Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics
Abstract
La Unió Europea ha contribuït, de manera indirecta però important, a favor
de les demandes independentistes. En primer lloc, generant un marc d'estabilitat
política i econòmica (en positiu) i, en segon lloc, negant a les regions cap pes polític
(en negatiu). Només els estats compten, per petits que siguin. No hem d'assumir
una posició exactament coincident de tots els estats europeus en favor o en
contra de la causa independentista catalana. Però per a tots, en conjunt, probablement
una solució que passi per girar totalment l'esquena a una república catalana
seria l'opció més costosa econòmicament i políticament, establint un precedent
estrany. En aquest article s'analitzen diversos escenaris i la possible posició de la
Unió Europea en relació amb la independència de Catalunya, tot examinant els
interessos de tres actors: l'Estat espanyol, Catalunya i la UE.The European Union has indirectly contributed a lot in favor of demands
for independence. First, building a framework for political and economic stability
(positive) and, secondly, denying any political weight of the regions in the decision making process (negative). Only states count. We cannot assume a common
position of all the European states in favor or against the Catalan independentist
cause. But, overall, probably a solution that happens to do not recognise at all
a Catalan republic would be the more expensive option economically and politically,
setting a bizarre precedent. This article discusses various scenarios and
the possible position of the European Union in relation to the independence of
Catalonia, examining the interests of three parties: Spain, Catalonia and the EU
