Besalú i Costa, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

104 [336] E Revista de Girona F núm. 242  maig - juny  2007 E Crítica
El segon i probablement
millor capítol del llibre, «La
jugada d’Isidre Ferran», apro-
fundeix en les motivacions
que dugueren aquest senyor
útil de la vall de Colera a ini-
ciar el procés de colonització
de Sant Miquel de Colera.
Posant en cultiu un conjunt
de terres fins llavors poc pro-
ductives, aprofitant la forta
demanda de productes deri-
vats de la vinya, Isidre
Ferran pretenia obtenir
ingressos econòmics i alhora
obtenir un seguit de preben-
des de la Cort. D’aquest
apartat cal destacar sobretot
la descripció del joc d’inte-
ressos particulars que s’esta-
blí entre els diversos perso-
natges implicats en l’afer.
El tercer capítol, titulat
«Produir l’amor a la pàtria»,
se centra en la intervenció
de l’Estat il·lustrat, que,
influït per les actuacions
colonitzadores iniciades per
la mateixa època a
Andalusia, intentà controlar
i dirigir l’afer (d’aquí la
menció en el títol de «la
Carolina empordanesa»).
Dins d’aquest apartat, cal
destacar les pàgines centra-
des en els aspectes urbanís-
tics de la fundació. 
En el darrer capítol, «Un
poble de gent honrada»,
l’autor fa una breu radiogra-
fia dels resultats del procés,
del moviment migratori
generat (procedència i ori-
gen dels colonitzadors) i de
les limitacions que aquesta
actuació hagué d’afrontar
ràpidament, a causa de les
excessives expectatives que
el seu promotor havia plan-
tejat a la Cort per vendre
millor la seva proposta.
Tanmateix, aquest apartat
del treball, pel nostre gust, és
excessivament sintètic, atès
que s’hi troben a faltar qua-
dres i gràfics sobre els orí-
gens geogràfics i socials dels
pobladors. Finalment, l’obra
acaba amb un interessant
apèndix, on s’ha transcrit
l’expedient presentat al
Consell de Castella.
Quant a la valoració
general de l’obra, creiem
que és un treball interessant,
ja que les seves pàgines, que
contenen un volum ingent
d’informació fins ara inèdita,
ens apropen a la poc cone-
guda història del naixement
d’aquesta petita vila empor-
danesa.
Lluís Buscató i Somoza
✍
La senyora Maria 
i les persones grans
Diversos autors.
Les persones grans i el dret 
a decidir. La Sra. Maria.
Anàlisi d’un cas pràctic 
sobre la dignitat, 
l’autonomia i els prejudicis
vers les persones grans.
Col. Quaderns d’Ètica Aplicada 
a la Intervenció Social, núm. 1.
Observatori d’Ètica Aplicada 
a la Intervenció Social (Campus
Arnau d’Escala). Girona, 2005.
149 pàgines (que inclouen 
les versions catalana, castellana, 
francesa i anglesa).
La senyora Maria és una dona
vídua, de 83 anys, que con-
serva les facultats mentals. Va
ingressar en una residència de
gent gran, molt pressionada
per les seves germanes, que
volien protegir-la dels seus
dos fills, l’un drogodependent
i l’altra prostituta. Els fills li
han demanat que torni a casa
seva a viure amb ells, i la Sra.
Maria no sap què fer i dema-
na ajuda als professionals de la
residència.
Aquest és, en poques
paraules, el cas de la senyora
Maria, i la pregunta sotmesa
a anàlisi és «Què s’ha
d’aconsellar a la senyora
Maria?».
Els professionals dels ser-
veis socials i educatius es
troben sovint davant de
situacions i problemes amb
una important càrrega ètica,
però no disposen –a diferèn-
cia del que passa en l’àmbit
de la salut– d’un pòsit de
reflexió i d’una literatura
prou rigorosa i contrastada
que ofereixin criteris enrao-
nats i respostes adequades.
Aquest és el repte que vol
afrontar la col·lecció que
s’inicia amb aquest llibre i
que és fruit del treball de
tretze professionals (peda-
gogs, filòsofs, metges, juris-
tes, psiquiatres, psicòlegs,
treballadors socials i educa-
dors), coordinats pel filòsof i
pedagog Joan Canimas.
Més enllà de la resposta
concreta a la pregunta for-
mulada (resposta que, evi-
dentment, el llibre dóna), hi
ha un punt de partida clar: la
intervenció professional és
necessària, no solament per-
què ho demana la senyora
Maria, sinó perquè la tasca
dels treballadors i educadors
socials és justament ajudar i
acompanyar les persones per
tal que puguin resoldre les
seves necessitats o proble-
mes, no pas prendre deci-
sions per elles, si es tracta de
persones autònomes i capa-
ces. I hi ha també uns prin-
cipis incontestables: no es
pot establir a priori cap rela-
ció entre la debilitat física o
la precarietat econòmica i
l’autonomia moral.
El cas de la senyora
Maria dóna peu a un interes-
santíssim glossari, justament
d’ètica aplicada, a propòsit
de l’autonomia (no és el
mateix l’autonomia moral, la
capacitat per autogovernar-
se, que l’autonomia funcio-
nal, la no-dependència per
fer vida normal), el consenti-
ment informat, la dependèn-
cia, la dignitat i el paternalis-
me (entès com a restricció
de la voluntat i la llibertat de
les persones).
Hem de celebrar amb tots
els pronunciaments a favor
que algú tingui el coratge i la
gosadia de posar per escrit allò
que, fins ara, només hem tro-
bat en les tertúlies radiofòni-
ques, en les converses infor-
mals i en algunes pel·lícules.
Perquè es necessita coratge i
gosadia per il·luminar qües-
tions complexes i plenes de
matisos amb rigor jurídic i
científic, amb humanitat i
sensibilitat i amb un respecte
profund per la llibertat i la
dignitat de les persones. I els
hem de demanar que, per
favor, el de la senyora Maria
no sigui l’únic cas pràctic
objecte de la seva anàlisi.
Xavier Besalú


La senyora Maria i les persones grans

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert