Autonomía Local, equilibrio presupuestario y sostenibilidad financiera. Tendencias y perspectivas contemporáneas en las relaciones de tutela financiera y control presupuestario local en España (2008-2014).

The purpose of the article is to analyze the multilevel relationships of inter-administrative coordination between state and local entities (LES) in terms of budget control and financial supervision. It aims to assess the impact of the most recent reforms on budgetary balance and financial sustainability on the scope and reach of Local Autonomy in the light of European union law and the reform of article 135 of the Spanish Constitution. The results are grouped in the study of arrangements for approving credit operations, the control and enforcement of the measures of financial sustainability and fiscal stability of the LES, the duty to inform state agencies (Ministry of Finance), and the responsibilities of Local Government officials with state enabling control of budget management and the achievement of financial sustainability of the LES. Finally, the research exposes the technocratic or economistic component that has presided over the legitimacy of the reforms adopted in the local regime stands, suggesting the need to reinvigorate the democratic and participatory component of the LES in budget management, as part of strengthening the Local Autonomy and facing the growing financial controls.El presente artículo tiene como principal propósito analizar las relaciones multinivel de coordinación interadministrativa entre el Estado y las EELL en materia de control presupuestario y tutela financiera. Se pretende evaluar el impacto de las recientes reformas sobre equilibrio presupuestario y sostenibilidad financiera sobre el margen y el alcance de la Autonomía Local, a la luz de la normativa comunitaria europea y la reforma del artículo 135 de la Constitución Española. Los resultados se agrupan en el estudio del régimen de autorización de las operaciones de crédito, el control y el cumplimiento forzoso de las medidas de sostenibilidad financiera y estabilidad presupuestaria de las EELL, la necesidad de informar a los organismos del Estado (Ministerio de Hacienda), y las responsabilidades de los funcionarios de Administración Local con habilitación estatal en el control de la gestión presupuestaria y la consecución de la sostenibilidad financiera de las EELL. Finalmente, se destaca también el componente tecnocrático o economicista que ha presidido la legitimación de las reformas adoptadas en el régimen local, sugiriendo la necesidad de vigorizar el componente democrático y participativo de las EELL en la gestión presupuestaria, como parte del fortalecimiento de la Autonomía Local y frente a los crecientes controles financieros

Local Autonomy, budget balance and financial sustainability. Contemporary trends and perspectives on the local financial supervision and budget control in Spain (2008-2014)

El presente artículo tiene como principal propósito analizar las relaciones multinivel de coordinación interadministrativa entre el Estado y las EELL en materia de control presupuestario y tutela financiera. Se pretende evaluar el impacto de las recientes reformas sobre equilibrio presupuestario y sostenibilidad financiera sobre el margen y el alcance de la Autonomía Local, a la luz de la normativa comunitaria europea y la reforma del artículo 135 de la Constitución Española. Los resultados se agrupan en el estudio del régimen de autorización de las operaciones de crédito, el control y el cumplimiento forzoso de las medidas de sostenibilidad financiera y estabilidad presupuestaria de las EELL, la necesidad de informar a los organismos del Estado (Ministerio de Hacienda), y las responsabilidades de los funcionarios de Administración Local con habilitación estatal en el control de la gestión presupuestaria y la consecución de la sostenibilidad financiera de las EELL. Finalmente, se destaca también el componente tecnocrático o economicista que ha presidido la legitimación de las reformas adoptadas en el régimen local, sugiriendo la necesidad de vigorizar el componente democrático y participativo de las EELL en la gestión presupuestaria, como parte del fortalecimiento de la Autonomía Local y frente a los crecientes controles financieros.The purpose of the article is to analyze the multilevel relationships of inter-administrative coordination between state and local entities (LES) in terms of budget control and financial supervision. It aims to assess the impact of the most recent reforms on budgetary balance and financial sustainability on the scope and reach of Local Autonomy in the light of European union law and the reform of article 135 of the Spanish Constitution. The results are grouped in the study of arrangements for approving credit operations, the control and enforcement of the measures of financial sustainability and fiscal stability of the LES, the duty to inform state agencies (Ministry of Finance), and the responsibilities of Local Government officials with state enabling control of budget management and the achievement of financial sustainability of the LES. Finally, the research exposes the technocratic or economistic component that has presided over the legitimacy of the reforms adopted in the local regime stands, suggesting the need to reinvigorate the democratic and participatory component of the LES in budget management, as part of strengthening the Local Autonomy and facing the growing financial controls

Parity Democracy

El concepto de democracia paritaria ha adquirido un creciente protagonismo en los estudios de género y política a lo largo de las últimas cuatro décadas, sirviendo de soporte político y jurídico a las estrategias de discriminación positiva incorporadas en múltiples áreas de la acción política (conciliación, legislación laboral, formación) y entre las que destaca el sistema electoral como variable institucional ligada a la representación política de las mujeres. En este proceso, la agenda internacional de investigación, así como las recomendaciones y normativas de numerosas organizaciones internacionales, han influenciado de forma significativa los discursos que han llevado a partidos políticos, parlamentos y gobiernos al desarrollo de estrategias destinadas a lograr la paridad. La mayor presencia de las mujeres en las instituciones representativas no queda exenta, sin embargo, de obstáculos persistentes que, de manera formal e informal, impiden su participación real y efectiva en los procesos de adopción de decisiones, como demuestra la distribución diferenciada de diputados y diputadas en comisiones parlamentarias o ministerios según su ámbito material (segmentación horizontal) o según la relevancia de la estructura directiva y poder de decisión (segmentación vertical). El estudio de la democracia paritaria ha demandado un reconocimiento de su impacto en términos de fortalecimiento democrático. Del mismo modo, dada la complejidad de los factores que inciden en la discriminación de las mujeres, las variables explicativas se han agrupado en factores institucionales, ideológico-culturales y socioeconómicos. En última instancia, las cuotas electorales presentan una diversidad de modalidades cuyo análisis lleva en la actualidad a una agenda de investigación dirigida a evaluar el impacto real que las mismas han tenido sobre la participación igualitaria de mujeres y hombres. The concept of parity democracy has acquired a crescent presence in gender and politics studies during the last four decades. This concept serves as a political and juridical reference for positive discrimination strategies incorporated in several political areas (family conciliation, labour law, academical and professional training). Among these dimensions highlights the electoral system as an institutional variable linked to political representation of women. In this process, the international research agenda, as well as recommendations and reports issued by several international organizations, have influenced the discourses that have pursued to political parties, parliaments and cabinets to the development of strategies for the success of parity. The most presence of women in parliaments is not without persistent obstacles that, in both formal and informal way, prevent their real and effective participation in every political making – decisions. It can be observed by the differentiated presence of women and men, as MPs, in parliamentary committees or cabinets according with the portfolio (horizontal discrimination) or considering the positions (vertical discrimination). The study of parity democracy is related to the democratic strengthening strategies. At the same time, considering the complexity of the several factors that affect to gender discrimination, the explicative variables have been grouped in institutional, ideological-cultural and socioeconomical factors. Electoral quotas are adopted by several types which analysis requires, currently, a research agenda directed to evaluate the real impact that these gender measures have had over the equal political participation between men and women.

Innovació institucional i regeneració democràtica

Aquest material docent en valencià té com a propòsit emetre i catalogar, si més no de forma preliminar, un conjunt de reflexions i consideracions sobre el paper contemporani de la innovació –pública o institucional– en l'eventual generació d'oportunitats –organitzatives i culturals–, dirigides a afavorir l'adopció, la implementació i l'èxit de mesures i estratègies dirigides a la realització i la consecució de la regeneració democràtica. Es presenta una aproximació al concepte d'innovació aplicada a l'àmbit de la gestió pública. Tanmateix, es valora la dimensió de la innovació sobre l'activitat política democràtica tenint en consideració algunes de les més recents reflexions doctrinals efectuades sobre aquesta qüestió

Calidad de la Democracia y Administración Electoral Gema Pastor Albaladejo

. Madrid: Congreso de los Diputados. Colección Monografías, 82, 2011, 619 pp.<br /

Democràcia paritària

La creixent presència de dones en estructures orgàniques de partits polítics, candidatures electorals, parlaments i governs no eximeix, per tant, d’avançar en noves línies d’investigació que incorporen a les anàlisis variables socioeconòmiques, institucionals i de comportament polític. De fet, l’informe Pequín +10 (2005) reconeixia que, després d’una dècada des de la conferència inaugural de Pequín (1995): “(…) la desigualtat en l’accés de la dona a l’educació, la capacitació i els recursos productius li impedeix participar en igualtat en l’exercici del poder i els processos d’adopció de decisions” (Pequín + 10, 2005). De la mateixa manera, la consideració de la discriminació de gènere en la participació i la representació política com un dèficit democràtic situa els estudis vinculats al concepte de democràcia paritària en relació amb processos polítics de transició o consolidació democràtica, així com amb uns certs nivells de desenvolupament social i econòmic que permeteren a la dona superar la dependència respecte dels homes i la reclusió a l’espai privat

Gènere i política

Resulta certament significatiu i rellevant (en termes positius i fructífers) el creixent desenvolupament i impuls d’un profús conjunt de treballs acadèmics (publicacions i projectes o equips d’investigació) que, al llarg de les últimes dècades, han tingut com a tema o objecte principal d’estudi i inquietud intel·lectual la descripció o l’explicació dels factors, les variables i les tendències lligades a les oportunitats i/o els obstacles que concorren en l’accés de les dones a les institucions representatives. Així ho constaten Essed, Goldberg i Kobayashi (2005) en evidenciar eloqüentment la manera en què “els estudis sobre les dones estan ara establits com un camp important d’estudi i investigació al llarg del món”. Aquesta consolidació esdevé amb caràcter multidisciplinari en general, i es manifesta igualment i de manera específica en l’àmbit o des de la perspectiva i l’aproximació conceptual i metodològica de la ciència política. Tal com assenyala Carrera (2011), l’última dècada ha sigut crucial en la professionalització dels estudis de gènere tant dins com fora del context acadèmic. Així, “Espanya ha experimentat dos períodes de molt de canvi; el primer va permetre establir la investigació i els fonaments dels estudis sobre les dones en els programes universitaris (anys 1980, seguint la democratització i el període d’activisme polític); i, un segon, en l’última dècada (particularment, entre 2004 i 2010), en el qual la combinació de l’efecte sobre el procés Bolonya i les mesures progressistes de govern van afavorir la professionalització dels estudis de gènere dins i fora del context acadèmic. No obstant això, els obstacles de les estructures i la resistència cap a aquest camp d’investigació romanen poderoses en el món acadèmic, i el reconeixement de les habilitats professionals dels estudis de gènere, desenvolupats pels àmbits externs a les universitats, també deixa espai per a la millora” (Carrera, 2011)

Els sistemes i els règims polítics. L'estat i les seues transformacions

1.El sistema polític. Concepte i elements. 2.El canvi en i dels sistemes polítics. 3.Les democràcies. 4.Les autocràcies. Dictadures, autoritarismes i totalitarismes. 5.Les monarquies i les repúbliques. 6.El parlamentarisme, el presidencialisme i el semipresidencialisme. 7.L'estructura territorial de l'estat. 8.L'estat i les seues transformacions. a) L'estat modern: concepte i sorgiment. b) Les transformacions de l'estat modern. c) Els reptes de l'estat en l'època contemporània. 9.Les teories de l'estat.La ciència política desenvolupa el concepte cibernètic de sistema polític (Deutsch, 1985) com a adaptació al procés polític, procedent de la teoria general de sistemes. Formulada originalment per Parsons, en identificar les funcions dels sistemes socials (Parsons, 1959, 1960, 1963) i, més detalladament per Easton (1965), la noció de sistema polític permet analitzar la realitat política des de la perspectiva dinàmica del procés polític més enllà del mateix estat i les seues institucions, superant les orientacions excessivament legalistes o formalistes (Nohlen, 2012)

La cultura política

1.La cultura política. Concepte i característiques. 2.La cultura cívica. 3.Els models explicatius del comportament polític i l'acció col·lectiva. 4.Les variables i indicadors de la cultura política. a) La pertinença a la comunitat política. b) La legitimitat. c) La confiança en el sistema polític i les seues institucions. d) L'interés per la política. e) L'eficàcia política subjectiva, interna i externa. f) Els sentiments cap a la política. g) La confiança interpersonal. h) La identificació partidista. i) La ideologia. j) L'avaluació de la situació política. k) La religiositat i la secularització. 5.La socialització política. 6.Les formes de participació política.L'interés sobre el perfil i les pautes en la distribució de les actituds, les creences i el comportament polític propi de les societats, ha constituït una preocupació recurrent al llarg de la història, no sent fins a la meitat del S. XX, quan s'articule una operacionalització conceptual i empírica de la cultura política, des de la perspectiva de la Ciència Política

Què és la ciència política i la ciència de l'administració

El present material té com a objectiu exposar, si bé succintament, els principals components teòrics, epistemològics i metodològics, que permeten definir i caracteritzar la ciència política i a la ciència de l'administració, per mitjà de la identificació dels seus objectes d’interès i dels instruments d'investigació que se servei