56 research outputs found

    Linux-Box: DVB and VoD streaming over local area networks

    Get PDF
    Aquest treball tracta sobre un projecte comú anomenat Linux-Box portat a terme per diferents persones al departament de Telecomunicacions (IET) de la Universitat de Pisa. Linux-Box és un sistema dotat amb targetes TDT (DVB-T) i de televisió per satèl·lit (DVB-S) que permet transmetre aquests senyals fins a un àmbit domèstic. Més endavant podria ser utilitzat en àmbits privats com les cases de clients o en institucions públiques com escoles, universitats, biblioteques i també seria possible en àmbits empresarials. El projecte està dividit en 4 apartats: 1. Ubuntu 6.06 LTS. Explica perquè s’utilitza Ubuntu en el projecte. A més també s’explica de forma breu que és Linux i les distribucions més utilitzades. 2. Multimedia Network Protocols: s’expliquen els diferents protocols desde la capa de xarxa fins la capa d’aplicació que s’utilitzen en el projecte Linux-Box. Aquests protocols són utilitzats tant en streaming, com en anunciació, unicast/multicast, encapsulat de vídeo i codecs. Els diversos temes tractats aquí es fan amb el propòsit de comparar i no només com a recerca teòrica. A la fi es veuen els programes utilitzats en el projecte per analitzar el tràfic de la xarxa. 3. Linux-Box: s’explica el funcionament i els objectius globals del projecte. Es dedica un sub-apartat a “VideoLan - VLC” part important a nivell de sofware. Més endavant es parla de les característiques de la Linux-Box de forma acurada: streaming de VoD i senyals de TV i s’analitzen els problemes coneguts i les seves solucions proposades. A la fi s’enumeren els llenguatges de programació utilitzats al projecte i en quina part s’utilitzen. Observarem que és una aplicació on diversos llenguatges de programació estan contínuament solapats. 4. Developed Part: es posa en pràctica la teoria estudiada a la resta del treball. Està dividida en 4 seccions: Desenvolupar una aplicació en codi C per convertir la llista de Canals (tant terrestre com de satèl·lit) en format XML. Una secció dedicada al streaming de Canals de TV a la pàgina web principal. Un anàlisis profund dels paquets creats per la Linux-Box i la seva activitat a la xarxa. Finalment s’analitzen els diferents scripts i les seves configuracions. Alguns són útils per a un futur desenvolupament i d’altres s’utilitzen en seccions prèvies. 5. Conclusions: conté les conclusions i línies futures. El projecte compta amb diverses opcions que encara poden ser implementades i estudiades. Aquí exposem les nostres interpretacions i possibles línies futures d’estudi

    Linux-Box: DVB and VoD streaming over local area networks

    Get PDF
    Aquest treball tracta sobre un projecte comú anomenat Linux-Box portat a terme per diferents persones al departament de Telecomunicacions (IET) de la Universitat de Pisa. Linux-Box és un sistema dotat amb targetes TDT (DVB-T) i de televisió per satèl·lit (DVB-S) que permet transmetre aquests senyals fins a un àmbit domèstic. Més endavant podria ser utilitzat en àmbits privats com les cases de clients o en institucions públiques com escoles, universitats, biblioteques i també seria possible en àmbits empresarials. El projecte està dividit en 4 apartats: 1. Ubuntu 6.06 LTS. Explica perquè s’utilitza Ubuntu en el projecte. A més també s’explica de forma breu que és Linux i les distribucions més utilitzades. 2. Multimedia Network Protocols: s’expliquen els diferents protocols desde la capa de xarxa fins la capa d’aplicació que s’utilitzen en el projecte Linux-Box. Aquests protocols són utilitzats tant en streaming, com en anunciació, unicast/multicast, encapsulat de vídeo i codecs. Els diversos temes tractats aquí es fan amb el propòsit de comparar i no només com a recerca teòrica. A la fi es veuen els programes utilitzats en el projecte per analitzar el tràfic de la xarxa. 3. Linux-Box: s’explica el funcionament i els objectius globals del projecte. Es dedica un sub-apartat a “VideoLan - VLC” part important a nivell de sofware. Més endavant es parla de les característiques de la Linux-Box de forma acurada: streaming de VoD i senyals de TV i s’analitzen els problemes coneguts i les seves solucions proposades. A la fi s’enumeren els llenguatges de programació utilitzats al projecte i en quina part s’utilitzen. Observarem que és una aplicació on diversos llenguatges de programació estan contínuament solapats. 4. Developed Part: es posa en pràctica la teoria estudiada a la resta del treball. Està dividida en 4 seccions:  Desenvolupar una aplicació en codi C per convertir la llista de Canals (tant terrestre com de satèl·lit) en format XML.  Una secció dedicada al streaming de Canals de TV a la pàgina web principal.  Un anàlisis profund dels paquets creats per la Linux-Box i la seva activitat a la xarxa.  Finalment s’analitzen els diferents scripts i les seves configuracions. Alguns són útils per a un futur desenvolupament i d’altres s’utilitzen en seccions prèvies. 5. Conclusions: conté les conclusions i línies futures. El projecte compta amb diverses opcions que encara poden ser implementades i estudiades. Aquí exposem les nostres interpretacions i possibles línies futures d’estudi

    Implementación de un servidor de streaming de vídeo adaptativo

    Get PDF
    El objetivo principal de este Proyecto Final de Master es estudiar la viabilidad de la implantación de un servidor de código abierto en una serie de puntos de acceso o plataformas, las cuales están diseñadas para trabajar formando una red mallada. Este servidor debe ser capaz de responder a las peticiones de los clientes conectados vía inalámbrica, procesarlas y servir en la medida de lo posible un vídeo acorde a las características del terminal. En todo momento debe trabajarse con protocolos y sistemas de archivos compatibles con los terminales y la reproducción del vídeo debe ser de tipo streaming. Por otra parte se debe permitir cierta interacción con el usuario (inicio, detención, pausado...) en tiempo real, a la vez que, en la medida de lo posible, se trate de adaptar la calidad del vídeo a las circunstancias instantáneas de la red

    PariPari-Voip: implementazione protocollo SDP

    Get PDF
    Relazione che tratta la costruzione e l'implementazione di una libreria SDP, a partire da una libreria pre-esistente, all'interno del modulo VoIP di una rete peer-to-pee

    Diseño y desarrollo de un monitor para tráfico multimedia en un entorno residencial

    Get PDF
    El siguiente TFG se basa en el desarrollo de un programa en Java que modifique paquetes SIP (Session Initiation Protocol) que contengan solicitudes INVITE con el fin de mejorar las comunicaciones multimedia, sobre todo las videoconferencias. Esta modificación consistirá en seleccionar los codecs adecuados en función del ancho de banda disponible en la red de acceso del usuario. El trabajo está dirigido para su instalación en una Whitebox de Samknows, enmarcándose dentro del proyecto que la empresa está desarrollando junto con la Comisión Europea. La solución propuesta se desarrollará en tres partes: 1. Recepción del paquete: se desviará el paquete hacia un puerto determinado, donde nuestro programa tendrá una pila escuchando las solicitudes que lleguen y su tipo. 2. Obtención de la información multimedia: obtendremos la información multimedia de la carga SDP (Session Description Protocol) y la compararemos con la que nos daría una buena calidad en función del ancho de banda disponible en ese momento, quedándonos con los codecs comunes a ambos. 3. Modificación del mensaje: una vez sepamos los codecs comunes, modificaremos la carga SDP y posteriormente el mensaje, para enviarlo modificado al servidor. Esta modificación se realiza de manera transparente al usuario y en tiempo real, con el fin de obtener un mejor rendimiento y experiencia de usuario en las comunicaciones multimedia, sin que esto suponga una penalización en términos de instalación del software, utilización de éste y tiempo de espera para iniciar las comunicaciones.The next Bachelor Thesis is based on the development of a Java program that modifies SIP (Session Initiation Protocol) packets which contain INVITE request with the goal of improving multimedia communications, mainly videoconferences. This modification will consist on selecting the right codecs depending on the available bandwidth at the user access network. The job is focused for its installation in a Smaknows Whitebox, framing itself inside the project the company is developing with the European Commission (EC). The proposed solution will be developed in three steps: 1. Packet reception: the packet will be redirected towards a well-known port, where our program will have a stack which is listening to the arrived requests and its type. 2. Getting the multimedia information: we will get the multimedia information from the SDP (Session Description Protocol) load and we will compare it with the one that would give us good quality according to the available bandwidth at this moment, choosing the common codecs. 3. Message modification: when we know de common codecs, we will modify the SDP load and the message with it, and we will send de modified packet to the server. This modification is done transparently for the user and in real-time, with the purpose of getting a better performance and user experience in the multimedia communications, but don’t supposing a penalization in terms of software installation, use and wait time to start the communicationsIngeniería de Sistemas Audiovisuale

    Creature comforts: An exploration of pet owners and their experiences of wellbeing gained through their relationships with their companion animals

    Get PDF
    The aim of this phenomenological research was to gain greater understanding of people’s lived experience of their relationships with companion animals. Of particular interest were the everyday aspects of the relationship. Four participants were interviewed and Interpretive Phenomenological Analysis (IPA) was used in order to analyse the data. The findings are generally consistent with other research in the area in that they show the central role that companion animals play in the participants’ lives, and the up-lifting, life-enhancing qualities they bestow. Unexpectedly, a major theme of healing and transformation emerged as each participant had come through difficult times in their lives with a sense that their companion animal relationship had been restorative, sustaining and motivating. An additional interest was to discover if people felt inhibited in speaking about the depth of the bond; such a finding could be a useful factor for counsellors to consider when working with clients. However, with the small, purposive sample used in this study, it was not possible to explore this aspect. It might be fruitful to continue research in this area. The study confirms that, for counsellors, an appreciation of the important contribution of pets to happiness and wellbeing could add a significant dimension to understanding a client’s world. It is suggested that the human-animal bond merits attention in counselling training, research and practice

    영어 학습을 위한 대화에서 한국 아동의 상호작용 능력 발달상 변화에 관한 장기적 사례 연구

    Get PDF
    학위논문(박사) -- 서울대학교대학원 : 사범대학 외국어교육과(영어전공), 2023. 2. 오선영.본 연구는 초급 영어 학습자인 한국 9세 아동이 한국 성인과 나누는 영어 학습을 위한 대화(Conversation-for-Learning)에서 상호 작용하는 양상을 대화 분석으로 살펴본 종단 사례 연구이다. 14개월 동안 51회에 걸쳐 약 28시간 동안 진행된 영어 학습을 위한 대화는 본 연구에 참여한 한국 아동 학습자가 지닌 영어 상호 작용 능력의 장기적인 변화 과정상 특징들을 보여주고 있다. 새롭고 좋은 일 나누기 및 독서 후 활동으로 이루어진 대화는 회당 30여 분간 진행하였고, 질문에 대한 응답 방식, 말 차례 구성 방식, 이야기 전개 방식에 초점을 두고 상세히 분석하였다. 장기적인 종단 연구 기간 동안 영어 학습을 위한 대화에 정기적으로 참여한 아동은 다양한 언어적 의사소통 자원을 배우고 활용하면서 한정된 제2언어 자원의 제약을 극복하고 제2언어 상호작용 측면에서 긍정적인 변화를 경험하였다. 대화 분석 결과 다음과 같은 특징이 발견되었다. 첫째, 아동 학습자는 스스로 먼저 말 차례를 정하여 대화에 참여하는 빈도가 증가하였고 점차 더 긴 말 차례 구성 성분(TCU)을 만들며 이야기 전개에 적극적으로 참여하였다. 이 과정에서 아동 학습자는 다양한 방법의 교정 실행(repair practice)과 다양한 모국어 자원을 활용하였고, 자신의 삶과 연계되는 영역으로 이야기를 확장시키기도 하였다. 연구 참여 9~14개월 차에는 주체적인 참여자로서의 특징이 부각되었는데, 유머와 농담을 구사하고 신체적 행위나 실제 도구를 자원으로 이용하는 등 자신이 계획한 사회적 행위들을 이루고자 다양한 자원을 적절하게 활용하였다. 둘째, 아동 학습자와 성인 대화 상대자가 공통의 모국어를 공유하는 점은 아동 학습자가 성인 대화 상대자에게 도움을 요청하는 것과 상호 주체성의 유지에 기여하였다. 대화 참여자 간 언어적 능력의 차이는 의사소통의 어려움을 야기하기 보다는 상호 오해의 가능성을 낮추고 모국어 자원을 다양한 상호 작용 양상에 적용함으로써 대화상의 문제를 해결하는 데 기여하였다. 이는 초급 영어 학습자가 의사소통 능력에 결함이 있는 제2언어 화자가 아니라 다양한 자원을 바로 사용할 수 있는 능숙한 화자로 변할 수 있음을 보여주고 있다. 셋째, 영어 학습을 위한 대화는 제2언어 상호 작용 능력 발달에 기여하는 자원을 적절하게 제공할 수 있다. 자신의 이야기를 지지하는 모습을 보이는 청자에게 아동 학습자는 보다 정교하고 효율적이고 다양한 방법을 사용하여 이야기함으로써 자신이 수행하고자 하는 것을 성취하였다. 이러한 화자 관계 구조에서는 외국어로서 영어를 학습하는 아동에게 영어 학습을 위한 대화의 적용 가능성을 탐색해볼 수 있다. 넷째, 제2언어 초급 학습자의 상호 작용 능력은 시간이 지남에 따라 학습자의 능숙도 수준별로 단순한 대답부터 적극적인 참여까지 다르게 나타났으며, 대화 참여 의지가 강해지면서 휴지(pause) 장치와 말 메움(filler) 자원을 사용하는 교정 실행 능력이 향상되었다. 후기에는 사회적 실행 성취를 위해 모국어를 사용하는 새로운 방식의 변화가 나타났다. 본 연구는 제2언어습득을 위한 대화분석(CA-for-SLA) 연구의 대상을 제2언어 초급 학습자로 확장하면서 대화분석의 연구방법이 제2언어 초급 학습자의 상호작용 측면과 언어적 자원의 활용을 통한 제2언어 상호 작용 능력의 발달 연구에 적합한 것을 보여주었다. 대화분석으로 도출된 결과는 제2언어 능숙도가 인지적 영역과 사회적 영역에 공존하는 것을 보여준다.This dissertation describes the process by which a nine-year-old child Korean learner of English as a second language (L2) developed L2 English interactional competence (IC) by participating in Conversation-for-Learning (CfL, Kasper & Kim, 2015) weekly for 14 months with a proficient adult Korean conversation partner. A database of 28 hours of 51 CfL sessions was examined line by line and turn by turn using conversation analysis (CA). The studys primary aim was to explore the child learners L2 IC over the long term. The child participated in 51 half-hour sessions over 14 months. Each CfL session consisted of new and good events and post-book reading activities. The focus of the study was to trace the data over time to compare how the child responded to the question, constructed her turns, and unfolded her storytelling. By regular participation in the CfL, the child developed various linguistic and interactional resources in telling her stories regardless of her limited L2 linguistic resources. The detailed analysis demonstrates that the child gradually showed more active participation, which coincided with several vital interactional features of her interactional behavior: increased participation by self-selecting her turns and using longer turn constructional units (TCUs) while engaging in developing stories, using diverse methods of repairing practice; using various L1 resources contingently, and expanding the story to a wider arena. At later stages (M8–14) she also demonstrated agency, acted humorous and playful for fun, and used embodied actions and realia to accomplish social goals. The interaction between the two L1-sharing conversation partners demonstrated advantages for the child in soliciting help from the adult and in reducing breakdowns in intersubjectivity. The gap in linguistic competence between the two was clearly not linked to troubles in communication. Over time there were fewer examples of misunderstanding, and problems with the talk-in-interaction were solved by effectively adopting different interactional frameworks for L1 resources. Data analysis confirmed previous research findings that a child is not a deficient communicator. Additionally, the study empirically demonstrates that the child speaker was able to become a competent L2 communicator by using several resources at hand. These data demonstrate the possibility of developmental changes in L2 interactional competence in a foreign language. CfL furnishes the resources to develop L2 IC, in particular by adopting more diverse, efficient, and sophisticated methods for novice speakers to achieve their goals as a storyteller when the conversation partner shows consistent alignment with her storytelling. This structure of dyadic CfL can be pedagogically applied to L2 child learners in the context of English as a foreign language (EFL). The conversational analytic method has afforded new insights into L2 learning (CA-for-SLA, Markee, 2000) and the development of L2 IC. The proficiency level achieved by an L2 speaker demonstrates the developmental changes in L2 IC from minimal responses to active participation over time. When the L2 speaker showed more willingness to talk, the repair practice showed improvements in the use of diverse resources, including pause devices and filler resources over time; new L1 resources were used to achieve social transactions. Lastly, these findings clearly demonstrate that the developmental changes in L2 proficiency are not limited to the realm of cognition but extend to the social arena. Without the help of the CA framework, these detailed and vivid snapshots of each developmental moment could not have been achieved. This study is significant in broadening research on CA-for SLA and extends its scope to child learners development of both their interactional and linguistic resources.CHAPTER 1. INTRODUCTION 1 1.1 Background of the Study 1 1.2 Purpose of the Study 7 1.3 Significance of the Study 8 1.4 Organization of the Study 11 CHAPTER 2. LITERATURE REVIEW 12 2.1 L2 Interactional Competence in Second Language Acquisition 12 2.2 Conversation Analysis for L2 Interaction 17 2.3 Constructs of Interactional Competence 23 2.4 Longitudinal Studies in L2 Interactional Competence 29 2.5 Storytelling and Conversation Analysis 33 2.6 Doing Humor and Play in L2 Interaction 37 CHAPTER 3. METHODOLOGY 42 3.1 Research Design 42 3.1.1 Setting 42 3.1.2 Recruiting the Participant 43 3.1.3. Sora 44 3.1.4 Nari 46 3.2 Procedures 47 3.2.1 Routine Activities 47 3.2.2 Data Collection 49 3.2.3 Data Transcription 52 3.2.4 Excerpt Numbering 53 3.3 Data Analysis 54 CHAPTER 4. CHANGE IN L2 IC IN THE INITIAL STAGE 56 4.1 Change of Turn-Taking Practices 57 4.1.1 Initial Turn-Taking Practice: Minimal Response 58 4.1.1.1 Turn-Taking: Responding with a Yes Token Only 59 4.1.1.2 Interpreting the Same Question as a Social Action 64 4.2 Changes in Storytelling Practice 73 4.2.1 Soliciting Lexical Help and Passivity 73 4.2.2 Active Participation 79 CHAPTER 5. COMPARING THE PRACTICES IN THE INITIAL AND LATER STAGES 88 5.1 Repair Practice: Diversification of Repair Practice 88 5.1.1 Using Pauses, Discourse fillers, L1 Fillers, and Repetitions 89 5.1.2 The Emergence of Repair of Grammatical Inaccuracy 101 5.1.3 Repair Initiation for the Trouble with Understanding in the L2 110 5.2 Different Patterns of Using L1 Resources Over Time 117 5.2.1 Use of L1 Resources in the Initial Stage 117 5.2.2 Use of L1 Resources in the Later Stage 126 5.2.3 L1 Resource in the Process of Word Search 137 5.3 Changes in Storytelling Practices 151 CHAPTER 6. EMERGING PRACTICES IN THE LATER STAGE 166 6.1 Improved Learner Agency of the Child L2 Speaker 167 6.1.1. Initiatives of Greetings and Turns 168 6.1.2 Topic Shifting 173 6.1.3 Sequence Development 178 6.2 Emergence of Humor and Play 185 6.3 Embodiment Action as a Resource in L2 Interaction 203 6.3.1 Deploying Embodied Actions Using Body Parts 204 6.3.2 Embodied Resources: Using Real Objects in L2 Interaction 214 CHAPTER 7. DISCUSSION 224 7.1 Novice L2 Speaker as Communicator 224 7.2 Recurrent Participation in Interaction for IC Development 226 7.3 Social Relations in L2 IC Development 227 7.4 The Power of Ones Own Choices in Storytelling 228 7.5 The L1-Sharing Teacher in L2 Interaction 229 CHAPTER 8. CONCLUSION 233 8.1 Summary 233 8.1.1 Developmental Change in IC in the Initial Stage 233 8.1.2 Changes in L2 IC: Comparing Two Different Stages 234 8.1.3 New Practices in L2 IC in the Later Stage 237 8.2 Methodological Considerations 238 8.3 Pedagogical Implications 239 8.4 Directions for Future Research 241 REFERENCES 244 APPENDIX A: TRANSCRIPTION CONVENTIONS 263 APPENDIX B: ABBREVIATIONS 264 ABSTRACT IN KOREAN 265박

    Implementación de una aplicación de video-on-demand sobre redes de fibra óptica

    Get PDF
    El objetivo de este proyecto es la realización de transmisiones de contenidos multimedia de alta definición sobre redes de banda ancha, en principio, sobre redes de fibra óptica. Primeramente, se realiza un estudio teórico de los parámetros más importantes, a la hora de realizar las transmisiones de contenidos multimedia de alta definición, como pueden ser los parámetros temporales, la productividad y la fiabilidad. El cumplimiento de estos requisitos mínimos, los parámetros, es lo que puede ofrecer una gran calidad de servicios (QoS) a los futuribles usuarios que usen el sistema diseñado. También, se realiza un estudio teórico de las tecnologías y protocolos (RTP, RTSP, RSVP, RTCP) implicados en la transmisión multimedia a través de redes heterogéneas. Para ello, nos fijaremos en dos arquitecturas basadas en el tipo de transmisión: las transmisiones bidireccionales de tráfico en tiempo real como es una videoconferencia (basándonos en el grupo de protocolos H.323) y las transmisiones en Video Streaming, que engloba, tanto, el tráfico de video on demand (que no tiene por que ser en tiempo real) como el tráfico unidireccional de tiempo real. Para que se pueda transmitir por redes heterogéneas contenidos multimedia de alta definición es necesario utilizar redes de banda ancha para realizar una transmisión correcta y de gran calidad. En concreto, en este proyecto el objetivo es trabajar sobre redes de fibra óptica. Se va a diseñar e implementar un sistema de “Video-on-demand” sobre una red de fibra óptica. Para ello, se instala y configura un servidor de Streaming (el producto elegido en el proyecto es el Windows Media) preparado tanto para tratar contenidos multimedia en vivo como para tratar contenidos almacenados previamente. También, se monta la red sobre la cual se realizan las pruebas del sistema con sus diferentes tipos de fibras ópticas, tanto en el diámetro de la fibra como en la longitud, tarjeta Ethernet óptica y transductores opto/eléctricos. Se desarrolla una interfície de usuario, basada en un desarrollo Web (front-end), para que el servidor de streaming sea accesible desde cualquier red con conexión a Internet, y así, poder evaluar el funcionamiento del sistema a través de redes heterogéneas. La aplicación a implementar debe ser de fácil manejo para el usuario y consiste en la elección de diferentes contenidos multimedia (películas de alta definición), con diferentes calidades y con diferentes velocidades de transmisión. Se utilizan transmisiones tanto de Video-on-demand como transmisiones unidireccionales, a modo de Televisión de alta definición. También, se realiza un testeo del sistema implementado con diversas opciones: como la utilización de diferentes perfiles de tráfico en la transmisión por la red, múltiples peticiones de usuarios, saturación de la red, simulación con otros sistemas de accesos como transmisiones a través de un Web Servers o a través de Internet. El sistema a implementar y desarrollar intenta demostrar de manera práctica la eficacia de las redes de fibra óptica en la transmisión de contenidos multimedia de alta definición, a través de la red montada, para tal efecto, y las diversas situaciones de rendimiento que se le aplican a dichas transmisiones

    Implementación de una aplicación de video-on-demand sobre redes de fibra óptica

    Get PDF
    El objetivo de este proyecto es la realización de transmisiones de contenidos multimedia de alta definición sobre redes de banda ancha, en principio, sobre redes de fibra óptica. Primeramente, se realiza un estudio teórico de los parámetros más importantes, a la hora de realizar las transmisiones de contenidos multimedia de alta definición, como pueden ser los parámetros temporales, la productividad y la fiabilidad. El cumplimiento de estos requisitos mínimos, los parámetros, es lo que puede ofrecer una gran calidad de servicios (QoS) a los futuribles usuarios que usen el sistema diseñado. También, se realiza un estudio teórico de las tecnologías y protocolos (RTP, RTSP, RSVP, RTCP) implicados en la transmisión multimedia a través de redes heterogéneas. Para ello, nos fijaremos en dos arquitecturas basadas en el tipo de transmisión: las transmisiones bidireccionales de tráfico en tiempo real como es una videoconferencia (basándonos en el grupo de protocolos H.323) y las transmisiones en Video Streaming, que engloba, tanto, el tráfico de video on demand (que no tiene por que ser en tiempo real) como el tráfico unidireccional de tiempo real. Para que se pueda transmitir por redes heterogéneas contenidos multimedia de alta definición es necesario utilizar redes de banda ancha para realizar una transmisión correcta y de gran calidad. En concreto, en este proyecto el objetivo es trabajar sobre redes de fibra óptica. Se va a diseñar e implementar un sistema de “Video-on-demand” sobre una red de fibra óptica. Para ello, se instala y configura un servidor de Streaming (el producto elegido en el proyecto es el Windows Media) preparado tanto para tratar contenidos multimedia en vivo como para tratar contenidos almacenados previamente. También, se monta la red sobre la cual se realizan las pruebas del sistema con sus diferentes tipos de fibras ópticas, tanto en el diámetro de la fibra como en la longitud, tarjeta Ethernet óptica y transductores opto/eléctricos. Se desarrolla una interfície de usuario, basada en un desarrollo Web (front-end), para que el servidor de streaming sea accesible desde cualquier red con conexión a Internet, y así, poder evaluar el funcionamiento del sistema a través de redes heterogéneas. La aplicación a implementar debe ser de fácil manejo para el usuario y consiste en la elección de diferentes contenidos multimedia (películas de alta definición), con diferentes calidades y con diferentes velocidades de transmisión. Se utilizan transmisiones tanto de Video-on-demand como transmisiones unidireccionales, a modo de Televisión de alta definición. También, se realiza un testeo del sistema implementado con diversas opciones: como la utilización de diferentes perfiles de tráfico en la transmisión por la red, múltiples peticiones de usuarios, saturación de la red, simulación con otros sistemas de accesos como transmisiones a través de un Web Servers o a través de Internet. El sistema a implementar y desarrollar intenta demostrar de manera práctica la eficacia de las redes de fibra óptica en la transmisión de contenidos multimedia de alta definición, a través de la red montada, para tal efecto, y las diversas situaciones de rendimiento que se le aplican a dichas transmisiones

    Testing of SIP implementations in open source PBX's

    Get PDF
    Tato práce zkoumá a porovnává několik vybraných knihoven protokolu SIP, výkon, stabilitu, bezpečnost a vliv na jejich konfiguraci. Na začátku jsou stručně vyjmenovány hlavní funkce signalizačního protokolu. Následují kapitoly popisující testované ústředny a je teoreticky srovnáno několik stacků implementujících SIP protokol. V praktické části probíhalo měření na zátěžovém generátoru Spirent TestCenter C1, pomocí kterého se vykonávaly veškeré testy na ústřednách. Zmiňované SIP knihovny, PBX i operační systém, na kterém byly ústředny provozovány jsou open source.This diploma thesis examines and compares several selected libraries of SIP protocol, performance, stability, security and impact of their configuration. The main functions of the signalling protocol are briefly named at the beginning. The following chapters describe the tested PBXs and several stacks for SIP protocol are theoretically compared. The practical part deals with measurements conducted on the load generator Spirent TestCenter C1 which is used for all the performed tests on exchanges. All the mentioned SIP libraries, PBXs and the operating system on which the PBXs were running are open source software.
    corecore