Pla d'accions 2022-2025 Barcelona, ciutat amigable amb les persones grans

Aquest document l'ha creat el Departament de Promoció de les Persones Grans, dins de la Direcció de Serveis d'Infància, Joventut i Persones Grans

El suïcidi en les persones grans

A Mallorca, a partir de 2010 es detecta un increment del percentatge de suïcidis de persones grans respecte al total de suïcidis. Aquest augment és superior al de les Illes Balears i lleugerament inferior al nacional, exceptuant el 2008 (INE i IBESTAT). A aquesta situació s’ha d’afegir l’anomenat «suïcidi silenciós», en què la persona gran es va abandonant, tot rebutjant tant els aliments com les cures mèdiques fins a la seva mort. L’actual tendència ascendent és general als països industrialitzats, on les persones grans presenten la major taxa registrada de suïcidis consumats (IMSERSO 2010). De fet, presenten manco intents frustrats i avisen amb menys freqüència de les seves intencions suïcides que els adults més joves. Juntament amb els símptomes depressius, la presència de malalties neurològiques incapacitants o de malalties oncològiques, la manca de suport social i la limitació funcional, així com el consum d’alcohol, són factors que incrementen el risc de suïcidi en persones d’aquest grup d’edat. La prevenció esdevé fonamental per fer front a aquesta tendència d’increment de suïcidis en les persones grans, a fi d’evitar que esdevengui «la nova epidèmia del segle XXI». En aquest article, a més d’analitzar aquest fenomen, tant a Mallorca com a l’Estat espanyol, s’intenta aprofundir en els factors de risc per poder generar les bases per dissenyar línies preventives eficaces, ja que actualment, ni a la nostra comunitat ni a Espanya es desenvolupen programes preventius en aquesta línia.En Mallorca, a partir del año 2010 se detecta un incremento del porcentaje de suicidios de persones mayores respecto al total de suicidios. Este aumento es superior al de las Illes Balears y ligeramente inferior al nacional, exceptuando en el año 2008 (INE e IBESTAT). A esta situación se ha de añadir el llamado «suicidio silencioso», en que la persona mayor se va abandonando y rechaza tanto los alimentos como los cuidados médicos hasta su muerte. Esta tendencia ascendente se ha generalizado en los países industrializados, donde las persones mayores presentan la mayor tasa registrada de suicidios consumados, (IMSERSO, 2010). De hecho, presentan menos intentos frustrados y avisan con menos frecuencia de sus intenciones suicidas que los adultos más jóvenes. Junto a los síntomas depresivos, la presencia de enfermedades neurológicas incapacitantes o enfermedades oncológicas, la falta de apoyo social y la limitación funcional, así como el consumo de alcohol, son factores que incrementan el riesgo de suicidio en las personas de este grupo de edad. La prevención es fundamental para poder hacer frente a esta tendencia de incremento de suicidios en las persones mayores, a fin de evitar que se convierta en «la nueva epidemia del siglo XXI». En este artículo, además de analizar este fenómeno, tanto en Mallorca como en el Estado español, se intenta profundizar en los factores de riesgo para poder generar las bases para diseñar líneas preventivas eficaces, ya que actualmente, ni en nuestra comunidad ni en España se desarrollan programas preventivos en esta línea

La cura familiar de les persones grans

Aquest article analitza l'atenció i cura de les persones grans que duen a terme les famílies. Interpreta que aquesta atenció és una forma de treball domèstic que jerarquitza les obligacions de cura entre les dones de la família segons una norma social. Aquesta norma de cura es basa en la responsabilitat filial i estableix també una gradació de situacions possibles dins la família que afavoreixen la permanència de la persona gran dins l'entorn familiar. Les reflexions d'aquest article es basen en els treballs de camp de diferents estudis sobre la situació social de les persones grans realitzats per encàrrec de diferents ajuntaments catalans.The article analyses how families take care of the elderly. It states that: a) care is a form of domestic labor, b) care responsibilities are distributed among kinswomen according to a social norm. Such a norm relies on filial obligation, and establishes a scale of possible situations so that the elderly stay within their family. These reflections draw on fieldwork on the social situation of the elderly which has been ordered by several Catalan municipalities.Este artículo analiza la atención y cuidado de las personas mayores por parte de sus familiares. Interpreta que esta atención es una forma de trabajo doméstico que jerarquiza las obligaciones de cuidado entre las mujeres de la familia según una norma social. Esta norma de cuidados se basa en la responsabilidad filial y establece también una gradación de situaciones posibles dentro de la familia que priorizan la permanencia de la persona mayor en su entorno familiar. Las reflexiones de este artículo se basan en los trabajos de campo de diferentes estudios sobre la situación social de las personas mayores realizados por encargo de algunos ayuntamientos catalanes

Pla Barcelona, ciutat amigable amb les persones grans 2022-2030

Aquest document l'ha creat el Departament de Promoció de les Persones Grans, dins de la Direcció de Serveis d'Infància, Joventut i Persones Grans