La mobilitat habitual per treball a Catalunya. Evolució recent (1986-2006) i característiques demogràfiques

L'objectiu de l'article és l'anàlisi de l'evolució de la mobilitat habitual per treball al conjunt de Catalunya durant el període 1986-2006. Resumir quina ha estat l'evolució de la mobilitat habitual per treball a Catalunya en aquests anys només és possible abusant de la paraula increment de tres elements que apunten en una mateixa direcció: un increment de l'ocupació, un increment de la dissociació entre el municipi de residència i el de treball, i un increment de la distància entre ambdós municipis. L'estructura per edat i sexe d'aquesta mobilitat permet concloure que els homes són, en general, molt més mòbils que les dones, però, sobretot, que la diferència més important es dóna en l'ús dels modes de transport, ja que ells n'utilitzen un de privat en una proporció molt major que no pas elles. Una qüestió prou interessant és constatar si les diferències es mantenen entre els més joves o bé si es tracta d'una rèmora del passat amb una clara tendència a la desaparició. L'anàlisi permet concloure que, tot i que la diferència s'esmorteeix, en cap cas se n'albira la desaparició a curt o mitjà termini.El objetivo del artículo es el análisis de la evolución de la movilidad habitual por trabajo en el conjunto de Cataluña durante el periodo 1986-2006. Resumir cuál ha sido la evolución de la movilidad habitual por trabajo en Cataluña en estos años sólo es posible abusando de la palabra incremento de tres elementos que apuntan en una misma dirección: un incremento de la ocupación, un incremento de la disociación entre el municipio de residencia y el de trabajo, y un incremento de la distancia entre ambos municipios. La estructura por edad y sexo de esta movilidad permite concluir que los hombres son, en general, mucho más móviles que las mujeres, pero, sobre todo, que la diferencia más importante se da en el uso de los modos de transporte, ya que ellos utilizan uno privado en una proporción muy mayor que no ellas. Una cuestión lo bastante interesante es constatar si las diferencias se mantienen entre los más jóvenes o bien si se trata de una rémora del pasado con una clara tendencia a la desaparición. El análisis permite concluir que, aunque la diferencia se amortigua, en ningún caso se avista la desaparición a corto o medio plazo.This paper aims at analyzing recent trends of labour commuting in Catalonia maximizing the temporal data coverage of this phenomenon. Harmonizing the basic characteristics of two different data sources, the statistics associated to population registers and censuses from 1986, 1991, 1996 and 2001; and the Living Conditions Survey from 2006, has been necessary. We need to overuse of the word "increase" to summarize the recent trends of labour commuting in Catalonia. The evolution of commuting in the recent years can be decomposed into three different elements pointing in the same direction: an increase of employment, an increase of dissociation between municipality of residence and work municipality, and an increase of the distance between both municipalities. The age and sex structure of commuting shows that men are generally more likely to move than women. Nevertheless, the mode of transport is the variable showing more differences. Hence, men use private transport in a remarkable higher proportion than women. It is also interesting to analyze if these differences remain among young cohorts or, by contrast, it is a behaviour from previous cohorts with a clear tendency to disappear. Results prove that although difference is reduced it will not disappear in the short or medium ter

Movilidad de la población e inmigración extranjera en el área metropolitana de la ciudad de Barcelona

El mercado laboral español conoce, durante la última década, profundos cambios en la composición de sus trabajadores, primero como consecuencia de la llegada de gran cantidad de inmigrantes extranjeros en épocas de crecimiento, más tarde por los efectos del paro propiciados por la intensidad de la crisis económica. En este contexto, focalizamos la atención en la movilidad habitual de la población, y en particular en la movilidad por razón de trabajo, analizando los cambios producidos entre 2001 y 2011 en Barcelona y su área metropolitana.Over the last decade the Spanish labour market is undergoing profound changes in the composition of its workers, first as a result of the arrival of large numbers of foreign immigrants in times of economic growth, later by the effects of unemployment due to the intensity of the economic crisis. In this context, we focus our attention on the population daily mobility, particularly in commuting, analyzing the changes between 2001 and 2011 in Barcelona and its metropolitan area.Le marché du travail espagnol connaît, au cours de la dernière décennie, des changements profonds dans la composition de ses travailleurs, d'abord en raison de l'arrivée d'un grand nombre d'étrangers Immigrer-tes en période de croissance, plus tard par les effets du chômage provoquée par l'intensité de la crise économique. Dans ce contexte, nous nous concentrons l'attention sur la mobilité habituelle de la population, en particulier la mobilité pour des raisons de travail, l'analyse des changements entre 2001 et 2011 à Barcelone et sa région métropolitaine

La utilització de la variable població en els indicadors d'accessibilitat. Avantatges i inconvenients

En l'anàlisi de l'accessibilitat territorial, sovint esdevé interessant expressar la magnitud de cada un dels municipis analitzats, per tal de reflectir la utilitat que es deriva de la seva facilitat d'accés, que es pot interpretar com un indicador indirecte del benefici que una bona connexió genera per a la resta de municipis. Les possibilitats per reflectir la dimensió i la jerarquització dels municipis són múltiples i si bé l'elecció de l'una o de l'altra es troba necessàriament en funció de l'objecte d'estudi, sovint s'utilitza la mida de la població, que, si bé presenta una sèrie d'avantatges, evidencia, al mateix temps, i segons quin tractament rebi en cadascun dels indicadors d'accessibilitat, un seguit d'inconvenients. L'anàlisi d'aquests avantatges i inconvenients és l'objectiu principal d'aquest treball, objectiu que es pretén assolir mitjançant l'aplicació al territori català de diversos indicadors -amb la introducció de la variable demogràfica i sense aquesta-, per tal de discutir-ne, contrastar-ne i avaluar-ne la validesa.En el análisis de la accesibilidad territorial, a menudo es interesante expresar la magnitud de cada uno de los municipios analizados, con el objetivo de reflejar la utilidad que se deriva de su facilidad de acceso, que se puede interpretar como un indicador indirecto del beneficio que una buena conexión genera en el resto de municipios. Las posibilidades para reflejar la dimensión i la jerarquización de los municipios en el territorio son múltiples y si bien la elección de una u otra se encuentra necesariamente en función del objeto de estudio, a menudo se utiliza el tamaño de la población, que, si bien presenta una serie de ventajas, muestra, igualmente, y según cual sea el tratamiento que reciba en cada uno de los indicadores de accesibilidad, una serie de inconvenientes. El análisis de estas ventajas e inconvenientes es el objetivo principal de este trabajo, objetivo que se pretende alcanzar mediante la aplicación al territorio catalán de varios indicadores -con y sin la introducción de la variable demográfica- para discutir, contrastar y avaluar su validez.Dans l'analyse de l'accessibilité territoriale, il est souvent intéressant d'exprimer la magnitude de chacune des communes analysées avec l'objectif de refléter l'utilité dérivée de sa facilité d'accès, qui peut être interprétée comme un indicateur indirect du bénéfice qu'une bonne connexion génère pour les autres communes. Les possibilités pour refléter la dimension et la hiérarchie des communes sur le territoire son multiples, et bien que le choix de l'une ou l'autre dépend évidemment de l'objet de l'étude, on utilise le plus souvent la population, choix qui présente des avantages certains, mais aussi des inconvénients en fonction du traitement selon chacun des indicateurs d'accessibilité. L'analyse de ces avantages et inconvénients quand on choisit la population comme variable pour les indicateurs d'accessibilité est l'objet principal de ce travail, objectif que l'on prétend atteindre à partir de l'application au territoire de la Catalogne d'une batterie d'indicateurs, avec ou sans l'introduction de la variable démographique, afin de discuter, contraster et évaluer sa validité.In the analysis of the territorial accessibility, it is often useful to determine the magnitude of each of the municipalities analysed, in order to show the utility deriving from its accessibility, which can be interpreted as an indirect indicator of the benefits which good connections generate for other municipalities. There are many possible ways to reflect the dimension and hierarchical order of council areas in a territory, and though the choice of one or another method are determined by the object of the analysis, a population variable is normally used. Although this can have a series of advantages, of course, it can also have a number of difficulties depending on its treatment. The main aim of this article is to analyse the advantages and disadvantages when the variable population constitutes a feature in the indicators of accessibility. To reach this objective various indicators have been used for the Catalan territory -with and without the introduction of the demographic variable- to evaluate, to contrast and discuss its validity

Movilidad de la población e inmigración extranjera en el área metropolitana de la ciudad de Barcelona

El mercado laboral español conoce, durante la última década, profundos cambios en la composición de sus trabajadores, primero como consecuencia de la llegada de gran cantidad de inmigrantes extranjeros en épocas de crecimiento, más tarde por los efectos del paro propiciados por la intensidad de la crisis económica. En este contexto, focalizamos la atención en la movilidad habitual de la población, y en particular en la movilidad por razón de trabajo, analizando los cambios producidos entre 2001 y 2011 en Barcelona y su área metropolitana

Aplicación de un sistema de información geográfica al estudio retrospectivo de la accesibilidad. Catalunya, 1986-2001

La proliferación de las utilidades informáticas aplicadas a la planificación y la gestión territorial y a la cartografía digital, y especialmente las conocidas con el nombre de «sistemas de información geográfica» (SIG), ha significado una revolución en el tratamiento y el análisis de variables espaciales, entre las que se encuentra, evidentemente, la población. La presente comunicación pretende dar a conocer los primeros resultados de una investigación realizada en el Centre d'Estudis Demogràfics sobre la evolución durante los últimos quince años de la accesibilidad de los municipios catalanes mediante la reconstrucción de la red viaria mediante técnicas SIG. Así, el objetivo de la presente propuesta no es sólo mostrar cual ha sido dicha evolución y sus implicaciones territoriales; sino, sobre todo, mostrar la metodología usada para alcanzar dichos resultados, haciendo especial hincapié en el proceso de modelización del territorio catalán y de la distribución territorial de su población y sus infraestructuras de transporte durante el periodo analizado.The proliferation of computer applications relevant to planning, territorial management and digital cartography, and especially those known as «Geographical Information Systems» (GIS), has meant a revolution in the treatment and the analysis of spatial variables, including population. The present paper discusses the first results of research undertaken at the Centre d'Estudis Demogràfics using GIS techniques on the evolution of the accessibility of Catalan municipalities over the last fifteen years through the reconstruction of the road network. Thus, the aim of the present proposal is not only to show what the nature of this evolution and its territorial implications have been; but, above all, to show the methodology used to achieve these results, putting particular emphasis on the process of modeling Catalan territory, territorial population distribution and transport infrastructure during the period analyzed.La prolifération des programmes informatiques appliqués à la planification et la gestion territoriale ainsi que à la cartographie digitale et, tout particulièrement, à ceux connus comme «systèmes d'information géographique» (SIG), a comporté une révolution dans le traitement et l'analyse de variables spatiales, particulièrement celle de la population. La communication essaye de donner à connaître les premiers résultats d'une recherche mênée au Centre d'Estudis Demogràfics, sur l'évolution des dernières quinze années par rapport à l'accessibilité de la population des municipalités catalanes à partir de la reconstruction du réseau routier moyennant l'application des SIG. L'objectif, donc, de cet article est, d'un côté, celui de montrer l'évolution de l'accessibilité, et d'un autre côté, la methologie élaborée à ce sujet. Celle ci a pour but, la modelisation du territoire de la Catalogne, et de la distribution territoriale de sa population et leurs infrastructures de transport pendant la période analysée

El sistema biresidencial a l'àrea metropolitana de Barcelona

En la història dels censos de població espanyols, el de 2001 destaca pel fet d'oferir, per primer cop, informació sobre els habitatges secundaris i els seus usuaris: disponibilitat -ja sigui en propietat, lloguer o cedida gratuïtament-, ús i localització d'aquesta residència; així com les característiques de les llars que en gaudeixen. Fins aquest moment les dades sobre les residències secundàries s'havien d'extreure forçosament del cens d'habitatges, de manera que no era possible relacionar-les amb informació sociodemogràfica dels individus que en feien ús. Aquesta informació només l'oferien algunes enquestes, com ara l'Encuesta Sociodemográfica de l'any 1991, l'objectiu de la qual era molt més ampli: obtenir dades bàsiques «sobre l'evolució de les situacions de família, els canvis d'habitatge, la formació i l'activitat al llarg de la vida» (López Colás, 2003, p. 14)

Gender inequality in the life cycle. The effect of parenthood on the division of unpaid work

The aim of this paper is to test whether younger generations are more egalitarian or whether their more gender-balanced behavior is due to factors associated with the life cycle. Data used in the analysis are from the two editions of the Spanish Time Use Surveys carried out in 2002-2003 and 2009-2010. The unit of analysis is the couple, and we measure the degree of equality within the couple using differences between spouses in the amount of time spent on unpaid work (housework and caregiving). We analyze differences at both moments for generations born between 1963 and 1982. We focus on the changes observed when there is a transition from 0 to 1 child and from 1 child to 2 children. Results confirm that there is a greater difference in the amount of time spent on unpaid work after the birth of a child. However, this pattern is not the same in the transition from 1 to 2 children, which may suggest that the second child has a smaller impact on couples' division of unpaid work.L'objectiu d'aquest treball és provar si les generacions més joves són més igualitàries o si el seu comportament més equilibrat entre gèneres es deu a factors associats al cicle de la vida. Les dades utilitzades en l'anàlisi provenen de les dues edicions de les enquestes d'ús del temps espanyoles realitzades el 2002-2003 i el 2009-2010. La unitat d'anàlisi és la parella, i mesurem el grau d'igualtat dins la parella utilitzant diferències entre els cònjuges en la quantitat de temps dedicat a un treball no remunerat (tasques domèstiques i cures). Analitzem les diferències en ambdós moments per generacions nascudes entre 1963 i 1982. Ens centrem en els canvis observats quan hi ha una transició de 0 a 1 fill i d'1 nen a 2 fills. Els resultats confirmen que hi ha una diferència més gran en la quantitat de temps dedicat al treball no remunerat després del naixement d'un fill. Tot i això, aquest patró no és el mateix en la transició d'1 a 2 fills, cosa que pot suggerir que el segon fill tingui un impacte menor en la divisió del treball no remunerat de les parellesEl objetivo de este trabajo es probar si las generaciones más jóvenes son más igualitarias o si su comportamiento más equilibrado por género se debe a factores asociados con el ciclo de vida. Los datos utilizados en el análisis son de las dos ediciones de las Encuestas españolas de uso del tiempo realizadas en 2002-2003 y 2009-2010. La unidad de análisis es la pareja, y medimos el grado de igualdad dentro de la pareja utilizando las diferencias entre los cónyuges en la cantidad de tiempo dedicado al trabajo no remunerado (tareas domésticas y cuidados). Analizamos las diferencias en los dos momentos para las generaciones nacidas entre 1963 y 1982. Nos centramos en los cambios observados cuando hay una transición de 0 a 1 niño y de 1 niño a 2 niños. Los resultados confirman que existe una mayor diferencia en la cantidad de tiempo dedicado al trabajo no remunerado después del nacimiento de un niño. Sin embargo, este patrón no es el mismo en la transición de 1 a 2 niños, lo que puede sugerir que el segundo niño tiene un impacto menor en la división del trabajo no remunerado de las parejas

Productive time, reproductive time and leisure time amongst dual-earner couples

A pesar de que la incorporación de la mujer al mundo laboral rompe con el principio más elemental del male breadwinner model, algunas de sus características siguen vigentes. Para abordar con más detalle esta vigencia, y a partir de la Encuesta de Empleo del Tiempo 2002-2003, el artículo compara el reparto del tiempo cotidiano que tiene lugar en las parejas de doble ingreso y el que tiene lugar en las parejas donde sólo trabaja el varón. Esta comparación permite concluir que, a pesar de que, en las parejas de doble ingreso, los hombres ya no son los únicos breadwinner ni las mujeres las únicas cuidadoras, siguen siendo los principales. Además, la aportación respectiva de unos y otras al trabajo no remunerado y remunerado es muy desigual, una desigualdad que comporta una fuerte diferencia en el tiempo de ocio. Solamente las parejas de doble ingreso de características muy concretas han conseguido cierto grado de equidad: parejas jóvenes, cohabitantes, sin hijos y que el trabajo de la mujer le aporta cierto poder adquisitivo. El simple cambio en alguna de estas categorías comporta un elevado grado de desigualdad, y es la presencia de hijos en el hogar la característica más determinante. En el caso concreto de la edad, se destaca que las parejas jóvenes son más igualitarias, no por pertenecer a una generación que acepta más fácilmente la igualdad, sino por las características asociadas a la edad, una conclusión nada esperanzadora de cara a una mayor equidad futura entre hombres y mujeres.Although increased female labour force participation changed the dominant male breadwinner model, some of its characteristics are still firmly in place. Using data from the Time Use Survey 2002-2003, this article compares the day-to-day sharing of time in dual-earner couples and couples where only men are employed. This comparison suggests that, despite the fact that in dual-earner couples breadwinning and care-giving activities are shared, males are still generally primary earners and women the primary care providers. In addition, we find the contribution to unpaid and paid work of men and women is not equal, and this inequality also presupposes a strong disparity in leisure time. Only dual-earner couples with specific characteristics have achieved a certain degree of fairness in the sharing of responsibilities, namely young, cohabiting couples with no children, where the female partner contributes a certain level of earnings. A change in those variables leads to a higher level of inequality, with the presence of children having the most impact. In relation to age, we find that young couples are more egualitarian, not because this generation more readily accepts a norm of gender equality but because of certain characteristics related to age. Our findings offer little hope for a future with more equality between men and women

Persones grans institucionalitzades a Catalunya : quantes són i com són?

La població més gran de seixanta-cinc anys institucionalitzada a Catalunya és un col·lectiu en augment constant, tant per les millores en termes de supervivència com per l'expansió de la institucionalització en les darreres dècades. Tot i que en termes relatius el 2011 només comprèn el 4 % de la població de seixanta-cinc anys o més, la seva prevalença augmenta de manera molt important a partir de l'edat de vuitanta anys. Cal conèixer la composició d'aquesta població per a corregir els biaixos que representa el fet que quedi sistemàticament fora d'observació en les enquestes adreçades a llars privades que s'utilitzen en les anàlisis sociològiques. Utilitzem dades per a Catalunya de les quatre darreres edicions censals (1981, 1991,2001 i 2011) amb el doble objectiu de quantificar la població de seixanta-cinc anys o més que no viu a llars privades i d'estudiar-ne l'evolució en les tres darreres dècades. L'estudi es complementa amb l'anàlisi de l'Enquesta de salut a la població institucionalitzada de Catalunya (ESPI, 2006) amb la finalitat de caracteritzar el perfil de la població que viu a centres assistencials. Es tracta d'una població molt femenina i envellida però que no és homogènia. El perfil majoritari respon al de dona vídua més gran de vuitanta anys, de baix nivell educatiu i d'ingressos, que prèviament vivia sola, que té problemes de dependència funcional o de salut mental i que declara haver-hi ingressat per problemes de salut o autonomia. No obstant això, l'article identifica altres grups força diferenciats. Els resultats revelen la importància no només del deteriorament de la salut en el procés d'institucionalització, sinó també de la presència o absència d'una xarxa familiar que esdevé un recurs important a l'hora d'afrontar el procés d'envelliment al domicili, sigui per necessitat d'assistència o cura, o per la companyia i el benestar personal que pot proporcionar

Una aproximació als empadronaments atípics a Catalunya : còmput i distribució territorial d'un fenomen generalitzat

El principal objectiu d'aquest article és presentar una aproximació dels anomenats «empadronaments atípics» -individus que resideixen habitualment fora del municipi en el qual estan empadronats-, a través del seu còmput i de la seva distribució territorial a vint-itres comarques catalanes. En general, es pot dir que la història dels censos de població i dels padrons municipals d'habitants és la història, també, dels empadronaments atípics. Això no obstant, el fet que la població hagi esdevingut més mòbil en els últims anys (la qual cosa significa una mobilitat geogràfica més gran), podria donar lloc a un increment del nombre i de la difusió geogràfica d'aquest fenomen. L'existència d'irregularitats estadístiques en les dades referents als desplaçaments diaris entre el lloc de residència i el lloc de treball permet estimar el nombre de persones que, molt probablement, es troben regularment absents del que suposadament és la seva residència habitual i presents com a població de fet en un altre municipi. Font estadística utilitzada: Estadística de població de 1996.El principal objetivo de este artículo es presentar una aproximación de los llamados «empadronamientos atípicos» -individuos que residen habitualmente fuera del municipio en el cual están empadronados-, a través de su cómputo y distribución territorial en veintitrés comarcas catalanas. La historia de los censos de población y de los padrones municipales de habitantes es la historia, también, de los empadronamientos atípicos. No obstante, el hecho de que la población, en general, haya adquirido un estadio de movilidad mayor en los últimos años (lo que significa una mayor movilidad geográfica), podría estar dando lugar a un incremento en el número y la difusión geográfica de este fenómeno. La existencia de irregularidades estadísticas en los datos referentes a los desplazamientos diarios entre el lugar de residencia y el lugar de trabajo permite estimar el número de personas que, muy probablemente, se encuentran regularmente ausentes de lo que se supone es su residencia habitual y presentes como población de hecho en otro municipio. Fuente estadística utilizada: Estadística de població de 1996.Cet article présente une étude des déclarations incorrectes du lieu residence ou encore du phénomène des «résidents absents», ces individus qui habitent d'habitude loin de la municipalité où ils sont officiellement enregistrés comme les habitants, à partir de l'estimation du nombre et de la distribution territoriale dans 23 régions Catalanes. Ces pratiques de déclaration incorrecte du lieu de résidence sont apparues dès les premiers recensements ou encore dès l'origine des registres de population locaux. Mais l'augmentation de la mobilité dans les années récentes a contribué à étendre le phénomène ainsi qu'accroître sa diffusion géographique. L'existence d'irrégularités statistiques dans les chiffres des déplacements quotidiens entre le lieu de résidence et le lieu de travail, permettent de détecter et d'évaluer le nombre de déclarations incorrectes du lieu de résidence habituelle et d'arriver à une estimation de la population de fait à partir du registre de la population. Source statistique utilisée: Estadística de població de 1996