Neighbor Isolated Tenacity of Graphs

The tenacity of a graph is a measure of the vulnerability of a graph. In this paper we investigate a refinement that involves the neighbor isolated version of this parameter. The neighbor isolated tenacity of a noncomplete connected graph G is defined to be NIT(G) = min {|X|+ c(G/X) / i(G/X), i(G/X) ≥ 1} where the minimum is taken over all X, the cut strategy of G , i(G/X)is the number of components which are isolated vertices of G/X and c(G/X) is the maximum order of the components of G/X. Next, the relations between neighbor isolated tenacity and other parameters are determined and the neighbor isolated tenacity of some special graphs are obtained. Moreover, some results about the neighbor isolated tenacity of graphs obtained by graph operations are given

Cultural Diversity in Artificial Societies: Case Studies of the Maya Peoples

The existence of cultural diversity in a connected world is paradoxical given that all individuals constantly interact and share information, and that individuals are all part of one giant network of connections. In the long term, it seems logical to assume that everybody should hold the same cultural information and, therefore, the same culture. Yet cultural diversity is still manifest around the globe. Cultural diversity as a phenomenon becomes even more puzzling when we take into account how it survives catastrophic events which regularly befall societies, such as invasions, natural disasters, and civil wars. In this thesis, agent-based computer simulations are employed to study this phenomenon of emergence and resilience of cultural diversity. The paradox of cultural diversity has been explored with different formal and computational models before. This is the first time institutions are introduced into these models. Moreover, previous models as well as my institutional model are extended in this thesis by the addition of events such as decimation, foreign settlement and institutional conversion, all of which can be used to test the resilience of cultural diversity. Combination of these events enables the approximation of real-life catastrophes; examples of possible applications is given in the form of case studies with a variety of sources of information. The three case studies presented correspond to different moments in the history of the Maya population: the so-called Classic Maya Collapse (~800AC), the Spanish invasion of the Maya highlands area (15th century), and the Guatemalan Civil War (1960s-1980s). This thesis contributes to the existent literature by (a) demonstrating that institutions and mechanisms associated to them (democracy, propaganda), play a role in the emergence of cultural diversity in computer simulations; (b) offering a novel framework to study cultural diversity in computational models, including tools to introduce and combine events that target cultural information in the system; and (c) showcasing that cultural diversity, as portrayed in the simulations, is resilient to catastrophic events. The value of agent-based models to the field of cultural studies is illustrated by the parallels that are drawn between results from simulations and real-life scenarios

Proceedings of the 3rd International Workshop on Optimal Networks Topologies IWONT 2010

Peer Reviewe

Energy conservation in wireless sensor networks

This dissertation presents a system-level approach for minimizing the power expended in achieving communication between a ground-based sensor network and an overhead Unmanned Aerial Vehicle (UAV). A subset of sensor nodes, termed a transmit cluster, aggregates data gathered by the network and forms a distributed antenna array, concentrating the radiated transmission into a beam aimed towards the UAV. We present a method for more uniformly distributing the energy burden across the sensor network, specifying the time that should elapse between reassignments of the transmit cluster and the number of hops that should be placed between successive transmit clusters. We analyze the performance of two strategies for reconfiguring the communication burden between the sensor network and the UAV in order to bring the UAV and the sensor network's beam into alignment quickly, while minimizing the energy expenditure. We analyze the optimal number of nodes that should participate in a beamforming process in order to minimize the energy expended by the network, and we provide a framework to analyze the minimum energy expended in a simple beamforming algorithm. Finally, we analyze the probability that an arbitrarily selected sensor node is connected to a specified number of other nodes and we present an algorithm for the formation of near-linear arrays given random placement of nodes.http://archive.org/details/energyconservati1094510228Approved for public release; distribution is unlimited

The Evolutionary dimension of Trust and its effects on cooperation

Introducción La vida social humana se sustenta en la cooperación de una forma diferente respecto a otras especies. Los científicos han indagado en la evolución de la cooperación desde distintos puntos de vista (Trivers, 1971; Dawkins, 1976; Axelrod y Hamilton, 1981; Axelrod, 1984; Caporael et al., 1989; Boyd & Richerson, 1990; Wilson & Sober, 1994; Bergstrom, 2002; Boyd et al., 2003; Gintis et al., 2003; Bowles & Gintis, 2004; Gintis et al., 2008; Boyd et al., 2010) pero ninguna de tales explicaciones dan cuenta de la complejidad de las relaciones cooperativas humanas. En este trabajo de tesis se analizan las relaciones cooperativas destacando su relación intrínseca con las relaciones de confianza. ¿Por qué cooperamos? ¿Cuál es la influencia de la confianza en la cooperación y qué papel juega la historia evolutiva en este puzle? Tomando en consideración las formas sociales adoptadas por nuestros antepasados humanos, es posible pensar en ciertos rasgos cognitivos y psicológicos específicos relevantes para entender las relaciones actuales de cooperación y, en un sentido más amplio, las relaciones sociales. El objetivo es, en definitiva, enmarcar las relaciones sociales humanas en un entorno evolutivo para explicar comportamientos sociales que existen en la actualidad. Contenido de la investigación Esta tesis trata de responder a las cuestiones planteadas anteriormente basándose primero en la relación que existe entre la evolución de la socialidad y la cognición humanas, como hipótesis de partida a contrastar en estudios posteriores. Desde esta perspectiva y, utilizando una metodología multidisciplinar procedente de disciplinas tales como la Sociología, Psicología y Antropología, se diseña un plan de investigación que trata de profundizar en mayor medida en dichos temas. El trabajo de tesis parte inicialmente de una revisión crítica sobre estudios que tratan de relacionar el comportamiento social en primates y la evolución del neocórtex –la Hipótesis del Cerebro Social de Dunbar (Dunbar, 1992; Dunbar, 1998; Dunbar & Shultz, 2007; Shultz & Dunbar, 2007; Dunbar, 2010). De dicha revisión, resulta evidente la necesidad de utilizar un enfoque más matizado para explicar la enorme complejidad de las relaciones sociales humanas. Para ello, ofrece un enorme interés el análisis de la influencia del mecanismo psicológico de la confianza. No obstante, los estudios de Dunbar, especialmente aquellos relacionados con las características propias de los grupos sociales humanos en relación a la capacidad cognitiva, son continuamente revisados a lo largo de todo este trabajo. Posteriormente se propone un marco teórico sobre los factores que influyen en la confianza (Parsons, 1970; Barber, 1983; Good, 1988; Yamagishi, 1998; Glaeser et al., 2000; Uslaner, 2002; Six, 2005; Bjørnskov, 2006; Hardin, 2006) y su posible configuración en un entorno evolutivo. Sobre esta base teórica, se diseña el posterior trabajo empírico, siempre teniendo en cuenta la hipótesis de que el ser humano tiene un comportamiento social ampliamente influenciado por un contexto de relaciones dentro de los pequeños grupos en los que ha convivido durante la mayor parte de su historia evolutiva. El marco teórico explica los elementos que conforman la confianza, la tipología y su posible configuración a lo largo de la historia evolutiva. Constituyen el substrato utilizado para llevar a término el análisis de la confianza y del comportamiento cooperativo en los siguientes trabajos empíricos. Los estudios empíricos siguen un plan basado en un diseño propio, procedente de la revisión de la literatura (Fey, 1955; Rosenberg, 1957; Wrightsman, 1964, 1974; Rotter, 1967; Survey Research Center, 1969; Christie & Geis, 1970; Johnson-George & Swap, 1982; Rempel et al., 1985; World Values Survey Association, 2009), con cuestionarios para medir el nivel de confianza general y personal en un grupo. Además se usa un juego experimental – dilema del prisionero con algunas variantes– que demuestra el comportamiento cooperativo real de los individuos. El juego se realiza en condiciones de confianza y de no confianza entre los miembros de un mismo grupo. El estudio piloto se lleva a cabo inicialmente en dos grupos diferentes. Los resultados muestran ya la influencia de las relaciones cercanas de confianza personal en la cooperación y el interés de analizar las redes de confianza (Radcliffe-Brown, 1940; Barnes, 1954; Milgram, 1967; Mitchell, 1969; Wasserman & Faust, 1994; Molina, J.L., 2001; White & Harary, 2001; Newman et al., 2003; Freeman, 2004; Eguíluz et al., 2005; Fowler & Christakis, 2010) en mayor profundidad. Los resultados de este trabajo se confirman en un estudio similar posterior con otros grupos más numerosos y más comparables entre sí. Los nuevos resultados muestran cómo la cooperación se relaciona en buena medida con un compromiso afectivo de reciprocidad que proviene de la confianza personal, como elemento adaptativo hacia una cooperación más exitosa, incluso en condiciones de anonimato y pese a la posibilidad de causar un perjuicio en el individuo a corto plazo. Además, el estudio incluye un análisis en profundidad de las redes de confianza de estos grupos para constatar la importancia que ciertas topologías de redes de confianza pueden tener en la cohesión general de un grupo. La última parte de la tesis presenta una perspectiva más antropológica con la realización de trabajo de campo en dos zonas caracterizadas por su gran diversidad étnica: el norte de Ghana y Oaxaca, en México. Estos lugares permiten estudiar cómo interaccionan los grupos y por qué mantienen sus identidades étnicas a pesar de una historia en común. Se pretende analizar si los mecanismos de la confianza personal que aparecen a nivel individual pueden trasladarse también a grupos más grandes o a sociedades. En este caso, además de la observación directa de los grupos y de la inclusión de su contexto histórico, social, económico y político, se utilizan entrevistas y redes personales de cooperación. En el trabajo de Ghana (Rattray, 1931, 1932; Syme, 1932; Tait, 1961; Hilton, 1962; Hart, 1971; Drucker-Brown, 1975, 1992; Fussy, 1979; Laari, 1987; Awedoba, 1989, 2001; Wilks, 1989; Assimeng, 1990; Kotey, 1995; Schlottner, 2000; Oppong, 2002; Tonah, 2005), se hace un recorrido por el contexto de los grupos y se explican las características de sus redes de confianza y cooperación. En este trabajo, se observa la eficacia de la diversificación étnica como medio para crear pequeños grupos más resistentes a la hora de enfrentarse a entornos difíciles. Se muestra también la adopción de formas culturales que permiten extender los mecanismos de la confianza personal en colectivos mayores. En el último trabajo se comparan los resultados anteriores con los de México (Chance, 1979; Zeithin, 1990; Campbell, 1993; Oseguera, 2004; Reina Aoyama, 2004; Barabas, 2006, 2008; Trejo Barrientos, 2006; Spores, 2008; Joyce, 2010; Nahmad Sitton, 2013), en un análisis cross-cultural para identificar posibles elementos “universales” en las redes de confianza y cooperación y también las influencias culturales. Conclusiones Mediante los anteriores trabajos se muestra que la confianza es uno de los mecanismos cognitivos y psicológicos más anclado en la historia evolutiva humana. Su origen evolutivo se observa en los resultados de esta tesis: al demostrarse la mayor influencia de la confianza personal sobre la confianza general a la hora de influir en la cooperación, la cual necesita de las relaciones cercanas y por tanto del pequeño grupo para su aparición –dadas las limitaciones cognitivas y temporales para mantener este tipo de relaciones con gran número de personas–, y su fuerte conexión con aspectos emocionales inconscientes –uno de los mecanismo más primitivos en los seres humanos. De hecho, tanto en el trabajo empírico como en el de campo, aparece la configuración de redes de confianza en torno a pequeños grupos. La confianza personal también puede extenderse a colectivos mayores. Incluso en las grandes sociedades más desarrolladas los individuos siguen creando sus pequeños grupos en todos los ámbitos de su vida. Sin embargo, en algunas sociedades, donde existen mayores dificultades de supervivencia, como las analizadas en esta tesis, se observan determinadas herramientas culturales que sirven para extender la confianza personal a un mayor número de personas: conceptos tales como grupos étnicos, clanes, linajes, familias, comunalidad, municipalidad en el caso oaxaqueño, valores internalizados, etc… son eficaces en este sentido. De este modo, la cultura provee de los mecanismos necesarios para crear fuertes lazos de cohesión basados en los elementos emocionales. La mayor cohesión y una actitud más abierta de confianza que surgen de tales herramientas culturales ayudan a enfrentarse a los entornos de forma más eficaz. Así pues, se podría predecir que a medida que los entornos resultan más difíciles, aparece una mayor diversificación de los grupos. Con la comparación de los resultados de Ghana y México, se profundiza en mayor medida en los elementos comunes en las redes de confianza y cooperación –aspectos universales–: los grupos pequeños y distintos niveles de emocionalidad implícita en los vínculos de confianza; y aquellos elementos culturales que se adecuan al contexto histórico y a la situación económica de los grupos, para crear una mayor o menor cohesión de sus miembros en función de sus necesidades. De este modo, además de identificarse en el campo diferentes indicadores para medir la confianza, también se identifican ciertas formas culturales que parecen más eficaces que otras a la hora de cohesionar los grupos, a saber, los valores y el sentimiento de identidad y pertenencia grupal, frente a la normatividad.Introducció La vida social humana es basa en la cooperació i la confiança d'una manera diferent de la d’altres espècies. Els científics han investigat la cooperació humana des de diferents punts de vista (Trivers, 1971; Dawkins, 1976; Axelrod y Hamilton, 1981; Axelrod, 1984; Caporael et al., 1989; Boyd & Richerson, 1990; Wilson & Sober, 1994; Bergstrom, 2002; Boyd et al., 2003; Gintis et al., 2003; Bowles & Gintis, 2004; Gintis et al., 2008; Boyd et al., 2010), però encara hi ha moltes preguntes sobre l'evolució de la cooperació sense explicació. Aquest treball de tesi analitza les relacions cooperatives emfasitzant la seva relació intrínseca amb les relacions de confiança. Per què cooperem? Quina és la influència de la confiança en la cooperació i el paper de la història evolutiva en aquest trencaclosques? Tenint en compte les formes socials adoptades pels avantpassats humans, és possible pensar en certs trets cognitius i psicològics específics que podrien tenir una importància clau per entendre les actuals relacions de cooperació i, en un sentit més ampli, les relacions socials. L'objectiu de la tesi és, en definitiva, emmarcar les relacions socials en un entorn evolutiu per explicar els comportaments socials que existeixen avui en dia. Contingut de la investigació Aquesta tesi tracta de respondre les preguntes anteriors, a partir de la relació entre l'evolució de la sociabilitat i la cognició humà, com hipòtesi inicial per contrastar els estudis posteriors. Des d'aquesta perspectiva i utilitzant una metodologia multidisciplinària de la Psicologia, Antropologia i Sociologia, es va dissenyar un pla de recerca que pretén aprofundir en aquest plantejament. Amb aquest objectiu en ment, el treball de tesi es basa inicialment en una revisió crítica d’estudis anteriors que intenten relacionar el comportament social dels primats i l'evolució del neocórtex –la Hipòtesi del Cervell Social de Dunbar (Dunbar, 1992; Dunbar, 1998; Dunbar & Shultz, 2007; Shultz & Dunbar, 2007; Dunbar, 2010). Aquesta revisió mostra clarament la necessitat d'un enfocament més matisat per explicar aquesta relació a causa de l'enorme complexitat de les relacions socials humanes. Per això, l’estudi de la influència del mecanisme psicològic de la confiança ofereix un interès enorme. No obstant això, els estudis de Dunbar, especialment aquells relacionats amb les característiques dels grups socials humans en relació amb la seva capacitat cognitiva, sóntinguts en compte al llarg de tot aquest treball. Després d’aquesta revisió es proposa un marc teòric sobre els factors que influeixen en la confiança (Parsons, 1970; Barber, 1983; Good, 1988; Yamagishi, 1998; Glaeser et al., 2000; Uslaner, 2002; Six, 2005; Bjørnskov, 2006; Hardin, 2006) i la seva possible configuració en un entorn evolutiu. En base a aquest marc teòric, es dissenyen els treballs empírics posteriors, sempre tenint en compte la hipòtesi que l'ésser humà té un comportament social àmpliament influenciat per un context de relacions dintre de petits grups. Aquest és el context social en que han viscut els humans durant la major part de la seva història evolutiva. El marc teòric explica els elements que conformen la confiança, la tipologia i la seva possible configuració al llarg de la història evolutiva. Constitueix el substrat utilitzat per dur a terme l’anàlisi de la confiança i del comportament cooperatiu en els següents treballs empírics. Aquests estudis empírics segueixen un pla basat en un disseny propi, a partir de la revisió de la literatura (Fey, 1955; Rosenberg, 1957; Wrightsman, 1964, 1974; Rotter, 1967; Survey Research Center, 1969; Christie & Geis, 1970; Johnson- George & Swap, 1982; Rempel et al., 1985; World Values Survey Association, 2009), amb qüestionaris per mesurar el nivell de confiança personal i general en un grup. També s'utilitza un joc experimental –el dilema del presoner amb algunes variacions– que demostra el comportament cooperatiu efectiu dels individus. El joc es realitza en condicions de confiança i sense confiança entre els membres d’un mateix grup. L'estudi pilot inicial es realitza en dos grups diferents. Els resultats ja mostren la influència de les relacions estretes de confiança personal en la cooperació i l'interès de anàlisi de xarxes de confiança (Radcliffe-Brown, 1940; Barnes, 1954; Milgram, 1967; Mitchell, 1969; Wasserman & Faust, 1994; Molina, J.L., 2001; White & Harary, 2001; Newman et al., 2003; Freeman, 2004; Eguíluz et al., 2005; Fowler & Christakis, 2010) en major profunditat. Els resultats d'aquest treball es confirmen en un similar estudi posterior amb altres grups més nombrosos i més comparables entre si. Els nous resultats mostren com la cooperació s'incrementa en gran mesura si es dóna un compromís afectiu inconscient de reciprocitat que ve de la confiança personal, com un element adaptatiu cap a una cooperació més efectiva i recíproca, fins i tot en condicions d'anonimat i malgrat la possibilitat de causar un prejudici en el curt termini. A més, l'estudi inclou una anàlisi en profunditat de les xarxes de confiança d’aquests grups per determinar la importància que poden tenir certes topologies de xarxes de confiança en la cohesió general d'un grup. En la darrera part de la tesi, s'utilitza una perspectiva més antropològica amb la realització de treballs de camp en dues àrees que es caracteritzen per la seva gran diversitat ètnica: nord de Ghana i Oaxaca, a Mèxic. Aquests llocs permeten estudiar com interactuen els grups i per què es mantenen les seves identitats ètniques malgrat una història i un territori en comú. Es pretén examinar també si els mecanismes de la confiança personal, que funcionen clarament a nivell individual, poden trobar-se també en grups grans o societats de gran escala. En aquest cas, a més de l'observació directa dels grups i la inclusió del seu context històric, social, econòmic i polític, s'utilitzen entrevistes i xarxes personals de cooperació. En el treball de Ghana (Rattray, 1931, 1932;) Syme, 1932; Tait, 1961; Hilton, 1962; Hart, 1971; Drucker-Brown, 1975, 1992; Primmirat, 1979; Laari, 1987; Awedoba, 1989, 2001; Wilks, 1989; Assimeng, 1990; Kotey, 1995; Schlottner, 2000; Oppong, 2002; Tonah, 2005), es mostra el context dels grups i s’explica les característiques de les seves xarxes de confiança i cooperació. En aquest estudi es posa de manifest l''eficàcia del fenomen de la diversificació ètnic com un mitjà per crear petits grups més resistents quan s'enfronten amb entorns difícils. També s'analitza l'adopció de formes culturals que permeten ampliar el mecanisme de la confiança personal a grups més grans. En l'últim treball de la tesi es comparen els anteriors resultats de Ghana amb els de Mèxic (Chance, 1979; Zeithin, 1990; Campbell, 1993; Oseguera, 2004; Reina Aoyama, 2004; Webmoney, 2006, 2008; Trejo Barrientos, 2006; Espores, 2008; Joyce, 2010; Nahmad Sitton, 2013), en una anàlisi intercultural per identificar possibles elements "universals" a les xarxes de confiança i cooperació i així com les influències culturals que modulen aquestes predisposicions humanes en cada cas. Conclusions Els diversos treballs en conjunt mostren que la confiança és un mecanisme cognitiu i psicològic ancorat en la història evolutiva humana, que ha jugat un paper important en l'evolució de la cooperació que caracteritza les societats humanes. El seu origen evolutiu es desprèn dels resultats d'aquesta tesi: es demostra que la confiança personal té més influència que la confiança general en la cooperació, que la confiança necessita relacions properes i, per tant, del petit grup per la seva aparició – tenint en compte les limitacions cognitives per mantenir aquestes relacions amb un gran nombre de persones– i la seva estreta connexió amb aspectes emocionals inconscients – un dels mecanismes més primitiu en humans. De fet, la configuració de les xarxes de confiança en petits grups apareixen tant als treballs empírics com als treballs de camp,. La confiança personal també es pot ampliar a col·lectius més grans. Fins i tot a les societats més desenvolupades les persones continuen creant els grups reduïts en tots els àmbits de la seva vida. No obstant això, en algunes societats, on hi ha importants dificultats de supervivència, com les analitzades en aquesta tesi, hi ha certes eines culturals que serveixen per ampliar la confiança personal a un major nombre de persones: conceptes com grups ètnics, clans, llinatges, famílies, coincidència, “comunalidad” i municipi en cas d'Oaxaca, valors interioritzats, etc. són eficaços en aquest sentit. Així, la cultura proporciona els mecanismes necessaris per a crear uns vincles forts de cohesió basats en elements emocionals. Una major cohesió i una actitud més oberta de confiança derivada de tals eines culturals ajuden a enfrontar-se als ambients més eficaçment. Així, es podria predir que quan els entorns són més difícils, es mostrarà una major diversificació dels grups. Amb la comparació dels resultats de Ghana i Mèxic, s'aprofundeix en major mesura en els elements comuns en les xarxes de confiança i cooperació –aspectes universals–: petits grups i diferents nivells d'emocionalitat implícita en els vincles de confiança; i elements culturals que s'adeqüin al context històric i la situació econòmica dels grups, per crear una més o menys cohesió dels seus integrants segons les seves necessitats. Així, a més d'identificar en el camp diferents indicadors i eines per mesurar la confiança, són també identificades certes formes culturals que semblen més eficaces que altres quan es tracta d'unir els grups, és a dir, els valors i el sentit d'identitat i grup de pertinença, davant les normes i l'autoritat.Introduction Human social life is sustained by cooperation in a different way with respect to other species. Scientists have investigated human cooperation from different points of view (Trivers, 1971; Dawkins, 1976; Axelrod y Hamilton, 1981; Axelrod, 1984; Caporael et al., 1989; Boyd & Richerson, 1990; Wilson & Sober, 1994; Bergstrom, 2002; Boyd et al., 2003; Gintis et al., 2003; Bowles & Gintis, 2004; Gintis et al., 2008; Boyd et al., 2010) but many questions about the evolution of cooperation remain open. In this dissertation the cooperative relationships are analyzed emphasizing its intrinsic link with trust relationships. Why do we cooperate? What is the influence of trust on cooperation and which role does human evolutionary history play in this puzzle? Considering the social forms our ancestors lived by, it is possible to think in certain cognitive and psychological traits that might have a key importance in order to understand the relationships of cooperation and, in a wider sense, the social relationships it made possible. The goal is, in short, framing social relationships in an evolutionary framework in order to explain the social behaviors of nowadays. Content of research This work attempts to answer these questions firstly on the basis of the relation between the evolution of human sociality and cognition, as a hypothesis to be tested in the following studies. From this perspective and using a multidisciplinary methodology including Sociology, Psychology and Anthropology, a research plan was designed in order to further examine these topics. This dissertation starts with a critical review of some previous studies that relate the social behavior in primates to the evolution of the neocortex –Dunbar’s Social Brain Hypothesis (Dunbar, 1992; Dunbar, 1998; Dunbar & Shultz, 2007; Shultz & Dunbar, 2007; Dunbar, 2010). This review shows the need for a more nuanced approach in order to explain this dependence because of the enormous complexity of human social relationships. To achieve this goal, the analysis of the psychological mechanism of trust offers a huge interest. However, Dunbar’s studies, especially those that relate human social groups to cognitive ability, are continuously in the background throughout all this work. Next, a theoretical framework is introduced to characterize trust and the factors that influenc

Globalistics And Globalization Studies: Aspects & Dimensions Of Global Views

Nowadays globalization processes have become all-embracing. But at the same time, despite the ever-increasing flow of publications on globalization, our understanding and knowledge of it still leaves much to be desired. Especially it concerns the global processes in general, of which globalization is a part. We also need to systematize our ideas about globalization and Global Studies to somehow fit the realities. In particular, this concerns the education process, because the current state of education will determine the way people will perceive reality in the forthcoming decades. This yearbook aims at contributing to the solution of these important tasks. It is the third in the series of yearbooks titled Globalistics and Globalization Studies. This year it has the following subtitle: Aspects & Dimensions of Global Views. Its authors consider globalization and Global Studies in different dimensions and aspects: philosophical, methodological, and pedagogical, in terms of various processes, problems and perspectives. Of course, to some extent this means that this yearbook presents rather diverse materials. But globalization itself is very diverse. And its comprehension may proceed in the framework of different theoretical approaches and points of view. In the present yearbook one can find perceptions of globalization and Global Studies by a number of scholars from different countries of the world and learn rather peculiar visions of globalization by the Russian scientists and educators. The yearbook will be interesting to a wide range of researchers, teachers, students and all those who pay attention to global issues

The biogeography, phylogeny, and dispersal of freshwater and terrestrial free-living ciliates in Florida, USA.

As organisms at the foundations of food webs, ciliated protozoa are an integral part of the microbial loop and the ecosystems they support. This project was designed to explore the freshwater and terrestrial ciliate populations of sub-tropical Florida, USA, an uninvestigated geographic range with similar environmental characteristics to those found in previously- studied locations in sub-tropical and tropical Africa. Through extensive sample collection covering a wide variety of habitats, morphological and molecular techniques were used to describe the target ciliate taxa present in these environments and to determine their presence/absence and their geographical distribution. Of special interest were the ‘flagship’ ciliate species found, with some recorded outside of Africa for the first time, and the first records made for the Americas of both freshwater and terrestrial flagships. As a result of major sampling, some ciliate species were found to be new to science, and these are described in detail at both morphological and molecular levels. The 18S rRNA gene sequences were obtained for several species, some for the very first time, and are provided here to investigate phylogeny. Long-term monitoring of four sites produced a large dataset of water parameters and occurrence of target ciliate species, allowing a better understanding of the niche requirements for these ciliates. The development of dynamic models was undertaken to enhance discussions surrounding potential dispersal mechanisms of target ciliate species over large distances. Agent based models were constructed to visualize microcosm interactions of a target ciliate species to various environmental stimuli

Nonlinear machine learning of macromolecular folding and self-assembly

High performance computation and sophisticated machine learning algorithms have emerged as new tools for studying biological, physical and chemical systems at the atomistic scale. In this thesis, I report several applications of molecular dynamics simulation and machine learning in the study of the macromolecular folding and assembly. In the first aspect, I employ molecular simulation and non-linear manifold learning to explore the dynamics and configuration of linear and ring polymers. Integrating statistical mechanics with dynamical systems theory, I establish a means to determine single molecule folding funnels from univariate time series in experimentally accessible observables. In the second aspect, I utilize coarse grained molecular simulation to explore the self-assembly of hundreds of asphaltene molecules over micro-second time scales to reveal the aggregation phase behavior as a function of temperature, pressure and solvent conditions. I then employ graph matching and non-linear manifold learning to obtain asphaltene folding and assembly free energy landscapes. This thesis establishes new fundamental understanding of the folding and assembly of macromolecules, builds connections between computer simulation and experimental measurements, and provides new routes to the rational design of functional molecular materials

Conseguimos? de parcerias intersectoriais à qualidade de vida e satisfação do utente, via prestação de cuidados centrados no doente

Doutoramento em Gestão IndustrialThe World Health Organization reports that 15 million people experience cerebrovascular accident annually worldwide, of which 5 million die. Portugal is not an exception in the global tendency, with stroke constituting the principal cause of death. Survivors frequently experience morbidity, disability and dependency in activities of daily living, representing huge costs to individual, family and society. The UK data estimate the annual direct cost of stroke care to around £4 billion, with no data of that type found with respect to Portugal. Stroke, due to its prevalence and incidence, is hence a clear example on how today’s reality puts policy makers under enormous pressure to organize and manage care of the population, given current budget limitations in order to deal with aspects of health that have moved well beyond of what the health sector can handle alone. It is consensual that a survival rate is not a sufficient outcome indicator of quality of care. In case of stroke patients, quality of life after the acute phase may become a huge problem, commonly requiring long-term health and social care, and other assistance, and informal social support which represents both, relevant caregiving patterns and an enormous contribution to a person well-being. This increasing demand for complex, multidisciplinary care services raises a question on their quality and user satisfaction. Nevertheless, a few have deliberated these concepts within a multiple-setting which is turning vital to guarantee and improve coordination and continuity of care. International community has increasingly recognized the importance and potential of intersectoral partnerships in producing sustainable structural and social change as a fundamental element of health and social strategy. A pressing need for collaboration between a broad range and diversity of entities providing mostly fragmented care services in Portugal entails a multidimensional, multistakeholder and cross-sector perspective. Collaborative environment can be approached as a network of organizational relationships between service providers and health and social care entities seem today to be by nature embedded in the network perspective as they represent business and personal relationships. This thesis aims to investigate the status of intersectoral collaborative action for stroke patients in Portugal. Particularly, its objective is to evaluate the impact of existing partnerships on patients’ quality of life, perceived service quality and satisfaction from care, support and assistance services they experienced, and to analyze ways they function in the Portuguese context. To our knowledge, no study of this type has ever been developed, making this work relevant under current circumstances, and for the theoretical and practical contribution it provides.A Organização Mundial de Saúde reportou que 15 milhões de pessoas sofrem um acidente vascular cerebral anualmente, em todo o mundo. Portugal não é excepção na tendência global, sendo o AVC a causa principal de morte no país. Os sobreviventes com frequência experienciam morbidade, incapacidades várias e dependência nas actividades da vida diária, com enormes custos para o indivíduo, a família e a sociedade. Foi estimado que, no Reino Unido, os custos anuais diretos do AVC rondam os 4 biliões de libras, não tendo sido encontrados números referentes à situação em Portugal. O AVC, devido à sua prevalência e incidência, é pois um exemplo claro de como a realidade actual coloca os decisores sob enorme pressão, quando organizam e gerem os cuidados prestados à população, dadas as actuais limitações orçamentais, de forma a lidar com aspectos de saúde que passaram a estar bem para lá daquilo com que o sector da saúde pode lidar sozinho. É consensual que a taxa de sobrevivência nestas situações não é um indicador suficiente para a qualidade dos cuidados prestados. No caso do AVC, a qualidade de vida depois da fase aguda pode tornar-se um enorme problema, requerendo normalmente cuidados de saúde e sociais de longo prazo e outro tipo de assistência, e com o apoio social informal representando não só uma parte muito importante do cuidado prestado mas também um contributo enorme para o bem-estar do sobrevivente. Esta crescente necessidade por serviços complexos e multidisciplinares coloca a questão da qualidade de cuidado global e da satisfação do utente que os experiencia de forma ainda mais premente. A comunidade internacional tem vindo a reconhecer, de forma crescente, a importância e o potencial das parcerias intersectoriais na produção de mudança estrutuctural e social sustentadas como elemento fundamental de estratégias de saúde e sociais. A necessidade urgente de colaboração entre uma ampla variedade e diversidade de entidades que prestam serviços de assistência em Portugal, por norma muito fragmentados, implica uma perspectiva multidimensão, multi-entidade e inter-sector. Um ambiente colaborativo pode ser encarado como uma rede de relacionamentos organizacionais entre prestadores de serviços, sendo que as entidades de saúde e sociais parecem hoje estar, por natureza, embutidas na perspectiva de rede, dado representarem relações complexas de trabalho e pessoais. Esta tese tem como objetivo estudar a acção colaborativa intersectorial disponível para doentes que sofreram um AVC em Portugal. Mais concretamente, pretende-se avaliar o impacto das parcerias existentes sobre a qualidade de vida dos doentes, a qualidade percebida do serviço experienciado e a satisfação com os serviços prestados, e analisar a realidade colaborativa no contexto Português. O estudo representa o primeiro esforço nesta área, não tendo sido encontrado qualquer outro semelhante publicado, o que torna este trabalho ainda mais relevante nas circunstâncias actuais, pelos contributos teóricos e práticos que proporciona