El Pla Territorial Metropolità de Barcelona : els reptes de futur

L'autor, principal responsable de la major part del planejament territorial, i supramunicipal en general, avui vigent a Catalunya, planteja els reptes de futur del territori metropolità a partir de l'aprovació del PTMB. Aquests reptes s'apleguen en deu epígrafs: el desenvolupament dels plans directors urbanístics, el PDU de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la renovació del planejament urbanístic municipal, el desenvolupament de les infraestructures del transport i de gestió ambiental, les estratègies per a la creació de nova ciutat, les polítiques de rehabilitació urbana, la gestió dels espais oberts i del paisatge, la informació geogràfica i els instruments de cooperació entre els diversos nivells de l'Administració

Les polítiques de rehabilitació enfront la segregació : el pla de barris de Barcelona

L'article estudia el desenvolupament del Pla de Barris de Barcelona, iniciat l'any 2017. Es tracta d'una iniciativa destinada a combatre les causes i fer front als efectes de la segregació urbana a la ciutat, tot millorant les dotacions públiques i les condicions de vida als barris més vulnerables. En primer lloc, l'article exposa el context, els objectius, l'abast territorial, l'organització, les principals característiques i l'execució del Pla de Barris. Seguidament, es valora el Pla des del punt de vista de la seva necessitat, l'extensió de les actuacions, els recursos esmerçats, la transversalitat, la participació del veïnat i els seus efectes. El treball es clou amb unes reflexions sobre la continuïtat i les necessitats d'ampliació del Pla

Projecte de rehabilitació urbana amb criteris d'eficiència energètica a l'Eixample de Mataró

El creixement actual de Mataró utilitza el terreny urbanitzable no esgotat: al nord per sobre l’autopista, amb l’equipament de l’hospital i nous serveis d’indústria i comerç (sectorització); al sud obre la ciutat al mar al sector del Rengle , amb el Tecnocampus i el passeig marítim i la vivenda, provocant la transformació del sector industrial annex a la ciutat consolidada. Actualment, la transformació de la ciutat consolidada contempla: La peatonalització i consecució d’una xarxa d’espais lliures urbans amb activitat al casc antic. El Pla especial del centre amb la recuperació de la indústria del primer eixample, ara obsoleta i embeguda dins la ciutat consolidada, per a la consecució d’espai lliure públic, la ubicació d’equipaments, activitats econòmiques de serveis, i el creixement de vivenda, així com d’aparcament soterrat

Efectes i conseqüències del silenci positiu

Recull dos exemples per facilitar la comprensió dels efectes i de les conseqüències del silenci administratiu positiu

SENTIMIENTOS DE COMUNIDAD EN LA REHABILITACIÓN URBANA

La recerca duta a terme al barri multicultural d'Embajadores, al casc antic de Madrid, estableix una sèrie de relacions entre variables vinculades amb el concepte de sentiment de comunitat referit a una comunitat geogràfica i aspectes relacionats amb l'ús de l'espai urbà. Entendre aquesta relació és clau dins de la planificació urbana per a incorporar eines adequades als processos de rehabilitació urbana. L'estudi, basat en un treball de camp previ, es fonamenta en les dades obtingudes en un qüestionari fet a 397 habitants del barri. La informació recollida ha estat tractada posteriorment amb instruments estadístics per a poder ser analitzada. Una anàlisi factorial confirmatòria ha permès l'elaboració dels constructes, que amb les altres variables han estat treballats a posteriori amb correlacions de Pearson, proves T y regressions. Els resultats obtinguts revelen la importància que tenen aspectes com la percepció de seguretat, el deteriorament de l'entorn i el sentiment d'orgull sobre la satisfacció amb el barri i la percepció de l'ambient comunitari per part de l'individu. A més a més, aquestes relacions han fet emergir la influència que tenen determinades variables sobre els patrons d'ús del barri i de l'espai públic que ens permeten comprendre la importància de considerar aquests aspectes a l'hora de dur a terme projectes de rehabilitació urbana.The investigation carried out at the multicultural neighborhood Embajadores, in the historical center of Madrid, established a series of relations between variables linked with the concept of a sense of community. This investigation is based on a geographical community and the use of urban spaces. The understanding of this relationship is essential in urban planning, in order to incorporate adequate tools for urban rehabilitation processes. This study, based on prior fieldwork, is based on data obtained from 397 respondents during a survey conducted within the neighborhood, and subsequently analyzed with statistical instruments. A Confirmatory Factor Analysis (CFA) supported the elaboration of the constructs, which, together with other variables, were later on examined for Pearson’s correlations, T tests and regressions. The results obtained revealed that some aspects of perception around security, neighborhood decay, and pride have a significant impact on feelings of satisfaction in neighborhood and community atmosphere on the individual. Also, these relations showed the influence that some variables have over the patterns of use of the neighborhood, and its public spaces, thus allowing us to understand the importance of considering those aspects for urban rehabilitation projects.La investigación realizada en el barrio multicultural de Embajadores, del centro histórico madrileño, establece una serie de relaciones entre variables vinculadas con el concepto de Sentimiento de Comunidad, referido a una comunidad geográfica, y aspectos relacionados con el uso del espacio urbano. Entender esta relación es clave en el planeamiento urbano para incorporar herramientas adecuadas en los procesos de rehabilitación urbana. El estudio, basado en un trabajo de campo previo, se sustenta en los datos obtenidos de un cuestionario realizado a 397 habitantes del barrio, cuya información fue tratada posteriormente con instrumentos estadísticos para su análisis. Un análisis factorial confirmatorio permitió la elaboración de los constructos, que junto a las demás variables, fueron luego trabajados con correlaciones de Pearson, pruebas T y regresiones. Los resultados obtenidos revelan la importancia que tienen aspectos como la percepción de seguridad, el deterioro del entorno y el sentimiento de orgullo sobre la satisfacción con el barrio y la percepción del ambiente comunitario por parte del individuo. Además, estas relaciones mostraron la influencia que tienen determinadas variables sobre los patrones de uso del barrio y del espacio público, permitiéndonos comprender la importancia de considerar estos aspectos a la hora de realizar proyectos de rehabilitación urbana

Restes, raó i sentits

RUINS, REASON AND SENSES The essay begins by explaining the nature of complexity of the temples that has been drawn from the experience of archaeological research in the ruins excavated (sacred spaces before being sanctified, sites located in the cosmos through geometry and rooted in the ground by the ditch, scars of ideologies, liturgical changes, the "Contrareforma" and "desamortització", etc.). Secondly presents knowledge and profession, reason and praxis of contemporary builders, with which he acts on these pre-existing complexes (the requirement of solidity, materiality, craft, and the device geometry, the architectural walk, light and darkness, coatings, and clima and acoustic comfort, air and odors, etc.). Finally, manifests critical of mainstream museology trends' ( theatrical lighting, sound environmental, monitors and screens, holograms and mannequins,...), and evokes emotions and sensations that he would like to experience in the areas of ruins restored, remembering as has been lived, severe happiness, in some contemporary churchesLa comunicació parteix d'exposar característiques de complexitat dels temples extretes de l'experiència de la recerca arqueològica en les ruïnes intervingudes (sagrats abans de ser santificats, llocs arrelats per la geometria en el cosmos i la rasa en la terra, cicatrius ideològiques dels canvis litúrgics, la contrareforma i la desamortització, etc.). En segon lloc presenta la pràctica i les raons, el saber i l'ofici de constructors contemporanis amb les que decideix actuar arquitectònicament sobre aquestes preexistències complexes ( l'exigència de solidesa, la materialitat i manualitat, la geometria i l'aparell, la passejada arquitectònica, la llum i la penombra, els revestiments, i el confort tèrmic i acústic, l'aire i les olors, etc). Finalment, d'una banda es posiciona críticament respecte els corrents exitosos de musealització intensa (monitors i pantalles, il·luminacions teatrals, sonorització ambiental, hologrames i maniquins...), i d'altra banda, evoca les emocions espacials i sensacions organolèptiques que voldria poder experimentar en els espais de les ruïnes restaurades com recorda haver viscut, severa felicitat, en determinats temples contemporanis.Peer Reviewe

Fer ciutat, construir territori: la Llei de barris

1. CATALUNYA, POLÍTIQUES I TERRITORIS AVUI. 2. URBANISME DEMOCRÀTIC I RECONSTRUCCIÓ DE CIUTAT. 3. POLÍTICA URBANÍSTICA I POLÍTICA SOCIAL: UNA PERSPECTIVA EUROPEA. 4. POLÍTIQUES URBANES I GOVERN DEL TERRITORI. 5. LA LLEI DE BARRIS: PLANTEJAMENT I OBJECTIUS. 6. ELS BARRIS DE LA LLEI DE BARRIS. 7. LES ACTUACIONS: OBJECTIUS I EXEMPLES. 8. UNA LLEI TRANSVERSAL I UN REPTE COL·LECTIU

Favela-Bairro, un nou paradigma d'urbanització per a assentaments informals

A Rio de Janeiro, dins d'un escenari d'estabilitat poblacional registrat ja als inicis dels anys 1990, fou dissenyada una important política pública per a la reconducció dels processos d'urbanització marginal: el Programa Favela- Bairro. Aquest article explica com van sorgir i com es van afrontar les pautes d'acció per a la integració i articulació dels assentaments informals a la ciutat, procés que ha convertit barris precaris en “ciutats amb ciutadans” i als seus habitants en “ciutadans en una ciutat”.En Río de Janeiro, dentro de un escenario de estabilidad poblacional registrado ya en los inicios de los años 1990, fue diseñada una importante política pública para la reconducción de los procesos de urbanización marginal: el Programa Favela- Bairro. Este artículo explica cómo surgieron y cómo se afrontaron las pautas de acción para la integración y articulación de los asentamientos informales en la ciudad, proceso que ha convertido barrios precarios en “ciudades con ciudadanos” y a sus moradores en “ciudadanos en una ciudad.Peer Reviewe