Estratègies i recursos en l'ensenyament de la Informàtica aplicada a la traducció

L'ensenyament de la Informàtica aplicada a la traducció (IAT) entranya dificultats específiques relacionades amb aspectes tècnics i d'infraestructura, amb el diferent nivell de coneixements previs dels estudiants i amb el caràcter eminentment pràctic de la matèria. Tenint en compte aquestes dificultats, es presenten algunes estratègies i recursos utilitzats en els últims cursos i d'altres que s'estan posant en marxa actualment per facilitar l'aprenentatge significatiu dels continguts, l'ensenyament distribuït de les destreses i l'estimulació d'actituds positives cap a l'ús de les noves tecnologies

Estrategias y recursos en la enseñanza de la Informática aplicada a la traducción

La enseñanza de la IAT entraña dificultades específicas relacionadas con aspectos técnicos y de infraestructura, con el diferente nivel de conocimientos previos de los estudiantes y con el carácter eminentemente práctico de la materia. Atendiendo a estas dificultades, se presentan algunas estrategias y recursos utilizados en los últimos cursos y otras que se están poniendo en marcha actualmente para facilitar el aprendizaje significativo de los contenidos, la enseñanza distribuida de las destrezas y la estimulación de actitudes positivas hacia el uso de las nuevas tecnologías

Strategies and resources in the teaching of IT applied to translation

The teaching of IAT (IT applied to translation) entails specific difficulties related to technical and infrastructural aspects, to students' varying levels of prior knowledge and to the eminently practical nature of the subject. The means of addressing these problems include certain strategies and resources used over the course of recent academic years, and other strategies that are currently being established in order to facilitate the meaningful learning of content, the distributed teaching of skills and the stimulation of positive attitudes towards the use of new technologies

Entrevista con Mikel Forcada : presidente de la European Associaton of Machine Translation

Mikel Forcada es Catedrático de Universidad en el Departamento de Lenguajes y sistemas informáticos de la Universidad de Alicante, donde desarrolla su investigación en el marco del grupo de investigación Transducens. Su investigación está marcada por su interés en relación con la traducción automática, la traducción asistida y el procesamiento del lenguaje natural. De todos conocido es el sistema de traducción automática Apertium, pero también han desarrollado otras aplicaciones como Bitextor, TagAligner, DocTrans, por nombrar algunas, todas ellas de código abierto. Mikel Forcada es presidente de la Asociación Europea de Traducción Automática (European Association of Machine Translation, EAMT). Destacaremos además que Mikel ha estado siempre predispuesto a colaborar e intercambiar puntos de vista entre el mundo de la informática y el de los lingüistas y traductores, y esta entrevista es también fruto de esta colaboración. Le hemos preguntado a Mikel sobre el presente y futuro de la traducción automática y sus distintos desarrollos, y sobre el papel de traductores y lingüistas en esta evolución.Mikel Forcada és Catedràtic d'Universitat al Departament de llenguatges i sistemes informàtics de la Universitat d'Alacant, on desenvolupa la seva investigació en el marc del grup de recerca Tansducens. La seva recerca està marcada pel seu interès en relació amb la traducció automàtica, la traducció assistida i el processament del llenguatge natural. Tothom coneix el sistema de traducció automàtica Apertium, però també han desenvolupat altres aplicacions com Bitextor, TagAlaginer, DocTrans, per citar-ne algunes, totes elles de codi obert. Mikel Forcada és president de l'Associació Europea de Traducció Automàtica (European Association of Machine Translation, EAMT). Destacarem a més que Mikel ha estat sempre predisposat a col·laborar i intercanviar punts de vista entre el món de la informàtica i el dels lingüistes i traductors, i aquesta entrevista és també fruit d'aquesta col·laboració. Hem preguntat a Mikel sobre el present i el futur de la traducció automàtica i els seus diferents desenvolupaments, y sobre el paper de traductors i lingüistes en aquesta evolució.Mikel Forcada is a full professor in the Department of Languages and Computing Systems at the University of Alicante. His work is heavily influenced by his interest in machine translation, computer assisted translation and processing natural language and carried out within the context of the research group Transducens. Their most well-known machine translation application is Apertium, but they have developed others such as Bitextor, TagAligner, DocTrans, all of which are written in open code.Forcada is the President of the European Association of Machine Translation, EAMT and has always been open to collaborating and exchanging points of view with those in the fields of computing, linguistics and translation. This interview is likewise the fruit of such collaboration, in which we quiz him about present and future trends in machine translation, its stages of development and the role of translators and linguists in its evolution

Modalidad y tipos de inespecificidad

La inespecificidad o falta de presuposición de existencia de un SN se atribuye generalmente al alcance de alguna modalidad sobre el SN. Los diferentes grados de fuerza de las modalidades en relación con sus implicaciones hacen pensar en que sean posibles diferentes grados de inespecificidad en los SSNN sobre los que ejercen su alcance. Las diferencias semánticas entre las lecturas inespecíficas de los SSNN producidas por [NEGACIÓN] y las producidas por [FUTURO] y su diferente comportamiento discursivo nos confirman la existencia de dos tipos de inespecificida

La traducción automática revisitada

Editorial de la sección Dossier Tradumàtica sobre traducción automática.Editorial de la secció Dossier Tradumàtica sobre traducció automàtica.Editorial of the monographic section Dossier Tradumàtica on Machine translation

Aspectos críticos de la formalización de características conceptuales en la definición terminográfica

Aspectes crítics de la formalització de característiques conceptuals en la definició terminogràfica L'elaboració de definicions basada en patrons és una metodologia que s'està estudiant actualment en terminologia i en lexicografia. Aquests patrons constitueixen una formalització dels elements de la definició i presenten avantatges de cara a l'automatització d'elaboració de definicions. Aquí presentem l'estudi de la terminologia ceràmica a partir d'un corpus textual amb vista a l'elaboració de patrons, analitzant les dificultats que sorgeixen en la formalització de les característiques de la definició i els valors específics per a cada concepte.La elaboración de definiciones basada en patrones es una metodología que se está estudiando actualmente en terminología y en lexicografía. Estos patrones constituyen una formalización de los elementos de la definición y presentan ventajas de cara a la automatización de elaboración de definiciones. Aquí presentamos el estudio de la terminología cerámica a partir de un corpus textual con vistas a la elaboración de patrones, analizando las dificultades que surgen en la formalización de las características de la definición y los valores específicos para cada concepto

L'ús de traducció automàtica i postedició a les empreses de serveis lingüístics de l'Estat espanyol

En aquest informe es presenten els resultats d'una recerca sobre l'ús de la traducció automàtica (T A) i la postedició (PE) en les empreses de serveis lingüístics de l'Estat espanyol. L'estudi forma part del projecte ProjecT A, finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat (FFI2013-46041-R). L'objectiu d'aquest estudi és establir un diagnòstic sobre el grau d'implantació de la TA en les empreses, de les actituds cap a aquesta tecnologia, i dels avantatges i els inconvenients que es perceben. L'estudi forma part d'un projecte més ampli els resultats del qual hauran de servir per a elaborar recomanacions sobre la incorporació de T A i PE en el flux de treball de les empreses. Aquestes recomanacions haurien de ser útils també per als responsables del disseny curricular de les facultats de traducció i d'interpretació de les universitats de l'Estat espanyol, per tal de prendre decisions sobre la incorporació de continguts de T A i PE als plans d'estudis.En este informe se presentan los resultados de una investigación sobre el uso de la traducción automática (TA) y la posedición (PE) en las empresas de servicios lingüísticos españolas. El estudio forma parte del proyecto ProjecTA, financiado por el Ministerio de Economía y Competitividad (FFI2013-46041-R). ProjecTA parte de la constatación de que la necesidad de implantar servicios y procesos relacionados con la TA en las empresas está cambiando radicalmente el perfil profesional del traductor