El poblament rural en les comunitats ibèriques del nord-est de la Península Ibèrica entre els segles VI i III aC.

Dans la reconstitution de la société ibérique du nord-est de la péninsule ibérique, l’évaluation d’un secteur jusqu’ici tout à fait inconnu a pris de l’importance, celui du peuplement rural. Au cours des dernières années écoulées, surtout, les interventions de l’archéologie préventive ont fait connaître une documentation de plus en plus abondante, qui nous montre une typologie très variée d’établissements dispersés. Cela démontre la complexité interne de ce peuplement, avec un rôle économique fondamental axé non seulement sur la production des ressources de subsistance, mais aussi sur leur concentration et sur leur gestion par les élites d’entités politiques de stade étatique.  In the process of restitution of iberian society in the North-East part of the iberian peninsula, interest for rural population has recently grown. Most of all, during the last years, rescue archaeology has put in light a large documentation which regularly increases and displays a very diversified typology of scattered settlements. It reveals this people’s internal complexity, with an essential economic role not only focused on the production of subsistence resources, but also with their concentration and management by the elites of political entities raised to a state level.En la reconstrucció de la societat ibèrica del nord-est de la Península Ibèrica ha anat agafant importància la valoració d’un segment fins fa pot temps força desconegut, el del poblament rural. En els darrers anys, sobretot, les intervencions d’arqueologia preventiva han fet possible conèixer una documentació cada vegada més abundosa, que ens mostra una tipologia d’assentaments no concentrats molt variada. Aquest fet evidencia la complexitat interna d’aquest poblament, amb rol econòmic fonamental centrat no només en la producció dels recursos subsistencials sinó també en la seva concentració i gestió per part de les elits d’unes entitats polítiques avançades de tipus estatal

Cultura histórica en Cataluña: el caso de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona entre 1752 y 1799

-

Els materials ceràmics del poblat ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa). Col·lecció Salvador Vilaseca de Reus

L'objecte d'aquest treball és revisar i presentar adequadament els materials ceràmics recuperats en les excavacions de 1942-1943 per S. Vilaseca, per tal d'efectuar una primera valoració, basicament en dos sentits. En primer lloc, com a paradigma de la facies ceràmica indígena pròpia d'una àrea determinada, la Ilercavònia interior, i d'un moment determinat, el període Ibèric Ple (bàsicament segle III a.C). En segon lloc, atenent a les ceràmiques d'importació, com a font d'informació sobre la datació final del sector conegut d'aquest jaciment clau de la Ilercavònia ibèrica. ______________________________________________ Cet article présente une révision des céramiques livrées par les fouilles de S. Vilaseca en 1942-1943, dans le but d'obtenir deux types d'informations. En premier lieu, le facies de la céramique indigene d'Ilercavonie intérieure durant le lIle siecle ay. J.-C. Deuxiemement, a partir des céramiques importées, pour déceler la datation finale du secteur fouillé par Vilaseca dans ce site d'importance primordiale pour la connaissance de I'Ilercavonie ibérique

Características, evolución y particularidades del poblamiento indígena en el área de colonización griega del Ampurdán

Au cours de la première moitié du VIe s. av. J.-C., une enclave coloniale grecque sʼétablit à lʼextrême ouest, lʼEmporion focea, présence renforcée, au milieu du V e s. av. J.-C., par la fondation de la cité de Rhodé à proximité. Dans lʼenvironnement immédiat de ces villes coloniales, on reconnaît aisément une population indigène très dense et dynamique, répartie en un éventail dʼimplantations de typologie très variée. Nous y trouvons de grandes villes de premier niveau (Puig de Sant Andreu et Illa dʼen Reixac), comme des centres spécialisés (Mas Castellar de Pontós et même Peralada) et de petites implantations rurales (Mas Gusó, Camp de l’Ylla). Il est certain que ces communautés ont eu un niveau privilégié de contacts et de relations avec les agents coloniaux nouveaux venus. On peut penser que ce lien étroit et intense a pu engendrer certaines particularités dans plusieurs domaines importants pour ces communautés, comme, par exemple, les formes architecturales ou la culture matérielle.In the first half of the sixth century BC, a Greek colonial outpost was established in the far west, the Phocaean Emporion; its presence was reinforced with the founding of the nearby site of Rhode, in the mid-fifth century BC. In the immediate surroundings of these colonial towns we have considerable knowledge of a very dense and dynamic indigenous population formed by a range of settlements of very diverse types. We find cities of the highest level (Puig de Sant Andreu and Illa d’en Reixac), specialized centres (Mas Castellar de Pontós and, perhaps, Peralada) and small rural settlements (Mas Gusó, Camp de l’Ylla). It is most likely that these communities had some level of contact and privileged inter-relations with the newly arrived colonial agents. It is most likely that this connection, closer and more intense than normal, could lead to the development of certain particularities in some important areas in these communities, such as their architectural forms or their tangible culture

Les meules rotatives du site ibérique d'Alorda Park (Calafell, Baix Penedès, Tarragona)

Le site ibérique d' Alorda Park est situé sur la cote centrale de Catalogne, quelques 30 km au nord-est de Tarragone. Le gisement, daté pour l'essentiel entre le Vle et le lIle s. ay. J.C., a été largement fouillé depuis 1983. Ces fouilles ont livré six metae et dix-sept catilli de meules rotatives, dont la plupart ont été remployés pour des usages secondaires. Aucune meule rotative complete n'a été trouvée in situ a l'intérieur d'une maison. On en conclura que la mouture avec ces instruments était probablement une activité pratiquée dans des installations communes ou par des spécialistes. Quant a leur fonctionnalité, les analyses de résidus montrent qu'elles étaient employées pour la mouture de céréales et, dans un seul cas, de feves. En ce qui concerne la chronologie, le plus ancien de ces exemplaires date du milieu du Ve S. ay. lC. et I'usage de meules rotatives se poursuit jusqu'a la fin de I'occupation du site. Au cours de ces trois siecles, les meules rotatives d' Alorda Park subissent une évolution morphologique dont les traits essentiels peuvent etre retracés. Les exemplaires présentés sont morphologiquement similaires a d'autres meules ibériques de la cote centrale de Catalogne, mais different considérablement des modeles attestés dans le Pays Valencien, a Ullastret et dans le sud de la Gaule. On en conclura l'existence de plusieurs traditions locales bien caractérisées, que des recherches ultérieures devront préciser. On observera finalement que, d'apres les analyses de résidus, les autres instruments lithiques de broyage découverts sur le site (meules a va-et-vient, mortiers) ont été employés pour la transformation de matieres minérales. _____________________________________________ El jaciment ibèric d' Alorda Park està situat a la costa central de Catalunya, a uns 30 km al nordest de Tarragona. El jaciment, l'ocupació del qual es data principalment entre el s. VI i el III aC, ha estat excavat extensament des de 1983. Els treballs d'excavació han lliurat sis metae i disset catilli de molins rotatius, la major part dels quals han estat reutilitzats per a usos secundaris. D' altra banda, cap molí rotatiu ha estat trobat in situ a l'interior d'una casa, de manera que es dedueix que la molta amb aquests instruments era probablement una activitat practicada en instal·lacions communals o bé per especialistes. Pel que fa a la funcionalitat d'aquestes peces, les anàlisis de residus indiquen que eren utilitzades per a la molta de cereals i, en un sol cas, de faves. Pel que fa a la cronologia, el més antic d'aquests exemplars data de mitjan segle V aC, i la utilització dels molins de rotació continua fins a finals de l'ocupació de l'assentament. Al llarg d'aquests tres segles, els molins rotatius d' Alorda Park sofreixen una evolució morfològica els trets essencials de la qual han pogut ser establerts. Els exemplars presentats són morfologicament similars a altres molins iberics de la costa central de Catalunya, pero es diferencien considerablement dels models documentats al País Valencia, a Ullastret i a la Gal·lia meridional. Aquest fet sembla indicar l'existència de tradicions locals ben caracteritzades, que hauran de ser precisades per les recerques futures. Finalment, cal observar que, segons les analisis de residus, els altres instruments lítics o de triturat descoberts al jaciment (molins de vaivé, morters) han estat utilitzats per a la transformació de materies primeres

L'excavació de la Zona 3 en el Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre), un nou fragment de trama urbana en l'angle sudoest de la ciutat ibèrica

El jaciment ibèric del Castellet de Banyoles es caracteritza per un seguit de trets singulars, com ara les grans dimensions (4,2 ha), la complexitat arquitectònica de diverses construccions i l'aparició d'objectes sumptuaris o de prestigi. Aquestes característiques corroboren la seva interpretació com a nucli urbà de primer ordre, amb un paper central en el territori ilercavó. Un segon fet gens habitual és la curta durada de la ciutat, formada pocs decennis abans de la seva destrucció violenta en el marc de la Segona Guerra Púnica o poc després (entorn el 200 a.c.). Tot i l'escassa potència estratigràfica conservada, l'excavació proporciona una planta força completa del nucli urbà just en el moment del seu abandonament sobtat.The Iberian archaeological site of El Castellet de Banyoles is characterised by a series of unique features, including its large size (4.2 hectares), the architectural complexity of its buildings and the finds of luxurious or prestige objects. They all corroborate its interpretation as a major urban centre with a pivotal role in the territory of Ilercavonia. A second highly unusual fact is the short life of the town, as it was built only a few decades before being violently destroyed during or shortly after the Second Punic War (around 200 b.c.). Despite the poor preservations of its remains, the excavation has provided us with a fairly complete and extensive ground plan from the time of its sudden abandonment