The truth about lies: the relationship between fiction and reality in Abbas Kiarostami’s 'Certified Copy'

Iranian director Abbas Kiarostami's essential and recurrent concern lies in the questioning of the notion of frontier in all shapes and forms—from the geographical to the personal. His latest film Certified Copy, ranks as a trademark production inasmuch as it epitomises Kiarostami's preoccupation with the permeability and inconsistency of the dividing line between reality and fiction—a preoccupation which runs through all his creative works, be they fiction film, experimental documentaries, poetry or photography. Our article examines the specific ways in which the reality/fiction trope is actualised in Certified Copy. Through a study of Kiarostami's cinécriture (Varda) our aim is to highlight the film-maker's contribution to the debate on the role of cinema as an art form, on life (authentic) and art (imitation). We will bring to light the varied ways in which Kiarostami subverts classical narrative techniques, plays with truths and lies, and disrupts the boundaries between spectators, actors, film characters and ultimately director. In this game of reflections Kiarostami materialises a vision of life while succeeding in reaching out to the viewer's emotional make-up

Some notes to extend the study on random non-autonomous second order linear differential equations appearing in Mathematical Modeling

The objective of this paper is to complete certain issues from our recent contribution [J. Calatayud, J.-C. Cort\'es, M. Jornet, L. Villafuerte, Random non-autonomous second order linear differential equations: mean square analytic solutions and their statistical properties, Advances in Difference Equations, 2018:392, 1--29 (2018)]. We restate the main theorem therein that deals with the homogeneous case, so that the hypotheses are clearer and also easier to check in applications. Another novelty is that we tackle the non-homogeneous equation with a theorem of existence of mean square analytic solution and a numerical example. We also prove the uniqueness of mean square solution via an habitual Lipschitz condition that extends the classical Picard Theorem to mean square calculus. In this manner, the study on general random non-autonomous second order linear differential equations with analytic data processes is completely resolved. Finally, we relate our exposition based on random power series with polynomial chaos expansions and the random differential transform method, being the latter a reformulation of our random Fr\"obenius method.Comment: 15 pages, 0 figures, 2 table

Antes de la política hidráulica. La gestión del agua bajo el Estado liberal en España (1833-1866)

The regulation of the use of water in Spain went through a profound transformation during the first decades of the liberal State. Liberalism introduced institutional changes which affected all those aspects related to the use and administration of water resources. Water property rights were established and water was declared, for its most part, a public property. Priorities on the water resource use were fixed. Common organizational ways were introduced in all communities dedicated to irrigation. In this respect, the State set a wide margin of autonomy in the water management, although it kept the supervision and the rights of the Administration to intercede in the life within those communities. All irrigation systems were forced to have written regulations and those internal rules were homogenized. And, finally, the State interceded in the conflicts raised in a great amount of canals, especially in the newly created ones or in those whose construction had been interrupted during the crisis of the old regime. The outcome was a new institutional framework, developed at the same time that the Administration of the new State became established. During thirty years partial regulations were promulgated and the state's capacity to apply them was put to test. This process culminated in 1866 with the unification of these rules in a Water Law which would regulate this natural resource during more than a century.La regulación del uso del agua en España experimentó una profunda transformación durante las primeras décadas del Estado liberal. Los cambios institucionales que implantó el liberalismo afectaron a la totalidad de los aspectos relacionados con el empleo y la administración de los recursos hídricos. Se establecieron los derechos de propiedad sobre el agua, que fue declarada, en su mayor parte, un bien público. Se fijaron las prioridades en los aprovechamientos hídricos. Se trató de implantar unas formas organizativas comunes a todas las comunidades dedicadas al riego. En este aspecto, el Estado fijó un margen amplio de autonomía en la administración del riego, aunque mantuvo la supervisión y las facultades de la Administración para intervenir en la vida interna de esas comunidades. Se obligó a todos los sistemas de riego a contar con reglamentos escritos y se homogeneizaron estas normas internas. Y, finalmente, el Estado intervino en los conflictos planteados en multitud de canales, especialmente en aquellos de nueva creación o en aquellos cuya construcción había quedado interrumpida durante la crisis del antiguo régimen. El resultado fue un marco institucional nuevo, gestado al mismo tiempo que se consolidaba la Administración del nuevo Estado. Durante treinta años se promulgaron normas parciales y se puso a prueba la capacidad estatal para aplicarlas. Este proceso culminó en 1866 con la unificación de estas normas en una Ley de Aguas que regularía este recurso natural durante más de un siglo

Pautes de distribució espacial i estrutura demogràfica de les poblacions de Paramuricea macrospina en la futura àrea marina protegida del Canal de Menorca

Trabajo final presentado por Clara Calatayud para el Master en Ciencias del Mar: Oceanografía y Gestión del Medio Marino de la Universitat de Barcelona (UB), realizado bajo la dirección del Dr. Josep Maria Gili Sardà del Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) y Andrea Gori del Centre Scientifique de Monaco (CSM).-- 31 pages, 10 figures, 4 tablesEls estudis realitzats en el marc del projecte LIFE-INDEMARES van permetre descobrir una població de la gorgònia Paramuricea macrospina, probablement la millor conservada del Mediterrani i considerada com un exemple d’espècie endèmica mediterrània. Al Canal de Menorca aquesta espècie es troba distribuïda al llarg d’uns 2000 m2, aproximadament, amb elevades densitats i poblacions madures, principalment a la plataforma continental, entre els 39 i 110 m de profunditat. A la zona es desenvolupa una contínua pesca artesanal, especialment de tresmall, mentre que en l’actualitat la incidència de la pesca de ròssec és gairebé nul·la. L’objectiu d’aquest estudi és l’anàlisi de les pautes de distribució, abundància i demografia de les poblacions d’aquesta singular espècie amb la fi d’establir el punt de partida per al seguiment de la futura àrea protegida. Per portar a terme l’estudi, s’han realitzat una sèrie de 9 transsectes amb vehicles de control remot (ROV) i submergibles tripulats, equipats amb càmeres de vídeo, i les imatges s’han analitzat i quantificat al laboratori. Les poblacions analitzades de Paramuricea macrospina han presentat densitats altes, entre 6-45 colònies·m2. S’han observat tres morfotips diferents de l’espècie: el morfotip de color groc i el lila coexisteixen al fons de maërl de la plataforma continental mentre que el morfotip rosat s’ha localitzat al talús continental, a la part nord-oest del Canal. L’estructura de talla de quatre dels nou transsectes analitzats han presentat certs indicis d’impacte i es corresponen amb zones on la pesca artesanal és habitual. Malgrat això, es pot considerar que Paramuricea macrospina ha mostrat un bon estat de conservació de vital importància com a referència de l’estat de les comunitats bentòniques a la plataformaPeer Reviewe

Le fil des saisons vu de l'espace

Vue d’un satellite, le fil des saisons est déjà perceptible, et plus particulièrement au travers de la présence de la végétation. Ainsi, les images pourront être d’autant plus colorées en rouge que la végétation exprimera son activité photosynthétique. Au contraire, le sol nu et les bâtiments apparaitront de couleur cyan. Il est alors possible d’observer le cycle de la Nature depuis l’espace et de déduire le cycle des cultures