Entanglement entropy at strong coupling

Treballs Finals de Grau de Física, Facultat de Física, Universitat de Barcelona, Curs: 2021, Tutor: Jorge Casalderrey SolanaWe analyze the entanglement entropy of a spherical region in N = 4 SYM theory in the strong coupling limit at zero and finite temperature. In this limit, we can apply Gauge/String duality so that the entropy is determined by the surface of minimal area in the dual gravity space such that its intersection with the boundary corresponds to the aforementioned sphere. We find the shape of the minimal surface in terms of the radius of the sphere, compute its area and examine its divergence and regularization. Finally, at nonzero temperature, we study how the regularized entanglement entropy compares to the thermal entropy as the volume of the sphere grows. We obtain that for spheres of radius ~ 1=T the entanglement entropy is about half of the thermal entropy. As the radius grows, these two entropies approach one another and for radii as large as 10=πT this deviation is still at the 10% level

Gauge theories and spontaneous symmetry breaking

Treballs Finals de Grau de Matemàtiques, Facultat de Matemàtiques, Universitat de Barcelona, Any: 2021, Director: Ricardo García López[en] In this work, we present a formulation of gauge theories from a mathematical perspective, through bundles and connections on them. We begin by providing the necessary background in differential geometry, covering topics such as Lie groups, Lie algebras, principal bundles and their connection 1 − forms. Then, we examine how classical Yang-Mills theories, a type of gauge theories, can be interpreted using the presented concepts. In particular, we focus on the explanation of the electroweak interaction as a Yang-Mills theory, following the Standard Model of particle physics. Finally, we study some of the problems of this formalism and the way they can be solved via the Higgs mechanism, based on the notion of spontaneous symmetry breaking

Projecte constructiu d’un diposit d’aigua de 5000 m3 al municipi d’Igualada

El municipi d’Igualada (i la comarca de l’Anoia) s’abasteix quasi exclusivament de l’acuifer Carme-Capellades que està sobreexplotat. Hi ha un gran nombre de municipis de la comarca de l’Anoia que tenen problemes en l’abastament d’aigua i és per aixo que estan previstes una seria d’actuacions que permetran posar fi a aquesta situació. En el cas del municipi d’Igualada es construirà un diposit d’aigua en Alta que permetrà una millor gestio dels recursos. D’aquesta manera es reduirà l’impacte sobre l’acuifer abans esmentat i garantitzarà el subministrament tant per a la poblacio com per a les industries. L’objecte del present projecte és definir les obres del nou dipòsit del Puig a la zona del futur Parc Solar de les Guixeres, al terme municipal d’Igualada. Formen part del projecte la definició estructural del dipòsit (5000m3), la cambra de claus annexa, la definició estructural de caseta d’equipament elèctric i equips de cloració, les canonades d’entrada i sortida del dipòsit fins als punts de connexió respectius, la galeria de servei de 28 m de longitud i la definició del vial definitiu d’accés al dipòsit. Un cop fetes les gestions prèvies i el tancament de l’obra es procedirà a desbrossar la zona i anivellar-la (considerem que no hi han serveis afectats). Llavors procedirem a fer l’excavació, on donarem prioritat al camí d’accés, a la plataforma i finalment a les canonades. Un cop tinguem la zona del dipòsit excavada, procedirem a col locar-hi els tubs de PVC ranurat que formen part de la xarxa de subdrenatge que va de nord a sud sota la llosa. Seguidament col locarem una capa d’impermeabilització, 10cm de formigó de neteja, una capa d’emmacat de pedra drenant (20cm) i finalment 10cm de formigó de neteja. Pel que fa la zona on aniran les sabates dels pilars, tindrem la capa d’impermeabilització i 10cm de formigó de neteja. S’ha fet uns pous d’atac a la zona sud per poder recollir l’aigua de la xarxa de subdrenatge durant l’execució de l’obra. El següent pas serà executar les sabates dels murs en T (80cm de cantell) in-situ i la llosa de la cambra de claus (80cm de cantell). Després formigonarem la llosa del dipòsit (30cm de cantell), les sabates dels pilars (60cm de cantell) i formigonem també el fust dels murs, també in-situ. Els murs perimetrals tindran un fust de 6,2m i en total n’hi hauran 21 de 6,7 a 7,5m (excepte els murs de la cambra de claus). Un cop enllestida la solera i els murs, farem els pilars (in-situ) que tindran una alçada de 5,12m i una secció rectangular (40x45cm), en total hi hauran 18 pilars. Seguidament col locarem, amb una grua mòbil, les jàsseres prefabricades de 40x65cm que aniran recolzades sobre els pilars i els murs perimetrals, necessitarem 20 jàsseres de 5,0m de longitud. Sobre les jàsseres i els murs, recolzarem les plaques alveolars prefabricades de 40cm de cantell (35+5cm de compressió), amb una amplada de 1,1m i una longitud de 6,8m (excepte les plaques alveolars de la cambra de claus, que tindran una longitud de 8m). La caseta d’equipaments elèctrics i cloració, situada damunt de la cambra de clau, estarà feta per murs de blocs de formigó de 40x20x20cm sobre els quals es recolzaran plaques alveolars de 15+5cm de cantell, que faran de coberta. S’hauran d’impermeabilitzar tant la coberta del dipòsit com la de la cambra de claus i d’equipaments elèctrics. Després col locarem la caldereria (canonades, vàlvules...) i el drenatge perimetral que consta de dos tubs de PVC ranurats, un superficial per les aigües pluvials, i l’altre damunt la sabata dels murs, ambdós tubs aniran connectats a la canonada de desguàs (φ 630mm). Connectarem les canonades amb les canonades existents. Per acabar reomplirem i farem entrega de l’obra

Modelització magnètica i disseny conceptual d’un ondulador electromagnètic

El treball que es presenta té com a principals objectius el disseny magnètic i el disseny conceptual d’un ondulador ferromagnètic helicoïdal. Un ondulador és un tipus de dispositiu d’inserció que es troba a l’anell d’emmagatzematge d’un sincrotró i que corba la trajectòria dels electrons mitjançant camps magnètics periòdics per a obtenir llum de sincrotró amb unes característiques específiques. Aquest ondulador ha de formar part d’una futura línia de llum del Sincrotró ALBA que rebrà el nom de LOREA, LOw-energy ultra-high-REsolution Angular photoemission for complex materials, i que estarà dedicada a experiments en el rang de la llum ultraviolada i els raigs X tous. Primerament, es realitza la modelització magnètica de l’ondulador mitjançant el programa d’anàlisi d’elements finits OPERA-3D i s’estudia la forma del camp magnètic en un període de l’ondulador. A partir d’aquesta informació, es modifica el perfil del pol a conveniència per tal d’homogeneïtzar el camp magnètic i la seva integral. També s’estudien altres aspectes del camp magnètic com la saturació o la relació entre la mida de l’entreferro i el camp. Tot seguit, es desenvolupa un disseny per a les bobines de l’ondulador encarregades de generar el camp magnètic. Es descriu el conductor que s’empra per al bobinat i, també, com es realitzen les connexions entre conductors. S’especifica l’alimentació elèctrica que requereix una bobina i s’estudien les seves necessitats de refrigeració. Per últim, s’utilitza el programa de disseny assistit per ordinador NX per a resoldre alguns aspectes del disseny mecànic conceptual de les bobines. Es proposa un procediment de muntatge de les bobines i s’estudia com els conductors de les bobines es poden extreure de l’ondulador. Després, es fa una representació completa de l’ondulador

Disseny d'una plataforma omnidireccional de gran capacitat

El treball que es presenta està dedicat al disseny conceptual d’una plataforma omnidireccional de gran capacitat i se centra en el disseny del grup motriu de les rodes (conjunt roda). Es tracta d’una plataforma destinada al transport de càrregues de diverses tones i es preveu que s’utilitzi en entorns industrials que disposin de poc espai per al transport per terra. El fet que sigui omnidireccional permet que la plataforma es desplaci en qualsevol dels tres graus de llibertat en el pla sense partir limitacions de maniobrabilitat. S’estudien les diverses solucions omnidireccionals existents avui en dia i s’escull el sistema omnidireccional adequat per a la plataforma. S’opta per una plataforma amb quatre rodes de corrons a 45º, cadascuna d’elles accionada per un motor independent. Es presenta el disseny conceptual, les seves dimensions generals i els principals components que la conformen. Es duu a terme l’anàlisi cinemàtica i dinàmica de la plataforma en la sol·licitació màxima a la qual pot treballar i es determinen la velocitat de rotació i el parell màxims d’una roda. Amb aquesta informació, se seleccionen i es dimensionen els diversos components que conformen el grup motriu d’una roda. Es presenta el disseny 3D de la plataforma que inclou el xassís i els quatre conjunts roda. Es comprova el comportament de les bigues del xassís quan la càrrega a transportar és màxima. També, es calcula la vida útil dels rodaments i es valida que l’eix de la roda presenti vida infinita a fatiga. Per últim, es presenta el disseny en detall del conjunt roda, es descriuen els mètodes constructius i el seu procés de muntatge. A l’Annex s’adjunten els plànols de la plataforma, del xassís i del conjunt roda i els plànols de fabricació de l’eix de la roda

Capacidad última a cortante de vigas armadas de alma esbelta de inercia variable

En construcción metálica y mixta se presentan, a menudo, situaciones de diseño en que se deben salvar luces importantes o resistir cargas considerables. En dichos casos, el empleo de vigas armadas de inercia variable proporciona una solución eficiente y económica. Se tiene conocimiento de escasos estudios rigurosos que permitan calcular la capacidad última a cortante de vigas armadas de inercia variable. Por éste motivo, se hace necesario el desarrollar un modelo de capacidad última a cortante de vigas de inercia variable, el cual deberá considerar los diversos mecanismos resistentes que se desarrollan en el panel de alma hasta alcanzar el agotamiento. Los análisis numéricos permitirán poner de manifiesto la superposición de tres mecanismos resistentes claramente diferenciados. El primero corresponde al estado tensional existente en el alma en el instante en que se produce la abolladura de la misma. Dicho estado tensional está integrado por una tensión tangencial (tensión crítica de abolladura) y una tensión normal (tensiones de flexión derivadas del equilibrio de la viga). El segundo mecanismo resistente de las vigas armadas de inercia variable proviene de la capacidad postcrítica del panel de alma, al desarrollarse un campo diagonal de tracciones, anclado en alas y rigidizadores. El tercer mecanismo resistente hace referencia al desarrollo de un mecanismo de marco, cuya capacidad resistente es función de la rigidez a flexión de las alas. El estudio del comportamiento de las vigas armadas de inercia variable hasta colapso se llevará a cabo en dos etapas diferenciadas. La primera consiste en el estudio de la resistencia de dichas vigas hasta alcanzar la inestabilidad del alma (resistencia precrítica) mientras que la segunda trata del estudio de la reserva de resistencia hasta agotamiento que tiene lugar tras la abolladura (resistencia postcrítica)

Outcomes of off-label drug uses in hospitals: a multicentric prospective study

Purpose: The study aims to assess the clinical evidence, outcome and cost of off-label use of medicines in the hospital setting. Methods: A multicentric prospective cohort study of patients treated with off-label medicines was carried out in five tertiary hospitals from May 2011 to May 2012. Information on clinical characteristics of patients, drugs, outcomes and costs was collected. Patients were followed up to 6 months, and information was assessed by reviewing clinical records and interviewing physicians. Results: A total of 226 patients were included. The median (interquartile range (IQR)) age of patients was 46 (3362) years; 59 % were women. Patients had received a median of three previous treatments, and a lack of response (or suboptimal) was the main reason for off-label use (72.1 %). A total of 232 off-label medicines were administered for 102 different indications. The most frequent medicines were rituximab (49; 21.1 %), botulinum toxin (25; 10.7 %) and omalizumab (14; 6.0 %). In 117 (51.8 %) cases, the level of clinical evidence for their use was low. A partial clinical response was observed in 82 patients (36.3 %), complete response in 71 (31.4 %) and stabilization in 11 (4.9 %). A total of 58 (26.5 %) patients had adverse effects, which in 11 (4.9 %) were severe. The median (IQR) cost per patient was 2,943.07 (541.95,872.54). Conclusions: There was a high variability of off-label medicines and indications. Although the clinical evidence of off-label medicines was often low, clinical response was observed in many patients with previous multiple treatment failure, but at the expense of some adverse effects and a high cost. Registers of patients would be helpful for clinical decisions, although clinical trials are needed

Outcomes of off-label drug uses in hospitals : a multicentric prospective study

Altres ajuts: We would to thank the Spanish Ministry of Health, Social Affairs and Equality for their financial support given though a grant from the scholarship EC-206 in the public call for the promotion of independent clinical research (SAS/2370/2010 order of September 27)The study aims to assess the clinical evidence, outcome and cost of off-label use of medicines in the hospital setting. A multicentric prospective cohort study of patients treated with off-label medicines was carried out in five tertiary hospitals from May 2011 to May 2012. Information on clinical characteristics of patients, drugs, outcomes and costs was collected. Patients were followed up to 6 months, and information was assessed by reviewing clinical records and interviewing physicians. A total of 226 patients were included. The median (interquartile range (IQR)) age of patients was 46 (33-62) years; 59 % were women. Patients had received a median of three previous treatments, and a lack of response (or suboptimal) was the main reason for off-label use (72.1 %). A total of 232 off-label medicines were administered for 102 different indications. The most frequent medicines were rituximab (49; 21.1 %), botulinum toxin (25; 10.7 %) and omalizumab (14; 6.0 %). In 117 (51.8 %) cases, the level of clinical evidence for their use was low. A partial clinical response was observed in 82 patients (36.3 %), complete response in 71 (31.4 %) and stabilization in 11 (4.9 %). A total of 58 (26.5 %) patients had adverse effects, which in 11 (4.9 %) were severe. The median (IQR) cost per patient was €2,943.07 (541.9-5,872.54). There was a high variability of off-label medicines and indications. Although the clinical evidence of off-label medicines was often low, clinical response was observed in many patients with previous multiple treatment failure, but at the expense of some adverse effects and a high cost. Registers of patients would be helpful for clinical decisions, although clinical trials are needed. The online version of this article (doi:10.1007/s00228-014-1746-2) contains supplementary material, which is available to authorized users

Available evidence and outcome of off-label use of rituximab in clinical practice

Purpose: To analyze the therapeutic indications for off-label use of rituximab, the available evidence for its use, the outcomes, and the cost. Methods: This was a retrospective analysis of patients treated with rituximab for off-label indications from January 2007 to December 2009 in two tertiary hospitals. Information on patient characteristics, medical conditions, and therapeutic responses was collected from medical records. Available evidence for the efficacy of rituximab in each condition was reviewed, and the cost of treatment was calculated. Results: A total of 101 cases of off-label rituximab use were analyzed. The median age of the patients involved was 53 [interquartile range (IQR) 37.5-68.0] years; 55.4 % were women. The indications for prescribing rituximab were primarily hematological diseases (46 %), systemic connective tissue disorders (27 %), and kidney diseases (20 %). Available evidence supporting rituximab treatment for these indications mainly came from individual cohort studies (53.5 % of cases) and case series (25.7 %). The short-term outcome (median 3 months, IQR 2-4 months) was a complete response in 38 % of cases and partial response in 32.6 %. The highest short-term responses were observed for systemic lupus erythematosus and membranous glomerulonephritis, and the lowest was for neuromyelitis optica, idiopathic thrombocytopenic purpura, and miscellaneous indications. Some response was maintained in long-term follow-up (median 23 months IQR 12-30months) in 69.2%of patients showing a short-term response. Median cost per patient was 5,187.5 (IQR 5,187.5-7,781.3). Conclusions: In our study, off-label rituximab was mainly used for the treatment of hematological, kidney, and systemic connective tissue disorders, and the response among our patient cohort was variable depending on the specific disease. The level of evidence supporting the use of rituximab for these indications was low and the cost was very high. We conclude that more clinical trials on the off-label use of rituximab are needed, although these may be difficult to conduct in some rare diseases. Data from observational studies may provide useful information to assist prescribing in clinical practice