1,102 research outputs found

    Governança Local i Sostenibilitat : reptes i oportunitats. El municipi de Ripollet cap a la sostenibilitat

    Get PDF
    A partir de la segona meitat de la dècada dels noranta, les ciutats d'Europa s'han compromès amb força a millorar els seus models de desenvolupament a través de l'adopció d'una visió estratègica que, incrementant la participació ciutadana i la cooperació entre els diversos actors, ha permès d'anar posant en pràctica esquemes de gestió econòmica, social i ambiental més sostenibles. A Espanya, Catalunya és una de les Comunitats Autònomes més actives en temes de desenvolupament local sostenible. El present treball intenta reflexionar sobre el món local i el seu compromís amb la sostenibilitat analitzant els resultats aconseguits. Concretament, el treball és el resultat d'una investigació duta a terme a Ripollet amb un grup significatiu d'empreses ubicades en els polígons industrials del municipi. L'objectiu específic de l'estudi ha estat analitzar les percepcions del món empresarial local sobre alguns punts imprescindibles per a la definició de qualsevol procés compartit de desenvolupament sostenible a escala local

    La Política de Cohesión Europea en dos regiones españolas : configurando las redes de políticas y el capital social

    Get PDF
    El artículo analiza la fase de programación de la política europea de cohesión centrándose en el nivel autonómico de gobierno. Sostiene que los Fondos Estructurales han afectado de manera esencial la configuración de las políticas de desarrollo regional. En particular, la europeización de la política regional en España ha implicado un papel creciente de los gobiernos autonómicos, que han ido adoptando un conjunto de prácticas y procedimientos homogéneos en los procesos de programación e implementación de la política de cohesión. No obstante, la evidencia empírica recogida en las comunidades autónomas de Galicia y de Murcia, en relación con la programación del período financiero 2007-2013 (PORs), prueba la existencia de diferentes configuraciones de la red de política regional que lleva a cabo las tareas de programación. Al mismo tiempo, también las características de capital social de los actores implicados en cada red de política regional presentan diferencias significativas. Estos resultados sugieren que, a pesar de que los procedimientos formales de programación son prácticamente idénticos, los procesos políticos son bastante distintos en cada comunidad autónoma, lo que plantea nuevos interrogantes sobre las causas de dichas variaciones

    La Política de Cohesión Europea en dos regiones españolas: configurando las redes de políticas y el capital social

    Get PDF
    This paper focus on the European Cohesion Policy in the regional level at its programming stage. It argues that Structural Funds have been very influential in shaping regional development policy-making. Europeanization of the regional policy in Spain has involved an increasing role for regional governments, which have adopted a set of homogeneous practices and procedurals as regard to cohesion policy programming and implementation. However, empirical evidence drawn from Murcia and Galicia’s regions related to the programming financial period 2007-2013 (ROPs) highlights the configuration of different regional policy networks to deal with such programming tasks. Also, different features of social capital among the network’s actors arise for both regions. These findings suggest that their policy processes are quite different –in spite of similar formal procedures-, and raise new questions about the sources of such variations.El artículo analiza la fase de programación de la política europea de cohesión centrándose en el nivel autonómico de gobierno. Sostiene que los Fondos Estructurales han afectado de manera esencial la configuración de las políticas de desarrollo regional. En particular, la europeización de la política regional en España ha implicado un papel creciente de los gobiernos autonómicos, que han ido adoptando un conjunto de prácticas y procedimientos homogéneos en los procesos de programación e implementación de la política de cohesión. No obstante, la evidencia empírica recogida en las comunidades autónomas de Galicia y de Murcia, en relación con la programación del período financiero 2007-2013 (PORs), prueba la existencia de diferentes configuraciones de la red de política regional que lleva a cabo las tareas de programación. Al mismo tiempo, también las características de capital social de los actores implicados en cada red de política regional presentan diferencias significativas. Estos resultados sugieren que, a pesar de que los procedimientos formales de programación son prácticamente idénticos, los procesos políticos son bastante distintos en cada comunidad autónoma, lo que plantea nuevos interrogantes sobre las causas de dichas variaciones

    A territorial scale-based model for Euroregions and its implications for Cross-Border Cooperation in maritime contexts

    Get PDF
    This article attempts to advance the theoretical debate on Euroregions by focusing on their governance structures and the territorial scale of their activities. It develops around a sample of 60 Euroregions and as many corresponding INTERREG projects provided by previous research on Euroregional practices (Durà et al., 2018). Firstly, it elaborates a Euroregional model for the classification of these cross-border governance structures by focusing on i) a territorial scale-based typology of the cross-border cooperation activities performed and ii) the institutional density and level of self-government of the Euroregional actors involved. Secondly, theoretical contributions are applied in the case of territories mainly focused around maritime borders. By exploiting the results of the research, the article strongly suggests the exploitation of supralocal and regional partnerships alongside employing multilevel Euroregions in cross-sea cooperation.Aquest article pretén avançar en el debat teòric sobre euroregions a través de l'anàlisi de les seves estructures de governança i de l'escala territorial de les seves activitats. L'argumentació es desenvolupa amb un estudi de seixanta euroregions i d'un nombre corresponent de projectes Interreg seleccionats en investigacions anteriors (Durà et al., 2018). Primer, s'intenta elaborar un model euroregional per a la classificació d'aquestes estructures de governança transfronterera a través d'una tipologia de classificació d'activitats de cooperació transfronterera a escala territorial, i a través de l'anàlisi de la densitat institucional i dels nivells administratius de govern dels actors involucrats. Segon, les contribucions teòriques d'aquest article s'apliquen en el context de territoris separats per una frontera marítima. A partir de l'explotació de resultats, l'article argumenta a favor d'activitats d'escala supralocal i regional al costat d'euroregions de tipus multinivell per a la cooperació transfronterera en contextos marítims.Este artículo pretende avanzar en el debate teórico sobre eurorregiones a través del análisis de sus estructuras de gobernanza y de la escala territorial de sus actividades. La argumentación se desarrolla mediante un estudio de sesenta eurorregiones y de un número correspondiente de proyectos Interreg seleccionados en investigaciones anteriores (Durà et al., 2018). Primero, se intenta elaborar un modelo eurorregional para la clasificación de estas estructuras de gobernanza transfronteriza a través de una tipología de clasificación de actividades de cooperación transfronteriza a escala territorial, y a través del análisis de la densidad institucional y de los niveles administrativos de gobierno de los actores involucrados. Segundo, las contribuciones teóricas de este artículo se aplican en el contexto de territorios separados por una frontera marítima. A partir de la explotación de resultados, el artículo argumenta en favor de actividades de escala supralocal y regional, además de adoptar eurorregiones de tipo multinivel para la cooperación transfronteriza en contextos marítimos.Cet article se donne pour objectif d'avancer dans le débat théorique sur les Eurorégions en mettant l'accent sur leurs structures de gouvernance et sur l'ampleur territoriale de leurs activités. Il se développe autour d'une étude portant sur un échantillon de 60 Eurorégions et autant de projets INTERREG correspondants, fournis par des recherches antérieures sur les pratiques eurorégionales (Durà et al., 2018). En premier lieu, l'article propose un modèle eurorégional pour la classification de ces structures de gouvernance transfrontalières en se concentrant sur : a. une typologie à l'échelle territoriale des activités de coopération transfrontalière réalisées, et b. la densité institutionnelle et le niveau d'autonomie des acteurs eurorégionaux impliqués. En second lieu, les contributions théoriques sont appliquées au cas de territoires principalement centrés sur les frontières maritimes. En exploitant les résultats de la recherche, l'article suggère fortement l'emploi d'activités à une échelle supralocale et régionale, et suggère d'employer des Eurorégions de type multiniveaux dans la coopération transfrontalière maritime

    Investigation on performances of asphalt mixtures made with Reclaimed Asphalt Pavement: Effects of interaction between virgin and RAP bitumen

    Get PDF
    According to most recent surveys, the European area produced 265 mil tonnes of asphalt for road applications in 2014. In the same year, the amount of available RAP was more than 50 mil tonnes. The use of RAP in new blended mixes reduces the need of neat bitumen, making RAP recycling economically attractive. Despite the economic and environmental benefits, road authorities tend to limit the use of RAP in asphalt mixes due to uncertainty about field performances. The present study focuses on the interaction between neat and RAP bitumen in asphalt mixes made with different RAP content. The effects of RAP on physical and rheological properties of the final bituminous blend were investigated. This study is part of a wider research, where a specific type of asphalt mixture was produced with different RAP contents being 10%, 20% and 30% by mass of the mix. Bitumen was extracted and recovered from asphalt mixes, then it was subjected to the following laboratory tests: standard characterization, dynamic viscosity and rheological analysis with DSR. Findings showed that the effects of RAP bitumen on the final blend varied in proportion to RAP content. A threshold value of RAP content was found, below which bitumen was not subjected to significant changes in physical and rheological properties. Practical implications on production methods and paving of RAP mixes are also proposed. Keywords: Reclaimed Asphalt Pavement (RAP), Recycling, Bitumen blending, Bitumen rheolog

    La participació de les províncies a la Unió Europea. Estudi comparat dels casos de Barcelona, Estocolm, Hannover, Lódz i Roma

    Get PDF
    L'actual context de crisi econòmica en què es troben molts dels països europeus sembla haver accelerat el debat territorial. Per una banda, alguns governs dels Estats membres han proposat unes reformes en la direcció de racionalitzar (i/o suprimir) els nombrosos nivells de govern que existeixen al llarg de la geografia europea. Per l'altra, la Unió Europea (UE) segueix apostant per una major participació dels ens territorials en les diferents fases del procés de presa de decisions comunitari. El present treball tracta de descriure i observar el paper dels governs locals intermedis en el procés de presa de decisions europeu amb l'objectiu de d'analitzar l'impacte del procés d'integració europea sobre el context territorial. La pregunta de recerca s'ha centrat en entendre com i de quina manera els ens locals intermedis poden participar e influir a la presa de decisions europea. La metodologia de l'estudi es basa en una anàlisi comparativa que inclou cinc autoritats locals intermèdies de cinc Estats membres: la Diputació de Barcelona (Espanya), el Landkreis d'Hannover (Alemanya), el powiat de Łódź (Polònia), la provincia de Roma (Itàlia) i el lan d'Estocolm (Suècia)

    Gobernanza y capacidades institucionales en la frontera pirenaica

    Get PDF
    Este trabajo pretende transmitir algunos resultados y reflexiones de una investigación realizada por un equipo de diversas universidades acerca de las capacidades institucionales de las euroregiones en la Península Ibérica. El concepto de capacidad institucional es clave para valorar el grado de eficiencia de estas entidades que hoy se dispersan por todas las fronteras europeas, si bien en su mayoría tienen un origen reciente y se encuentran en fase de desarrollo. Se presentan los resultados de las entrevistas a un conjunto de actores de una serie de estructuras ubicadas en la frontera pirenaica oriental y occidental, respectivamente. Más allá de factores externos (legales y administrativos, políticos, financieros) se han detectado otras problemáticas derivadas del análisis de las formas de gobernanza y de las capacidades institucionales. En cuanto al futuro, se sugiere avanzar en la europeización de las políticas fronterizas, y una revisión urgente de las AEC

    Batrachochytrium dendrobatidis in amphibians from the Po River Delta, Northern Italy

    Get PDF
    Batrachochytrium dendrobatidis is a pathogen infecting amphibians at the global scale and causing their decline, but knowledge of the distribution of this pathogen is far from complete. We sampled amphibians from three species (Hyla intermedia, Rana dalmatina and Pelophylax synklepton esculentus) to evaluate whether B. dendrobatidis infects amphibians in the Po River Delta Natural Park, Northern Italy. We detected the pathogen in one population of P. sk. esculentus (prevalence: 0.33). These findings expand the known distribution of B. dendrobatidis in Italy and add further concern to the conservation of amphibians in this area

    Euroregions, Excellence and Innovation across EU borders. A Catalogue of Good Practices

    Get PDF
    This Catalogue of Good Practices is dedicated to Euroregions, European organisations which are playing an influential role right on the borders of European countries and at a time in which many doubts persist about the European integration process. In our view, Euroregions truly matter: they are a symbol of communal living across borders, which are notoriously places where diversity is mostly shaped inside our continent. This is the reason why we should give all possible support to the development of these structures as an advanced manifestation of cross-border activities fortunately spreading across internal (and some external) EU frontiers. After being granted the opportunity of spending four years of research on the matter, the Catalogue of Good Practices produced by the research team COOPRECOT II aims at delivering a strong output for a renewed debate on the full realization of Euroregions' potential. In such a way, we seek to provide a new tool on the quest for optimal solutions that may inspire a higher level of cross-border cohesion and a favourable advancement in the European Integration process. The aims of the research will be fulfilled through introducing two separate sections inside the Catalogue. In the first one, we begin by introducing up-to-date theoretical contributions on CBC and Euroregions, alongside a perceptive explanation of our working methodology throughout the research. By showing the process that brought us to generate both a global list and a specific selection for this catalogue, we thereby proceed in elaborating a solid quantitative analysis of our sample. In the second part, we wish to present our research on the 80 CB euroregional structures selected in the shape of info sheets detailing important information extracted from our database. Technical data are also accompanied by a short text-description of the Euroregion and (where available) the corresponding CBC project's features
    corecore