La Dramatúrgia escrita de la companyia Els Joglars : anàlisi dels textos produïts per als espectacles creats en el període 1970-2000 (d'"El Joc" a "Daaalí") /

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaLa dramatúrgia escrita de la companyia Els Joglars: anàlisi dels textos produïts per als espectacles creats en el període 1970-2000 (d'El joc a Daaalí) explora, a partir de tot allò que Els Joglars han escrit en el període esmentat i amb l'ajut de tot el que s'ha publicat sobre ells, la metodologia de creació i el repertori complet de continguts i procediments dramatúrgics esmerçats per aquesta històrica formació teatral catalana. La part de la tesi dedicada a la metodologia de creació, explica els factors sobre els quals es recolza el sistema d'improvisació propi de la companyia, com són l'equip, el mètode, el temps i el lloc; es categoritzen i exemplifiquen els marcs referencials pels processos d'improvisació que la companyia elabora prèviament; s'estudia l'estructura de rols i la mecànica que utilitza la companyia en la improvisació actoral com a mètode de creació dramatúrgica i es descriuen i exemplifiquen també els processos d'aportació, selecció i fixació textual de les improvisacions. Es tracta de la cerca empírica d'una pràctica amb força components originals on la pròpia necessitat de sistematització en l'exposició de les experiències analitzades estableix un cert esbós de vademècum generalitzable de la qüestió. El gruix de la tesi el constitueix la recerca per a l'establiment de les característiques formals observables en la partitura textual de les obres creades on, amb el títol genèric Construccions dramàtiques, es descriuen i categoritzen a partir dels patrons teòrics de la dramatúrgia les modulacions particulars de les distintes obres i les peculiaritats estètiques de l'autoria. Aquesta part de la recerca recull i explica l'adaptació pròpia que fa aquesta companyia dels conceptes bàsics de la representació dramàtica establint la gènesi dels arguments, analitzant les tendències estructurals i els elements de segmentació més destacats de la seva pràctica com són l'escena, les digressions o la seva particular i freqüent aplicació teatral de l'efecte de mise en abîme. La tesi aprofundeix en l'estudi dels personatges i dels tractaments teatrals que s'hi detecten en la seva plasmació textual i examina les tendències més notables que apareixen en el conjunt de les obres pel que fa a les variants funcionals que els personatges exerceixen en les distintes construccions, a les diferents estratègies adoptades a l'hora d'establir els nivells de realitat que atorguen els índex de la seva referencialitat en convertir-los en peça de la ficció i als estils interpretatius amb què el text indica a actors i actrius la seva representació. Així mateix, s'aborden les tendències pel que fa als recursos lingüístics amb què els personatges fan arribar el discurs destriables en la seva fixació textual, com són l'ús de llenguatges singulars, un dels trets més característics d'aquesta dramatúrgia, i les diferents estratègies d'inclusió de la paraula detectades en els diàlegs, les estratègies verbals d'implicació del públic, les formulacions textuals pròpies de narradors i presentadors, els estils verbals, les pràctiques intertextuals i les estratègies idiomàtiques. Aquest capítol de la tesi també aborda els indicatius textuals que estableixen la dimensió espaciotemporal de les obres, agrupant-les per les distintes tendències observades, així com la manera amb què els textos recullen tota la incidència espectacular i dramàtica de vehicle extra humà com la música, la llum i els efectes tan presents en la dramatúrgia d'Els Joglars. Aquest nucli principal de la recerca es complementa amb un capítol on, a partir de tot el que s'ha escrit i opinat sobre la companyia, es fa un repàs de la importància que públic i crítica han donat als aspectes estudiats per la tesi.The Written Dramaturgy of the Theatre Company "Els Joglars": Analysis of the Texts Elaborated for the Productions Created from 1970 to 2000 (from "El Joc" to "Daaalí") examines, within all the plays written by Els Joglars in that period as well as the published material concerning the company, the methodology of creation and the complete repertoire of contents and procedures employed by this historical phenomenon of Catalan theatre. The section of the thesis devoted to the methodology of creation describes the elements upon which the specific improvisational system of the company relies, such as the artistic and technical team, their method, their timing and settings. The frames of reference for the process of improvisation that the company selects beforehand are categorized and illustrated. The structure of roles and procedures used by the company regarding the players improvisations as a method of creation is examined, and the process of collaboration, selection and text editing of the improvisations is described and illustrated. This constitutes the empirical search of a method with many unique components. The main body of the thesis gathers and describes the unique adaptation that this company creates, departing from the basic concepts of dramatic representation. It establishes the origin of the plots and analyzes structural trends and the most outstanding sequence elements, such as progression of scenes, use of digressions and the distinctive and frequent theatrical application of the mise en abîme. The thesis delves into the study of the characters and theatrical treatments which can be found in the transcription of the text. Also, it examines the most salient patterns that appear in the totality of the plays in regards to the functional variants represented by the characters in each structure, the different strategies chosen at the moment of establishing the levels of reality given as references within a piece of fiction, and the interpretive styles the actors are to follow in their performance. At the same time, other patterns are examined in regards to the linguistic resources which the characters use to convey their message. These patterns can be observed in the written text as the use of idiosyncratic language which is one of the most distinctive traits of their work, and the various strategies of word inclusion found in the dialogues, the verbal strategies which involve the audience, the unique formulas concerning narrators, verbal styles, intratext devices and idiomatic variations. This chapter of the thesis also encompasses the text landmarks which establish the dimensions of dramatic time and space in the plays, classifying them according to the various patterns observed, as well as the way in which the text accommodates the theatrical impact of all the non-human elements such as music, lighting and other effects which are the usual fare of the theater technique used by Els Joglars. This main focus of the research is complemented by a chapter in which, departing from all that has been written and said about the company, an overview is offered of the significance that both audience and critics have contributed in their general response to specific aspects covered in this thesis

Aproximació al teatre de l'oprimit a catalunya (2002-2009) : el CTO Pa'tothom i anàlisi d'una peça de teatre fòrum

El Teatre de l'Oprimit (TO) d'Augusto Boal és una metodologia teatral popular que es va originar al Brasil als anys 70 i que s'utilitza per a transformar la realitat social. Aquesta recerca relata la història del TO a Catalunya des de la primera visita de Boal al 1977 fins a l'any 2009, moment àlgid del treball boalià català que coincideix amb la mort del seu creador i que s'ha entroncat amb la tradició catalana del teatre social. A continuació, el treball es centra a analitzar Amina busca feina, una peça de Teatre Fòrum, la tècnica boaliana més utilitzada a Catalunya, i que ha estat escollida per ser emblemàtica ja que és fidel als principis del TO i que s'ha dut a terme dins de l'entitat Pa'tothom, el primer centre de TO de tot l'Estat Espanyol reconegut mundialment

El Pla d'estavi energètic de la UPC (2011-2014)

Projecte presentat al 5è Premi a la Qualitat de la Gestió Universitària, convocat pel Consell Social de la UPCAward-winningPostprint (author's final draft

Multidifferential study of identified charged hadron distributions in ZZ-tagged jets in proton-proton collisions at s=\sqrt{s}=13 TeV

Jet fragmentation functions are measured for the first time in proton-proton collisions for charged pions, kaons, and protons within jets recoiling against a $Z$ boson. The charged-hadron distributions are studied longitudinally and transversely to the jet direction for jets with transverse momentum 20 $< p_{\textrm{T}} < 100$ GeV and in the pseudorapidity range $2.5 < \eta < 4$. The data sample was collected with the LHCb experiment at a center-of-mass energy of 13 TeV, corresponding to an integrated luminosity of 1.64 fb$^{-1}$. Triple differential distributions as a function of the hadron longitudinal momentum fraction, hadron transverse momentum, and jet transverse momentum are also measured for the first time. This helps constrain transverse-momentum-dependent fragmentation functions. Differences in the shapes and magnitudes of the measured distributions for the different hadron species provide insights into the hadronization process for jets predominantly initiated by light quarks.Comment: All figures and tables, along with machine-readable versions and any supplementary material and additional information, are available at https://cern.ch/lhcbproject/Publications/p/LHCb-PAPER-2022-013.html (LHCb public pages

Study of the B−→Λc+Λˉc−K−B^{-} \to \Lambda_{c}^{+} \bar{\Lambda}_{c}^{-} K^{-} decay

The decay $B^{-} \to \Lambda_{c}^{+} \bar{\Lambda}_{c}^{-} K^{-}$ is studied in proton-proton collisions at a center-of-mass energy of $\sqrt{s}=13$ TeV using data corresponding to an integrated luminosity of 5 $\mathrm{fb}^{-1}$ collected by the LHCb experiment. In the $\Lambda_{c}^+ K^{-}$ system, the $\Xi_{c}(2930)^{0}$ state observed at the BaBar and Belle experiments is resolved into two narrower states, $\Xi_{c}(2923)^{0}$ and $\Xi_{c}(2939)^{0}$, whose masses and widths are measured to be $$m(\Xi_{c}(2923)^{0}) = 2924.5 \pm 0.4 \pm 1.1 \,\mathrm{MeV}, \\ m(\Xi_{c}(2939)^{0}) = 2938.5 \pm 0.9 \pm 2.3 \,\mathrm{MeV}, \\ \Gamma(\Xi_{c}(2923)^{0}) = \phantom{000}4.8 \pm 0.9 \pm 1.5 \,\mathrm{MeV},\\ \Gamma(\Xi_{c}(2939)^{0}) = \phantom{00}11.0 \pm 1.9 \pm 7.5 \,\mathrm{MeV},$$ where the first uncertainties are statistical and the second systematic. The results are consistent with a previous LHCb measurement using a prompt $\Lambda_{c}^{+} K^{-}$ sample. Evidence of a new $\Xi_{c}(2880)^{0}$ state is found with a local significance of $3.8\,\sigma$, whose mass and width are measured to be $2881.8 \pm 3.1 \pm 8.5\,\mathrm{MeV}$ and $12.4 \pm 5.3 \pm 5.8 \,\mathrm{MeV}$, respectively. In addition, evidence of a new decay mode $\Xi_{c}(2790)^{0} \to \Lambda_{c}^{+} K^{-}$ is found with a significance of $3.7\,\sigma$. The relative branching fraction of $B^{-} \to \Lambda_{c}^{+} \bar{\Lambda}_{c}^{-} K^{-}$ with respect to the $B^{-} \to D^{+} D^{-} K^{-}$ decay is measured to be $2.36 \pm 0.11 \pm 0.22 \pm 0.25$, where the first uncertainty is statistical, the second systematic and the third originates from the branching fractions of charm hadron decays.Comment: All figures and tables, along with any supplementary material and additional information, are available at https://cern.ch/lhcbproject/Publications/p/LHCb-PAPER-2022-028.html (LHCb public pages

Measurement of the ratios of branching fractions R(D∗)\mathcal{R}(D^{*}) and R(D0)\mathcal{R}(D^{0})

The ratios of branching fractions $\mathcal{R}(D^{*})\equiv\mathcal{B}(\bar{B}\to D^{*}\tau^{-}\bar{\nu}_{\tau})/\mathcal{B}(\bar{B}\to D^{*}\mu^{-}\bar{\nu}_{\mu})$ and $\mathcal{R}(D^{0})\equiv\mathcal{B}(B^{-}\to D^{0}\tau^{-}\bar{\nu}_{\tau})/\mathcal{B}(B^{-}\to D^{0}\mu^{-}\bar{\nu}_{\mu})$ are measured, assuming isospin symmetry, using a sample of proton-proton collision data corresponding to 3.0 fb${ }^{-1}$ of integrated luminosity recorded by the LHCb experiment during 2011 and 2012. The tau lepton is identified in the decay mode $\tau^{-}\to\mu^{-}\nu_{\tau}\bar{\nu}_{\mu}$. The measured values are $\mathcal{R}(D^{*})=0.281\pm0.018\pm0.024$ and $\mathcal{R}(D^{0})=0.441\pm0.060\pm0.066$, where the first uncertainty is statistical and the second is systematic. The correlation between these measurements is $\rho=-0.43$. Results are consistent with the current average of these quantities and are at a combined 1.9 standard deviations from the predictions based on lepton flavor universality in the Standard Model.Comment: All figures and tables, along with any supplementary material and additional information, are available at https://cern.ch/lhcbproject/Publications/p/LHCb-PAPER-2022-039.html (LHCb public pages

No ser Leonardo. Conversa amb Pep Duran

Pep Duran sintetitza de forma molt representativa la confluència dels interessos purament plàstics amb els teatrals en un mateix impuls creatiu. Duran explica la seva experiència d'artista plàstic que assumeix, si convé, l'ofici d'escenògraf i figurinista, i les dificultats amb què sovint es troba el creador plàstic en voler adaptar les seves idees a la materialitat necessària per a la integració escènica de les seves idees. Duran, que ha creat escenografies i figurins tant per a projectes escènics de repertori convencional, a l'estil dels del Teatre Lliure, com per a altres molt més avantguardistes, com en el cas de les seves col·laboracions amb Albert Vidal, demostra que l'única realització plenament satisfactòria, des del punt de vista de la plasmació espectacular de les seves idees, és la que porta a terme el propi artista quan assumeix la responsabilitat última de l'escenificació, com ell mateix va fer en la inauguració de l'ampliació de la Fundació Miró de Barcelona. La conversa amb Pep Duran intenta aprofundir, a partir de la seva experiència i del seu punt de vista personal, en la relació que en l'actual context català es pot donar entre l'artista plàstic i l'escenografia professional

El trasllat de miralls (Consideracions sobre l'escenografia catalana dels vuitanta)

Durant els anys seixanta i setanta sorgeix amb força a Catalunya una iniciativa encaminada a innovar la concepció general de l'espai i de l'estètica visual del teatre que segueix de prop l'evolució internacional. L'obra dels escenògrafs que llavors inicien el seu treball teatral constitueix un clar i notable exponent de labor investigadora, d'animada recerca a través de successius intents l'objecte dels quals és aconseguir que l'element figuratiu i l'element espacial transcendeixin sistemàticament de la il·lustració tradicional. L'escenografia catalana d'aquells anys, efectivament, mostra un interessant predomini d'elements dramatúrgics molt personals en la investigació de l'espai i de la imatge. La producció escenogràfica d'aquest període va crear unes expectatives de futur excepcionals en totes les tendències que llavors s'estaven covant. Amb l'arribada dels anys vuitanta, els escenògrafs semblen disposats a continuar aportant la dosi més important de modernitat a la normalització de l'escena catalana. Puigserver, Pericot, Prunés-Amenós i molts altres inicien la dècada amb aportacions cada vegada més madures. Però, per influències sociopolítiques diverses, l'evolució del teatre català s'interromp: els seus conceptes cauen en la convencionalització i es produeix un cert estancament. En el moment actual, però, comencen a advertir canvis interessants. Entre els creadors catalans més recents es dona una nova situació, s'aprecia un nou gust, una nova manera d'utilitzar l'espai i les imatges i, sobretot, una nova actitud respecte a la invenció, a la tradició ia la originalitat. La manca de tradició contribueix positivament al lliure desenvolupament d'un eclecticisme definitori. Es podria dir que els nous escenògrafs catalans, lliures del pes d'aquella, creen un teatre en el qual tot val: tots els criteris tècnics i dramatúrgics per a la figuració del personatge i del seu entorn i tota la retòrica del llenguatge de l'espai i de l'objecte poden ser experimentats, transgredits i reinventats, sense que en això intervingui una altra ètica que la de donar forma a la idea personal

La dramatúrgia escrita de la companyia Els Joglars: anàlisi dels textos produïts per als espectacles creats en el període 1970-2000 (d'El joc a Daaalí)

La dramatúrgia escrita de la companyia Els Joglars: anàlisi dels textos produïts per als espectacles creats en el període 1970-2000 (d'El joc a Daaalí) explora, a partir de tot allò que Els Joglars han escrit en el període esmentat i amb l'ajut de tot el que s'ha publicat sobre ells, la metodologia de creació i el repertori complet de continguts i procediments dramatúrgics esmerçats per aquesta històrica formació teatral catalana. La part de la tesi dedicada a la metodologia de creació, explica els factors sobre els quals es recolza el sistema d'improvisació propi de la companyia, com són l'equip, el mètode, el temps i el lloc; es categoritzen i exemplifiquen els marcs referencials pels processos d'improvisació que la companyia elabora prèviament; s'estudia l'estructura de rols i la mecànica que utilitza la companyia en la improvisació actoral com a mètode de creació dramatúrgica i es descriuen i exemplifiquen també els processos d'aportació, selecció i fixació textual de les improvisacions. Es tracta de la cerca empírica d'una pràctica amb força components originals on la pròpia necessitat de sistematització en l'exposició de les experiències analitzades estableix un cert esbós de vademècum generalitzable de la qüestió.El gruix de la tesi el constitueix la recerca per a l'establiment de les característiques formals observables en la partitura textual de les obres creades on, amb el títol genèric Construccions dramàtiques, es descriuen i categoritzen a partir dels patrons teòrics de la dramatúrgia les modulacions particulars de les distintes obres i les peculiaritats estètiques de l'autoria. Aquesta part de la recerca recull i explica l'adaptació pròpia que fa aquesta companyia dels conceptes bàsics de la representació dramàtica establint la gènesi dels arguments, analitzant les tendències estructurals i els elements de segmentació més destacats de la seva pràctica com són l'escena, les digressions o la seva particular i freqüent aplicació teatral de l'efecte de mise en abîme. La tesi aprofundeix en l'estudi dels personatges i dels tractaments teatrals que s'hi detecten en la seva plasmació textual i examina les tendències més notables que apareixen en el conjunt de les obres pel que fa a les variants funcionals que els personatges exerceixen en les distintes construccions, a les diferents estratègies adoptades a l'hora d'establir els nivells de realitat que atorguen els índex de la seva referencialitat en convertir-los en peça de la ficció i als estils interpretatius amb què el text indica a actors i actrius la seva representació. Així mateix, s'aborden les tendències pel que fa als recursos lingüístics amb què els personatges fan arribar el discurs destriables en la seva fixació textual, com són l'ús de llenguatges singulars, un dels trets més característics d'aquesta dramatúrgia, i les diferents estratègies d'inclusió de la paraula detectades en els diàlegs, les estratègies verbals d'implicació del públic, les formulacions textuals pròpies de narradors i presentadors, els estils verbals, les pràctiques intertextuals i les estratègies idiomàtiques. Aquest capítol de la tesi també aborda els indicatius textuals que estableixen la dimensió espaciotemporal de les obres, agrupant-les per les distintes tendències observades, així com la manera amb què els textos recullen tota la incidència espectacular i dramàtica de vehicle extra humà com la música, la llum i els efectes tan presents en la dramatúrgia d'Els Joglars.Aquest nucli principal de la recerca es complementa amb un capítol on, a partir de tot el que s'ha escrit i opinat sobre la companyia, es fa un repàs de la importància que públic i crítica han donat als aspectes estudiats per la tesi.The Written Dramaturgy of the Theatre Company "Els Joglars": Analysis of the Texts Elaborated for the Productions Created from 1970 to 2000 (from "El Joc" to "Daaalí") examines, within all the plays written by Els Joglars in that period as well as the published material concerning the company, the methodology of creation and the complete repertoire of contents and procedures employed by this historical phenomenon of Catalan theatre.The section of the thesis devoted to the methodology of creation describes the elements upon which the specific improvisational system of the company relies, such as the artistic and technical team, their method, their timing and settings. The frames of reference for the process of improvisation that the company selects beforehand are categorized and illustrated. The structure of roles and procedures used by the company regarding the players improvisations as a method of creation is examined, and the process of collaboration, selection and text editing of the improvisations is described and illustrated. This constitutes the empirical search of a method with many unique components.The main body of the thesis gathers and describes the unique adaptation that this company creates, departing from the basic concepts of dramatic representation. It establishes the origin of the plots and analyzes structural trends and the most outstanding sequence elements, such as progression of scenes, use of digressions and the distinctive and frequent theatrical application of the mise en abîme. The thesis delves into the study of the characters and theatrical treatments which can be found in the transcription of the text. Also, it examines the most salient patterns that appear in the totality of the plays in regards to the functional variants represented by the characters in each structure, the different strategies chosen at the moment of establishing the levels of reality given as references within a piece of fiction, and the interpretive styles the actors are to follow in their performance. At the same time, other patterns are examined in regards to the linguistic resources which the characters use to convey their message. These patterns can be observed in the written text as the use of idiosyncratic language which is one of the most distinctive traits of their work, and the various strategies of word inclusion found in the dialogues, the verbal strategies which involve the audience, the unique formulas concerning narrators, verbal styles, intratext devices and idiomatic variations. This chapter of the thesis also encompasses the text landmarks which establish the dimensions of dramatic time and space in the plays, classifying them according to the various patterns observed, as well as the way in which the text accommodates the theatrical impact of all the non-human elements such as music, lighting and other effects which are the usual fare of the theater technique used by Els Joglars.This main focus of the research is complemented by a chapter in which, departing from all that has been written and said about the company, an overview is offered of the significance that both audience and critics have contributed in their general response to specific aspects covered in this thesis