Llibres de text i pràctiques d'ensenyament de la química (1700-1900. Part I: Manuals, disciplines escolars i protagonistes de l'educació científica

L'objectiu principal d'aquest treball és oferir les principals conclusions dels estudis més recents respecte a la història de l'educació científica. El centre d'atenció són els manuals de química dels segles XVIII i XIX, principalment els publicats a França i Espanya. Estructurarem la informació al voltant de grans temes de recerca i presentarem les conclusions amb dos articles consecutius d'aquesta revista. En el primer article tractarem de la formació de les disciplines acadèmiques i les disciplines escolars i dels principals actors relacionats amb els manuals escolars: els seus lectors, els autors i els editors. A la segona part d'aquest treball seran estudiades les transformacions dels continguts, de les estructures i de les idees pedagògiques dels manuals.This work aims to summarize the main conclusions of recent scholarship on the history of science education. The discussion is focused on chemistry textbooks from the 18th and 19th centuries, mainly those published in France and Spain. The discussion is organised along the current research lines of history of science and presented in two successive papers. The first paper deals with the formation of academic disciplines and the principal historical protagonists involved in the reception and the production of the textbooks: readers, authors and publishers. The second paper will provide an overall picture of the main changes in the contents and structures of the textbooks and the related pedagogical ideas

El esqueleto de la viuda Houet: Frenología y medicina legal en Francia durante la década de 1830

This paper deals with the judicial identification of corpses in nineteenth-century France. The case of the widow Houet (1833) is particularly interesting for this purpose because two contrasting techniques of identification were employed: forensic medicine and phrenology. Mateu Orfila, dean of the Paris Faculty of Medicine, had recently developed a quantitative method for the identification of corpses, which was later regarded as a landmark in nineteenth-century forensic medicine. Pierre-Marie Dumoutier, an outstanding member of the Society of Phrenology, analysed the skull and offered surprising data about the personality of the widow. The episode stirred up controversies on the evidentiary value of phrenology and medicine in criminal investigations. Thanks to these controversies, I discuss three different points: the implicit rules of admissibility of expert knowledge in nineteenth-century French courts; the politics of legal medicine and phrenology regarding crime, penal system and prisons; and the tensions and unequal exchanges between legal medicine and phrenology in terms of people, data, objects, spaces and practices. Le but de cet article est l'étude des pratiques d'identification judiciaire des cadavres en France pendant le XIXe siècle. Le cas de la veuve Houet (1833) est particulièrement intéressant à ce propos, car deux techniques très différentes ont été employées : la médecine légale et la phrénologie. Mateu Orfila, doyen de la Faculté de médecine de Paris, avait récemment développé à cette époque une méthode quantitative pour l'identification des cadavres, qui a été postérieurement considérée comme un grand apport à la médecine légale du XIXe siècle. Pierre MarieDumoutier, membre éminent de la Société de phrénologie de Paris, a aussi analysé le crâne exhumé et il a offert des données surprenantes sur la personnalité de la victime. L'épisode a généré des controverses sur la valeur probante de la phrénologie et de la médecine légale dans les enquêtes criminelles. En s'appuyant sur les documents produits par ces controverses, trois points liés au rôle des experts du crime pendant le XIXe siècle en France sont discutés dans cet article : les règles implicites d'acceptation ou d'exclusion des différents savoirs dans les tribunaux ; les représentations et les buts poursuivis par la médecine légale et la phrénologie concernant la criminalité, le système pénal et les prisons ; enfin les tensions et les échanges inégaux entre la médecine légale et la phrénologie en termes de personnes, données, objets, espaces et pratiques

La revolución química : entre la historia y la memoria

Mi Gyung KIM, Affinity, that elusive dream : a genealogy of the chemical revolution. David P. MILLER, Discovering water : James Watt, Henry Cavendish and the nineteenth-century «water controversy». Marco BERETTA (ed.), Lavoisier in perspective. Jonathan SIMON, Chemistry, pharmacy and revolution in France, 1777-1809

La revolución química : entre la historia y la memoria

KIM, Mi Gyung. Affinity, that elusive dream : a genealogy of the chemical revolution. MILLER, David P. Discovering water : James Watt, Henry Cavendish and the nineteenth-century «water controversy». BERETTA, Marco (ed.). Lavoisier in perspective. SIMON, Jonathan. Chemistry, pharmacy and revolution in France, 1777-1809

Llibres de text i pràctiques d'ensenyament de la química (1700-1900). Part II: Ordre, cultura material, instruments de paper i exàmens

L'objectiu principal d'aquest treball és oferir les principals conclusions dels estudis recents respecte a la història de l'educació científica. El centre d'atenció són els manuals de química dels segles XVIII i XIX, principalment els publicats a França i Espanya. La informació ha estat organitzada al voltant de grans temes de recerca històrica i les conclusions han estat dividides en dos articles. En aquesta segona part, estudiarem les transformacions dels continguts, l'organització i les eines pedagògiques dels manuals.This work aims to summarize the main conclusions of recent scholarship on the history of science education. The discussion is focused on eighteenth and nineteenthcentury chemistry textbooks, mainly those published in France and Spain. The discussion is organised along major current research lines on the history of science and the results presented in two successive papers. This second paper will provide an overall picture of the main changes in the contents and structures of textbooks, and the related pedagogical ideas

Pedro Gutiérrez Bueno (1745-1822), los libros de texto y los nuevos públicos de la química en el último tercio del siglo XVIII

El presente trabajo se enmarca en un proyecto de investigación acerca del papel de las prácticas y los conocimientos químicos en la transición de la materia médica a la farmacología experimental. Dentro de ese esquema general, el objeto de este artículo es el estudio de los libros de texto destinados a los estudiantes de medicina y de cirugía durante los años finales del siglo XVIII y la primera mitad del siglo XIX. En un estudio anterior, publicado en esta revista nos ocupamos de establecer las coordenadas institucionales generales dentro de las cuales fueron escritas, publicadas y leídas estas obras. Este trabajo es una continuación del anterior y está dedicado al análisis del «Curso de química» de Pedro Gutiérrez Bueno. A través de esta obra, se intenta ofrecer nuevos datos sobre los nuevos públicos de la química a finales del siglo XVIII y su influencia en la estructura y contenidos de los nuevos libros de texto