The allocation of state advertising to private media corporations in Europe: legal and regulatory frameworks

This study introduces a cross-country comparative analysis of the institutional mechanisms, legislative and regulatory procedures for allocating and distributing state institutional advertising to private news media organisations across nine European countries. I provide an assessment of the extant frameworks in Austria, Denmark, Germany, Finland, France, Norway, Spain, Sweden and Switzerland, based on an extensive review of the academic literature. This cluster of countries represents the two models for media systems conceptualised by Hallin and Mancini (2004): the Polarised Pluralist and the Democratic Corporatist media systems. Various research questions are raised in relation to the main variables identified for the comparative analysis: legal and regulatory frameworks; the competent authorities; tender preparation and awarding; monitoring and enforcement; and transparency. Data was collected from multiple publicly national and international sources. Results show significant variations between countries in the level of institutional transparency regarding the allocation and distribution of state institutional advertising

Broadcasting regulation in Europe. A theoretical design for comparative research

This paper presents a theoretical framework for comparative research on broadcasting regulation in Europe, exploring and contributing to the debate on National Regulatory Authorities (NRAs). The study seeks to build on Lijphart's (1999) and Hallin and Mancini's (2004) groundbreaking typologies of democracy and media systems to create a broader classification of NRAs. We focus on institutional aspects such as the appointment of heads and budget frameworks, discussing the potential for autonomy of regulators. Preliminary evidence suggests a strong correspondence between the degree of autonomy of NRAs and elements of consensus and majoritarian democracies. Examining regulatory authorities and the factors underlying their outcomes add new dimensions for measuring the performance of NRAsAquest article desenvolupa una nova aproximació teòrica per a la recerca comparada sobre la regulació de radiodifusió a Europa, que explora i contribueix al debat sobre les National Regulatory Authorities (NRA). L'estudi tracta d'aprofitar les tipologies de Lijphart (1999) i Hallin i Mancini (2004) sobre la democràcia i els sistemes de mitjans de comunicació per tal de realitzar una classificació més àmplia sobre les NRA. Se centra en els aspectes institucionals com ara el nomenament dels alts càrrecs i els marcs pressupostaris, tenint en compte les possibilitats d'autonomia dels reguladors. Les primeres evidències suggereixen una forta correspondència entre el grau d'autonomia de les NRA i els elements de les democràcies consensuals i majoritàries. Així doncs, s'estudiaran les autoritats reguladores i els factors subjacents als seus resultats per tal d'afegir noves dimensions a l'hora de mesurar l'actuació de les NRA

Financial crisis and North-South gap within the main media groups in the EU

La crisis y los ajustes económicos en los grandes grupos de medios comunicación de la Unión Europea han incrementado la brecha Norte-Sur en cuanto a solidez financiera, competitividad y capitalización, a favor de los modelos centroeuropeo y anglosajón. Los resultados financieros de los 93 mayores grupos y empresas del sector en la UE evidencian no sólo los efectos perniciosos de la financiarización y la coyuntura económica, sino también el incremento de las divergencias regionales en la UE-28. Los países mediterráneos, con los peores resultados, son los más expuestos a estos peligros y muestran los escasos avances en la convergencia del sector mediático europeo en cuanto a gestión económica y solidez para cumplir sus cometidos sociales. La crisis ha reforzado la posición de los grupos mediáticos del Norte frente a un debilitado Sur, que ya partía de una mayor dependencia por su mayor exposición a intereses partidistas. La difusión diaria de prensa en la UE bajó de 115,33 millones de ejemplares distribuidos en 2008 a 82,54 millones en 2012, un 27,73% menos. El 64,5% de los grandes medios cotizados en la UE-28 se concentra en cinco países. El 52,7% de los medios cuenta con participaciones significativas de instituciones financierasThe financial crisis and the economic adjustments within the most important media groups of the European Union (EU) have enlarged the North-South gap regarding financial strength, competitiveness and capitalisation, favouring Center European and UK patterns. The financial results of the 93 biggest media groups and enterprises in the EU provide evidence of not only the pernicious effects of financialization, but also the increase of regional divergences within the EU-28. The Mediterranean countries, which have got the worst results in all of the indicators analysed, are the most exposed to those dangers and confirm the poor advances of the media sector regarding convergence of management and economic solidity, at the expense of their capability to fulfil their social aims. The crisis has strengthened the position of the media groups in the North in front of the weakened South, that already had a greater dependence by its greater exposure to partisan interests. The daily circulation of press in the EU fell from 115.33 million copies distributed in 2008 to 82.54 in 2012, 27.73% less. 64.5% of the major media listed in the EU-28 is concentrated in five countries. 52.7% of the media has significant holdings in financial institutionsS

Dataset – Supplemental material for The regulatory independence of audiovisual media regulators: A cross-national comparative analysis

<p>Supplemental material, Dataset for The regulatory independence of audiovisual media regulators: A cross-national comparative analysis by Adriana Mutu in European Journal of Communication</p

Broadcasting regulation in Europe. A theoretical design for comparative research

This paper presents a theoretical framework for comparative research on broadcasting regulation in Europe, exploring and contributing to the debate on National Regulatory Authorities (NRAs). The study seeks to build on Lijphart's (1999) and Hallin and Mancini's (2004) groundbreaking typologies of democracy and media systems to create a broader classification of NRAs. We focus on institutional aspects such as the appointment of heads and budget frameworks, discussing the potential for autonomy of regulators. Preliminary evidence suggests a strong correspondence between the degree of autonomy of NRAs and elements of consensus and majoritarian democracies. Examining regulatory authorities and the factors underlying their outcomes add new dimensions for measuring the performance of NRAsAquest article desenvolupa una nova aproximació teòrica per a la recerca comparada sobre la regulació de radiodifusió a Europa, que explora i contribueix al debat sobre les National Regulatory Authorities (NRA). L'estudi tracta d'aprofitar les tipologies de Lijphart (1999) i Hallin i Mancini (2004) sobre la democràcia i els sistemes de mitjans de comunicació per tal de realitzar una classificació més àmplia sobre les NRA. Se centra en els aspectes institucionals com ara el nomenament dels alts càrrecs i els marcs pressupostaris, tenint en compte les possibilitats d'autonomia dels reguladors. Les primeres evidències suggereixen una forta correspondència entre el grau d'autonomia de les NRA i els elements de les democràcies consensuals i majoritàries. Així doncs, s'estudiaran les autoritats reguladores i els factors subjacents als seus resultats per tal d'afegir noves dimensions a l'hora de mesurar l'actuació de les NRA