Overhead Issues for Local Access Points in IPSec enabled VPNs

Virtual Private Networks (VPNs) use the Internet or other network service as a backbone to provide a secure connection across a potentially hostile WAN. Such security guarantees provide the motivation for VPN deployment. This security does, however, come at a performance cost brought about by the increased processing overhead. This paper presents an investigation into these overheads. In particular, this investigation will consider the server side overhead for VPN deployments and seek to establish a relationship between this overhead and the number of clients being serviced

Linux IPv6 implementation

The intention of this bachelor thesis is familiarization with impending internet protocol version 6 (IPv6). In this thesis are examined new generation IP and also the otherweaknesses. Next part of this thesis is familiarization with development and allowance of this protocol in Linux and their application. This thesis also compare transmission rate IPv4 and IPv6. A long time of development IPv6 stack in Linux promise good support of IPV6. Also user side and server side application consist good support of IPv6. A speed of IPv6 is comparable with IPv4. The result is: Linux is ready for using IPv6

New Challenges in Quality of Services Control Architectures in Next Generation Networks

A mesura que Internet i les xarxes IP s'han anat integrant dins la societat i les corporacions, han anat creixent les expectatives de nous serveis convergents així com les expectatives de qualitat en les comunicacions. Les Next Generation Networks (NGN) donen resposta a les noves necessitats i representen el nou paradigma d'Internet a partir de la convergència IP. Un dels aspectes menys desenvolupats de les NGN és el control de la Qualitat del Servei (QoS), especialment crític en les comunicacions multimèdia a través de xarxes heterogènies i/o de diferents operadors. A més a més, les NGN incorporen nativament el protocol IPv6 que, malgrat les deficiències i esgotament d'adreces IPv4, encara no ha tingut l'impuls definitiu.Aquesta tesi està enfocada des d'un punt de vista pràctic. Així doncs, per tal de poder fer recerca sobre xarxes de proves (o testbeds) que suportin IPv6 amb garanties de funcionament, es fa un estudi en profunditat del protocol IPv6, del seu grau d'implementació i dels tests de conformància i interoperabilitat existents que avaluen la qualitat d'aquestes implementacions. A continuació s'avalua la qualitat de cinc sistemes operatius que suporten IPv6 mitjançant un test de conformància i s'implementa el testbed IPv6 bàsic, a partir del qual es farà la recerca, amb la implementació que ofereix més garanties.El QoS Broker és l'aportació principal d'aquesta tesi: un marc integrat que inclou un sistema automatitzat per gestionar el control de la QoS a través de sistemes multi-domini/multi-operador seguint les recomanacions de les NGN. El sistema automatitza els mecanismes associats a la configuració de la QoS dins d'un mateix domini (sistema autònom) mitjançant la gestió basada en polítiques de QoS i automatitza la negociació dinàmica de QoS entre QoS Brokers de diferents dominis, de forma que permet garantir QoS extrem-extrem sense fissures. Aquesta arquitectura es valida sobre un testbed de proves multi-domini que utilitza el mecanisme DiffServ de QoS i suporta IPv6.L'arquitectura definida en les NGN permet gestionar la QoS tant a nivell 3 (IP) com a nivell 2 (Ethernet, WiFi, etc.) de forma que permet gestionar també xarxes PLC. Aquesta tesi proposa una aproximació teòrica per aplicar aquesta arquitectura de control, mitjançant un QoS Broker, a les noves xarxes PLC que s'estan acabant d'estandarditzar, i discuteix les possibilitats d'aplicació sobre les futures xarxes de comunicació de les Smart Grids.Finalment, s'integra en el QoS Broker un mòdul per gestionar l'enginyeria del tràfic optimitzant els dominis mitjançant tècniques de intel·ligència artificial. La validació en simulacions i sobre un testbed amb routers Cisco demostra que els algorismes genètics híbrids són una opció eficaç en aquest camp.En general, les observacions i avenços assolits en aquesta tesi contribueixen a augmentar la comprensió del funcionament de la QoS en les NGN i a preparar aquests sistemes per afrontar problemes del món real de gran complexitat.A medida que Internet y las redes IP se han ido integrando dentro de la sociedad y las corporaciones, han ido creciendo las expectativas de nuevos servicios convergentes así como las expectativas de calidad en las comunicaciones. Las Next Generation Networks (NGN) dan respuesta a las nuevas necesidades y representan el nuevo paradigma de Internet a partir de la convergencia IP. Uno de los aspectos menos desarrollados de las NGN es el control de la Calidad del Servicio (QoS), especialmente crítico en las comunicaciones multimedia a través de redes heterogéneas y/o de diferentes operadores. Además, las NGN incorporan nativamente el protocolo IPv6 que, a pesar de las deficiencias y agotamiento de direcciones IPv4, aún no ha tenido el impulso definitivo.Esta tesis está enfocada desde un punto de vista práctico. Así pues, con tal de poder hacer investigación sobre redes de prueba (o testbeds) que suporten IPv6 con garantías de funcionamiento, se hace un estudio en profundidad del protocolo IPv6, de su grado de implementación y de los tests de conformancia e interoperabilidad existentes que evalúan la calidad de estas implementaciones. A continuación se evalua la calidad de cinco sistemas operativos que soportan IPv6 mediante un test de conformancia y se implementa el testbed IPv6 básico, a partir del cual se realizará la investigación, con la implementación que ofrece más garantías.El QoS Broker es la aportación principal de esta tesis: un marco integrado que incluye un sistema automatitzado para gestionar el control de la QoS a través de sistemas multi-dominio/multi-operador siguiendo las recomendaciones de las NGN. El sistema automatiza los mecanismos asociados a la configuración de la QoS dentro de un mismo dominio (sistema autónomo) mediante la gestión basada en políticas de QoS y automatiza la negociación dinámica de QoS entre QoS brokers de diferentes dominios, de forma que permite garantizar QoS extremo-extremo sin fisuras. Esta arquitectura se valida sobre un testbed de pruebas multi-dominio que utiliza el mecanismo DiffServ de QoS y soporta IPv6. La arquitectura definida en las NGN permite gestionar la QoS tanto a nivel 3 (IP) o como a nivel 2 (Ethernet, WiFi, etc.) de forma que permite gestionar también redes PLC. Esta tesis propone una aproximación teórica para aplicar esta arquitectura de control, mediante un QoS Broker, a las noves redes PLC que se están acabando de estandardizar, y discute las posibilidades de aplicación sobre las futuras redes de comunicación de las Smart Grids.Finalmente, se integra en el QoS Broker un módulo para gestionar la ingeniería del tráfico optimizando los dominios mediante técnicas de inteligencia artificial. La validación en simulaciones y sobre un testbed con routers Cisco demuestra que los algoritmos genéticos híbridos son una opción eficaz en este campo.En general, las observaciones y avances i avances alcanzados en esta tesis contribuyen a augmentar la comprensión del funcionamiento de la QoS en las NGN y en preparar estos sistemas para afrontar problemas del mundo real de gran complejidad.The steady growth of Internet along with the IP networks and their integration into society and corporations has brought with it increased expectations of new converged services as well as greater demands on quality in communications. The Next Generation Networks (NGNs) respond to these new needs and represent the new Internet paradigm from the IP convergence. One of the least developed aspects in the NGNs is the Quality of Service (QoS) control, which is especially critical in the multimedia communication through heterogeneous networks and/or different operators. Furthermore, the NGNs natively incorporate the IPv6 protocol which, despite its shortcomings and the depletion of IPv4 addresses has not been boosted yet.This thesis has been developed with a practical focus. Therefore, with the aim of carrying out research over testbeds supporting the IPv6 with performance guarantees, an in-depth study of the IPv6 protocol development has been conducted and its degree of implementation and the existing conformance and interoperability tests that evaluate these implementations have been studied. Next, the quality of five implementations has been evaluated through a conformance test and the basic IPv6 testbed has been implemented, from which the research will be carried out. The QoS Broker is the main contribution to this thesis: an integrated framework including an automated system for QoS control management through multi-domain/multi-operator systems according to NGN recommendations. The system automates the mechanisms associated to the QoS configuration inside the same domain (autonomous system) through policy-based management and automates the QoS dynamic negotiation between peer QoS Brokers belonging to different domains, so it allows the guarantee of seamless end-to-end QoS. This architecture is validated over a multi-domain testbed which uses the QoS DiffServ mechanism and supports IPv6.The architecture defined in the NGN allows QoS management at level 3 (IP) as well as at level 2 (e.g. Ethernet, WiFi) so it also facilitates the management of PLC networks. Through the use of a QoS Broker, this thesis proposes a theoretical approach for applying this control architecture to the newly standardized PLC networks, and discusses the possibilities of applying it over the future communication networks of the Smart Grids.Finally, a module for managing traffic engineering which optimizes the network domains through artificial intelligence techniques is integrated in the QoS Broker. The validations by simulations and over a Cisco router testbed demonstrate that hybrid genetic algorithms are an effective option in this area.Overall, the advances and key insights provided in this thesis help advance our understanding of QoS functioning in the NGNs and prepare these systems to face increasingly complex problems, which abound in current industrial and scientific applications

Deploying ITS Scenarios Providing Security and Mobility Services Based on IEEE 802.11p Technology

Botany & plant science

A practical approach to network-based processing

The usage of general-purpose processors externally attached to routers to play virtually the role of active coprocessors seems a safe and cost-effective approach to add active network capabilities to existing routers. This paper reviews this router-assistant way of making active nodes, addresses the benefits and limitations of this technique, and describes a new platform based on it using an enhanced commercial router. The features new to this type of architecture are transparency, IPv4 and IPv6 support, and full control over layer 3 and above. A practical experience with two applications for path characterization and a transport gateway managing multi-QoS is described.Most of this work has been funded by the IST project GCAP (Global Communication Architecture and Protocols for new QoS services over IPv6 networks) IST-1999-10 504. Further development and application to practical scenarios is being supported by IST project Opium (Open Platform for Integration of UMTS Middleware) IST-2001-36063 and the Spanish MCYT under projects TEL99-0988-C02-01 and AURAS TIC2001-1650-C02-01.Publicad

Xarxa cel·lular de 4G basada en IPv6: desenvolupament d'un demostrador (II)

En l'escenari actual de mobilitat i deslocalització del treball, la tecnologia mòbil és cada vegada més freqüent i sol·licitada. En aquest context, es fa necessària la recerca de mètodes per a oferir la ubiqüitat dels serveis, i alhora prolongar la vida de dispositius que permetin combinar aquesta necessitat de mobilitat amb l'eficiència energètica i el respecte pel medi ambient. En aquest TFC s'ha pres com a punt de partida la combinació d'IEEE802.11 amb el protocol Mobile IPv6 per a aconseguir superar les seves limitacions a l'hora d'admetre la mobilitat entre xarxes. A partir d'aquí, l'objectiu és completar aquesta solució amb un seguit de propostes per a reduir el consum de bateria. La primera és l'ús del que es coneix com a IP Paging, una extensió del protocol Mobile IPv6 encaminada a reduir la seva senyalització. La segona consisteix a combinar l'IP Paging amb els mecanismes d'estalvi d'energia propis d'IEEE802.11, l'original PSM i la seva extensió posterior, anomenada U-APSD (Unscheduled Automatic Power Save Delivery), amb la finalitat de reduir encara més el consum derivat de la mobilitat

Further Improvements of an existing IPv6 Network Mobility Test-bed

Projecte final de carrera fet en col.laboració amb TriaGnosys Gmb

Inter-domain mobility with LISP-MN:a performance comparison with MIPv6

In this work, we aim to evaluate Locator Identifier Separation Protocol-Mobile Node (LISP-MN) performance in an inter-domain mobility scenario for both multi-interface and single interface MN with focus on throughput, handover delay, service disruption time and packet loss. To serve as the benchmark for performance, we compare LISP-MN with the IETF standardised MIPv6. We implement the 2 protocols on a laboratory testbed comprising all the nodes necessary for their operation. For multi-interface MNs, LISP-MN shows a better response in soft handover scenarios in terms of throughput and packet loss. MIPv6 on the other hand shows shorter handover delay with lower service disruption time in a hard handover scenario. Both protocols demonstrate poor performance for a single interface MN due to the long handover delay experienced. Although LISP-MN’s handover control messages doubled that of MIPv6, our experiments show that it takes a similar time as MIPv6 to complete the handover message exchange

Firewall Traversal in Mobile IPv6 Networks

Middleboxes, wie zum Beispiel Firewalls, sind ein wichtiger Aspekt für eine Großzahl moderner IP-Netzwerke. Heute IP-Netzwerke basieren überwiegend auf IPv4 Technologien, daher sind viele Firewalls und Network Address Translators (NATs) ursprünglich für diese Netzwerke entwickelt worden. Die Entwicklung von IPv6 Netzwerken findet zur Zeit statt. Da Mobile IPv6 ein relativ neuer Standard ist, unterstützen die meisten Firewalls die für IPv6 Netzwerke verfügbar sind, noch kein Mobile IPv6. Sofern Firewalls sich nicht der Details des Mobile IPv6 Protokolls bewusst sind, werden sie entweder Mobile IPv6 Kommunikation blockieren oder diesen sorgfältig handhaben. Dieses stellt einen der Haupthinderunggründe zum erfolgreichen Einsatz von Mobile IPv6 da.Diese Arbeit beschreibt die Probleme und Auswirkungen des Vorhandenseins von Middleboxes in Mobile IPv6 Umgebungen. Dazu wird zuerst erklärt welche Arten von Middleboxes es gibt, was genau eine Middlebox ist und wie eine solche Middlebox arbeiten und zweitens die Probleme identifiziert und die Auswirkungen des Vorhandenseins von Firewalls in Mobile IPv6 Umgebungen erklärt. Anschließend werden einige State-of-the-Art Middlebox Traversal Ansätze untersucht, die als mögliche Lösungen um die Mobile IPv6 Firewall Traversal Probleme zu bewältigen betrachtet werden können. Es wird detailiert erklärt wie diese Lösungen arbeiten und ihre Anwendbarkeit für Mobile IPv6 Firewall Traversal evaluiert.Als Hauptbeitrag bringt diese Arbeit zwei detailierte Lösungsansätze ein, welche das Mobile IPv6 Firewall Traversal Problem bewältigen können. Der erste Lösungsansatz, der NSIS basierte Mobile IPv6 Firewall Traversal, basiert auf dem Next Steps in Signaling (NSIS) Rahmenwerk und dem NAT/Firewall NSIS Signaling Layer Protocol (NAT/FW NSLP). Anschließend wird der zweite Lösungsansatz vorgestellt, der Mobile IPv6 Application Layer Gateway. Diese Arbeit erklärt detailiert, wie diese Lösungsansätze die Probleme und Auswirkungen des Vorhandenseins von Middleboxes in Mobile IPv6 Umgebungen bewältigen. Desweitern stellt diese Arbeit vor, wie die NSIS basierte Mobile IPv6 Firewall Traversal und die Mobile IPv6 Application Layer Gateway Proof-of-Concept Implementierungen, die im Rahmen dieser Arbeit entwicklet wurden, implementiert wurden. Abschließend werden die Proof-of-Concept Implementierungen sowie die beiden Lösungsansätze allgemein evaluiert und analysiert