Maternalització i violència masclista : una anàlisi des de la perspectiva de gènere /

La violència masclista en l'àmbit familiar incideix en la vida de les dones que la pateixen i en els seus fills i filles convertint-se en persones que viuen situacions extremes de les quals s'han de recuperar i pel qual necessiten un suport especialitzat. Quan les dones que viuen aquestes situacions són mares la intervenció que requereixen ha de ser encara més específica ja que és necessari que contempli el significat de la maternalització i l'impacte de la violència en aquesta funció. La present investigació, doncs, se centra en conèixer l'impacte de la violència masclista en la funció maternal i en analitzar l'experiència de participació i la influència en la vida quotidiana familiar de les dones participants en programes d'atenció dirigits a mares que viuen situacions de violència masclista en l'àmbit familiar. Es tracta d'una recerca qualitativa en la que han participat quinze mares que han viscut situacions de violència masclista amb el pare dels seus fills i filles i que en algun moment del seu procés de recuperació han participat en programes d'atenció específics. La informació s'ha recollit a través d'entrevistes amb preguntes focalitzades, que han permès a les dones anar aprofundint en la temàtica respectant els seus temps, les quals s'han centrat principalment en: 1) els motius d'arribada al servei i els canvis experimentats tant per ella com pels seus fills i filles, 2) el significat de la funció maternal i l'impacte de la violència en aquesta, 3) les conseqüències de la situació viscuda tant en ella com en els seus fills i filles i, finalment, 4) la valoració que fan aquestes mares de la intervenció rebuda. Posteriorment, aquestes entrevistes s'analitzen segons la teoria fonamentada. El marc teòric de la investigació recull dos eixos principals, la violència masclista i la maternalització, per després unir-los i mostrar les especificitats de les mares que viuen aquest tipus de situacions. Tota la investigació es veu acompanyada per la perspectiva de gènere i per breus repassos històrics que permeten contextualitzar i comprendre millor l'objecte d'estudi. La perspectiva de gènere presenta el context en el que es desenvolupa la violència masclista i en el que té lloc la maternalització tenint en compte les influències socials i les expectatives que segueixen existint entorn a la figura de les dones i de les mares. L'anàlisi dels resultats obtinguts mostren com la violència masclista té una alta incidència en les dones i en els seus fills i filles i, sobretot, permet visibilitzar i nombrar l'impacte que té en la funció maternal. Aquest impacte, però, es veu reforçat per l'estructura social patriarcal que defineix la maternalització d'una determinada manera i obstaculitza la creació d'alternatives més afavoridores per a les mares i per al vincle maternal. Les implicacions pràctiques d'aquests resultats recauen en evidenciar, per una banda, la necessitat de programes especialitzats per a mares i fills i filles que han viscut situacions de violència masclista en l'àmbit familiar i, per l'altra, el llarg recorregut que encara queda perquè la maternalització estigui valorada com a tal, sense idealitzacions ni censures a la diversitat.Gender-based violence in the family affects the lives of women who suffer it and their children, becoming people living in extreme conditions who must be recovered and require specialized support. When women living in these situations are mothers the intervention they require should be more specific because it is necessary to contemplate the meaning of motherhood and the impact of violence on this role. This research therefore focuses on understanding the impact of gender-based violence on the maternal role and on analysing the experience of participating in intervention programs for mothers suffering gender-based violence and their impact on these mothers' daily lives. This is a qualitative research with fifteen mothers who suffered gender-based violence from the father of their children and who were involved in specific intervention programs at some point of their recovery process. Data were collected through interviews with focused questions allowing women to go deeper into the subject while respecting their time. The interviews mainly focused on: 1) the reasons for entering the program and changes experienced by both her and her children, 2) the meaning of mothehood and the impact of violence on it, 3) the consequences of the violence experienced in both her and her children and, finally, 4) their evaluation of the intervention. Subsequently, these interviews are analyzed according to grounded theory. The theoretical framework of the research includes two main themes: gender-based violence and motherhood, which are then merged to show the specificities of mothers living with such situations. The research is accompanied by gender perspective and brief historical reviews that allow a better understanding of the study. The gender perspective show the context in which gender-based violence and motherhood occur, considering social influences and expectations which are still remaining around the figure of women and mothers. Results show that gender-based violence has a large influence on women and their children and, especially, allow to name its impact on motherhood. This impact, however, is reinforced by the patriarchal social structure that defines motherhood in a certain way and hinders the creation of more favorable alternatives for mothers and the maternal bond. The practical implications of these results include, on the one hand, the need for specialized programs for mothers and children who suffer gender-based violence in the family, and, on the other hand, the long way to go for motherhood to be valued as such, without idealisations nor censorships to diversity

Size Does Matter: The Role of Patient's Body Surface Predicting Surgical Difficulty in Total Knee Replacement.

Introduction: Total knee replacement (TKR) is a frequently performed surgery with reported very positive outcomes. However, the difficulty of TKR surgery can vary greatly between patients. Many factors have been related to higher surgical difficulty in TKR, but the role of patient anthropometry is still unclear. Although patient Body Mass Index (BMI) is known to affect the postoperative outcome after TKR, it has not proved to be a reliable predictor of surgical difficulty. The aim of this work was to state whether if the patient's overall size, measured with the patient's body surface, had a direct impact on surgical difficulty. Material and methods: We retrospectively reviewed 250 patients who underwent TKR surgery in our center from January 2014 to October2014. The following data were collected from the pre-anesthesia evaluation sheet: age (in years), weight (in kilograms), height (in centimeters),BMI (using the formula weight/height2), body surface (using Dubois' formula [20], x = 0.007184 x weight (kg)0.425 x height (cm)0.725) expressed in m2, and surgical times. Statistical analyses were performed. Results: After the analyses we found there wasn't association between high BMI and higher surgical times. However, there was a direct relation between surgical times and patient body surface values. These findings were statistically significant. Conclusion: In our experience, the patient's body surface is a reliable predictor of surgical difficult

Functional Discharge Criteria In Total Hip Arthroplasty. What Makes The Difference For Overnight Hospital Stay In Our Center?

Overnight total hip arthroplasty is becoming common in our center. Despite all the patients are under the same protocol, which includes a funcional discharge criteria, not all the patients leave the hospital the day after the surgical procedure. We conducted a study evaluating a group of patients who stayed one night, compared to a matched pair regarding age, body mass index and sex. Group 1 mean age was 61.4 years-old (SD 9.3), Group 2 was 60.8 years-old (SD 9.6); 10 women and 20 men each group, BMI was 28.1 (SD 3.7) and 27.8 (SD 3.6) for Groups 1 and 2 respectively. Patients who stayed only 1 night after THA were found to have higher levels of preoperative hemoglobin, had uncommonly 2 or more major comorbidities, and the operation was predominantly performed by anterior approach

Maternalització i violència masclista. Una anàlisi des de la perspectiva de gènere

La violència masclista en l’àmbit familiar incideix en la vida de les dones que la pateixen i en els seus fills i filles convertint-se en persones que viuen situacions extremes de les quals s’han de recuperar i pel qual necessiten un suport especialitzat. Quan les dones que viuen aquestes situacions són mares la intervenció que requereixen ha de ser encara més específica ja que és necessari que contempli el significat de la maternalització i l’impacte de la violència en aquesta funció. La present investigació, doncs, se centra en conèixer l’impacte de la violència masclista en la funció maternal i en analitzar l’experiència de participació i la influència en la vida quotidiana familiar de les dones participants en programes d’atenció dirigits a mares que viuen situacions de violència masclista en l’àmbit familiar. Es tracta d’una recerca qualitativa en la que han participat quinze mares que han viscut situacions de violència masclista amb el pare dels seus fills i filles i que en algun moment del seu procés de recuperació han participat en programes d’atenció específics. La informació s’ha recollit a través d’entrevistes amb preguntes focalitzades, que han permès a les dones anar aprofundint en la temàtica respectant els seus temps, les quals s’han centrat principalment en: 1) els motius d’arribada al servei i els canvis experimentats tant per ella com pels seus fills i filles, 2) el significat de la funció maternal i l’impacte de la violència en aquesta, 3) les conseqüències de la situació viscuda tant en ella com en els seus fills i filles i, finalment, 4) la valoració que fan aquestes mares de la intervenció rebuda. Posteriorment, aquestes entrevistes s’analitzen segons la teoria fonamentada. El marc teòric de la investigació recull dos eixos principals, la violència masclista i la maternalització, per després unir-los i mostrar les especificitats de les mares que viuen aquest tipus de situacions. Tota la investigació es veu acompanyada per la perspectiva de gènere i per breus repassos històrics que permeten contextualitzar i comprendre millor l’objecte d’estudi. La perspectiva de gènere presenta el context en el que es desenvolupa la violència masclista i en el que té lloc la maternalització tenint en compte les influències socials i les expectatives que segueixen existint entorn a la figura de les dones i de les mares. L’anàlisi dels resultats obtinguts mostren com la violència masclista té una alta incidència en les dones i en els seus fills i filles i, sobretot, permet visibilitzar i nombrar l’impacte que té en la funció maternal. Aquest impacte, però, es veu reforçat per l’estructura social patriarcal que defineix la maternalització d’una determinada manera i obstaculitza la creació d’alternatives més afavoridores per a les mares i per al vincle maternal. Les implicacions pràctiques d’aquests resultats recauen en evidenciar, per una banda, la necessitat de programes especialitzats per a mares i fills i filles que han viscut situacions de violència masclista en l’àmbit familiar i, per l’altra, el llarg recorregut que encara queda perquè la maternalització estigui valorada com a tal, sense idealitzacions ni censures a la diversitat.Gender-based violence in the family affects the lives of women who suffer it and their children, becoming people living in extreme conditions who must be recovered and require specialized support. When women living in these situations are mothers the intervention they require should be more specific because it is necessary to contemplate the meaning of motherhood and the impact of violence on this role. This research therefore focuses on understanding the impact of gender-based violence on the maternal role and on analysing the experience of participating in intervention programs for mothers suffering gender-based violence and their impact on these mothers’ daily lives. This is a qualitative research with fifteen mothers who suffered gender-based violence from the father of their children and who were involved in specific intervention programs at some point of their recovery process. Data were collected through interviews with focused questions allowing women to go deeper into the subject while respecting their time. The interviews mainly focused on: 1) the reasons for entering the program and changes experienced by both her and her children, 2) the meaning of mothehood and the impact of violence on it, 3) the consequences of the violence experienced in both her and her children and, finally, 4) their evaluation of the intervention. Subsequently, these interviews are analyzed according to grounded theory. The theoretical framework of the research includes two main themes: gender-based violence and motherhood, which are then merged to show the specificities of mothers living with such situations. The research is accompanied by gender perspective and brief historical reviews that allow a better understanding of the study. The gender perspective show the context in which gender-based violence and motherhood occur, considering social influences and expectations which are still remaining around the figure of women and mothers. Results show that gender-based violence has a large influence on women and their children and, especially, allow to name its impact on motherhood. This impact, however, is reinforced by the patriarchal social structure that defines motherhood in a certain way and hinders the creation of more favorable alternatives for mothers and the maternal bond. The practical implications of these results include, on the one hand, the need for specialized programs for mothers and children who suffer gender-based violence in the family, and, on the other hand, the long way to go for motherhood to be valued as such, without idealisations nor censorships to diversity

X chromosome inactivation does not necessarily determine the severity of the phenotype in Rett syndrome patients

Rett syndrome (RTT) is a severe neurological disorder usually caused by mutations in the MECP2 gene. Since the MECP2 gene is located on the X chromosome, X chromosome inactivation (XCI) could play a role in the wide range of phenotypic variation of RTT patients; however, classical methylation-based protocols to evaluate XCI could not determine whether the preferentially inactivated X chromosome carried the mutant or the wild-type allele. Therefore, we developed an allele-specific methylation-based assay to evaluate methylation at the loci of several recurrent MECP2 mutations. We analyzed the XCI patterns in the blood of 174 RTT patients, but we did not find a clear correlation between XCI and the clinical presentation. We also compared XCI in blood and brain cortex samples of two patients and found differences between XCI patterns in these tissues. However, RTT mainly being a neurological disease complicates the establishment of a correlation between the XCI in blood and the clinical presentation of the patients. Furthermore, we analyzed MECP2 transcript levels and found differences from the expected levels according to XCI. Many factors other than XCI could affect the RTT phenotype, which in combination could influence the clinical presentation of RTT patients to a greater extent than slight variations in the XCI pattern