objetos en cuestión o, lo que es mucho más grave, con los objetos mismos. Todos tenemos conocimiento de algunas confusiones escolares de este tipo. Esto obedece a muchas causas. Una de ellas radica en que no hay un conocimiento preciso de lo que son los modelos y para qué sirven, tanto desde el punto de vista de las ciencias empíricas como de las formales. Por lo pronto, la reducción lógica de datos y la formalización de teorías no formales poco o nada tiene que ver con gráficos, iconos o maquetas. Por cierto, dichas expresiones se relacionan con modelos. Pero no con cualesquiera de ellos. La formalización de teorías no formales, verbigracia, se relaciona con la axiomatización de teorías y las condiciones que la convalidan, no con gráficos o maquetas, que son modelos, sí, pero de otro tipo. Trataremos de explicar cómo es ésto para una mejor comprensión del asunto

Identification and Validation of Carbonic Anhydrase II as the First Target of the Anti-Inflammatory Drug Actarit.

Background and purpose: Identifying the macromolecular targets of drug molecules is a fundamental aspect of drug discovery and pharmacology. Several drugs remain without known targets (orphan) despite large-scale in silico and in vitro target prediction efforts. Ligand-centric chemical-similarity-based methods for in silico target prediction have been found to be particularly powerful, but the question remains of whether they are able to discover targets for target-orphan drugs. Experimental Approach: We used one of these in silico methods to carry out a target prediction analysis for two orphan drugs: actarit and malotilate. The top target predicted for each drug was carbonic anhydrase II (CAII). Each drug was therefore quantitatively evaluated for CAII inhibition to validate these two prospective predictions. Key Results: Actarit showed in vitro concentration-dependent inhibition of CAII activity with submicromolar potency (IC50 = 422 nM) whilst no consistent inhibition was observed for malotilate. Among the other 25 targets predicted for actarit, RORγ (RAR-related orphan receptor-gamma) is promising in that it is strongly related to actarit's indication, rheumatoid arthritis (RA). Conclusion and Implications: This study is a proof-of-concept of the utility of MolTarPred for the fast and cost-effective identification of targets of orphan drugs. Furthermore, the mechanism of action of actarit as an anti-RA agent can now be re-examined from a CAII-inhibitor perspective, given existing relationships between this target and RA. Moreover, the confirmed CAII-actarit association supports investigating the repositioning of actarit on other CAII-linked indications (e.g., hypertension, epilepsy, migraine, anemia and bone, eye and cardiac disorders)

Performance of machine-learning scoring functions in structure-based virtual screening

Classical scoring functions have reached a plateau in their performance in virtual screening and binding affinity prediction. Recently, machine-learning scoring functions trained on protein-ligand complexes have shown great promise in small tailored studies. They have also raised controversy, specifically concerning model overfitting and applicability to novel targets. Here we provide a new ready-to-use scoring function (RF-Score-VS) trained on 15 426 active and 893 897 inactive molecules docked to a set of 102 targets. We use the full DUD-E data sets along with three docking tools, five classical and three machine-learning scoring functions for model building and performance assessment. Our results show RF-Score-VS can substantially improve virtual screening performance: RF-Score-VS top 1% provides 55.6% hit rate, whereas that of Vina only 16.2% (for smaller percent the difference is even more encouraging: RF-Score-VS top 0.1% achieves 88.6% hit rate for 27.5% using Vina). In addition, RF-Score-VS provides much better prediction of measured binding affinity than Vina (Pearson correlation of 0.56 and -0.18, respectively). Lastly, we test RF-Score-VS on an independent test set from the DEKOIS benchmark and observed comparable results. We provide full data sets to facilitate further research in this area (http://github.com/oddt/rfscorevs) as well as ready-to-use RF-Score-VS (http://github.com/oddt/rfscorevs_binary)

Desarrollo de maquetas para prácticas de electrónica

Escuela Técnica Superior de Ingeniería Industria

Interfície IR de comandament remot per a nodes de xarxa ad-hoc

Durant moltes dècades del passat segle XX la idea de la casa domòtica del futur, que estava dotada d’intel•ligència i facilitava la vida a les persones que vivien en ella, era una utopia o com a molt una invenció d’alguns directors de cinema agosarats. En l’actualitat el sorgiment de noves tecnologies ha fet que l’aparició d’una casa domòtica intel•ligent sigui cada vegada més una realitat[1]. Una de les noves tecnologies que es poden fer servir per crear espais intel•ligents són els sensors. Entenem per sensors aquells dispositius petits i autocontinguts, amb capacitat d’adquirir, processar i comunicar mesures de l’entorn, i que integren en un sol equip el maquinari i les bateries. Els diferents sensors en aquest entorn de casa domòtica poden estar organitzats en forma de xarxa ad-hoc sense fils i cooperar entre ells per poder dur a terme operacions que d’altra forma serien més costoses de realitzar. Les xarxes de sensors poden arribar a tenir un paper molt important en les cases del futur. Per poder actuar sobre l’ambient, la xarxa de nodes-sensors necessita poder d’actuar sobre els aparells del seu entorn. Els nodes encarregats d’aquesta feina es diuen nodes actuadors. Són nodes similars en quant a funcions bàsiques que els nodes sensors però amb algun component extern que els permet controlar aparells del seu entorn. Per aconseguir l’objectiu d’actuar sobre l’ambient es tractarà, doncs, de situar una amplia xarxa de nodes amb sensors en una casa. Aquests sensors recullen en tot moment els paràmetres de l’ambient. Aquests paràmetres poden ser de molts tipus: temperatura, llum, soroll, pressió, presència, etc. La xarxa de control s’ajudarà de totes aquestes mesures de l’ambient per fer que els aparells es comportin conseqüentment amb tot el que passa en el seu entorn. En aquest treball es vol dissenyar i implementar un node actuador amb els aparells que són capaços de rebre comandes per infraroig. A més a més, es vol implementar una lògica de control de la intel•ligència ambiental que sigui capaç de provocar canvis en els aparells que tinguin accés per control remot d’infrarojos. Per a la realització del disseny de l’actuador i de la lògica s’han utilitzat alguns sensors comercials. Els nodes utilitzats en aquest treball són anomenats Telosb i micaZ. Els dos foren dissenyats per la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Aquests dispositius, de tipus genèric, tenen la capacitat suficient per poder desenvolupar i provar qualsevol tipus d’aplicació per a xarxes de sensors. Els dispositius empren el sistema operatiu TinyOS (Tiny micro threading Operative System), dissenyat especialment per a dispositius autocontinguts i de capacitats reduïdes. El fet que TinyOS sigui un sistema operatiu de codi obert garanteix la seva constant revisió i actualització.Actualment estan proliferant els dispositius reduïts amb capacitats de comunicacions que formen xarxes específiques on cadascun d’aquests dispositius fa la funció de node de xarxa. Si bé existeixen moltes propostes de protocols per a aquest entorns de xarxa (molts d’ells basats en TCP/IP), també sorgeix la necessitat d’interconnectar-los amb sistemes o nodes més específics que no utilitzen aquests protocols. Un exemple d’aquesta situació correspondria a una xarxa ad-hoc en un entorn domòtic on es volgués interoperar amb algun electrodomèstic comú (ex. vídeo, equip HI-FI, TV, rentadora, sistema de climatització, etc.) Aquest projecte pretén realitzar una interfície entre una xarxa ad-hoc domòtica i els electrodomèstics d’una casa que, normalment, no utilitzen protocols TCP/IP i que tenen una interfície de comunicació basada en IR (infraroig). La interfície a desenvolupar formarà part d’un node especial de la xarxa ad-hoc que farà funcions de gateway entre la xarxa i els electrodomèstics. En una segona fase l’objectiu és el disseny i implementació d’una lògica de control que permeti implementar la intel•ligència ambiental d’una llar amb electrodomèstics. Per fer-ho es dissenyarà el software que es programarà en els nodes i que implementarà la lògica de control. Un altre factor que es tindrà en compte és que sigui una lògica oberta, fàcilment ampliable i flexible. Especialment es vol que el funcionament de la lògica de control serveixi per qualsevol aparell

Creación de un formato televisivo de telerrealidad: El Séptimo Método

Los reality shows han sufrido, desde hace unas décadas hasta la actualidad, un incremento en el interés que suscitan a la población. Este hecho crea una expectación sin precedentes en cuanto a la aparición de nuevos formatos y propuestas se refiere. Es por eso que, el atractivo que este género tiene, nos lleva a interesarnos por un análisis de sus elementos y así crear una propuesta de formato que dé respuesta a lo estudiado. Nuestro propósito será concebir un docugame fresco y original, pero sin dejar de lado elementos cuya eficacia en lo que al interés de las audiencias se refiere, ha sido más que probada. Tomando las deducciones extraídas del marco teórico de nuestro trabajo, propondremos un caso práctico que aúne las características de innovación y aquellas que han funcionado tradicionalmente para dar una respuesta a las necesidades del mercado televisivo español actual. En nuestro trabajo abarcaremos todos los elementos que son necesarios para concebir una propuesta televisiva, desde la propuesta de casting, hasta el diseño, pasando por la mecánica general del programa. Pero para llegar a concebir el formato, previamente se debe hacer un análisis de las condiciones actuales de la televisión. A lo largo de esa breve investigación previa, intentaremos explicar el por qué del éxito de los reality shows, para centrarnos posteriormente en el análisis de una tipología determinada dentro de este género: los docugames. Se ejemplificará cada tipo de docugame con propuestas de reality shows del marco español emitidas en la última década, para así obtener una visión más global de las características notorias que llevan al éxito del formato. Asimismo, se observarán cuáles de las propuestas no tuvieron una gran acogida en el panorama televisivo nacional. De este modo, sacaremos conclusiones respecto a qué características funcionan actualmente y cuáles han sufrido un desgaste. Esto nos servirá para determinar cuáles serán las características que deberíamos incluir en nuestro formato y cuáles no para así alcanzar el éxito.Universidad de Sevilla. Grado en Comunicación Audiovisual, Publicidad y Literatur

The opportunity in Industrial Design Engineering. A profile that matches the challenges of contemporary design

[EN] The current context of industrial design stands out for the substantial change in the challenges it faces, including environmental recovery, connectivity with associated technology and sustainality. With innovation as its essence, design is responsible for defining the built-up environment and objects in relationship to people -and it has to meet the new demands. In this scenario, the Industrial Design Engineering profile showcases the skills and creativity required for integrating technology and developing top qualit-quality solutions.Puyuelo Cazorla, M.; Fuentes-Durá, P.; Ballester Sarrias, E. (2016). The opportunity in Industrial Design Engineering. A profile that matches the challenges of contemporary design. Elisava TdD (English ed.). (32):110-117. http://hdl.handle.net/10251/94457S1101173

Computer programs used in the field of hospital pharmacy for the management of dangerous drugs: systematic review of literature

Background: This review wants to highlight the importance of computer programs used to control the steps in the management of dangerous drugs. It must be taken into account that there are phases in the process of handling dangerous medicines in pharmacy services that pose a risk to the healthcare personnel who handle them. Objective: To review the scientific literature to determine what computer programs have been used in the field of hospital pharmacy for the management of dangerous drugs (HDs). Methods: The following electronic databases were searched from inception to July 30, 2021: MEDLINE (via PubMed), Embase, Cochrane Library, Scopus, Web of Science, Latin American and Caribbean Literature in Health Sciences (LILACS) and Medicine in Spanish (MEDES). The following terms were used in the search strategy: "Antineoplastic Agents," "Cytostatic Agents," "Hazardous Substances," "Medical Informatics Applications," "Mobile Applications," "Software," "Software Design," and "Pharmacy Service, Hospital." Results: A total of 104 studies were retrieved form the databases, and 18 additional studies were obtained by manually searching the reference lists of the included studies and by consulting experts. Once the inclusion and exclusion criteria were applied, 26 studies were ultimately included in this review. Most of the applications described in the included studies were used for the management of antineoplastic drugs. The most commonly controlled stage was electronic prescription; 18 studies and 7 interventions carried out in the preparation stage focused on evaluating the accuracy of chemotherapy preparations. Conclusion: Antineoplastic electronic prescription software was the most widely implemented software at the hospital level. No software was found to control the entire HD process. Only one of the selected studies measured safety events in workers who handle HDs. Moreover, health personnel were found to be satisfied with the implementation of this type of technology for daily work with these medications. All studies reviewed herein considered patient safety as their final objective. However, none of the studies evaluated the risk of HD exposure among workers.Partial financial support for translation and publication was received from the Alicante Biomedical and Health Research Institute (ISABIAL).S