L'Estat del coneixement sobre la cultura ibèrica a Catalunya

La cultura ibèrica compta amb una llarga tradició d'estudi dins la historiografia i l'arqueologia catalanes, amb figures tan destacades com P. Bosch-Gimpera i Joan Maluquer de Motes. Des de la dècada dels vuitanta aquesta recerca ha experimentat un impuls notable des del punt de vista teòric i metodològic, i, a la vegada, s'ha multiplicat el volum de dades disponibles. Tot això ha permès elaborar un discurs històric sòlid i en contínua transformació, que transcendeix la mera descripció de la cultura material i els plantejaments propis de la història cultural. La cultura ibèrica ocupa també un lloc destacat en els programes de divulgació cultural de Catalunya, a través de mitjans diversos.Research on Iberian culture has a long tradition in Catalan historiography and archaeology, with such outstanding figures as P. Bosch-Gimpera or J. Maluquer de Motes. Since the eighties, this research has undergone a major boost from both the theoretical and methodological points of view, and it has also benefited from an increasing volume of data. The outcome is a solid and continuously shifting historical discourse that transcends mere description of thematerial culture and culture-historically based interpretations of the archaeological record. The Iberian culture also has an important place, through various means, in the Catalan programs of cultural diffusion

Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Plana Alta i de l´Alt Millars: des de Ribesalbes a Fanzara, Toga, Cirat i a Montanejos

Itinerari realitzat el dia 1 de maig del 2014. Aquest itinerari geològic i mineralògic, discorrerà íntegrament dintre del Sistema Ibèric. Tot i trobar-se lluny de la denominada Zona d´Enllaç, es troba sovint afectada per fractures de direcció catalana. De fet, la totalitat del recorregut es situarà dintre dels denominats relleus triàsics de Sagunt (Oriol RIBA et altri, 1976). Així, en la major part dels trajectes anirem trobant afloraments dels diferents materials mesozoics. Aquests es distribueixen segons els indrets entre el Triàsic, el Juràssic i el Cretàcic. Els materials triàsics que trobarem al llarg del recorregut, pertanyen majoritàriament al Keuper, als trams guixosos i argilosos del Triàsic Superior. Per d´altra banda, els materials juràssics que trobem en aquesta zona són majoritàriament calcaris i descansen sobre la discontinuïtat generada al fina del Triàsic. El mateix es pot dir dels afloraments cretàcics que anirem trobant al llarg del recorregut. Allí on trobem materials de Juràssic i del Cretaci són freqüents els fenòmens d’erosió per carstificació del substrat, això condiciona la formació de congostos i relleus molt escarpats deguts a l’enfonsament d’antigues cavitats càrstiques. Per d’altra banda, al llarg del recorregut d´aquest itinerari ens centrarem en el reconeixement de diferents mineralitzacions, que anirem trobant a diferents indrets del recorregut

Archaeological research and revaluation of the fortified tower of the Iberian oppidum at El Puig of Alcoi (Alicante, Spain)

Presentem un avanç dels treballs arqueològics realitzats a l’àrea fortificada d’accés a l’oppidum ibèric del Puig d’Alcoi (Alacant), en el qual s’ha excavat una torrassa de forma quadrangular, que es data en època plena ibèrica, que s’adossa a edificacions defensives d’un període anterior. S’hi analitzen les formes constructives i s’hi planteja l’estratègia defensiva que es dedueix del disseny de l’edificació. Finalment, es proposen algunes possibilitats i modes de valoració d’aquest destacat element patrimonial. Paraules clau: Oppidum ibèric. Contestània. Fortificació. Valoració del Patrimoni.The purpose of this paper is to present the archaeological works carried out in the fortified area which gives access to the Iberian oppidum of El Puig of Alcoi (Alicante, Spain). In this site we have excavated a large four-cornered tower belonging to the Classical Iberian period, which is attached to the defensive constructions dating from a previous period. We analyze the building forms and we also pose the defensive strategy inferred from the construction design. Lastly we put forward several possibilities and different ways in order to revaluate this outstanding element of our heritage. Key words: Iberian oppidum. Constestania. Fortress. Heritage revaluation.Presentamos un avance de los trabajos arqueológicos realizados en el área fortificada de acceso al oppidum ibérico de El Puig d’Alcoi (Alicante), en el que se ha excavado un torreón de forma cuadrangular, que se data en época plena ibérica, que se adosa a edificaciones defensivas de un periodo anterior. Se analizan las formas constructivas y se plantea la estrategia defensiva que se deduce del diseño de la edificación. Por último, se proponen algunas posibilidades y modos de valorización de este destacado elemento patrimonial. Palabras clave: Oppidum ibérico. Contestania. Fortificación. Valorización del Patrimonio