Remdesivir in Very Old Patients (≥80 Years) Hospitalized with COVID-19: Real World Data from the SEMI-COVID-19 Registry

Background: Large cohort studies of patients with COVID-19 treated with remdesivir have reported improved clinical outcomes, but data on older patients are scarce. Objective: This work aims to assess the potential benefit of remdesivir in unvaccinated very old patients hospitalized with COVID-19; (2) Methods: This is a retrospective analysis of patients >= 80 years hospitalized in Spain between 15 July and 31 December 2020 (SEMI-COVID-19 Registry). Differences in 30-day all-cause mortality were adjusted using a multivariable regression analysis. (3) Results: Of the 4331 patients admitted, 1312 (30.3%) were >= 80 years. Very old patients treated with remdesivir (n: 140, 10.7%) had a lower mortality rate than those not treated with remdesivir (OR (95% CI): 0.45 (0.29-0.69)). After multivariable adjustment by age, sex, and variables associated with lower mortality (place of COVID-19 acquisition; degree of dependence; comorbidities; dementia; duration of symptoms; admission qSOFA; chest X-ray; D-dimer; and treatment with corticosteroids, tocilizumab, beta-lactams, macrolides, and high-flow nasal canula oxygen), the use of remdesivir remained associated with a lower 30-day all-cause mortality rate (adjusted OR (95% CI): 0.40 (0.22-0.61) (p < 0.001)). (4) Conclusions: Remdesivir may reduce mortality in very old patients hospitalized with COVID-19

Rúbrica elaborada per avaluar la Competència “Pensament Reflexiu” (PR)

Projecte: 2016PID-UB/028[cat] El projecte en el qual s’emmarca aquest instrument respon a una comunitat de pràctica com a base del treball cooperatiu, el desenvolupament professional interdisciplinari i la millora de la pràctica docent a partir d’una xarxa entre els membres integrants procedents de cinc universitats (UB, UAB, UCLM, UBU i UVEG- La Florida Universitaria). Fruit d’aquest treball, es va aprofundir en el marc teòric sobre les activitats d’ensenyament i d’aprenentatge reflexiu a la Universitat a través de les metodologies narratives. Això va permetre l’elaboració de dispositius per facilitar el pensament reflexiu sobre el procés de construcció del coneixement, l’aprenentatge realitzat i el desenvolupament competencial per part de l’alumnat en el marc de les diferents assignatures implicades en el projecte. Paral.lelament, va permetre el disseny d’un sistema d’avaluació formativa coherent amb les tasques d’aprenentatge proposades, en forma de rúbriques. La proposta de la definició de pensament reflexiu com a competència comuna, així com de les dimensions i els indicadors amb els corresponents nivells de domini és el que es presenta en el present document.[spa] El proyecto en el cual se enmarca este instrumento responde a una comunidad de práctica como base del trabajo cooperativo, el desarrollo profesional interdisciplinario y la mejora de la práctica docente a partir de una red entre los miembros integrantes procedentes de cinco universidades (UB, UAB, UCLM, UBU y UVEG- La Florida Universitaria). Fruto de este trabajo, se profundizó en el marco teórico sobre las actividades de enseñanza y de aprendizaje reflexivo en la Universidad a través de las metodologías narrativas. Esto permitió la elaboración de dispositivos para facilitar el pensamiento reflexivo sobre el proceso de construcción del conocimiento, el aprendizaje realizado y el desarrollo competencial por parte del alumnado en el marco de las diferentes asignaturas implicadas en el proyecto. Paralelamente, permitió el diseño de un sistema de evaluación formativa coherente con las tareas de aprendizaje propuestas, en forma de rúbricas. La propuesta de la definición de pensamiento reflexivo como competencia común, así como de las dimensiones y los indicadores con los correspondientes niveles de dominio se presenta a continuación.Recurs elaborat en el marc del projecte concedit a la convocatòria de Projecte d’innovació docent del Programa de Millora i Innovació Docent, “El pensament reflexiu i el desenvolupament competencial a l'educació superior” (2016PID-UB/028)

El pensamiento reflexivo a través de las metodologías narrativas: experiencias de innovación en educación superior

Coordinació: Marta Sabariego PuigEste cuaderno es fruto de dos proyectos concedidos en las convocatorias de ayudas a la investigación en docencia universitaria (REDI- CE14-1511 y REDICE16-1660). Están centrados en el estudio de las metodologías de carácter narrativo y (auto)biográfico (Suárez, 2011) sobre el pensamiento reflexivo para el desarrollo personal y profesional del alumnado universitario. Ambos proyectos han permitido la consolidación de una comunidad de práctica, una red interuniversitaria e interdisciplinar de profesorado docente e investigador que tiene como finalidad profundizar en la base teórica, la sistematización y la validación de las experiencias de innovación para el fomento del pensamiento reflexivo a través de las metodologías narrativas. El cuaderno es el producto del análisis colectivo de las experiencias desarrolladas y los resultados obtenidos, vinculando la investigación con la innovación para una docencia de calidad que nos lleve a pensar sobre el valor de una de las vías más importantes para construir y reconstruir significados en las actividades de enseñanza y aprendizaje que se plantean en el espacio universitario: la reflexión. El texto está organizado en dos secciones. La primera recoge tres apartados teóricos sobre la fundamentación conceptual del pensamiento reflexivo, las características de los espacios de aprendizaje favorables al desarrollo de esta competencia básica para el aprendizaje en la Universidad y el valor de los dispositivos narrativos diseñados. La segunda sección engloba diez experiencias innovadoras que ilustran el desarrollo de un aprendizaje más reflexivo en el alumnado vía escritura narrativa. Finalmente, el cuaderno concluye con propuestas para contribuir a la renovación y validación de una actividad docente organizada y estructurada a este efecto en la educación superio

Effect of remote ischaemic conditioning on clinical outcomes in patients with acute myocardial infarction (CONDI-2/ERIC-PPCI): a single-blind randomised controlled trial.

BACKGROUND: Remote ischaemic conditioning with transient ischaemia and reperfusion applied to the arm has been shown to reduce myocardial infarct size in patients with ST-elevation myocardial infarction (STEMI) undergoing primary percutaneous coronary intervention (PPCI). We investigated whether remote ischaemic conditioning could reduce the incidence of cardiac death and hospitalisation for heart failure at 12 months. METHODS: We did an international investigator-initiated, prospective, single-blind, randomised controlled trial (CONDI-2/ERIC-PPCI) at 33 centres across the UK, Denmark, Spain, and Serbia. Patients (age >18 years) with suspected STEMI and who were eligible for PPCI were randomly allocated (1:1, stratified by centre with a permuted block method) to receive standard treatment (including a sham simulated remote ischaemic conditioning intervention at UK sites only) or remote ischaemic conditioning treatment (intermittent ischaemia and reperfusion applied to the arm through four cycles of 5-min inflation and 5-min deflation of an automated cuff device) before PPCI. Investigators responsible for data collection and outcome assessment were masked to treatment allocation. The primary combined endpoint was cardiac death or hospitalisation for heart failure at 12 months in the intention-to-treat population. This trial is registered with ClinicalTrials.gov (NCT02342522) and is completed. FINDINGS: Between Nov 6, 2013, and March 31, 2018, 5401 patients were randomly allocated to either the control group (n=2701) or the remote ischaemic conditioning group (n=2700). After exclusion of patients upon hospital arrival or loss to follow-up, 2569 patients in the control group and 2546 in the intervention group were included in the intention-to-treat analysis. At 12 months post-PPCI, the Kaplan-Meier-estimated frequencies of cardiac death or hospitalisation for heart failure (the primary endpoint) were 220 (8·6%) patients in the control group and 239 (9·4%) in the remote ischaemic conditioning group (hazard ratio 1·10 [95% CI 0·91-1·32], p=0·32 for intervention versus control). No important unexpected adverse events or side effects of remote ischaemic conditioning were observed. INTERPRETATION: Remote ischaemic conditioning does not improve clinical outcomes (cardiac death or hospitalisation for heart failure) at 12 months in patients with STEMI undergoing PPCI. FUNDING: British Heart Foundation, University College London Hospitals/University College London Biomedical Research Centre, Danish Innovation Foundation, Novo Nordisk Foundation, TrygFonden

Learning about Sustainable Mobility in Primary Schools from a Playful Perspective: A Focus Group Approach

Nowadays, educational activities need to be oriented towards sustainable mobility as a tool to guarantee a better future for younger generations. Two focus groups (FGs) of children aged 10&#8211;12 years were formed, for the design, development, and evaluation of educational tools for gamification techniques on the subject of sustainable mobility. The study involved a group of children from three classes in the fifth-year of primary education at a school in the City of Burgos (Spain). The first focus group revealed the cognitive perceptions of the children toward sustainable mobility and their cognitive understanding of its need. The information was used in the design of learning activities of gamification techniques. The children in the second focus group, after the educational experience, were evaluated with regard to the knowledge they had acquired on the topic and changes in their attitudes. The basic knowledge of children before their participation in the research was limited to the environmental aspects of sustainable mobility, as we observed in the first focus group. Through the use of the gamification tools, the children acquired new concepts that clarified the importance of social and economic components linked to sustainable mobility, and they started to develop an awareness of how to play an active role in changing their behavior

Informe final. El pensament reflexiu i el desenvolupament competencial a l'educació superior. 2016PID-UB/028

Projecte: 2016PID-UB/028La proposta d'innovació que ha centrat el projecte respon a una experiència interuniversitària centrada en l'ús de les metodologies des d’una perspectiva narrativa i (auto)biogràfica (Suárez, 2011) per fomentar el pensament reflexiu (PR, d’ara endavant) en el que s'aprèn, en el propi procés d'aprendre i en el desenvolupament competencial i professional (Alliaud y Suárez, 2011) de l’estudiantat a l'educació superior. El portafolis, els diaris reflexius (Zabalza, 2004), les autobiografies en formació, els autoinformes i els relats d’experiències d’aprenentatge són formes possibles de narrativa escrita que s'han mostrat efectives per ajudar a l’alumnat a indagar, reconstruir, documentar i comunicar el coneixement construït en la seva experiència d’aprenentatge, i alhora treballar elements claus de l’aprenentatge basat en competències (Villa i Poblete, 2007). Amb aquest punt de partida, la finalitat de la innovació és doble: a) Oferir millores en la intervenció docent (validant i formalitzant dispositius i estructurant pautes d'actuació) per al desenvolupament del pensament reflexiu amb la qualitat requerida i b) Evidenciar els seus efectes sobre el procés d'aprenentatge i el desenvolupament professional i competencial de l'alumnat. El context d’aplicació ha inclòs 10 assignatures de graus diferents (Educació Social, Mestre d’Educació Infantil, Mestre d’Educació Primària i Pedagogia), d’etapes formatives diferents (formació de grau i formació de postgrau en un mòdul transversal als màsters oficials de la Facultat d’Educació de la UB) i de cinc universitats diferents: la UB, la UAB, la UVEG i Florida Universitària, la UCLM, i la UBU. Des del setembre 2016 fins al juny 2017 es van aplicar els dispositius narratius dissenyats en el marc de cada assignatura. Paral.lelament, es va dissenyar i aplicar un qüestionari a 420 alumnes participants amb l’objectiu de detectar l'efecte de les metodologies narratives per fomentar el PR en el procés d’aprenentatge, la construcció del coneixement i el desenvolupament competencial i professional. Aquesta tècnica també es va complementar amb 6 grups de discussió a la UB, UAB, UBU, UCLM, UVEG i Florida Universitària. Les evidències obtingudes permeten concloure que els i les estudiants valoren positivament les tasques dissenyades i les metodologies narratives com activadores del pensament reflexiu: a) els ajuden a la gestió de la carrera dins del seu projecte vital com a futurs professionals i com a persones; b) són més conscients del que té sentit en el seu aprenentatge, c) permeten un desenvolupament de les competències més funcional per comprendre i intervenir en la vida personal, social i professional i d) s'esforcen més a aprendre i aprendre des d'un mateix, a partir del que ja coneixen.Projecte d'innovació docent del Programa de Millora i Innovació Docent. Codi del projecte: 2016PID-UB/02

Rúbrica elaborada per avaluar la Competència “Pensament Reflexiu” (PR)

Projecte: 2016PID-UB/028[cat] El projecte en el qual s’emmarca aquest instrument respon a una comunitat de pràctica com a base del treball cooperatiu, el desenvolupament professional interdisciplinari i la millora de la pràctica docent a partir d’una xarxa entre els membres integrants procedents de cinc universitats (UB, UAB, UCLM, UBU i UVEG- La Florida Universitaria). Fruit d’aquest treball, es va aprofundir en el marc teòric sobre les activitats d’ensenyament i d’aprenentatge reflexiu a la Universitat a través de les metodologies narratives. Això va permetre l’elaboració de dispositius per facilitar el pensament reflexiu sobre el procés de construcció del coneixement, l’aprenentatge realitzat i el desenvolupament competencial per part de l’alumnat en el marc de les diferents assignatures implicades en el projecte. Paral.lelament, va permetre el disseny d’un sistema d’avaluació formativa coherent amb les tasques d’aprenentatge proposades, en forma de rúbriques. La proposta de la definició de pensament reflexiu com a competència comuna, així com de les dimensions i els indicadors amb els corresponents nivells de domini és el que es presenta en el present document.[spa] El proyecto en el cual se enmarca este instrumento responde a una comunidad de práctica como base del trabajo cooperativo, el desarrollo profesional interdisciplinario y la mejora de la práctica docente a partir de una red entre los miembros integrantes procedentes de cinco universidades (UB, UAB, UCLM, UBU y UVEG- La Florida Universitaria). Fruto de este trabajo, se profundizó en el marco teórico sobre las actividades de enseñanza y de aprendizaje reflexivo en la Universidad a través de las metodologías narrativas. Esto permitió la elaboración de dispositivos para facilitar el pensamiento reflexivo sobre el proceso de construcción del conocimiento, el aprendizaje realizado y el desarrollo competencial por parte del alumnado en el marco de las diferentes asignaturas implicadas en el proyecto. Paralelamente, permitió el diseño de un sistema de evaluación formativa coherente con las tareas de aprendizaje propuestas, en forma de rúbricas. La propuesta de la definición de pensamiento reflexivo como competencia común, así como de las dimensiones y los indicadores con los correspondientes niveles de dominio se presenta a continuación.Recurs elaborat en el marc del projecte concedit a la convocatòria de Projecte d’innovació docent del Programa de Millora i Innovació Docent, “El pensament reflexiu i el desenvolupament competencial a l'educació superior” (2016PID-UB/028)

Informe final. El pensament reflexiu i el desenvolupament competencial a l'educació superior. 2016PID-UB/028

Projecte: 2016PID-UB/028La proposta d'innovació que ha centrat el projecte respon a una experiència interuniversitària centrada en l'ús de les metodologies des d’una perspectiva narrativa i (auto)biogràfica (Suárez, 2011) per fomentar el pensament reflexiu (PR, d’ara endavant) en el que s'aprèn, en el propi procés d'aprendre i en el desenvolupament competencial i professional (Alliaud y Suárez, 2011) de l’estudiantat a l'educació superior. El portafolis, els diaris reflexius (Zabalza, 2004), les autobiografies en formació, els autoinformes i els relats d’experiències d’aprenentatge són formes possibles de narrativa escrita que s'han mostrat efectives per ajudar a l’alumnat a indagar, reconstruir, documentar i comunicar el coneixement construït en la seva experiència d’aprenentatge, i alhora treballar elements claus de l’aprenentatge basat en competències (Villa i Poblete, 2007). Amb aquest punt de partida, la finalitat de la innovació és doble: a) Oferir millores en la intervenció docent (validant i formalitzant dispositius i estructurant pautes d'actuació) per al desenvolupament del pensament reflexiu amb la qualitat requerida i b) Evidenciar els seus efectes sobre el procés d'aprenentatge i el desenvolupament professional i competencial de l'alumnat. El context d’aplicació ha inclòs 10 assignatures de graus diferents (Educació Social, Mestre d’Educació Infantil, Mestre d’Educació Primària i Pedagogia), d’etapes formatives diferents (formació de grau i formació de postgrau en un mòdul transversal als màsters oficials de la Facultat d’Educació de la UB) i de cinc universitats diferents: la UB, la UAB, la UVEG i Florida Universitària, la UCLM, i la UBU. Des del setembre 2016 fins al juny 2017 es van aplicar els dispositius narratius dissenyats en el marc de cada assignatura. Paral.lelament, es va dissenyar i aplicar un qüestionari a 420 alumnes participants amb l’objectiu de detectar l'efecte de les metodologies narratives per fomentar el PR en el procés d’aprenentatge, la construcció del coneixement i el desenvolupament competencial i professional. Aquesta tècnica també es va complementar amb 6 grups de discussió a la UB, UAB, UBU, UCLM, UVEG i Florida Universitària. Les evidències obtingudes permeten concloure que els i les estudiants valoren positivament les tasques dissenyades i les metodologies narratives com activadores del pensament reflexiu: a) els ajuden a la gestió de la carrera dins del seu projecte vital com a futurs professionals i com a persones; b) són més conscients del que té sentit en el seu aprenentatge, c) permeten un desenvolupament de les competències més funcional per comprendre i intervenir en la vida personal, social i professional i d) s'esforcen més a aprendre i aprendre des d'un mateix, a partir del que ja coneixen.Projecte d'innovació docent del Programa de Millora i Innovació Docent. Codi del projecte: 2016PID-UB/02

El pensamiento reflexivo a través de las metodologías narrativas: experiencias de innovación en educación superior

Coordinació: Marta Sabariego PuigEste cuaderno es fruto de dos proyectos concedidos en las convocatorias de ayudas a la investigación en docencia universitaria (REDI- CE14-1511 y REDICE16-1660). Están centrados en el estudio de las metodologías de carácter narrativo y (auto)biográfico (Suárez, 2011) sobre el pensamiento reflexivo para el desarrollo personal y profesional del alumnado universitario. Ambos proyectos han permitido la consolidación de una comunidad de práctica, una red interuniversitaria e interdisciplinar de profesorado docente e investigador que tiene como finalidad profundizar en la base teórica, la sistematización y la validación de las experiencias de innovación para el fomento del pensamiento reflexivo a través de las metodologías narrativas. El cuaderno es el producto del análisis colectivo de las experiencias desarrolladas y los resultados obtenidos, vinculando la investigación con la innovación para una docencia de calidad que nos lleve a pensar sobre el valor de una de las vías más importantes para construir y reconstruir significados en las actividades de enseñanza y aprendizaje que se plantean en el espacio universitario: la reflexión. El texto está organizado en dos secciones. La primera recoge tres apartados teóricos sobre la fundamentación conceptual del pensamiento reflexivo, las características de los espacios de aprendizaje favorables al desarrollo de esta competencia básica para el aprendizaje en la Universidad y el valor de los dispositivos narrativos diseñados. La segunda sección engloba diez experiencias innovadoras que ilustran el desarrollo de un aprendizaje más reflexivo en el alumnado vía escritura narrativa. Finalmente, el cuaderno concluye con propuestas para contribuir a la renovación y validación de una actividad docente organizada y estructurada a este efecto en la educación superio