Catalan romanesque iron grill fencing

A mitjan segle XII, l’art del ferro està plenament desenvolupat a Occident. La forja monumental, i en especial la reixeria, ha assumit els repertoris decoratius que li són propis i els difon per tot Europa a través de les vies de peregrinació. Els models ornamentals es basen en la combinació de motius en espiral i tenen l’origen en la miniatura contemporània, en concret en les caplletres dels textos medievals, on la combinació d’espirals i decoració zoomorfa resulta força habitual. Catalunya conserva alguns plafons de reixes romàniques, testimonis fragmentats dels grans conjunts de reixeria que es construïren per protegir les relíquies i els ornaments que es custodiaven en els espais sagrats de les nostres esglésies: els plafons conservats a Santa Anna de Barcelona, a Sant Esteve d’Olius o a Sant Vicenç de Cardona en són exemples notables. Alguns d’ells ofereixen un tractament tècnic i unes fórmules decoratives pròpies d’un art plenament consolidat, que els remeten als models internacionals vigents a les grans esglésies de peregrinació.In the mid-12th Century, the art of iron is fully developed in the Western World. The monumental forge work, and specially the grill fencing, has assumed its characteristical repertories which are spread along the pilgrimage ways. The ornamental models are based in the combination of spiral motives and find their origins in the contemporary book miniatures, specifically in the capital letters, where the union of spirals and zoomorfic decoration is quite usual. In Catalonia are preserved some romanesque iron grill fencing panels, fragmentary witnesses of the great grill fencing ensembles built to protect the relics and ornaments keeped in the sacred spaces of our churches: remarkable examples of it are the panels preserved in Santa Anna at Barcelona, Sant Esteve at Olius or Sant Vicenç at Cardona. Some of them show a technical treatment and decorative patterns typical of a fully consolidated art, that refer to the international models in use in the great pilgrimage churches

Hostiers i neulers medievals del Museu Episcopal de Vic

El Museu Episcopal de Vic conserva una completa col·lecció d’hostiers i neulers d’època medieval que, sens dubte, juntament amb els fons dels museus diocesans de Lleida, Solsona, Barcelona i Tarragona, constitueixen un referent obligat a l’hora d’emprendre un estudi global sobre aquestes produccions. Destacable tant pel nombre i varietat de peces com per la qualitat del seu treball artístic, la col·lecció del Museu Episcopal de Vic és sens dubte la més representativa del panorama museístic català. El present estudi és una primera aproximació a la realitat historicoartística d’unes produccions molt poc conegudes i sovint oblidades per la historiografia de l’art, fet a partir de l’anàlisi dels fons conservats en col·leccions públiques catalanes. La segona part del treball inclou el catàleg raonat de les peces medievals conservades al Museu Episcopal de Vic. The Museu Episcopal de Vic has in its possession a complete collection of moulds for hosts from the Medieval age. Without doubt, this collection (together with those of the Diocesan museums of Lleida, Solsona, Barcelona and Tarragona) constitutes a compulsory reference when undertaking any global study of these types of artefacts. The MEV’s collection is undoubtedly the most representative of Catalonia’s museum scene, and stands out for both its number and variety of its pieces as well as their artistic quality. The present study is a first approach to the historical and artistic style of these artefacts, which are fairly unknown and frequently forgotten in any art based historical study of the pieces kept in any Catalan collection. The second part of the essay includes a reasoned catalogue of the Medieval pieces kept within the MEV

The romanesque ironwork reinforced doors in the south area of Catalan Pyrenees

Bona part de les esglésies romàniques del Pirineu i Prepirineu català conserven portes ferrades. Tanmateix, de totes les ferramentes conservades, només un terç pot atribuir-se al període romànic. Dels altres dos terços, una petita part correspon a realitzacions del segle xvii, tal i com ens indiquen les dates inscrites als batents de fusta o les fonts documentals. La resta són difícilment atribuïbles a una època concreta, tot i que l’excel·lent estat de conservació del ferro, la formulació del disseny compositiu i la descoberta de dates inscrites a la superfície del metall ens fan pensar en un origen modern o contemporani.A large part of the Romanesque churches in the Catalan Pyrenees and Pre-Pyrenees preserve doors reinforced with ironwork. Of all the preserved ironwork, only a third can be attributed to the Romanesque period. Of the other two thirds, a small part corresponds to works that can be dated to the 17th century, either by inscribed dates or manuscript evidence. It is difficult to attribute the remainder to a specific time, although the excellent condition of the ironwork, the formulation of the designs and the discovery of some dates inscribed in the metal lead us to believe that they are probably of modern or contemporary origin