En el període de revoltes i moviments socials que esclata a la dècada de 1960, emergeix la segona onada feminista a Occident. Malgrat que Espanya es troba encara sota el règim franquista quan es comença a consolidar el moviment feminista, les circumstàncies derivades de la dictadura no impedeixen que s'articuli un Moviment d'Alliberament de la Dona. Considerant que el moviment espanyol presenta unes característiques pròpies, el present estudi parteix del cas català per analitzar l'organització del discurs feminista, així com de les campanyes portades a terme, amb l'objectiu d'identificar quins són els factors que permetrien qualificar-lo de moviment singular
