Indicadors de sostenibilitat i percepció social del Camí de Cavalls a Menorca

S'efectuarà una avaluació global de l'estat ambiental del camí a partir dels indicadors. A més a més, es crearà un SIG que permeti la representació gràfica dels resultats dels indicadors i de la seva avaluació. Es realitzarà una aproximació social al Camí de Cavalls que engloba la percepció dels actors de la societat menorquina rellevants en la seva gestió, així com el tipus d'usuari del camí. A partir d'aquí, s'elaboraran uns productes de comunicació: a nivell divulgatiu, es realitzarà una monografia sobre el sistema d'indicadors ambientals del Camí de Cavalls. A nivell científic, s'aportaran una sèrie d'indicadors que podran ser emprats per a qualsevol camí litoral del món.Nota: Aquest document conté originàriament altre material i/o programari només consultable a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia

El paper de la traducció en la consolidació de la percepció social del gallec com a Abstandsprache

Aquest article pretén contribuir a la formació d'un corpus teòric sobre la influència de la traducció en la política lingüística. Parteix de la qualificació del gallec que proposa la Norma ILGRAG, una llengua del tipus Ausbau, i passa després a considerar el paper que pot exercir la traducció intencionadament diferencialista en el procés de consolidació de l'estatus social d'aquestes llengües embrionàries com a llengües Abstand de ple dret, a partir de llengües que altrament s'haurien de considerar part del mateix continuum lingüístic, en el nostre cas el portuguès estàndard.This paper intends to contribute to the theoretical corpus on the incidence of translation on language politics by exploring the nature of modern 'standardised' Galician (ILG-RAG Norm) as an Ausbausprache and the role that translation can play in consolidating the social status of such emerging Ausbau languages as full Abstand languages in their own rights, especially via intentionally differentialist translations from members of what would otherwise be considered the same linguistic continuum, in this case Standard Portuguese

La formació bàsica de persones adultes: imaginari social, aproximació teòrica, organització democràtica. L'educació per a una ciutadania participativa i crítica

Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12303 - i el document relacionat http://hdl.handle.net/2445/3761Molts estudis nacionals i internacionals relacionen els baixos nivells d'instrucció dels pares amb el "fracàs" i l'abandonament escolar dels fills. Igualment, la falta de formació de les persones joves i adultes es relaciona amb l'atur, la falta d'oportunitats, l'analfabetisme digital o l'escassa adaptació a la societat de la informació. Davant de tot això semblaria lògic concloure que és urgent l'increment de la formació de les persones joves i adultes. Alguna cosa d'això s¿està fent en el camp laboral, però poc o gens en la formació bàsica que, com el seu nom indica, ha de ser la base i el fonament sobre el qual sustentar la major part de coneixements i competències necessàries en la societat actual. De la mateixa manera que en d'altres àmbits, existeix un pensament bastant comú i estès sobre el significat i el contingut de la formació bàsica de persones en l'edat adulta, el qual pressuposa que la formació ha de ser un calc de l'educació obligatòria amb alguns retocs organitzatius. Els autors d'aquest text, professors universitaris, tècnics de l'administració educativa i professors de centres de persones adultes, parteixen d'aquest imaginari social per a confrontar-lo de manera divulgativa amb les teories pedagògiques i psicològiques modernes i treure conseqüències organitzatives, crítiques amb moltes de les pràctiques administratives actuals

Participació ciutadana i ordenació del paisatge: El cas de Catalunya

Public Participation and Landscape Planning: the Catalonia Experience.Land-planning effectiveness is closely related to its capacity to involve society and make its proposals credible. Public participation in landscape planning processes is even more important, given the identity and symbolic values that societies attach to landscapes. This paper presents the experience of the participatory processes in producing two regional landscape catalogues in Catalonia

Estudi sobre les causes històriques que han determinat la percepció social actual de la dansa espanyola i el flamenc a Barcelona

Anàlisi dels canvis que ha patit el Flamenc i la Dansa Espanyola (escola bolera, dansa estilitzada) a la ciutat de Barcelona des de finals del segle XIX fins a l'actualitat així com la percepció social. A través dels teatres, els locals de moda, els artistes de cadascuna de les èpoques i en diferents modalitats artístiques. Els ballarins catalans més representatius que han estat reconeguts internacionalment i alguns dels espanyols que en algun moment van tenir alguna relació amb la ciutat de Barcelona. Entrevistes a Emma Maleras, Josep Mª Escudero i Eulalia Blasi com a aportació a la memòria viv

Violència i televisió : criteris per a l'elaboració d'un mètode d'anàlisi qualitativa

El grup de recerca sobre Violència i televisió es constituí el desembre de l'any 1997 a partir de l'encàrrec formulat a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull per part del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC). L'equip de treball -coordinat per Jordi Busquet- és de caràcter interdisciplinari i està format per Sue Aran (comunicació audiovisual), Francesc Barata (periodisme), Jordi Busquet (sociologia) i Pilar Medina (psicologia). Els quatre membres estan vinculats al camp de la recerca i de la docència universitària i, en alguns casos, relacionats també amb el món professional del periodisme i de la televisió. El treball presentat el desembre de 1999 ha estat realitzat durant els anys 1998 i 1999. L'objectiu d'aquest article és fer un petit resum de les principals conclusions de l'informe presentat -que ocupa aproximadament 150 pàgines- i que serà publicat íntegrament en els propers mesos.Este artículo es un resumen de las conclusiones del informe sobre Violencia y Televisión encargado por el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) a la Facultad de Ciencias de la Comunicación Blanquerna de la Univesidad Ramon Llull. El informe se estructura en dos partes. En primer lugar, desarrolla una reflexión sobre las formas de violencia humana y su presencia en la televisión y, en segundo lugar, propone los criterios para la elaboración de un método de análisis cualitativo de la violencia televisiva.Cet article est un résumé des conclusions du rapport sur La Violence et la Télévision demandé par le Conseil de l'Audiovisuel de Catalogne (CAC) à la Faculté des Sciences de la Communication Blanquerna de l'Université Ramon Llull. Le rapport est structuré en deux parties. Il développe d'abord une réflexion sur les formes de violence humaine et leur présence à la télévision et propose ensuite les critères d'élaboration d'une méthode d'analyse qualitative de la violence télévisée.This article summarises the conclusions reached by the report Violència i televisió, commissioned by the Consell de l'Audiovisual de Catalunya (the Catalan Audio-Visual Council, CAC) from the Communication Sciences Faculty of the Universitat Ramon Llull. The report is divided into two parts: Part One considers the different types of human violence and their presence on television, whilst Part Two proposes some bases for establishing a method for quantitatively analysing television violence

Estratègies de comunicació del risc i modificació de pautes de comportament: més enllà del model del dèficit

En aquest article es descriu l'evolució de la investigació sobre percepció i comunicació del risc, tot mostrant com es va passar d'una concepció unidireccional, en la qual s'interpretava que el públic era ignorant i per tant havia de ser informat correctament pels experts, a les tendències contemporànies on s'entén que les definicions del risc i de les mesures correctores s'haurien d'elaborar mitjançant un diàleg entre experts i ciutadans. Durant la darrera dècada han proliferat els mecanismes institucionals que procuren incloure participació ciutadana en el disseny, seguiment i avaluació de les polítiques sobre riscos ambientals. Per tal d'il·lustrar-ho es fa una anàlisi de l'Agenda 21 de Barcelona, interpretada com una estratègia orientada a superar el model del dèficit cognitiu, tot identificant els seus punts forts pel que fa a la implicació ciutadana, així com algunes de les seves limitacions. Les dades que s'aporten provenen del treball de camp del projecte europeu PACHELBEL.This article describes the evolution of research on risk perception and communication. The article shows how communication practices have moved away from a one-way concept, in which the public is held to be unaware of said risks and therefore need to be informed by experts, towards contemporary trends that recognise the need to develop a dialogue between experts and citizens. Over the past decade, the institutional mechanisms that seek to include citizen participation in the design, monitoring and evaluation of policies on environmental risks have increased. Barcelona’s Agenda 21, conceived as a political strategy to overcome the deficit model, serves to illustrate an instance of risk communication evolution, identifying its advantages in terms of citizen engagement, and some of its limitations. The data comes from the preliminary fieldwork of the European project PACHELBEL

Estratègies de comunicació del risc i modificació de pautes de comportament: més enllà del model del dèficit

En aquest article es descriu l'evolució de la investigació sobre percepció i comunicació del risc, tot mostrant com es va passar d'una concepció unidireccional, en la qual s'interpretava que el públic era ignorant i per tant havia de ser informat correctament pels experts, a les tendències contemporànies on s'entén que les definicions del risc i de les mesures correctores s'haurien d'elaborar mitjançant un diàleg entre experts i ciutadans. Durant la darrera dècada han proliferat els mecanismes institucionals que procuren incloure participació ciutadana en el disseny, seguiment i avaluació de les polítiques sobre riscos ambientals. Per tal d'il·lustrar-ho es fa una anàlisi de l'Agenda 21 de Barcelona, interpretada com una estratègia orientada a superar el model del dèficit cognitiu, tot identificant els seus punts forts pel que fa a la implicació ciutadana, així com algunes de les seves limitacions. Les dades que s'aporten provenen del treball de camp del projecte europeu PACHELBEL.This article describes the evolution of research on risk perception and communication. The article shows how communication practices have moved away from a one-way concept, in which the public is held to be unaware of said risks and therefore need to be informed by experts, towards contemporary trends that recognise the need to develop a dialogue between experts and citizens. Over the past decade, the institutional mechanisms that seek to include citizen participation in the design, monitoring and evaluation of policies on environmental risks have increased. Barcelonas Agenda 21, conceived as a political strategy to overcome the deficit model, serves to illustrate an instance of risk communication evolution, identifying its advantages in terms of citizen engagement, and some of its limitations. The data comes from the preliminary fieldwork of the European project PACHELBEL