Enhancing Privacy Management on Social Network Services

Tesis por compendioIn the recent years, social network services, such as Facebook or LinkedIn, have experienced an exponential growth. People enjoy their functionalities, such as sharing photos, finding friends, looking for jobs, and in general, they appreciate the social benefits that social networks provide. However, as using social network has become routine for many people, privacy breaches that may occur in social network services have increased users' concerns. For example, it is easy to find news about people being fired because of something they shared on a social network. To enable people define their privacy settings, service providers employ simple access controls which usually rely exclusively on lists or circles of friends. Although these access controls are easy to configure by average users, research literature points out that they are lacking elements, such as tie strength, that play a key role when users decide what to share and with whom. Additionally, despite the simplicity of current access controls, research on privacy on social media reports that people still struggle to effectively control how their information flows on these services. To provide users with a more robust privacy framework, related literature proposes a new paradigm for access controls based on relationships. In contrast to traditional access controls where permissions are granted based on users and their roles, this paradigm employs social elements such as the relationship between the information owner and potential viewers (e.g., only my siblings can see this photo). Access controls that follow this paradigm provide users with mechanisms for disclosure control that represent more naturally how humans reason about privacy. Furthermore, these access controls can deal with specific issues that social network services present. Specifically, users often share information that concerns many people, especially other members of the social network. In such situations, two or more people can have conflicting privacy preferences; thus, an appropriate sharing policy may not be apparent. These situations are usually identified as multiuser privacy scenarios. Since relationship based access controls are complex for the average social network user, service providers have not adopted them. Therefore, to enable the implementation of such access controls in current social networks, tools and mechanisms that facilitate their use must be provided. To that aim, this thesis makes five contributions: (1) a review of related research on privacy management on social networks that identifies pressing challenges in the field, (2) BFF, a tool for eliciting automatically tie strength and user communities, (3) a new access control that employs communities, individual identifiers, tie strength, and content tags, (4) a novel model for representing and reasoning about multiuser privacy scenarios, employing three types of features: contextual factors, user preferences, and user arguments; and, (5) Muppet, a tool that recommends sharing policies in multiuser privacy scenarios.En los últimos años, los servicios de redes sociales, como Facebook o LinkedIn, han experimentado un crecimiento exponencial. Los usuarios valoran positivamente sus muchas funcionalidades tales como compartir fotos, o búsqueda de amigos y trabajo. En general, los usuarios aprecian los beneficios que las redes sociales les aportan. Sin embargo, mientras el uso de redes sociales se ha convertido en rutina para mucha gente, brechas de privacidad que pueden ocurrir en redes sociales han aumentado los recelos de los usuarios. Por ejemplo, es sencillo encontrar en las noticias casos sobre personas que han perdido su empleo debido a algo que compartieron en una red social. Para facilitar la definición de los ajustes de privacidad, los proveedores de servicios emplean controles de acceso sencillos que normalmente se basan, de forma exclusiva, en listas o círculos de amigos. Aunque estos controles de acceso son fáciles de configurar por un usuario medio, investigaciones recientes indican que éstos carecen de elementos tales como la intensidad de los vínculos personales, que juegan un papel clave en cómo los usuarios deciden qué compartir y con quién. Además, a pesar de la simplicidad de los controles de acceso, investigaciones sobre privacidad en redes sociales señalan que los usuarios han de esforzarse para controlar de forma efectiva como su información fluye en estos servicios. Para ofrecer a los usuarios un marco de privacidad más robusto, trabajos recientes proponen un nuevo paradigma para controles de acceso basado en relaciones. A diferencia de los controles de acceso tradicionales donde los permisos se otorgan en base a usuarios y sus roles, este paradigma emplea elementos sociales como la relación entre el propietario de la información y su audiencia potencial (por ejemplo, sólo mis hermanos pueden ver la foto). Los controles de acceso que siguen este paradigma ofrecen a los usuarios mecanismos para el control de la privacidad que representan de una forma más natural como los humanos razonan sobre cuestiones de privacidad. Además, estos controles de acceso pueden lidiar con problemáticas específicas que presentan las redes sociales. Específicamente, los usuarios comparten de forma habitual información que atañe a muchas personas, especialmente a otros miembros de la red social. En tales situaciones, dos o más personas pueden tener preferencias de privacidad que entran en conflicto. Cuando esto ocurre, no hay una configuración correcta de privacidad que sea evidente. Estas situaciones son normalmente identificadas como escenarios de privacidad multiusuario. Dado que los controles de acceso basados en relaciones son complejos para el usuario promedio de redes sociales, los proveedores de servicios no los han adoptado. Por lo tanto, para permitir la implementación de tales controles de acceso en redes sociales actuales, es necesario que se ofrezcan herramientas y mecanismos que faciliten su uso. En este sentido, esta tesis presenta cinco contribuciones: (1) una revisión del estado del arte en manejo de privacidad en redes sociales que permite identificar los retos más importantes en el campo, (2) BFF, una herramienta para obtener automáticamente la intensidad de los vínculos personales y las comunidades de usuarios, (3) un nuevo control de acceso que emplea comunidades, identificadores individuales, la intensidad de los vínculos personales, y etiquetas de contenido, (4) un modelo novedoso para representar y razonar sobre escenarios de privacidad multiusario que emplea tres tipos de características: factores contextuales, preferencias de usuario, y argumentos de usuario; y, (5) Muppet, una herramienta que recomienda configuraciones de privacidad en escenarios de privacidad multiusuario.En els darrers anys, els servicis de xarxes socials, com Facebook o LinkedIn, han experimentat un creixement exponencial. Els usuaris valoren positivament les seues variades funcionalitats com la compartició de fotos o la cerca d'amics i treball. En general, els usuaris aprecien els beneficis que les xarxes socials els aporten. No obstant això, mentre l'ús de les xarxes socials s'ha convertit en rutina per a molta gent, bretxes de privacitat que poden ocórrer en xarxes socials han augmentat els recels dels usuaris. Per exemple, és senzill trobar notícies sobre persones que han perdut el seu treball per alguna cosa que compartiren a una xarxa social. Per facilitar la definició dels ajustos de privacitat, els proveïdors de servicis empren controls d'accés senzills que normalment es basen, de forma exclusiva, en llistes o cercles d'amics. Encara que aquests controls d'accés són fàcils d'emprar per a un usuari mitjà, investigacions recents indiquen que aquests manquen elements com la força dels vincles personals, que juguen un paper clau en com els usuaris decideixen què compartir i amb qui. A més a més, malgrat la simplicitat dels controls d'accés, investigacions sobre privacitat en xarxes socials revelen que els usuaris han d'esforçar-se per a controlar de forma efectiva com fluix la seua informació en aquests servicis. Per a oferir als usuaris un marc de privacitat més robust, treballs recents proposen un nou paradigma per a controls d'accés basat en relacions. A diferència dels controls d'accés tradicionals on els permisos s'atorguen segons usuaris i els seus rols, aquest paradigma empra elements socials com la relació entre el propietari de la informació i la seua audiència potencial (per exemple, sols els meus germans poden veure aquesta foto). Els controls d'accés que segueixen aquest paradigma ofereixen als usuaris mecanismes per al control de la privacitat que representen d'una forma més natural com els humans raonen sobre la privacitat. A més a més, aquests controls d'accés poden resoldre problemàtiques específiques que presenten les xarxes socials. Específicament, els usuaris comparteixen de forma habitual informació que concerneix moltes persones, especialment a altres membres de la xarxa social. En aquestes situacions, dues o més persones poden tindre preferències de privacitat que entren en conflicte. Quan açò ocorre, no hi ha una configuració de privacitat correcta que siga evident. Aquestes situacions són normalment identificades com escenaris de privacitat multiusari. Donat que els controls d'accés basats en relacions són complexos per a l'usuari mitjà de xarxes socials, els proveïdors de servicis no els han adoptat. Per tant, per a permetre la implementació d'aquests controls d'accés en xarxes socials actuals, és necessari oferir ferramentes i mecanismes que faciliten el seu ús. En aquest sentit, aquesta tesi presenta cinc contribucions: (1) una revisió de l'estat de l'art en maneig de privacitat en xarxes socials que permet identificar els reptes més importants en el camp, (2) BFF, una ferramenta per a obtenir automàticament la força dels vincles personals i les comunitats d'usuaris, (3) un nou control d'accés que empra comunitats, identificadors individuals, força dels vincles personals, i etiquetes de contingut, (4) un model nou per a representar i raonar sobre escenaris de privacitat multiusari que empra tres tipus de característiques: factors contextuals, preferències d'usuari, i arguments d'usuaris; i, (5) Muppet, una ferramenta que recomana configuracions de privacitat en escenaris de privacitat multiusuari.López Fogués, R. (2017). Enhancing Privacy Management on Social Network Services [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/85978TESISCompendi

Thesis title: Crowdsourced Testing Approach For Mobile Compatibility Testing

The frequent release of mobile devices and operating system versions bring several compatibility issues to mobile applications. This thesis addresses fragmentation-induced compatibility issues. The thesis comprises three main phases. The first of these involves an in-depth review of relevant literature that identifies the main challenges of existing compatibility testing approaches. The second phase reflects on the conduction of an in-depth exploratory study on Android/iOS developers in academia and industry to gain further insight into their actual needs in testing environments whilst gauging their willingness to work with public testers with varied experience. The third phase relates to implementing a new manual crowdtesting approach that supports large-scale distribution of tests and execution by public testers and real users on a larger number of devices in a short time. The approach is designed based on a direct crowdtesting workflow to bridge the communication gap between developers and testers. The approach supports performing the three dimensions of compatibility testing. This approach helps explore different behaviours of the app and the users of the app to identify all compatibility issues. Two empirical evaluation studies were conducted on iOS/Android developers and testers to gauge developers' and testers' perspectives regarding the benefits, satisfaction, and effectiveness of the proposed approach. Our findings show that the approach is effective and improves on current state-of-the-art approaches. The findings also show that the approach met the several unmet needs of different groups of developers and testers. The evaluation proved that the different groups of developers and testers were satisfied with the approach. Importantly, the level of satisfaction was especially high in small and medium-sized enterprises that have limited access to traditional testing infrastructures, which are instead present in large enterprises. This is the first research that provides insights for future research into the actual needs of each group of developers and testers

Research Methods for the Digital Humanities

In holistic Digital Humanities studies of information infrastructure, we cannot rely solely on the selection of any given techniques from various disciplines. In addition to selecting our research methods pragmatically, for their relative efficacy at answering a part of a research question, we must also attend to the way in which those methods complement or contradict one another. In my study on West African network backbone infrastructure, I use the tools of different humanities, social-sciences, and computer science disciplines depending not only on the type of information that they help glean, but also on how they can build upon one another as I move through the phases of the study. Just as the architecture of information infrastructure includes discrete “layers” of machines, processes, human activity, and concepts, so too does the study of that architecture allow for multiple layers of abstraction and assumption, each a useful part of a unified, interdisciplinary approach

Semantic Systems. The Power of AI and Knowledge Graphs

This open access book constitutes the refereed proceedings of the 15th International Conference on Semantic Systems, SEMANTiCS 2019, held in Karlsruhe, Germany, in September 2019. The 20 full papers and 8 short papers presented in this volume were carefully reviewed and selected from 88 submissions. They cover topics such as: web semantics and linked (open) data; machine learning and deep learning techniques; semantic information management and knowledge integration; terminology, thesaurus and ontology management; data mining and knowledge discovery; semantics in blockchain and distributed ledger technologies

Chatbots for Modelling, Modelling of Chatbots

Tesis Doctoral inédita leída en la Universidad Autónoma de Madrid, Escuela Politécnica Superior, Departamento de Ingeniería Informática. Fecha de Lectura: 28-03-202

Language Learning in Interactive Environments

Natural language communication has long been considered a defining characteristic of human intelligence. I am motivated by the question of how learning agents can understand and generate contextually relevant natural language in service of achieving a goal. In pursuit of this objective, I have been studying Interactive Narratives, or text-adventures: simulations in which an agent interacts with the world purely through natural language—"seeing” and “acting upon” the world using textual descriptions and commands. These games are usually structured as puzzles or quests in which a player must complete a sequence of actions to succeed. My work studies two closely related aspects of Interactive Narratives: operating in these environments and creating them in addition to their intersection—each presenting its own set of unique challenges. Operating in these environments presents three challenges: (1) Knowledge representation—an agent must maintain a persistent memory of what it has learned through its experiences with a partially observable world; (2) Commonsense reasoning to endow the agent with priors on how to interact with the world around it; and (3) Scaling to effectively explore sparse-reward, combinatorially-sized natural language state-action spaces. On the other hand, creating these environments can be split into two complementary considerations: (1) World generation, or the problem of creating a world that defines the limits of the actions an agent can perform; and (2) Quest generation, i.e. defining actionable objectives grounded in a given world. I will present my work thus far—showcasing how structured, interpretable data representations in the form of knowledge graphs aid in each of these tasks—in addition to proposing how exactly these two aspects of Interactive Narratives can be combined to improve language learning and generalization across this board of challenges.Ph.D

Introduction to development engineering: a framework with applications from the field

This open access textbook introduces the emerging field of Development Engineering and its constituent theories, methods, and applications. It is both a teaching text for students and a resource for researchers and practitioners engaged in the design and scaling of technologies for low-resource communities. The scope is broad, ranging from the development of mobile applications for low-literacy users to hardware and software solutions for providing electricity and water in remote settings. It is also highly interdisciplinary, drawing on methods and theory from the social sciences as well as engineering and the natural sciences. The opening section reviews the history of “technology-for-development” research, and presents a framework that formalizes this body of work and begins its transformation into an academic discipline. It identifies common challenges in development and explains the book’s iterative approach of “innovation, implementation, evaluation, adaptation.” Each of the next six thematic sections focuses on a different sector: energy and environment; market performance; education and labor; water, sanitation and health; digital governance; and connectivity. These thematic sections contain case studies from landmark research that directly integrates engineering innovation with technically rigorous methods from the social sciences. Each case study describes the design, evaluation, and/or scaling of a technology in the field and follows a single form, with common elements and discussion questions, to create continuity and pedagogical consistency. Together, they highlight successful solutions to development challenges, while also analyzing the rarely discussed failures. The book concludes by reiterating the core principles of development engineering illustrated in the case studies, highlighting common challenges that engineers and scientists will face in designing technology interventions that sustainably accelerate economic development. Development Engineering provides, for the first time, a coherent intellectual framework for attacking the challenges of poverty and global climate change through the design of better technologies. It offers the rigorous discipline needed to channel the energy of a new generation of scientists and engineers toward advancing social justice and improved living conditions in low-resource communities around the world

Introduction to Development Engineering

This open access textbook introduces the emerging field of Development Engineering and its constituent theories, methods, and applications. It is both a teaching text for students and a resource for researchers and practitioners engaged in the design and scaling of technologies for low-resource communities. The scope is broad, ranging from the development of mobile applications for low-literacy users to hardware and software solutions for providing electricity and water in remote settings. It is also highly interdisciplinary, drawing on methods and theory from the social sciences as well as engineering and the natural sciences. The opening section reviews the history of “technology-for-development” research, and presents a framework that formalizes this body of work and begins its transformation into an academic discipline. It identifies common challenges in development and explains the book’s iterative approach of “innovation, implementation, evaluation, adaptation.” Each of the next six thematic sections focuses on a different sector: energy and environment; market performance; education and labor; water, sanitation and health; digital governance; and connectivity. These thematic sections contain case studies from landmark research that directly integrates engineering innovation with technically rigorous methods from the social sciences. Each case study describes the design, evaluation, and/or scaling of a technology in the field and follows a single form, with common elements and discussion questions, to create continuity and pedagogical consistency. Together, they highlight successful solutions to development challenges, while also analyzing the rarely discussed failures. The book concludes by reiterating the core principles of development engineering illustrated in the case studies, highlighting common challenges that engineers and scientists will face in designing technology interventions that sustainably accelerate economic development. Development Engineering provides, for the first time, a coherent intellectual framework for attacking the challenges of poverty and global climate change through the design of better technologies. It offers the rigorous discipline needed to channel the energy of a new generation of scientists and engineers toward advancing social justice and improved living conditions in low-resource communities around the world

Adapting robot behavior to user preferences in assistive scenarios

Aplicat embargament des de la data de defensa fins el 24 de juliol de 2020Robotic assistants have inspired numerous books and science fiction movies. In the real world, these kinds of devices are a growing need in amongst the elderly, who while life continue requiring more assistance. While life expectancy is increasing, life quality is not necessarily doing so. Thus, we may find ourselves and our loved ones being dependent and needing another person to perform the most basic tasks, which has a strong psychological impact. Accordingly, assistive robots may be the definitive tool to give more quality of life by empowering dependent people and extending their independent living. Assisting users to perform daily activities requires adapting to them and their needs, as they might not be able to adapt to the robot. This thesis tackles adaptation and personalization issues through user preferences. We 'focus on physical tasks that involve close contact, as these present interesting challenges, and are of great importance for he user. Therefore, three tasks are mainly used throughout the thesis: assistive feeding, shoe fitting, and jacket dressing. We first describe a framework for robot behavior adaptation that illustrates how robots should be personalized for and by end- users or their assistants. Using this framework, non-technical users determine how !he robot should behave. Then, we define the concept of preference for assistive robotics scenarios and establish a taxonomy, which includes hierarchies and groups of preferences, grounding definitions and concepts. We then show how the preferences in the taxonomy are used with Al planning systems to adapt the robot behavior to the preferences of the user obtained from simple questions. Our algorithms allow for long-term adaptations as well as to cope with misinformed user models. We further integrate the methods with low-level motion primitives that provide a more robust adaptation and behavior while lowering the number of needed actions and demonstrations. Moreover, we perform a deeper analysis in Planning and preferences with the introduction of new algorithms to provide preference suggestions in planning domains. The thesis then concludes with a user study that evaluates the use of the preferences in the three real assistive robotics scenarios. The experiments show a clear understanding of the preferences of users, who were able to assess the impact of their preferences on the behavior of the robot. In summary, we provide tools and algorithms to design the robotic assistants of the future. Assistants that should be able to adapt to the assisted user needs and preferences, just as human assistants do nowadays.Els assistents robòtics han inspirat nombrosos llibres i pel·lícules de ciència-ficció al llarg de la història. Però tornant al món real, aquest tipus de dispositius s'estan tornant una necessitat per a una societat que envelleix a un ritme ràpid i que, per tant, requerirà més i més assistència. Mentre l'esperança de vida augmenta, la qualitat de vida no necessàriament ho fa. Per tant, ens podem trobar a nosaltres mateixos i als nostres estimats en una situació de dependència, necessitant una altra persona per poder fer les tasques més bàsiques, cosa que té un gran impacte psicològic. En conseqüència, els robots assistencials poden ser l'eina definitiva per proporcionar una millor qualitat de vida empoderant els usuaris i allargant la seva capacitat de viure independentment. L'assistència a persones per realitzar tasques diàries requereix adaptar-se a elles i les seves necessitats, donat que aquests usuaris no poden adaptar-se al robot. En aquesta tesi, abordem el problema de l'adaptació i la personalització d'un robot mitjançant preferències de l'usuari. Ens centrem en tasques físiques, que involucren contacte amb la persona, per les seves dificultats i importància per a l'usuari. Per aquest motiu, la tesi utilitzarà principalment tres tasques com a exemple: donar menjar, posar una sabata i vestir una jaqueta. Comencem definint un marc (framework) per a la personalització del comportament del robot que defineix com s'han de personalitzar els robots per usuaris i pels seus assistents. Amb aquest marc, usuaris sense coneixements tècnics són capaços de definir com s'ha de comportar el robot. Posteriorment definim el concepte de preferència per a robots assistencials i establim una taxonomia que inclou jerarquies i grups de preferències, els quals fonamenten les definicions i conceptes. Després mostrem com les preferències de la taxonomia s'utilitzen amb sistemes planificadors amb IA per adaptar el comportament del robot a les preferències de l'usuari, que s'obtenen mitjançant preguntes simples. Els nostres algorismes permeten l'adaptació a llarg termini, així com fer front a models d'usuari mal inferits. Aquests mètodes són integrats amb primitives a baix nivell que proporcionen una adaptació i comportament més robusts a la mateixa vegada que disminueixen el nombre d'accions i demostracions necessàries. També fem una anàlisi més profunda de l'ús de les preferències amb planificadors amb la introducció de nous algorismes per fer suggeriments de preferències en dominis de planificació. La tesi conclou amb un estudi amb usuaris que avalua l'ús de les preferències en les tres tasques assistencials. Els experiments demostren un clar enteniment de les preferències per part dels usuaris, que van ser capaços de discernir quan les seves preferències eren utilitzades. En resum, proporcionem eines i algorismes per dissenyar els assistents robòtics del futur. Uns assistents que haurien de ser capaços d'adaptar-se a les preferències i necessitats de l'usuari que assisteixen, tal com els assistents humans fan avui en dia.Postprint (published version

Adapting robot behavior to user preferences in assistive scenarios

Robotic assistants have inspired numerous books and science fiction movies. In the real world, these kinds of devices are a growing need in amongst the elderly, who while life continue requiring more assistance. While life expectancy is increasing, life quality is not necessarily doing so. Thus, we may find ourselves and our loved ones being dependent and needing another person to perform the most basic tasks, which has a strong psychological impact. Accordingly, assistive robots may be the definitive tool to give more quality of life by empowering dependent people and extending their independent living. Assisting users to perform daily activities requires adapting to them and their needs, as they might not be able to adapt to the robot. This thesis tackles adaptation and personalization issues through user preferences. We 'focus on physical tasks that involve close contact, as these present interesting challenges, and are of great importance for he user. Therefore, three tasks are mainly used throughout the thesis: assistive feeding, shoe fitting, and jacket dressing. We first describe a framework for robot behavior adaptation that illustrates how robots should be personalized for and by end- users or their assistants. Using this framework, non-technical users determine how !he robot should behave. Then, we define the concept of preference for assistive robotics scenarios and establish a taxonomy, which includes hierarchies and groups of preferences, grounding definitions and concepts. We then show how the preferences in the taxonomy are used with Al planning systems to adapt the robot behavior to the preferences of the user obtained from simple questions. Our algorithms allow for long-term adaptations as well as to cope with misinformed user models. We further integrate the methods with low-level motion primitives that provide a more robust adaptation and behavior while lowering the number of needed actions and demonstrations. Moreover, we perform a deeper analysis in Planning and preferences with the introduction of new algorithms to provide preference suggestions in planning domains. The thesis then concludes with a user study that evaluates the use of the preferences in the three real assistive robotics scenarios. The experiments show a clear understanding of the preferences of users, who were able to assess the impact of their preferences on the behavior of the robot. In summary, we provide tools and algorithms to design the robotic assistants of the future. Assistants that should be able to adapt to the assisted user needs and preferences, just as human assistants do nowadays.Els assistents robòtics han inspirat nombrosos llibres i pel·lícules de ciència-ficció al llarg de la història. Però tornant al món real, aquest tipus de dispositius s'estan tornant una necessitat per a una societat que envelleix a un ritme ràpid i que, per tant, requerirà més i més assistència. Mentre l'esperança de vida augmenta, la qualitat de vida no necessàriament ho fa. Per tant, ens podem trobar a nosaltres mateixos i als nostres estimats en una situació de dependència, necessitant una altra persona per poder fer les tasques més bàsiques, cosa que té un gran impacte psicològic. En conseqüència, els robots assistencials poden ser l'eina definitiva per proporcionar una millor qualitat de vida empoderant els usuaris i allargant la seva capacitat de viure independentment. L'assistència a persones per realitzar tasques diàries requereix adaptar-se a elles i les seves necessitats, donat que aquests usuaris no poden adaptar-se al robot. En aquesta tesi, abordem el problema de l'adaptació i la personalització d'un robot mitjançant preferències de l'usuari. Ens centrem en tasques físiques, que involucren contacte amb la persona, per les seves dificultats i importància per a l'usuari. Per aquest motiu, la tesi utilitzarà principalment tres tasques com a exemple: donar menjar, posar una sabata i vestir una jaqueta. Comencem definint un marc (framework) per a la personalització del comportament del robot que defineix com s'han de personalitzar els robots per usuaris i pels seus assistents. Amb aquest marc, usuaris sense coneixements tècnics són capaços de definir com s'ha de comportar el robot. Posteriorment definim el concepte de preferència per a robots assistencials i establim una taxonomia que inclou jerarquies i grups de preferències, els quals fonamenten les definicions i conceptes. Després mostrem com les preferències de la taxonomia s'utilitzen amb sistemes planificadors amb IA per adaptar el comportament del robot a les preferències de l'usuari, que s'obtenen mitjançant preguntes simples. Els nostres algorismes permeten l'adaptació a llarg termini, així com fer front a models d'usuari mal inferits. Aquests mètodes són integrats amb primitives a baix nivell que proporcionen una adaptació i comportament més robusts a la mateixa vegada que disminueixen el nombre d'accions i demostracions necessàries. També fem una anàlisi més profunda de l'ús de les preferències amb planificadors amb la introducció de nous algorismes per fer suggeriments de preferències en dominis de planificació. La tesi conclou amb un estudi amb usuaris que avalua l'ús de les preferències en les tres tasques assistencials. Els experiments demostren un clar enteniment de les preferències per part dels usuaris, que van ser capaços de discernir quan les seves preferències eren utilitzades. En resum, proporcionem eines i algorismes per dissenyar els assistents robòtics del futur. Uns assistents que haurien de ser capaços d'adaptar-se a les preferències i necessitats de l'usuari que assisteixen, tal com els assistents humans fan avui en dia