Conclusiones Ponencia, reforma y autonomías

Abstract not availabl

Occupy Wall Street: The movement in its third anniversary

Peer-reviewedThe emergence of networked social movements in 2011 has opened a new door in the social movements' literature. By adopting a technopolitical and situated approach, in this paper, we explore the case of the Occupy Wall Street movement three years after its formation in September 2011. Through an online survey and a nonprobabilistic sampling procedure, we pay special attention to the perceptions and opinions of the movement's participants. We distinguish seven thematic sections: the relationship with the movement, previous political participation and motivations, the use of information and communication technologies (ICTs), the emotions experienced, the evolution of the movement, its influence on institutional politics, and its impacts on several aspects of social life. The results show that the respondents (N=522) are overall adherent to the movement and that the majority participated at some point. Most think that the movement still exists in one way or another, and perceive its impact on several areas, institutions, behaviours, and ideas. We conclude by describing OWS as a case that adequately fits the concept of a networked social movement. Finally, we suggest further developments in the understanding of these movements by further applying the online survey designed for this study and complementing analyses via other research methods.La aparición de los movimientos sociales en red en 2011 ha abierto una nueva puerta en la literatura de los movimientos sociales. Al adoptar un enfoque tecnopolítico y situado, en este documento, exploramos el caso del movimiento Occupy Wall Street tres años después de su creación en septiembre de 2011. A través de una encuesta en línea y un procedimiento de muestreo no probabilístico, prestamos especial atención a las percepciones y opiniones de los participantes del movimiento. Distinguimos siete secciones temáticas: la relación con el movimiento, la participación y motivaciones políticas previas, el uso de las tecnologías de información y comunicación (TIC), las emociones experimentadas, la evolución del movimiento, su influencia en la política institucional y sus impactos en varios aspectos de la vida social. Los resultados muestran que los encuestados (N = 522) se adhieren en general al movimiento y que la mayoría participó en algún momento. La mayoría piensa que el movimiento todavía existe de una forma u otra, y perciben su impacto en varias áreas, instituciones, comportamientos e ideas. Concluimos describiendo OWS como un caso que encaja adecuadamente con el concepto de un movimiento social en red. Finalmente, sugerimos desarrollos adicionales en la comprensión de estos movimientos mediante la aplicación de la encuesta en línea diseñada para este estudio y complementando los análisis a través de otros métodos de investigación.L'aparició dels moviments socials en xarxa en 2011 ha obert una nova porta en la literatura dels moviments socials. En adoptar un enfocament tecnopolítico i situat, en aquest document, explorem el cas del moviment Occupy Wall Street tres anys després de la seva creació al setembre de 2011. A través d'una enquesta en línia i un procediment de mostreig no probabilístic, prestem especial atenció a les percepcions i opinions dels participants del moviment. Distingim set seccions temàtiques: la relació amb el moviment, la participació i motivacions polítiques prèvies, l'ús de les tecnologies d'informació i comunicació (TIC), les emocions experimentades, l'evolució del moviment, la seva influència en la política institucional i els seus impactes en diversos aspectes de la vida social. Els resultats mostren que els enquestats (N = 522) s'adhereixen en general al moviment i que la majoria va participar en algun moment. La majoria pensa que el moviment encara existeix d'una forma o una altra, i perceben el seu impacte a diverses àrees, institucions, comportaments i idees. Concloem descrivint OWS com un cas que encaixa adequadament amb el concepte d'un moviment social en xarxa. Finalment, suggerim desenvolupaments addicionals en la comprensió d'aquests moviments mitjançant l'aplicació de l'enquesta en línia dissenyada per a aquest estudi i complementant les anàlisis a través d'altres mètodes de recerca

Valoració objectiva de l’activitat física en sessions d’exercici físic d’un programa multidisciplinari per al tractament de l’obesitat infantil

Antecedents. La inclusió d’exercici físic supervisat en les intervencions per al tractament de l’obesitat infantil és un dels factors que pot determinar la seva eficàcia. No obstant, malgrat que les sessions hagin estat planificades segons les recomanacions, la resposta real dels nens/nenes no sempre ha estat quantificada. La finalitat del treball va ser analitzar el grau de moviment i estimar la despesa energètica durant les sessions d’exercici físic d’una intervenció per al tractament de l’obesitat infantil. Mètode. Hi van participar 41 nens/nenes de 8 a 12 anys, obesos i poc actius, en els quals es va mesurar, mitjançant acceleròmetres, el grau de moviment global i el temps dedicat a diferents nivells d’intensitat d’esforç (sedentària, lleugera, moderada-vigorosa) i el patró de les conductes sedentàries i d’activitat física durant les sessions d’exercici físic de la intervenció. Resultats. Les sessions de 60 minuts de durada es caracteritzen per períodes curts de moderada-vigorosa intensitat interromputs per períodes curts de menor intensitat de moviment. Els participants van dedicar un 58,3% del temps a activitats de moderada-vigorosa intensitat, un 30% a activitats de lleugera intensitat i tan sols un 11.8% del temps a conductes sedentàries. Per al conjunt de les sessions, i en particular a les de futbol, la despesa energètica dels nens va ser superior a la de les nenes. Conclusions. El programa d’intervenció dóna l’oportunitat d’augmentar els minuts setmanals dedicats a activitat física de moderada i vigorosa intensitat i d’incrementar la despesa energètica.Background. The inclusion of supervised physical exercise in interventions for the management of childhood obesity is one of the factors that can determine their efficacy. However, even though physical exercise sessions are planned according to existing guidelines, the children’s actual response has not always been quantified. The aim of this study was to analyse the level of movement and estimate energy expenditure during the supervised physical exercise sessions of an intervention for the treatment of childhood obesity. Method. Forty-one 8-to-12-year-old low active and obese children participated in the study. The overall physical activity, the time spent in different levels of exertion (sedentary, light intensity (LPA) and moderateto-vigorous intensity (MVPA) physical activity) and the pattern of sedentary and physical activity behaviour during the supervised physical exercise sessions were objectively assessed using Actigraph accelerometers. Results. The 60-minutes sessions were characterised by short bouts of MVPA interspersed by short bouts of LPA. Participants spent 58.3% of the duration of the session in MVPA, 30% in LPA and only 11.8% in sedentary behaviour. For all the sessions, and in particular for the football ones, energy expenditure was greater in boys than girls. Conclusions. Multidisciplinary intervention offers the opportunity to increase the weekly time devoted to moderate-to-vigorous physical activity and to raise energy expenditure

La segona onada del feminisme a Catalunya

En el període de revoltes i moviments socials que esclata a la dècada de 1960, emergeix la segona onada feminista a Occident. Malgrat que Espanya es troba encara sota el règim franquista quan es comença a consolidar el moviment feminista, les circumstàncies derivades de la dictadura no impedeixen que s'articuli un Moviment d'Alliberament de la Dona. Considerant que el moviment espanyol presenta unes característiques pròpies, el present estudi parteix del cas català per analitzar l'organització del discurs feminista, així com de les campanyes portades a terme, amb l'objectiu d'identificar quins són els factors que permetrien qualificar-lo de moviment singular

Problemes empaquetats. Moviment

Aquests problemes empaquetats us proposen un seguit de problemes de «moviment» referits a cada un dels continguts del currículum de batxillerat i aplicats a situacions ben variades, que esperem que us suggereixin noves aproximacions a aquest tema i nous recursos per a utilitzar