Distribució de radionúclids naturals en una marjal càrstica del Mediterrani occidental : la marjal de Peníscola

L'objectiu principal d'aquest estudi es determinar les concentracions de Rn i dels quatre isòtops de Ra al llarg de la Marjal de Peníscola, per tal de determinar els processos geoquímics principals responsables de les altes concentracions observades

Estudi de les aigües salines a la conca del riu Llobregat i Cardener : implicacions ambientals

L'increment de la salinitat a les aigües subterrànies a prop de la zones de les explotacions mineres salines representa un problema ambiental amb moltes implicacions socio-econòmiques. La part mitja de la conca del riu Llobregat i Cardener és un clar exemple d'aquesta problemàtica. En molts casos l'origen de la salinitat és dubtós, ja que pot provenir del contacte de l'aigua de l'aqüífer amb formacions geològiques salines naturals o per l'afectació de les escombreres produïdes per l'explotació minera de potasses que es troba en aquesta regió. L'objectiu d'aquest treball és demostrar que el Ra pot ser un bon traçador per determinar l'origen de la salinitat de les aigües i complementar les analítiques químiques elementals i dels isòtops del sofre i de l'oxigen del sulfat (δ34SSO4 i δ18OSO4). La presència dels diversos isòtops del Ra en les aigües subterrànies dependrà de la geologia i del temps de residència de l'aigua dins l'aqüífer. L'anàlisi de 12 mostres de la comarca indica que el 226Ra és el millor dels isòtops del Ra que permet diferenciar l'origen de les aigües subterrànies.El incremento de la salinidad en las aguas subterráneas cerca de la zonas de las explotaciones mineras salinas representa un problema ambiental con muchas implicaciones socioeconómicas. La parte media de la cuenca del río Llobregat y Cardener es un claro ejemplo de esta problemática. En muchos casos el origen de la salinidad es dudoso, ya que puede provenir del contacto del agua del acuífero con formaciones geológicas salinas naturales o por la afectación de las escombreras producidas por la explotación minera de potasa que se encuentra en esta región. El objetivo de este trabajo es demostrar que el Ra puede ser un buen trazador para determinar el origen de la salinidad de las aguas y complementar las analíticas químicas elementales y los isótopos del azufre y del oxígeno del sulfato (δ34SSO4 i δ18OSO4). La presencia de los diversos isótopos del Ra en las aguas subterráneas dependerá de la geología y del tiempo de residencia del agua dentro del acuífero. El análisis de 12 muestras de la comarca indica que el 226Ra es el mejor de los isótopos del Ra que permite diferenciar el origen de las aguas subterráneas.The increased salinity in groundwater near the areas of mining salt is a problem with many environmental socio-economic implications. The middle section of the Llobregat and Cardoner river basin is a clear example of this problem. The origin of the salinity is controversial, as it can be related to natural interaction with saline formations, or it could be caused from potash mine tailing in this region. The aim of this paper is to show that Ra is a good tracer to determine the origin of the salinity of the water and complement chemical analyzes and sulphur isotopes of oxygen and sulfate (δ34SSO4 & δ18OSO4). The presence of different isotopes of Ra in groundwater depends on the geology and the residence time of water in the aquifer. The analysis of 12 samples from the region indicates that 226Rn is the best of the Ra isotopes that can discern the origin of groundwater

Determinació de la quaitat de l'aigua de la matjal Pego-Oliva per a la introducció del Samaruc

En aquest treball es determina, mitjançant l'observació de diferents paràmetres fisico-químics de l'aigua, si l'aigua de la marjal Pego-Oliva es troba, actualment, en bones condicions. En base a aquestes dades s'observen les possibilitats de reintroducció de samaruc, Valencia hispanica, en nous punts del parc natural així com establir la qualitat de les poblacions en els llocs on ja es troba l'espècie. Amb esta intencionalitat també s'ha observat la presència de gambussia, Gambussia hobrooki, aom a espècie al·lòctona competidora amb el samaru

Oceanografia sísmica. Una nova eina per entendre els oceans

L'oceanografia sísmica s'està convertint en una eina pràctica per estudiar la circulació oceànica a gran escala, els processos de mescla a mesoescala i la seva dinàmica. A més, s'ha demostrat la seva utilitat per quantificar paràmetres com ara la temperatura i la salinitat. Des de 2003, s'ha emprès la recerca en la millora i l'adaptació de la sísmica de reflexió, una eina robusta ben acceptada en el món acadèmic i la indústria dels hidrocarburs per visualitzar l'escorça profunda i els marges de les plaques tectòniques, i per localitzar possibles reservoris de petroli, respectivament. La necessitat urgent d'identificar amb precisió els mecanismes responsables del canvi climàtic fa que l'oceanografia sísmica sigui encara de més interès per als oceanògrafs físics. Atesa la gran contribució dels oceans al transport de calor (més o menys equivalent a l'atmosfera encara que amb molt menys gruix), és necessari entendre els processos oceànics i les imatges detallades de les estructures oceàniques, com ara els remolins, fronts i escales termohalines. L'oceanografia sísmica proporciona aquesta imatge detallada, així com la quantificació de les propietats intrínseques oceàniques. La sobreabundància d'arxius amb dades sísmiques marines, molts d'ells amb registres de reflexions relativament febles de l'oceà, ofereix un conjunt de dades a escala mundial pràcticament il·limitat amb el qual es pot estudiar la circulació oceànica. L'oceanografia sísmica no només ofereix l'oportunitat de representar espacialment l'estructura termohalina, sinó que l'accés a bases de dades històriques pot donar informació sobre el comportament temporal de la circulació, i això és especialment important de cara a la comprensió del canvi climàtic global

Evolució del pH i de la conductivitat elèctrica dels sòls del Parc de Bellvitge regats amb aigua freàtica

Objectiu general: L’objectiu general de l’estudi és analitzar la influència de l’ús d’aigua del subsòl en l’evolució del pH i de la salinitat del sòl de les zones del parc sembrades amb gespa. Objectius específics: 1. Valoració de la conductivitat elèctrica dels sòls al llarg del temps. 2. Valoració del pH dels sòls al llarg del temps. 3. Estudiar l’evolució de la salinització en profunditat dels esmentats sòls.El present treball analitza l’evolució de la conductivitat elèctrica i del pH del sòl del Parc de Bellvitge (L’Hospitalet de Llobregat) regat, principalment, amb aigua del subsòl d’elevada concentració salina. L’estudi es porta a terme durant el període comprès entre novembre de l’any 2001 i octubre del 2002 (ambdós inclosos). L’aigua destinada al reg no cal que tingui la qualitat requerida en altres usos, la qual cosa fa possible aprofitar altres recursos hídrics no potables existents a la ciutat. Per aquest motiu es va creure necessari aprofitar els recursos hídrics existents al subsòl de la zona. En l’esmentat parc hi ha un pou de captació d’aigua de l’aqüífer superficial del Delta del Llobregat que es veu afectat per un excés de salinitat provocada tant per la intrusió marina com per la elevada concentració de sals que porta el riu i que s’infiltra en el subsòl. Es realitza la recollida de mostres mensualment en set zones del parc sembrades de gespa i a tres profunditats diferents (0-15 cm, 15-30 cm, 30-45 cm). La determinació del pH i de la conductivitat elèctrica es fan a partir de la pasta saturada de les mostres el primer paràmetre i del seu extracte el segon. Els resultats obtinguts indiquen que el pH del sòl es manté estable al llarg del període avaluat. Respecte la salinitat, s’aprecia una major variabilitat segons l’època de l’any i la profunditat de mostreig. En general, s’observa que a major profunditat més gran és l’acumulació de sals, la qual cosa indica que les dosis de reg emprades i/o la precipitació registrada han estat suficients per a mantenir la zona radicular a un nivell de salinitat no perjudicial per a la gespa

Desequilibri 234Th/238U per a l'estudi del cicle de partícules al Mediterrani nord-occidental

El desequilibri 238U/234Th s'utilitza per traçar el cicle de les partícules a la part més superficial dels oceans. Això és possible degut a les diferències entre els seus períodes de semidesintegració (T1/2 (234Th)=24,1 d; T1/2 (238U)=4,5 10 9 anys) i a les seves característiques biogeoquímiques: el Th presenta una gran afinitat per les partícules mentre que l'U és conservatiu en aigua de mar. En absència de partícules s'esperaria tenir equilibri secular entre ambdós radionúclids, però com que l'oceà no està lliure de partícules, el 234Th és exportat des de les capes més superficials produint-se un dèficit respecte el seu pare, l'238U. El període de semidesintegració del 234Th és molt adequat per traçar processos d'escales temporals de dies a setmanes, del mateix ordre que el desenvolupament de la floració del fitoplàncton i a la posterior exportació de partícules. En aquest treball es presenten dades obtingudes durant dues campanyes oceanogràfiques realitzades en el marc del Projecte FAMOSO (2009) en el Mediterrani nordoccidental, abans i després de la floració de fitoplàncton de primavera a la zona. Una de les peculiaritats d'aquesta regió és el procés de convecció profunda d'hivern, el qual suposa un important mecanisme de fertilització. A partir dels fluxos de 234Th obtinguts a la columna d'aigua es poden establir les pautes temporals que ha seguit el fitoplàncton en les setmanes prèvies al mostreig. Aquesta informació es compara amb els fluxos obtinguts utilitzant trampes de sediment a la deriva instal·lades durant ambdues campanyes.El desequilibrio 238U/234Th se usa para trazar el ciclo de les partículas en la parte más superficial de los océanos. Esto es posible dadas las diferencias entre sus periodos de semidesintegración (T1/2 (234Th)=24,1 d; T1/2 (238U)=4,5 10 9 años) y sus características biogeoquímicas: el Th presenta una gran afinidad por las partículas mientras que el U es conservativo en agua de mar. En ausencia de partículas, se esperaría tener equilibrio secular entre ambos radionúcleos, pero como el océano no está libre de partículas, el 234Th es exportado desde las capas más superficiales, produciéndose un déficit respecto a su padre el 238U. El periodo de semidesintegración del 234Th es muy adecuado para trazar procesos de escalas temporales de días a semanas, del mismo orden que el desarrollo de la floración del fitoplancton y a la posterior exportación de partículas. En este trabajo se presentan datos obtenidos durante dos campañas oceanográficas realizadas en el marco del Proyecto FAMOSO (2009) en el Mediterráneo nordoccidental, antes y después de la floración de fitoplancton en esta zona. Una de las peculiaridades de esta región es el proceso de convección profunda de invierno, el cual supone un importante mecanismo de fertilización. A partir de los flujos de 234Th obtenidos en la columna de agua, se pueden establecer las pautes temporales que ha seguido el fitoplancton en las semanas previas al muestreo. Esta información se compara con los flujos obtenidos utilizando trampas de sedimento a la deriva instaladas durante las dos campañas.The 238U/234Th disequilibrium is often used as tracer for particle cycling in the upper ocean, taking advantage of the differences between their half-lives (T1/2 (234Th)=24,1 d; T1/2 (238U)=4,5 10 9 y) and their biogeochemical behavior. Th is very particle reactive and U is conservative in seawater. In the absence of Th scavenging and export by particles, secular equilibrium between 238U and 234Th would be expected. However, because the ocean is not particle free, thorium is effectively scavenged onto particle surfaces and removed from the surface ocean, creating a deficiency of 234Th relative to 238U. The half-life of 234Th is very suitable for tracing events occurring over short time scales ranging from days to weeks, of the same order of the development of a phytoplankton bloom and the subsequent derived particle export. Here we present data obtained during two oceanographic cruises within the frame of the FAMOSO Program (2009) in the northwestern Mediterranean, just before and after the spring phytoplankton bloom in the area. One of the special features of this region is the deep convection process that occurs each winter and drives an important fertilization mechanism. The 234Th fluxes obtained from the seawater column profiles provide information on the patterns of phytoplankton dynamics over the previous weeks before sampling. This information is compared to fluxes obtained using drifting sediment traps deployed during the two cruises