Impact of Co-Occurring Psychiatric Disorders on Retention in a Methadone Maintenance Program : An 18-Month Follow-Up Study

We assess the influence of co-occurring psychiatric disorders on retention in 189 opioid dependent patients in a methadone maintenance treatment (MMT) and determine the incidence of psychiatric co-morbidity during an 18-month follow-up period. About 68.5 % were retained in the MMT. Neither co-occurring mental disorders (chi-square = 0.303, df = 1, p = 0.622) nor methadone doses [85 (88.9) vs. 79.2 (85) mg/day, p = 0.672] were related to retention. In the follow-up period 19 new diagnoses were made, mainly major depression and antisocial and borderline personality disorders. Co-occurring psychiatric disorders should be assessed during MMT follow-up

Impact of Co-Occurring Psychiatric Disorders on Retention in a Methadone Maintenance Program: An 18-Month Follow-Up Study

We assess the influence of co-occurring psychiatric disorders on retention in 189 opioid dependent patients in a methadone maintenance treatment (MMT) and determine the incidence of psychiatric co-morbidity during an 18-month follow-up period. About 68.5 % were retained in the MMT. Neither co-occurring mental disorders (chi-square = 0.303, df = 1, p = 0.622) nor methadone doses [85 (88.9) vs. 79.2 (85) mg/day, p = 0.672] were related to retention. In the follow-up period 19 new diagnoses were made, mainly major depression and antisocial and borderline personality disorders. Co-occurring psychiatric disorders should be assessed during MMT follow-up

Diagnòstic i implicacions de la comorbiditat psiquiàtrica en la qualitat de vida, la gravetat de l'addicció i les complicacions mèdiques en pacients dependents de substàncies

Els articles de la Tesis formen part del projecte "PsyCoBarcelona", l'objectiu del qual ha estat estudiar l'epidemiologia de la comorbiditat psiquiàtrica en consumidors de drogues il·legals, en tractament o no, a Barcelona.Els dos treballs s'han portat a terme amb consumidors de drogues que sol·licitaren tractament de desintoxicació hospitalària (UDH) o tractament amb metadona (TMM). Els objectius han estat: 1) avaluar la presència de la comorbiditat psiquiàtrica i 2) valorar les implicacions en la gravetat de l'addicció, les complicacions mèdiques i la qualitat de vida en consumidors de drogues que demanen tractament. En consumidors de drogues ingressats en una UDH, la prevalença actual de comorbiditat psiquiàtrica és del 59%. Els diagnòstics més freqüents són: els trastorns de la personalitat (33%), els trastorns afectius (27%) i els trastorns d'ansietat (12%). Els malalts comòrbids ingressats tenen pitjor funcionament social i major prevalença d'altres diagnòstics per ús de substàncies respecte aquells pacients no comòrbids. Els pacients amb dependència d'opiacis, admesos en un TMM, presenten una prevalença del 32% de comorbiditat psiquiàtrica actual. Els diagnòstics més freqüents són: els trastorns de la personalitat (15%), els trastorns d'ansietat (14%) i els trastorns afectius (7%). Els pacients comòrbids són principalment dones, han treballat menys mesos en els sis mesos previs al TMM, presenten més infeccions pel VHC i VHB i han rebut més tractaments psiquiàtrics previs que els pacients no comòrbids. Els dependents d'heroïna que inicien un TMM tenen pitjor qualitat de vida que la població general i la població psiquiàtrica sense dependència d'opiacis, independentment de la presència o no de comorbiditat psiquiàtrica.Els resultats globals han demostrat l'elevada prevalença de comorbiditat psiquiàtrica entre consumidors de drogues que demanen tractament. Al comparar-ho amb consumidors que no demanen tractament, no es van trobar diferències en les prevalences globals. Els consumidors de drogues, en tractament o no, presenten majors prevalences vida de trastorns afectius i trastorns d'ansietat que la població general espanyola i europea.Els resultats suggereixen que la presència de comorbiditat psiquiàtrica no és un factor que incrementa la demanda de tractament i que els recursos assistencials disponibles no són suficientment atractius per als consumidors amb problemes psiquiàtrics comòrbids i per aquest motiu no arriben a tractament.The articles of the Thesis are part of the project "PsyCoBarcelona", the goal of which has been to study the epidemiology of the psychiatric comorbidity in illegal substance drug users, in treatment or not, in Barcelona.Both works have been carried out with substance drug users that requested treatment of inpatient detoxication (HDU) or treatment with methadone (MMT). The goals have been: 1) to evaluate the presence of the psychiatric comorbidity and 2) the implications in the severity of the addiction, the medical complications and the quality of life in substance drug users that ask for treatment. In substance drug users admitted in a HDU, the current prevalence of psychiatric comorbidity is 59%. The most frequent diagnoses are: personality disorders (33%), mood disorders (27%) and anxiety disorders (12%). Comorbid inpatients have worse social functioning and higher prevalence of other diagnoses for substance use respect to those patients without comorbidity. The opiate dependent patients, accepted in a MMT, present a prevalence of 32% of current psychiatric comorbidity. The most frequent diagnoses are: personality disorders (15%), anxiety disorders (14%) and mood disorders (7%). Comorbid patients are mainly women, they have worked less months in the six months previous to the MMT, show more infections for the HVC and HVB and have received more previous psychiatric treatments than the patients without comorbidity. The opiate dependent patients who initiate a MMT have worse quality of life than the general population and the psychiatric population without dependence from opiates, independently of the presence or not of psychiatric comorbidity. The global results have demonstrated the high prevalence of psychiatric comorbidity among substance drug users that ask for treatment. Comparing these results with substance drug users that they did not seek for treatment, differences were not found in psychiatric comorbidity global prevalences. The substance drug users, who were in treatment or not, show higher life prevalence of mood disorders and anxiety disorders that the Spanish and European general population. The results suggest that the presence of psychiatric comorbidity is not a relevant factor to ask for treatment and that the medical resources available are not enough attractive for the substance drug users with psychiatric comorbidity and for this reason do not arrive at treatment

Diagnòstic i implicacions de la comorbiditat psiquiàtrica en la qualitat de vida, la gravetat de l'addicció i les complicacions mèdiques en pacients dependents de substàncies

Descripció del recurs: 25 novembre 2010Els articles de la Tesis formen part del projecte "PsyCoBarcelona", l'objectiu del qual ha estat estudiar l'epidemiologia de la comorbiditat psiquiàtrica en consumidors de drogues il·legals, en tractament o no, a Barcelona. Els dos treballs s'han portat a terme amb consumidors de drogues que sol·licitaren tractament de desintoxicació hospitalària (UDH) o tractament amb metadona (TMM). Els objectius han estat: 1) avaluar la presència de la comorbiditat psiquiàtrica i 2) valorar les implicacions en la gravetat de l'addicció, les complicacions mèdiques i la qualitat de vida en consumidors de drogues que demanen tractament. En consumidors de drogues ingressats en una UDH, la prevalença actual de comorbiditat psiquiàtrica és del 59%. Els diagnòstics més freqüents són: els trastorns de la personalitat (33%), els trastorns afectius (27%) i els trastorns d'ansietat (12%). Els malalts comòrbids ingressats tenen pitjor funcionament social i major prevalença d'altres diagnòstics per ús de substàncies respecte aquells pacients no comòrbids. Els pacients amb dependència d'opiacis, admesos en un TMM, presenten una prevalença del 32% de comorbiditat psiquiàtrica actual. Els diagnòstics més freqüents són: els trastorns de la personalitat (15%), els trastorns d'ansietat (14%) i els trastorns afectius (7%). Els pacients comòrbids són principalment dones, han treballat menys mesos en els sis mesos previs al TMM, presenten més infeccions pel VHC i VHB i han rebut més tractaments psiquiàtrics previs que els pacients no comòrbids. Els dependents d'heroïna que inicien un TMM tenen pitjor qualitat de vida que la població general i la població psiquiàtrica sense dependència d'opiacis, independentment de la presència o no de comorbiditat psiquiàtrica. Els resultats globals han demostrat l'elevada prevalença de comorbiditat psiquiàtrica entre consumidors de drogues que demanen tractament. Al comparar-ho amb consumidors que no demanen tractament, no es van trobar diferències en les prevalences globals. Els consumidors de drogues, en tractament o no, presenten majors prevalences vida de trastorns afectius i trastorns d'ansietat que la població general espanyola i europea. Els resultats suggereixen que la presència de comorbiditat psiquiàtrica no és un factor que incrementa la demanda de tractament i que els recursos assistencials disponibles no són suficientment atractius per als consumidors amb problemes psiquiàtrics comòrbids i per aquest motiu no arriben a tractament.The articles of the Thesis are part of the project "PsyCoBarcelona", the goal of which has been to study the epidemiology of the psychiatric comorbidity in illegal substance drug users, in treatment or not, in Barcelona. Both works have been carried out with substance drug users that requested treatment of inpatient detoxication (HDU) or treatment with methadone (MMT). The goals have been: 1) to evaluate the presence of the psychiatric comorbidity and 2) the implications in the severity of the addiction, the medical complications and the quality of life in substance drug users that ask for treatment. In substance drug users admitted in a HDU, the current prevalence of psychiatric comorbidity is 59%. The most frequent diagnoses are: personality disorders (33%), mood disorders (27%) and anxiety disorders (12%). Comorbid inpatients have worse social functioning and higher prevalence of other diagnoses for substance use respect to those patients without comorbidity. The opiate dependent patients, accepted in a MMT, present a prevalence of 32% of current psychiatric comorbidity. The most frequent diagnoses are: personality disorders (15%), anxiety disorders (14%) and mood disorders (7%). Comorbid patients are mainly women, they have worked less months in the six months previous to the MMT, show more infections for the HVC and HVB and have received more previous psychiatric treatments than the patients without comorbidity. The opiate dependent patients who initiate a MMT have worse quality of life than the general population and the psychiatric population without dependence from opiates, independently of the presence or not of psychiatric comorbidity. The global results have demonstrated the high prevalence of psychiatric comorbidity among substance drug users that ask for treatment. Comparing these results with substance drug users that they did not seek for treatment, differences were not found in psychiatric comorbidity global prevalences. The substance drug users, who were in treatment or not, show higher life prevalence of mood disorders and anxiety disorders that the Spanish and European general population. The results suggest that the presence of psychiatric comorbidity is not a relevant factor to ask for treatment and that the medical resources available are not enough attractive for the substance drug users with psychiatric comorbidity and for this reason do not arrive at treatment

Entrenamiento en Mindfulness para Pacientes con Trastorno por Déficit de Atención con Hiperactividad (TDAH): una Revisión Descriptiva

Introduction and Objectives: The attention deficit hyperactivity disorder (ADHD) is one of the most common neurodevelopmental disorders in childhood and often persists into adulthood. Behavioral and pharmacological treatments are the most effective interventions. To overcome some of their deficiencies there has been an interest in new treatments. Mindfulness has emerged as a promising approach to address core symptoms of the disorder and other related conditions. The aim of this work is to perform a descriptive review to investigate evidence of mindfulness-based treatments for people with ADHD. Method: A search was performed in Pubmed electronic database, using the keywords “mindfulness”, “ADHD”, “Attention Deficit Disorder with Hyperactivity”. Inclusion criteria were: articles in English that study mindfulness-based treatments for patients (children and adults) with ADHD. Seven publications met the criteria to be part of the final sample. Results: Positive results were obtained in all the works referring to the reduction of attentional and hyperactive/impulsive symptoms (in some cases reductions over 30% of symptoms) as measured by self-report. The results obtained with neuropsychological tasks were not as favorable or consistent. Discussion: Mindfulness-based interventions to treat ADHD patients have shown promising results. Future research will need to incorporate methodological improvements; increase the size of the samples, control groups, clinical evaluations, neuropsychological tests and examine the long-term effects of treatment.Introducción y Objetivos: El trastorno por déficit de atención con hiperactividad (TDAH) es uno de los trastornos del neurodesarrollo más frecuentes en la infancia y a menudo persiste en la edad adulta. Los tratamientos conductuales y farmacológicos constituyen las intervenciones más eficaces. Para paliar algunos de sus déficits ha surgido un interés en nuevos tratamientos. El mindfulness (atención plena) se ha posicionado como una aproximación prometedora para abordar síntomas nucleares del trastorno y otras afecciones relacionadas. El objetivo del presente trabajo es realizar una revisión descriptiva para investigar la evidencia de los tratamientos basados en mindfulness para personas con TDAH.Método: Se realizó una búsqueda en la base de datos electrónica Pubmed, utilizando las palabras clave "mindfulness", "ADHD", "attention deficit disorder with Hyperactivity". Los criterios de inclusión fueron: artículos en inglés que emplearan intervenciones basadas en mindfulness para tratar pacientes (niños y adultos) con TDAH. Siete publicaciones cumplieron los criterios de selección para formar parte de la muestra.Resultados: Se obtuvieron resultados positivos en todos los trabajos en referencia a la disminución de la sintomatología atencional e hiperactiva/impulsiva (en algunos casos reducciones superiores al 30% de los síntomas) medida a través de autoinformes. Los resultados en tareas neuropsicológicas no fueron tan favorables ni consistentes.Discusión: Las intervenciones basadas en mindfulness para tratar pacientes con TDAH han mostrado resultados prometedores. En futuras investigaciones será necesario incorporar mejoras metodológicas; incrementar el tamaño de las muestras, grupos control, evaluaciones clínicas, incluir pruebas neuropsicológicas y examinar los efectos a largo plazo del tratamiento

Impact of Co-Occurring Psychiatric Disorders on Retention in a Methadone Maintenance Program : An 18-Month Follow-Up Study

We assess the influence of co-occurring psychiatric disorders on retention in 189 opioid dependent patients in a methadone maintenance treatment (MMT) and determine the incidence of psychiatric co-morbidity during an 18-month follow-up period. About 68.5 % were retained in the MMT. Neither co-occurring mental disorders (chi-square = 0.303, df = 1, p = 0.622) nor methadone doses [85 (88.9) vs. 79.2 (85) mg/day, p = 0.672] were related to retention. In the follow-up period 19 new diagnoses were made, mainly major depression and antisocial and borderline personality disorders. Co-occurring psychiatric disorders should be assessed during MMT follow-up