Darrera la pista del càncer : alteracions cromosòmiques i organització biològica

Els nous coneixements sobre genètica, juntament amb les sofisticades tècniques d'anàlisi, ajuden als científics a comprendre el procés cancerigen. Aquest estudi, dut a terme per investigadors de la UAB, és un exemple d'aquesta tasca. Els científics han pres com a cas d'estudi el carcinoma de bufeta i han analitzat les seves alteracions cromosòmiques i les han comparat amb la seva organització biològica.Los nuevos conocimientos sobre genética junto con las sofisticadas técnicas de análisis ayudan a los científicos a comprender el proceso cancerígeno. El presente estudio, realizado por investigadores de la UAB, es un ejemplo. Tomando como caso de estudio al carcinoma de vejiga analizaron sus alteraciones cromosómicas y las compararon con su organización biológica

Análisis del Comportamiento Dinámico de los Diques de Baja Cota de Coronación

Los diques de Baja Cota de Coronación constituyen una prometedora alternativa como barrera parcial para ciertas aplicaciones en Ingeniería de Costas. Poseen algunas ventajas potenciales frente a estructuras más convencionales, pero su diseño funcional es complicado por la gran cantidad de variables que intervienen, y por la complejidad de los procesos hidro-morfodinámicos que toman parte, siendo su impacto y funcionalidad difícil de prever. En este texto se realiza primeramente una revisión del estado del arte, y a continuación se estudian, mediante simulación numérica y análisis de datos experimentales en un modelo físico, los diferentes procesos que tienen lugar en torno a estructuras de baja cota de coronación con diferente grado de francobordo y ancho de coronación, y bajo diferentes condiciones de clima de oleaje. Además se caracteriza dinámicamente la implicación de estos procesos en el impacto morfológico en la playa

The development of androgen-independent Prostate Cancer. An a “darwinian” molecular strategy. (State of art)

A part de càncer de pell, càncer de pròstata és la forma més comuna de càncer en homes adults i la segona en moralitat càncer específica en homes als Estats Units. El tractament inicial és generalment prostatectomia o radiació per eliminar o destruir les cèl ·lules canceroses que encara estan confinades dins de la càpsula de la pròstata. Els càncers de pròstata i de pròstata en l’etapa primerenca depenen dels andrògens per el creixement i la supervivència i la teràpia d’ablació d’andrògens fa que remetin. L’ablació d’andrògens el pilar de la teràpia per càncer de pròstata progressiu, provoca la regressió dels tumors androgen-dependents tal i com es documenta pel treball de Huggins fa més de 30 anys. Els càncers que no es curen per la cirurgia eventualment es converteixen en andrògens independents, el que fa la teràpia anti-andrògena ineficaç. Però com sorgeix la independència d’andrògens? Preveiem que la comprensió de la vies metabòliques i moleculars proporcionen idees per entendre el mecanisme de acció dels andrògens i els esquemes mitjançant els quals les cèl·lules canceroses subverteixen control del creixement normal i la fuita cap a la no resposta hormonal i preparen el camí a teràpies eficaces per a aquests, en l’actualitat, intractables. Actualment coneixem alguns camins pels quals la AIPC pot desenvolupar-se. La comprensió de les vies que condueixen a AIPC és el primer pas cap al desenvolupament de teràpies eficaces per aquesta forma letal de càncer de pròstata.Apart from skin cancer, prostate cancer is the most common form of cancer in men and the second leading cause of cancer deaths in men in the United States. Initial treatment is usually prostatectomy or radiation to remove or destroy the cancerous cells that are still confined within the prostate capsule. However, many patients are not cured by this therapy and their cancer recurs, or they are diagnosed after the cancer has spread. Tumour growth is initially androgen dependent. Androgen ablation, the mainstay of therapy for progressive prostate cancer, causes regression of androgen-dependent tumours, as documented by the work of Huggins over 30 years ago. However, many men eventually fail this therapy and die of recurrent androgen-independent prostate cancer (AIPC). AIPC is a lethal form of prostate cancer that progresses and metastasizes. At present, there is no effective therapy for it. There are several pathways by which AIPC can develop. These pathways provide insights into the mechanism of androgen action and schemes by which cancer cells subvert normal growth control and escape attempts to treat the cancer. Understanding the pathways that lead to AIPC is the first step towards developing therapies for this lethal form of prostate cancer

Valoració actual del screening del càncer de pròstata i dels criteris diagnòstics i terapèutics dels casos de baix risc

Hem efectuat una revisió per avaluar l’estat del art sobre els càncers de pròstata localitzats i de baix risc evolutiu. Aquest tipus de càncers han estat ben definits per la classificació d’Amico, en base a dades histològiques, clíniques i biològiques. L’ús de la Ressonància Multiparamètrica ha ajudat a precisar el diagnòstic en aquest tipus de tumors, així com els nous coneixements de la biologia molecular, ja incorporats a la clínica diària. La universalització de la prova de PSA de manera excessivament no controlada ha suposat una migració en relació als casos diagnosticats cap a estadis cada vegada de menor risc evolutiu i precisament aquest aspecte ha obligat a redefinir noves estratègies terapèutiques en aquests pacients, els que moltes vegades son d’edats no senils.The widespread use of prostate cancer screening has led to a stage migration resulting in an increase in the diagnosis of low-risk disease, which currently accounts for 40-50% of diagnosed forms. Low-risk tumors are conventionally defined by the d’Amico classification. The use of multiparametric MRI helps to better characterize these tumors. The contribution of molecular biology remains to be determined in clinical practice. New therapeutic strategies have been developed in order to minimize the risk of over treatment. Novel therapeutic options for lowrisk disease are currently being evaluated. The new therapeutic strategies are evolving. They seek to reduce over treatment without compromising oncological success

És possible una nova comunicació entre metge i malalt?

La comunicació, privilegi de la condició humana, està present i influeix de manera decisiva sobre totes les àrees de la vida. La medicina actual ha perdut molta sensibilitat a causa del fet que no es reforça la comunicació, que passa a segon lloc. En canvi, agafa preeminència el coneixement. La sanitat actual -abans la medicina- tracta usuaris -abans malalts-, i valorant-los així actua com un problema tècnic que s’ha de solucionar. Els patiments com el dolor o l'angoixa vital s’enfoquen com a problemes tècnics que s’han de reparar. Però des del moment en què s’han codificat els drets del malalt, la salut és un dret fonamental, recollit en la nova legislació. Els malalts passen a tenir un paper central en la presa de decisions sobre la seva salut. És un canvi radical sobre el concepte anterior de la praxis mèdica. Ara les habilitats de comunicació estan especialment indicades i destinades a millorar la relació metge-malalt, en general, i de manera especial en les malalties greus. D’aquí la importància que el metge tingui formació en habilitats de comunicació per poder comprendre el seu significat. Les directrius de Bolonya i els nous programes formatius de medicina van en aquesta direcció.Mots clau: medicina, relació entre metge i malalt, comunicació, males noticies, directrius de Bolonya.ResumenLa comunicación, privilegio de la condición humana, está presente e influye de manera decisiva en todas las áreas de la vida. La medicina actual ha perdido mucha sensibilidad, debido a que no se refuerza la comunicación y pasa a un segundo lugar. En cambio toma preeminencia, el conocimiento. La sanidad actual, antes la medicina, trata usuarios, antes enfermos, y valorándolos así actúa como un problema técnico que tiene que solucionar. Los sufrimientos con dolor o angustia vital, se enfocan como problemas técnicos que deben ser reparados. Pero desde el momento en el que se han codificado los derechos de los enfermos, la salud es un derecho fundamental, recogido en la nueva legislación. Los enfermos, pasan a tener un papel central en la toma de decisiones sobre su salud. Es un cambio radical sobre el concepto anterior de la praxis médica. Ahora les habilidades de comunicación están especialmente indicadas y destinadas a mejorar la relación entre médico y enfermo, en general, y de manera especial en las enfermedades graves. De aquí la importancia que el médico tinga formación en habilidades de comunicación para poder comprender su significado. Las directrices de Boloña y los nuevos programas formativos de Medicina van en esta dirección.Palabras clave: medicina, relación entre médico y enfermo, comunicación, malas noticias, directrices de Boloña.AbstractThe communication is a privilege of the human condition, and is present and decisively influence in all areas of life. Medicine has lost a lot of sensitivity, because it strengthens the communication, which happens to second place. Instead take preeminence, knowledge.  Healthcare now, Medicine before, valuing them users so it's acting as a technical problem should solve.  Pain or vital anguish, sufferings as technical problems that they'd focus be repaired. But from the moment that the rights of the sick it's been encoded, health is a fundamental right, picked up on the new legislation. The sick, they play a central role in making decisions about your health. The concept is a radical change on the previous medical practice. Now communication skills are specially indicated and doctor-patient relationship, aimed at improving in general, and especially in the serious diseases. From here the importance that the doctor has training in communication skills to be able to understand their meaning. The guidelines of Bologna and new medical training programs were in that direction.Key words: medicine, doctor-patient relationship, communication, bad  news, guidelines of Bologna

Cabals màxims al Llevant i Migjorn de Mallorca durant les revingudes del setembre de 1989

Abstract not availabl

Uniones articuladas de perfiles tubulares

La majoria dels accidents produïts en estructures metàl·liques es deuen a errors en el disseny o execució de les unions. La dificultat del disseny de les unions augmenta si es tracta de perfils tubulars, especialment circulars, perquè la seva geometria no és adequada per a la majoria de unions. Alguns tipus de unions requereixen la unió del extrem de un perfil tubular amb un element pla, com una placa, de forma longitudinal. Aquestes unions, poc documentades, es poden realitzar de diversos mètodes dels que en destaquen tres: unió mitjançant un tall o ranura en el perfil de secció tubular buida, unió mitjançant l’aplanament del extrem de la secció tubular buida i unió mitjançant un medi auxiliar en forma de T. En aquesta tesina s’han estudiat els tres mètodes per realitzar aquestes unions mitjançant cargols realitzant una guia per dissenyar aquestes unions amb exemples de dimensionament per cada mètode. Del darrer mètode s’han realitzat unes taules en les que es representen les possibles unions entre una selecció dels elements

Formas líquidas contingentes. Posiciones en la aproximación al concepto de contingencia en arquitectura

This article belongs to the PhD investigation “On the Concept of Contingency in Architecture. Destabilizing affinities architectural object” currently under development at the Architectural Design Department of the ETSAM. The PhD thesis is co-directed by Federico Soriano and Pedro Urzaiz. It is an investigation whose last wish is to give an answer to the question whether there is in contemporary architecture a project methodology capable of giving effective response –formal, programmatic, structural, communicative– to the uncertainty of the environment in which forms are placed. Based on the conviction that Modern architecture was built on a willingness to suspend contingency and that it prevented it giving effective responses to unstable environments, environments that contemporary architecture has assumed as an intrinsic condition in the definition of models of reality. So this approach is started, personal and accurate, to build a definition of contingency in architecture based on relevant position taking by three authors about the role of uncertainty in the definition of operational environments (both architectural or applied to architecture).El presente artículo forma parte de la Tesis Doctoral Sobre el Concepto de Contingencia en Arquitectura. Afinidades desestabilizadoras del objeto arquitectónico, actualmente en desarrollo en el Departamento de Proyectos Arquitectónicos de la ETSAM, bajo la codirección de Federico Soriano y Pedro Urzaiz. Se trata de una investigación cuya voluntad última es la de resolver si existe en la arquitectura contemporánea una metodología de proyecto capaz de dar respuesta eficaz –formal, programática, estructural, comunicativa– a la incertidumbre de los entornos en los que emplaza sus formas, partiendo de la convicción de que el Movimiento Moderno se construyó sobre una voluntad de suspensión de la contingencia que le impidió responder de forma eficaz a los entornos inestables en los que trabajaba, unos entornos que la arquitectura contemporánea ha asumido como condición intrínseca en la definición de sus modelos de realidad. Para ello se construye esta aproximación, personal y precisa, a la definición del concepto de contingencia en arquitectura partiendo de la toma de posición relevante de tres autores acerca del papel de la incertidumbre en la definición de entornos operativos –o arquitectónicos o aplicados a la arquitectura

Arquitectura y tapiz de Le Corbusier. La trama y la urdimbre de la casa nómada

[EN] During the first half of the twentieth century Le Corbusier had his very first experiences with tapestries thanks to the gallery director Marie Cuttoli and especially the teacher at Aubusson, Pierre Baudouin. The architect had no doubt in putting his production of tapestry cartoons at the same level of the rest of his artistic creations, as Leger or Picasso did before. Then he began a reflection on both plastic and acoustic properties of the tapestries, which he experienced in such important works as Chandigarh or the Venice Hospital. All considerations in this regard were collected in several chapters of his Complete Works. But it is in the home where Le Corbusier recognized the greatest potential for the tapestry. It is in the domestic space where his experiences with tissue acquired their utmost importance. He elaborated a discourse that connects directly with the disquisitions of Semper and Loos on the spatial power of tapestry, and that gives it the ability to generate the home for the man that the 60s decade is molding.[ES] Durante la primera mitad del siglo XX Le Corbusier tuvo sus primeras experiencias con los tapices de la mano de la galerista Marie Cuttoli y, sobre todo, de Pierre Baudouin, profesor de Aubusson. El arquitecto no dudó en colocar su producción de cartones para tapices a la altura del resto de su creación artística, como ya hicieran antes Leger o Picasso. Comenzó entonces una reflexión sobre las propiedades tanto plásticas como acústicas de los tapices que tuvo oportunidad de experimentar en obras tan importantes como Chandigarh o el Hospital de Venecia. Todas las consideraciones al respecto fueron recogidas después en varios capítulos de sus Obras Completas. Pero fue en la vivienda donde Le Corbusier reconoció el mayor potencial para el tapiz. Fue en el espacio doméstico donde sus experiencias con el tejido adquirieron su máxima trascendencia, llegando a elaborar un discurso que entronca directamente con las disquisiciones de Semper y Loos sobre la potencia espacial del tapiz, al que otorgaba la capacidad de generar la casa para el hombre que la década de los 60 está moldeando.Gelabert Amengual, A. (2016). Arquitectura y tapiz de Le Corbusier. La trama y la urdimbre de la casa nómada. En LE CORBUSIER. 50 AÑOS DESPUÉS. Editorial Universitat Politècnica de València. 819-826. https://doi.org/10.4995/LC2015.2015.669OCS81982

El paisatge vegetal de Menorca a través de la fitotoponímia

En el present article, s'hi realitza una interpretació del paisatge de l'illa de Menorca a partir de l'anàlisi dels fitotopònims que apareixen al Mapa Topogràfic Balear a escala 1:5.000. Aquesta lectura il·lustra la realitat paisatgística, tant pel que fa a aquells aspectes propis del món agrari, com a aquells altres referits a la vegetació natural o espontània. Amb tot, es constata que la toponímia és una valuosa font per estudiar els elements visuals definidors del territori menorquí, alhora que se'n pot extreure informació de gran interès botànic, biogeogràfic i fins i tot de les característiques del paisatge històric de determinats indrets.En el presente artículo, se realiza una interpretación del paisaje de la isla de Menorca a partir del análisis de los fitotopónimos que aparecen en el Mapa Topogràfic Balear a escala 1:5.000. Esta lectura ilustra la realidad paisajística, tanto la relativa a aquellos aspectos propios del mundo agrario, como a aquéllos otros referidos a la vegetación natural o espontánea. Con todo, se constata que la toponimia es una valiosa fuente para estudiar los elementos visuales definidores del territorio menorquín, a la vez que de ésta se puede extraer información de gran interés botánico, biogeográfico e incluso de las características del paisaje histórico de determinados enclaves.On fait une interprétation du paysage de l'île de Minorque à partir de l'analyse des fitotoponymes qu'on trouve dans la Carte Topographique des Îles Baléares à l'échelle 1:5.000. Cette lecture montre la réalité paysagère des aspects qui sont propres du monde agraire et aussi de ceux qui apparteinnent à la végétation naturelle ou spontanée. Alors, on constate que la toponymie est une très précieuse source pour l'étude des éléments visuels propres du territoire minorquin, et, en même temps, et à partir d'elle, on peut tirer d'information très intéressante du point de vue de la Botanique, la Biogéographie, et même des caractéristiques du paysage historique de quelques endroits.It is carried out an interpretation of Minorca's island landscape from the analysis of the vegetation toponyms that appears at the Mapa Topogràfic Balear with a scale 1:5,000. This interpretation reflects the landscape's reality so much for those typical aspects of the agricultural world as for others referred to natural or spontaneous vegetation. With all this, it is confirmed that Toponymy is an important source to study the visual elements that defines the Minorca's territory at the same time as of this one it is possible to extract information of relevant botanical, bio-geographical and even of the characteristics of historical landscape of certain places interest