El reformisme social a Espanya durant el primer terç del segle XX

Estat de la qüestió sobre el procés de reforma social a Espanya a principis del segle XX, tant els seus protagonistes, com les institucions que hi participaren i les reformes legals portades a terme.Research about the social reform in Spain at the beginning of the 20th century: main characters, institutions involved and legal reforms adopted

De l'Inevitable encaix a l'Estat espanyol al somni europeista

La Unió Europea ha contribuït, de manera indirecta però important, a favor de les demandes independentistes. En primer lloc, generant un marc d'estabilitat política i econòmica (en positiu) i, en segon lloc, negant a les regions cap pes polític (en negatiu). Només els estats compten, per petits que siguin. No hem d'assumir una posició exactament coincident de tots els estats europeus en favor o en contra de la causa independentista catalana. Però per a tots, en conjunt, probablement una solució que passi per girar totalment l'esquena a una república catalana seria l'opció més costosa econòmicament i políticament, establint un precedent estrany. En aquest article s'analitzen diversos escenaris i la possible posició de la Unió Europea en relació amb la independència de Catalunya, tot examinant els interessos de tres actors: l'Estat espanyol, Catalunya i la UE.The European Union has indirectly contributed a lot in favor of demands for independence. First, building a framework for political and economic stability (positive) and, secondly, denying any political weight of the regions in the decision making process (negative). Only states count. We cannot assume a common position of all the European states in favor or against the Catalan independentist cause. But, overall, probably a solution that happens to do not recognise at all a Catalan republic would be the more expensive option economically and politically, setting a bizarre precedent. This article discusses various scenarios and the possible position of the European Union in relation to the independence of Catalonia, examining the interests of three parties: Spain, Catalonia and the EU

Economia del treball. Guions de seguiment

Aquest material ha rebut l'ajut del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València.Guions de seguiment de l'assignatura Economia del Treball, impartida al Grau en Relacions Laborals i Recursos Humans. Els temes abordats són els següents: 1. El mercat de treball des d'un punt de vista estructural: determinants de la demanda i oferta de treball, segmentació laboral. 2. L'anàlisi econòmica de les causes de l'atur i les polítiques d'ocupació: enfocament microeconòmic convencional sobre l'atur, enfocament macroeconòmic de l'atur, l'atur des d'un punt de vista estructural. 3. La determinació dels salaris. 4. Visió global del mercat laboral a Espanya: principals tendències i transformacions de l'activitat, l'ocupació i l'atur des de finals dels anys setanta fins l'actualitat. 5. Dinàmica econòmica i laboral i polítiques d'ocupació a Espanya: transició política i crisi econòmica (1975-1985), transformacions econòmiques i laborals des de mitjans dels anys vuitanta fins 2007, la crisi actual, la política econòmica i laboral en el marc europeu, reformes laborals i política d'ocupació

Secularització, laïcitat i família a Espanya

La crisi de la concepció tradicional de la família i la transformació profunda dels valors i els models familiars és, sobretot, un fenomen complex, generat arran d’evolucions o de revolucions ideològiques, però també de canvis estructurals, socioeconòmics i tecnològics, entre d’altres, en què entren en joc des de qüestions de caràcter ètic fins a implicacions sobre l’Estat del benestar

Plural és federal

La Constitució espanyola de 1978 va deixar obertes les portes de la construcció del futur Estat de les Autonomies i de la seva interpretació. Tot i que el traspàs de competències des d’un Estat unitari a un Estat autonòmic és una realitat ja del tot consolidada Euskadi i Catalunya continuen buscant la manera de sentir-se còmodes amb Espanya. És per això que, un cop donat per tancat el llarg de procés de transició i de normalització política a l’Estat espanyol, l’autor considerar que ara cal avançar en l’aprofundiment del model dibuixat per arribar a un nou estadi de relacions Espanya-Catalunya i Espanya-Euskadi, no des d’una lògica bilateral d’Estat a Estat, sinó des d’una lògica de confiança constitucional

La condició legal del menor estranger no acompanyat i la seva determinació de l’edat

Treballs Finals de Grau de Dret. Universitat de Barcelona. Curs: 2017-2018. Vinculat al Projecte Dret al Dret. Tutora: Almudena González GarcíaL’objectiu del treball, consisteix, per una banda, en parlar sobre el col·lectiu MENA, caracteritzat per una triple condició que el posiciona en una extrema vulnerabilitat, i per altra banda, en tractar la problemàtica sobre els mètodes que se segueixen per determinar l’edat d’aquests, però no tan sols a nivell espanyol sinó realitzant alhora una comparativa amb altres Estats. Després d’un gran debat intern, em decideixo per Regne Unit, Itàlia i França, per qüestions de proximitat geogràfica amb Espanya. Però a mesura que va avançant el projecte i va agafant forma, me n’adono de la gran dificultat que suposa trobar informació d’altres països d’un tema delicat com el present

Coparentalitat i custòdia compartida a Catalunya

L'article aborda la problemàtica de la custòdia compartida legal dels fills menors d'edat en el postdivorci dins d'un context de creixent diversitat de les pràctiques parentals. S'hi presenta el marc sociojurídic actual existent a Espanya i a Catalunya entorn de la figura jurídica i la pràctica de la custòdia compartida. A més, s'hi analitzen les dades de sentències judicials de nul·litats, separacions i divorcis en referència al període 2007-2012 procedents de l'INE sobre Catalunya i uns altres territoris de l'Estat espanyol. En els resultats, hi destaca l'especificitat de Catalunya en el context de l'Estat espanyol, amb nivells més alts de divorci, consens entre els cònjuges i custòdia compartida. Concloem que el formidable increment de la custòdia compartida es podria explicar per l'adaptació de la pràctica judicial a nous models de coparentalitat en el predivorci. S'hi planteja la necessitat d'avançar en la recerca qualitativa per conèixer l'impacte real de la custòdia compartida en la vida quotidiana dels nens i els seus progenitors, perquè interpretem que, en la pràctica, aquesta figura jurídica conté i amaga acords ben diversos i crea escenaris molt complexos en el postdivorci.El artículo aborda la problemática de la custodia compartida legal de los hijos menores de edad después del divorcio en un contexto de creciente diversidad de las prácticas parentales. Se presenta el marco sociojurídico actual existente en España y en Cataluña en torno a la figura jurídica y a la práctica de la custodia compartida. Además, se analizan los datos de sentencias judiciales de nulidades, separaciones y divorcios en el periodo 2007-2012 procedentes del INE en Cataluña y otros territorios del Estado español. Los resultados destacan la especificidad de Cataluña en el contexto del Estado español, con niveles más altos de divorcio, de consenso entre los cónyuges y de custodia compartida. Concluimos que el formidable incremento de la custodia compartida podría ser el resultado de la adaptación de la práctica judicial a nuevos modelos de coparentalidad en el predivorcio. Se plantea la necesidad de avanzar en la investigación cualitativa para conocer el impacto real de la custodia compartida en la vida cotidiana de los niños y sus progenitores, ya que interpretamos que, en la práctica, esta figura jurídica contiene y esconde acuerdos muy diversos y crea escenarios muy complejos en el postdivorcio.Le document aborde la question de la garde partagée des enfants mineurs après le divorce dans un contexte de diversité croissante des pratiques parentales. Nous présentons le cadre socio-juridique qui existe actuellement en Espagne et en Catalogne autour de la figure juridique et la pratique de la garde partagée. Des données judiciaires obtenus par l'INE sur « Décrets d'annulations, séparations et divorces » sont analysés pour la Catalogne et d'autres régions d'Espagne (2007-2012). Les résultats soulignent ce qui est spécifié en Catalogne, dans le cadre de l'État espagnol, avec des niveaux plus élevés de divorce, consensus entre les conjoints et garde partagée. Nous concluons que l'augmentation de la garde partagée peut être le résultat de l'adaptation de la pratique juridique à nouveaux modèles de coparentalité avant le divorce. Cela soulève la nécessité d'étendre la recherche qualitative pour étudier l'impact réel de la garde partagée sur la vie quotidienne des enfants et de leurs parents, que nous interprétons, et que les accords de garde partagée contiennent des situations diverses et complexes qui sont créées après le divorce.The paper addresses the issue of legal custody of minor children after divorce in a context of increasing diversity of parental practices. We present a socio-legal framework that currently exists in Spain and Catalonia around the legal entity and practice of shared custody. Judiciary data obtained from INE on "Decrees of annulments, separations and divorces" are analyzed for Catalonia and other Spanish regions (2007-2012). The results highlight the uniqueness of Catalonia in the context of the Spanish State with the highest levels of divorce, fewer disputed judgements and higher rates of shared custody. We conclude that the sharp increase in shared custody could be due to the adaptation of the judicial practices to new models of co-parenting before divorce. This raises the need for qualitative research to study the real impact of shared custody on the daily lives of children and their parents, as we construe that shared custody agreements contain diverse and complex situations that are created after divorce